Capsa de les persones que m’estimo

Avui us vull explicar una idea molt xula pels vostres nens!

En Roc ja fa temps que reconeix als familiars i amics més propers i vaig pensar que seria bonic que tingués un àlbum on pugués identificar-los i així anar memoritzant els noms de tots.

Vivim en la era digital, fem més fotos que mai i per desgràcia no tenim pràcticament res en format paper… Discs durs abarrotats de fotos, memòries plenes, telèfons saturats… Pero els nostres nens no conèixen la fotografia en format paper!

Per aixó vaig decidir fer-li una mena d’àlbum adaptat a les seves necessitats. Enlloc d’un àlbum finalment vaig optar per una capsa.

És tan senzill com buscar una capsa ( jo he utilitzat una de sabates d’en Roc), folrar-la amb un paper bonic i posar-li un títol. Nosaltres la hem anomenat “Capsa de les persones que m’estimo”.

caixa4

I anar a una copisteria, imprimir i plastificar totes les fotografies que tinc d’en Roc amb cadascun dels familiars i amics més propers.

Caixa1

caixa2

I a jugar!!!!!!

Caixa3

Espero que us hàgi agradat i que feu la vostra. Ja veieu que és molt fàcil i el resultat xulíssim! En Roc està encantat, i encara que no siguin persones, no podien faltar-hi els gegants, evidentment és la seva foto preferida… té una fal·lera gegantera!!!

Happy Blogging ;)

Super pares! El rol del pare en la lactància….

Vull donar les gràcies a la Rebeca Garcia, una gran mare i una gran professional, que ens ha deixat participar en el seu magnífic projecte personal. La Rebeca quan va ser mare i va adonar-se que 16 setmanes de baixa eren totalment insuficients per cubrir les necessitats del seu fill, va decidir renunciar a la seva vida laboral de manera temporal per a poder fer de mare al complet.

Gràcies a la seva força i convenciment ha engegat un projecte preciós on fotografia a les mares donant pit als seus nadons i amb aquesta iniciativa espera conscienciar a la societat que 16 setmanes son ridícules en tots els sentits.

He de dir que m’hi sento molt identificada i estic molt contenta de veure que entre totes les mares podem lluitar per una maternitat més digne! Us animo a conèixer el seu projecte i si sou mares i alleteu als vostres fills, fins i tot a participar-hi! Com més serem, més s’ens sentirà!

Parlant amb la Rebeca vam pensar que fariem una fotografia on hi sortís, a més d’en Roc i jo, també en Ricard. Els pares també tenen el seu paper en la lactància, encara que s’en parli poc. Així que aprofito, us presento com va quedar la foto, que em sembla preciosa i d’aquesta manera inauguro el post d’avui!

image

Aquest post va dedicat als pares ( qui diu pares diu mares o parelles que acompanyen a la dona en la maternitat, quan dic pares no descarto cap model familiar, tot el contrari).

Es parla molt sobre la lactància i la dona, com alletar, les necessitats del nadó, pero trobo a faltar en tot aixó que es parli més del paper de la parella.

Encara que el pare no sigui partícep actiu de la lactància, hi té un paper importantíssim.

Evidentment la mare i el nadó en son protagonistes, però la parella té la clau perquè tot aixó flueixi i sigui exitós. Sense un bon suport al costat, la mare no pot atendre en condicions al nadó i la lactància pot perillar. Ja és prou complicada per si sola, no sempre va com voldriem, surgeixien dificultats i és dura, de vegades molt dura.

Sovint he sentit comentaris de pares que creuen que és millor fer-ho tot a mitges, volen compartir el moment d’alimentar els fills amb les mares… No ho comparteixo pero tota opinió és respectable. La naturalesa és sàbia i si ens fixem totes les cries animals són alimentades per la mare, com figura de vincle principal. Jo sóc molt d’observar la naturalesa perquè crec que té moltes coses a explicar-nos i la majoria de vegades no l’escoltem, és curiós que tingui més força sobre la nostra capacitat de decidir la publicitat que la pròpia naturalesa…

En tot cas, si decidiu alimentar al vostre fill amb llet artificial, pels motius que sigui que son tots molt respectables, seria un altre tema i avui no en parlaré.  Més endavant ho faré, penso que és un tema interessant i em vé de gust parlar sobre això perquè crec que moltes vegades es critica i es jutja equivocadament.

Si la mare pren la decisió d’alletar al seu fill, em sap greu pel pare que no ho entengui, però aquesta serà una feina única i exclusiva seva. El pare en aixó no pot participar tot i que té infinitat de coses en les que participar de manera activa que faran que estableixi un vincle preciós amb el seu fill.

Molts pares al començament poden sentir-se perduts i no saber per on començar… I poden pensar… Què hi pinto jo en tot aixó?

IMG_7544 copia 2

Doncs molt més del que et penses, el pare és l’encarregat que tot rutlli fluidament, que la mare s’alliberi de les obligacions de casa, que no pateixi per què s’ha de fer per dinar, fer la compra, per si s’ha d’estendre una rentadora o planxar… És l’encarregat de vetllar pel benestar emocional de la mare, és una cadena, la mare cuida el nadó i el pare cuida a la mare.

En altres cultures i antigament la dona que paria i alletava al seu fill era recolzada per la tribu, una tribu que la cuidava, l’alimentava, l’aconsellava i que avui en dia no existeix. Vivim la maternitat en molta solitud i aquest pès recau sobre la nostra parella ( i no és poca cosa! ).

Quan neix un nen entren en joc una sèrie de rols en la parella que abans no exitien i poden ser difícils d’assimilar. El més important és que cadascú assumeixi fins on està disposat a col·laborar, ser pares requereix una gran entrega personal, si creieu que us farà falta ajuda externa (avis, tiets, cangurs…) val la pena demanar-la, assumir fins a on arribareu i fins a on no, abans que us trobeu desbordats i amb els nervis crispats. Nosaltres, per exemple, vam decidir que no voliem fer la neteja de la casa i vam contractar una dona de fer feines, vam posar els límits aquí.

Per tant, la comunicació entre la parella és clau per a evitar els malentesos. Parleu-ne!

Un nadó que és alletat per la seva mare necessita 100% de tranquilitat i contacte per alimentar-se i aquest és un rol que assumeix la mare en exclusivitat. Aixó no vol dir que el pare no pugui col·laborar en altres aspectes. El pare pot banyar-lo, vestir-lo, canviar-li el bolquer, cantar-li cançons i gronxar-lo, jugar-hi, dur-lo a passeig….

IMG_2634 copia 2

Entendre que durant les primeres setmanes, la mare i el nadó, necessiten contacte total 24 hores, que a l’habitació ara enlloc de dos sereu tres ( aixo sense contar el gat….). I que la lactància és tan important de dia com de nit. El collit facilita molt les coses i afavoreix que tots dormiu, que creieu-me, val la pena. Nosaltres hem sobreviscut gràcies al collit, no m’imagino ni com hauria estat no haver-ho fet, a més ens encanta!! ;)

Així que si! Us heu de convertir en uns SUPER PARES! Preneu nota.

Un super pare (com el que nosaltres tenim) és aquell que:

  • Prepara els àpats, estén rentadores i vetlla per l’ordre de casa
  • Llença les escombraries i canvia la sorra del gat
  • Fa la compra i es proveeix d’aigua, paper de wc, paper de cuina i altres indispensables com si hagués de sobreviure a una guerra
  • Banya i canvia el bolquer del peque
  • Fa bricolatge i invents Macgyver pel nouvingut
  • T’abraça quan necessites carregar piles perquè estàs buida de tant d’amor que has donat
  • Et fa un massatge quan tens l’esquena partida d’agafar males postures
  • Porteja al melindro mentre tu et dutxes, et fas una mascareta, et desenredes el niu de periquitos que se t’ha fet al cabell, de tants dies de portar la mateixa cua, i tornes a ser persona ( o almenys mitja)
  • Confia en tu, encara que moltes vegades no entengui què et passa pel cap ( maleïdes hormones) i per molt boja que li semblis, sap que en el fons no hi ha ningú millor que tu per a cuidar al vostre fill
  • Que no infravalora el teu instint i escolta el que li expliques amb convenciment
  • Entén que passada la quarentena, el permís imminent de recobrar la vida sexual és una utopia…
  • Que en temes que involucren al vostre fill, prioritza la teva voluntat, per sobre de qualsevol altra opinió ( inclosa la de la seva pròpia mare)

I fins aquí, volia aportar el que per a nosaltres va suposar aquest canvi de rols, aquest aprenentatge. La veritat és que a casa ho vam viure amb molta naturalitat, però val a dir que no és una cosa senzilla i de vegades les circumstàncies et sobrepassen. Així que molts ànims als que comenceu en l’aventura de ser pares!

IMG_8957 copia 2

No subestimeu la vostra parella perquè té la clau que tot funcioni correctament, sou un equip!! Jugueu bé la el partit i el vostre fill us ho agraïrà!

Happy Blogging ;)

La Panera dels Tresors

Abans de tenir en Roc ja m’havia informat de com voldria que fóssin les seves primeres experiències sensorials. Les més immediates serien el pell amb pell, el contacte amb nosaltres, que no se sentís mai sol. Tenia molt clar que volia fer-lo partícep de tot, portejar-lo perquè estigués a la nostra alçada i veiés el món des de la nostra mateixa perspectiva… D’aquesta manera un bebè se sent integrat, se sent feliç! Va ser així com em vaig anar informant i vaig descobrir l’apassionant món de la criança respectuosa! Son molts els mètodes que acompanyen aquesta manera d’educar i ensenyar. Alguns dels més coneguts son la pedagogia Waldorf i el mètode Montessori, ambdós molt interessants.

M’agrada com es tracta a l’infant, considero que tenen moltes coses positives i enriquidores.

  • Respecte cap al nen
  • Aprenentatge i joc lliure
  • La part artísitica i creativa molt potenciada
  • No a favor de les qualificacions acadèmiques
  • Entorn escolar a la mida del nen i no de l’adult
  • Importància cabdal en la vida domèstica que s’intenta reproduir a l’aula
  • Individualitat de l’alumne
  • Afavoreixen la independència
  • Fomenten la concentració

I un dels primers jocs d’exploració que proposa el mètode Montessori (a partir dels 6 mesos) és la panera dels tresors. Com que la idea m’encantava desseguida vaig comprar una panera i vaig anar recopilant objectes. Us explico una mica de què va:

Es tracta d’oferir una panera als nens plena d’objectes de diferents materials i d’ús quotidià, objectes que han d’estimular els sentits del nadó.

Jugant aprenen que cada cosa té el seu pes, la seva temperatura, la seva olor, color, forma, gust, so… i d’aquesta manera també desenvolupen la coordinació necessària mà-ull-boca.

Com que en el primer any de vida és quan es desenvolupen tots els sentits de l’infant i és molt enriquidor deixar al seu abast tot aquest tipus de materials, tingueu en compte que no s’ha de tractar de joguines sino de material variat. Per exemple um tros fusta sense pulir, algun objecte de metall, cintes de roba, espart, plàstic, petxines, coco, un mirall, una cullera de fusta, picarols… jo vaig buscar per casa i vaig trobar moltes coses que em servien, les altres les he anat comprant sobre la marxa…

P9205976ok

És important deixar la panera en un lloc accessible per al nen perquè pugui explorar i manipular lliurement. En Roc té un moble baix a la seva habitació on arriba gatejant així que la vam posar allà.  D’aquesta manera el nadó pot accedir-hi fàcilment, treballa la concentració i té la oportunitat de triar allò que més li interessa cosa que li dóna autonomia. Aquest fet fa que se senti realitzat i satisfet amb ell mateix.

I es recomana que com a pares no interferim en la seva activitat, el més recomanable és observar-los mentre ells mateixos trien i remenen, ens adonarem de les seves preferències i dels seus interessos i veurem com evolucionen dia a dia, és molt gratificant!

Quan veieu que el nen perd interés pels objectes aneu variant i així tindreu sempre la panera renovada!

Va! Us animo a fer-ne una! Fàcil i econòmic! Què més es pot demanar?

I si en voleu saber més:

http://www.montessoriencasa.es/cestas-de-tesoros-treasure-baskets/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Panera_dels_tresors

Aqui us ensenyo com ens va quedar la nostra! :) Espero que us agradi!

P9205979ok

Happy blogging! ;)

Disbarats que ha d’aguantar una mare…

Són moltes les coses que t’arriben a dir embarassada, pero no són res en comparació amb les que et diuen quan ja tens el nadó.

Un seguit de frases que s’han anat fent protagonistes del vox populi de la nostra societat i que són mereixedores de comprar-te uns bons taps per a les orelles!

Ilustració de Mammasutra!
Il·lustracions de Mammasutra, la trobo genial! :)
I quan tens un fill aquests comentaris t’envolten continuament… T’ho trobes a l’hospital quan pareixes, a la familia, a la pelu, a la carnisseria i fins i tot quan fas cua en un lavabo públic per canviar el bolquer del nen… És com una psicosis!!

I jo em pregunto… Algú els ha demanat la seva opinió?

Us poso uns exemples de les coses que m’han arribat a dir i a sota la resposta que hauria volgut donar… Encara que la majoria de vegades somric i dic que sí perquè la meva energia és molt preuada i la focalitzo tota en coses positives i en la criança d’en Roc.

Ui doncs a mi em van fer cessària! I perfecte, no em vaig enterar de res i tinc els baixos intactes, és el millor que et pot passar!
No m’interessa gens l’estat dels teus baixos, a més, la cessària és una operació d’alt risc i la veritat prefereixo parir de manera fisiològica, el meu cos està preparat per fer-ho i si la cosa es complica i no hi ha més remei, ja en parlarem… Però frivolitzar amb aquest tipus d’intervencions i a sobre defensar-ho per a conservar l’estat dels meus baixos em sembla una aberració.

Ai!!! Aquestes mames novates, quina mania en dormir amb el bebè! Posa’l al llitet dóna, que així descansareu millor!! (aixó la infermera de l’hospital)
Senyora, jo dormo amb qui vull. Acabo de tenir un fill i vull passar tota l’estona amb ell, tocant-lo, olorant-lo, acariciant-lo… No és aixó el que es fa amb les persones que estimes? O potser vostè quan va passar la nit de noces amb el seu marit també van dormir en llits separats?

Tens la casa molt desendressada, vols que t’aguanti el nen mentre fas feina?
Si, la tinc molt desendressada, no donem l’abast i estem cansats. Preferiria que enlloc d’aguantar-me el nen, em donéssis un cop de mà amb la casa.

mammasutra
mammasutra

Nena, ja tornes a tenir al nen enganxat al pit? Però si acaba de menjar! Em penso que t’està fent servir de xumet!
Si, torno a tenir el nen al pit, ell ho necessita i jo no li negaré. No li posaré un xumet perquè es calmi, perquè, què es va inventar primer el xumet o la teta? El xumet és un burd substitut del pit, s’utilitza per a calmar la necessitat de succió del nadó i que la mare s’alliberi i no estigui tan lligada. Però jo vull estar pendent del meu fill, existeixen diferents tipus de succió, la nutritiva que és quan el nadó s’alimenta i la afectiva quan necessita contacte. A més la succió no nutritiva o afectiva estimula la producció de llet i assegura una lactància exitosa. El pit és aliment, és escalfor, és calma i és un anestèsic natural! Així que no, no m’utilitza de xumet i el posaré al pit cada vegada que a mi em sembli.

Fas mala cara, hauries de descansar, perquè no li dones un biberó? Així s’atiparà i tu aprofites i dorms?
Faig mala cara? Potser és perquè no necessito tantes visites durant el postpart. No vull que el meu fill s’atipi amb un biberó que no necessita, l’única cosa que vol és mamar per a regular la meva producció i això és essencial els primers dies. Si no vinguéssin tantes visites podria estar a l’habitació estirada, descansant mentre el nen menja, enlloc d’estar oferin-te té i pastes… o potser el vols tu el biberó?

Dona’m el nen, ja veuràs com jo t’el calmo, a mi no se’m resisteix cap criatura!
No, no t’el dono, és el meu fill i el calmo jo. Fi de la conversa.

Ja dorm a la seva habitació? Li has de posar el més aviat millor perquè sino no t’el treuràs del llit!
No dorm a la seva habitació, dorm amb mi! Em necessita i jo el necessito a ell. Dormirà a la seva habitació quan ell ho decideixi, quan tingui capacitat de dir-me que vol dormir sol, quan camini i sàpiga venir a l’habitació dels pares quan es trobi malament o tingui un malson. Dormim junts perquè ens agrada. I hi haurà un dia que voldrà dormir sol i m’ho farà saber i arribarà abans del que em penso, per tant aprofito al màxim!

39_colecho

El tens tot el dia en braços, no m’extranya que plori si el deixes, s’està acostumant. Si plora no passa res, així fa pulmons!
El tinc tot el dia en braços perquè l’he portat a la panxa durant 9 mesos, no s’acostuma als braços, ja hi està acostumat. El duré a sobre tan de temps com faci falta fins que adquireixi la confiança per deixar-lo i que no plori. I si, si que passa si plora, passa que no el puc sentir plorar, tot el meu cos em demana a crits que el calmi, a més, no ho vull i ell ho passa malament. No entén que estic al seu costat, senzillament necessita contacte directe per estar tranquil. El seu cervell està inmadur i sota situacions d’estrés genera cortisol, una substància molt nociva pel seu desenvolupament neuronal. Així que no, no el deixaré plorar.

Encara no el portes a la guarderia? Els hi va molt bé, sino estan molt emmarats.
No, no el porto a la guarderia perquè és molt petit. No ho necessita, està millor amb mi o amb la meva mare. No es relacionarà amb altres nens ni hi jugarà fins que tingui 3 anys. Jugaran de costat però no junts. I a més tindrà angoixa de separació, ho passarà malament i no crec que sigui necessàri. I emmarat ho està, ha d’estar-ho perquè jo sóc la seva figura de referència, per tant, no, encara no anirà a la guarderia.

Ja saps que és perillosíssim dormir amb els nens? L’altre dia vaig veure una pel·lícula on uns pares mataven al seu fill dormint, per accident.
Quina mania amb posar-se amb qui dormo! Devia ser una pel·lícula de ciència ficció, jo l’altre dia en vaig veure una on uns alienígens invaïen la terra i s’alimentaven dels cervells dels bebès. Ah! aquesta no l’has vist?

I què faràs ara amb el gat? Estarà gelós i serà perillós pel nen. Te n’hauràs de desfer!
Amb el gat res, seguirà on està i tan estimat com sempre o més. Acceptarà el nou membre de la família i viurem tan contents. Estimem el nostre animal com un més de la familia i tenim tolerància zero envers les persones que abandonen els seus animals.

I encara li dónes pit? Però si ja té un any, la majoria de dones desteten amb 6 mesos, tot el que li donis de més no serveix per a res.
Si, encara li dóno pit. D’on has tret que la majoria de dones desteten als 6 mesos? En qualsevol cas, m’és igual què fagin la majoria, jo faig el que vull, com totes, elles fan el que creuen més convenient pels seus fills. La OMS recomana lactància materna exclusiva fins als 6 mesos i recomana l’alletament fins als 2 anys com a mínim. I a més, la llet materna alimenta sempre, igual que la de vaca. O potser jubilen a les vaques als 6 mesos perquè la llet que produeixen ja no alimenta???

Hauries de tornar a treballar aviat, cuidar-te més, fer-te càrrec d’un nen tot el dia farà que t’oblidis de ser DONA, ara ets només una MARE.
Tornaré a treballar quan jo ho decideixi, cuidar el meu fill és la prioritat més important de la meva vida, com a dona i com a mare. Em cuido tot el que puc i deixo que em cuidin, així que si vols pots donar-me un cop de mà enlloc d’opinar. No distingeixo ser mare de ser dona, per a mi no son coses separades sino que formen part d’una mateixa cosa. Sóc ambdues, no deixo de ser una cosa per ser l’altra i no per a tenir fills deixes de ser dona una temporada ni per no voler ser mare ets una dona incompleta.

38_clipdepilada

Bé, aquí ho deixo!

Ains, que bé que em sento ara que ho he escrit tot! :D

Espero els vostres comentaris! Segur que teniu frases boníssimes per a compartir!

Happy Blogging ;)

Pastís d’aniversari d’en Roc

Avui us explicaré com vaig fer el pastís d’aniversari d’en Roc! Us deixaré dues receptes perquè, de fet, vaig fer dos pastíssos. Tots dos totalment aptes per a bebès d’un any. Si ja li has introduït tots els aliments que surten a la recepta pots donar-li sense problemes! I a més són sense sucre!!

Aquestes fotos són del pastís de plàtan i cacau. El de pastanaga va volar tan ràpid que no el vaig poder ni fotografiar :D pero us dono igualment la recepta perquè és el mateix procediment amb ingredients diferents.

Ingredients pel pastís de cacau i plàtan

100 gr de cacau en pols ecològic

250 gr de plàtans de canàries

3 ous de pagès ecològics km0

200 gr d’oli d’oliva verge extra ( pot ser de girasol, de coco…)

2 culleretes de bicarbonat

1 sobre de llevat

4 culleretes ben plenes de pasta de dàtil ( pots posar-ne tan com en necessitis, s’aconsegueix triturant 12 dàtils gegants amb 125ml d’aigua, serveix per endolcir, ho pots deixar a la nevera i dura 3 mesos)

350 gr de farina d’arrós ( pot ser d’espelta, de blat, de quinoa…)

50 gr de farina d’ametlla (opcional)

1 iogurt (opcional, valora-ho al final, jo li vaig posar perquè la textura la vaig veure molt espessa)

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Ja ho tens tot a punt?

Som-hi!

Nosaltres tenim Thermomix, però en qualsevol cas pots utilitzar una batedora normal!

Comencem triturant els plàtans, un cop aconsegueixis una textura com de pasta afegeix el cacau en pols i les cullerades de pasta de dàtil (tantes com vulguis), els ous i torna a batre.

Afegeix l’oli poc a poc i la farina ( o les farines si en vols combinar més d’una), el llevat i el bicarbonat. Torna  a batre!

Si la texura que t’ha quedat et sembla correcta pots estalviar-te el iogurt. A mi em va quedar una mica espessa i li vaig posar. Aixó va a gustos.

Ara només queda posar-ho en un motlle prèviament untat d’oli i enfornar.

Uns 40 minuts i estarà cuit! Per saber si està a punt jo el punxo amb un pal dels de fer broquetes i si surt net el trec del forn.

Recordeu que s’ha de deixar refredar abans de desmotllar-lo.

El podeu decorar amb trossets de plàtan i cacau en pols, amb ametlles, amb coco ratllat! Com us vingui de gust! Ja heu vist que és ben fàcil de fer i pels nens ideal. Els grans potser el trobeu una mica insípid, estem molt acostumats als gustos hiperdolços, pero els peques ho troben boníssim!

Ja m’explicareu com us ha quedat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

A continuació la recepta del pastís de pastanaga:

Ingredients pel Carrot Cake

300 gr de pastanagues

1 poma

3 ous

100 gr de coco ratllat

200 gr d’oli d’oliva ( pot ser de girasol, de coco…)

2 culleretes de bicarbonat

1 sobre de llevat

1 cullereta de canyella en pols

1 cullereta de jengibre en pols

4 culleretes ben plenes de pasta de dàtil ( pots posar-ne tan com en necessitis, s’aconsegueix triturant 12 dàtils gegants amb 125ml d’aigua, serveix per endolcir, ho pots deixar a la nevera i dura 3 mesos)

350 gr de farina d’arrós ( pot ser d’espelta, de blat, de quinoa…)

50 gr de farina d’ametlla (opcional)

1 iogurt (opcional, valora-ho al final, jo li vaig posar perquè la textura la vaig veure molt espessa)


Comencem triturant les pastanagues i la poma. Reserva-ho.

Bat els ous, les cullerades de pasta de dàtil (tantes com vulguis) i a continuació afegeix la poma, les pastanagues i el coco. Barreja-ho bé.

Afegeix l’oli poc a poc i la farina ( o les farines si en vols combinar més d’una), el llevat, el bicarbonat i les espècies. Torna a batre!

Si la texura que t’ha quedat et sembla correcta pots estalviar-te el iogurt. A mi em va quedar una mica espessa i li vaig posar. Aixó va a gustos!

Ara només queda posar-ho en un motlle prèviament untat d’oli i al forn!

Uns 40 minuts i estarà cuit! Per saber si està a punt jo el punxo amb un pal dels de fer broquetes i si surt net el trec del forn!

Recordeu que s’ha de deixar refredar abans de desmotllar-lo!

Bon profit i happy blogging! ;)

Exterogestació i porteig (o… perquè el meu fill és un koala?)

Des del moment que va nèixer en Roc, no vaig ser capaç de separar-me’n ni un sol moment. Més endavant vaig descobrir que aquesta necessitat mútua de contacte permament responia a la teoria de la exterogestació.

Després del part les hormones s’apoderen de tu. Et tornes literalment una lleona. És com una sensació d’embriaguesa d’amor, descriure-ho amb paraules és complicat. Necessites tocar al teu nadó, notar la seva escalfor, la olor del seu cap! És impressionant com em vaig tornar adicta a olorar-li el cap! No entenc perquè els hi posen gorrets als nadons, no serveixen de res i a sobre et priven de sentir aquella oloreta tan dolça! Bé només serveixen de decoració, la veritat és que son moníssims. Alguns estudis afirmen que la olor del cap dels nadons fa que la mare alliberi endorfines i oxitocina! Jo us asseguro que és ben cert.

exterogestacio

Aquesta part tan mamífera de tu mateixa només la descobreixes quan tens la teva cria. I fa por, és com si de dins teu et sortís la part més primitiva, més animal. Abans no, ni durant l’embaràs! Sincerament, jo durant l’embaràs, instint el que es diria instint, no en tenia pas! L’instint neix amb la criatura, quan neix un fill, neix una mare.

El que us vull explicar en aquest post és que des del minut zero vaig sentir la necessitat de dur al meu nen enganxat a mi tot el dia i tota la nit. I no només era una necessitat meva, també seva ja que era deixar-lo un segon al moisès o a l’hamaca i plorar desconsolat… Mames novates no desespereu, és normal, cal mooooolta paciència!

En Roc ha estat un koala des del primer dia. A l’hospital pell amb pell constant i a casa els primers dies el mateix! Vaig comprar una samarreta genial que em permetia portar-lo a dins com si fos un fular i anàvem així tot el dia. Al començament les tomes son eternes i com que el pit cal fer-lo a demanda et passes tot el sant dia amb la teta fora, aquesta samarreta em permetia donar-li pit en qualsevol moment, la veritat és que em va facilitar molt les coses!

A diferència d’altres animals que caminen al mateix moment de néixer, l’ésser humà neix immadur, la gestació continua a fora, la teoria son nou mesos a l’úter i nou mesos a coll de la mare. Puc assegurar amb total certesa que és així! En Roc ha complert la norma amb estricta rigurositat. A partir dels nou mesos de vida va començar a poder anar amb cotxet sense plorar. Nou mesos!!! Si, ho heu sentit bé! Us sembla extrany? A molta gent li semblava, molts em deien que no era normal. Doncs és normal, cada nen té el seu ritme, n’hi ha que son menys demandants i d’altres, com el meu, que necessiten contacte constant. I us diré més, el fet de donar-li tranquilitat i respectar els sus ritmes fa que estableixis un vincle segur amb el nen, aconsegueixes que el teu fill estigui preparat per explorar el seu entorn d’una manera segura i tranquila. En Roc ara, amb un any, pot anar amb qui sigui i no plora, estic segura que aixó respon al vincle segur que hem creat. Està còmode amb els altres perquè sap que si em necessita sempre hi soc, sempre responc al seu plor o a les seves necessitats de contacte.

Aqui teniu el meu petit koala!
Aqui teniu el meu petit koala!

Portejar, portejar i portejar! Primer amb fular elàstic, més tard amb fular de tela, amb motxilla i bandolera! Fins i tot en tenim un per anar a la platja… El porteig enganxa! Cada portanadons respon a unes necessitats i hem de saber en quines circumstàncies ens convé un tipus o un altre. El que si que és imprescindible és saber que ha de ser ergonòmic. No son vàlids els portanadons que deixen les cames de la criatura penjant i el nen mira endavant. Si téns dubtes, demana consells a una assessora de porteig!

Jo sóc una afèrrima defensora del porteig perquè li veig clars avantatges a diferència de dur a la criatura en un cotxet.

  • El nen és més sociable i se sent integrat en totes les activitats que realitzes. Anar a passejar, comprar, cuinar, anar en autobús…
  • El nen plora molt menys i si vol dormir pot fer-ho sense problemes sobre el teu pit.
  • Afavoreix la lactància ja que el porteig facilita l’accés al pit.
  • Tenen un millor desenvolupament psicomotor ja que amb el teu caminar van agafant equilibri i el seu cos s’adapta abans al moviment i els hi tonifica la musculatura.
  • Ajuda a disminuir els còlics, per tant si el vostre nadó en pateix el poseu al fular i a passejar una estona!
  • Afavoreix els vincles amb el portador (papes també podeu portejar! De fet, heu de fer-ho, no us ho podeu perdre!!!)
  • Dóna seguretat a l’infant ja que t’adones al moment de les seves necessitats i les pots cobrir inmediatament
  • Et dèixa les mans lliures, en Roc i jo hem anat al supermercat, cuinat, planxat, fregat, estès roba, regat el jardí…
  • És molt pràctic, pots pujar escales, entrar a tot arreu sense problemes d’espai, ideal per a families viatgeres!

Podria seguir amb avantatges fins demà però crec que fins aquí aportaré la meva experiència. En Roc amb un any segueix encantat amb el porteig. Ara el porto més amb cotxet perquè ja hi va còmode, no sóc partidària de forçar cap situació i he esperat fins que ell ho ha acceptat, sempre he respectat els seus ritmes. Ara, per aixó, me n’adono que amb el cotxet tenim molta menys comunicació, ell va assegut i jo al darrere… Quan tinc ganes de parlar-hi i estar-hi més aprop torno a agafar la motxilla!

I acabaré dient: Nens portejats, nens feliços!

Pir2porteighivernpapairocporteigfamiliar1fotoporteigpapairocporteigfamilyfamiliaporteig

Aquí, unes quantes fotos del nen koala amb els seus pares ;)

Happy blogging! ;)

Antipasti

Pomodori secchi i Melanzane sott’olio!

Tal i com us podeu imaginar, els pans de l’altre dia ja son història :)

Aquí us dóno un parell d’idees de com vam preparar uns antipasti a l’estil napolità.

La melanzane sott’olio (albergínia en conserva) és típica del sud d’Itàlia, el nonno d’en Roc té la costum de fer-ne cada any! Prometo un post amb la recepta. És un procediment força elaborat però val molt la pena, té un gust molt especial tirant a avinagrat. Si t’agraden els gustos intensos, t’encantarà!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

I els pomodori secchi (tomàquets secs) segur que els has probat algun cop, combinen a la perfecció amb el formatge gorgonzola i un toc de rúcula!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Bé, com veieu amb poca cosa tens uns antipasti italians, si us han vingut ganes de probar-los ja ho sabeu! Ben fàcils de fer i boníssims!!!

I els podeu acompanyar amb unes olives i un vermut!

Bon profit!

Happy blogging ;)