Super pares! El rol del pare en la lactància….

Vull donar les gràcies a la Rebeca Garcia, una gran mare i una gran professional, que ens ha deixat participar en el seu magnífic projecte personal. La Rebeca quan va ser mare i va adonar-se que 16 setmanes de baixa eren totalment insuficients per cubrir les necessitats del seu fill, va decidir renunciar a la seva vida laboral de manera temporal per a poder fer de mare al complet.

Gràcies a la seva força i convenciment ha engegat un projecte preciós on fotografia a les mares donant pit als seus nadons i amb aquesta iniciativa espera conscienciar a la societat que 16 setmanes son ridícules en tots els sentits.

He de dir que m’hi sento molt identificada i estic molt contenta de veure que entre totes les mares podem lluitar per una maternitat més digne! Us animo a conèixer el seu projecte i si sou mares i alleteu als vostres fills, fins i tot a participar-hi! Com més serem, més s’ens sentirà!

Parlant amb la Rebeca vam pensar que fariem una fotografia on hi sortís, a més d’en Roc i jo, també en Ricard. Els pares també tenen el seu paper en la lactància, encara que s’en parli poc. Així que aprofito, us presento com va quedar la foto, que em sembla preciosa i d’aquesta manera inauguro el post d’avui!

image

Aquest post va dedicat als pares ( qui diu pares diu mares o parelles que acompanyen a la dona en la maternitat, quan dic pares no descarto cap model familiar, tot el contrari).

Es parla molt sobre la lactància i la dona, com alletar, les necessitats del nadó, pero trobo a faltar en tot aixó que es parli més del paper de la parella.

Encara que el pare no sigui partícep actiu de la lactància, hi té un paper importantíssim.

Evidentment la mare i el nadó en son protagonistes, però la parella té la clau perquè tot aixó flueixi i sigui exitós. Sense un bon suport al costat, la mare no pot atendre en condicions al nadó i la lactància pot perillar. Ja és prou complicada per si sola, no sempre va com voldriem, surgeixien dificultats i és dura, de vegades molt dura.

Sovint he sentit comentaris de pares que creuen que és millor fer-ho tot a mitges, volen compartir el moment d’alimentar els fills amb les mares… No ho comparteixo pero tota opinió és respectable. La naturalesa és sàbia i si ens fixem totes les cries animals són alimentades per la mare, com figura de vincle principal. Jo sóc molt d’observar la naturalesa perquè crec que té moltes coses a explicar-nos i la majoria de vegades no l’escoltem, és curiós que tingui més força sobre la nostra capacitat de decidir la publicitat que la pròpia naturalesa…

En tot cas, si decidiu alimentar al vostre fill amb llet artificial, pels motius que sigui que son tots molt respectables, seria un altre tema i avui no en parlaré.  Més endavant ho faré, penso que és un tema interessant i em vé de gust parlar sobre això perquè crec que moltes vegades es critica i es jutja equivocadament.

Si la mare pren la decisió d’alletar al seu fill, em sap greu pel pare que no ho entengui, però aquesta serà una feina única i exclusiva seva. El pare en aixó no pot participar tot i que té infinitat de coses en les que participar de manera activa que faran que estableixi un vincle preciós amb el seu fill.

Molts pares al començament poden sentir-se perduts i no saber per on començar… I poden pensar… Què hi pinto jo en tot aixó?

IMG_7544 copia 2

Doncs molt més del que et penses, el pare és l’encarregat que tot rutlli fluidament, que la mare s’alliberi de les obligacions de casa, que no pateixi per què s’ha de fer per dinar, fer la compra, per si s’ha d’estendre una rentadora o planxar… És l’encarregat de vetllar pel benestar emocional de la mare, és una cadena, la mare cuida el nadó i el pare cuida a la mare.

En altres cultures i antigament la dona que paria i alletava al seu fill era recolzada per la tribu, una tribu que la cuidava, l’alimentava, l’aconsellava i que avui en dia no existeix. Vivim la maternitat en molta solitud i aquest pès recau sobre la nostra parella ( i no és poca cosa! ).

Quan neix un nen entren en joc una sèrie de rols en la parella que abans no exitien i poden ser difícils d’assimilar. El més important és que cadascú assumeixi fins on està disposat a col·laborar, ser pares requereix una gran entrega personal, si creieu que us farà falta ajuda externa (avis, tiets, cangurs…) val la pena demanar-la, assumir fins a on arribareu i fins a on no, abans que us trobeu desbordats i amb els nervis crispats. Nosaltres, per exemple, vam decidir que no voliem fer la neteja de la casa i vam contractar una dona de fer feines, vam posar els límits aquí.

Per tant, la comunicació entre la parella és clau per a evitar els malentesos. Parleu-ne!

Un nadó que és alletat per la seva mare necessita 100% de tranquilitat i contacte per alimentar-se i aquest és un rol que assumeix la mare en exclusivitat. Aixó no vol dir que el pare no pugui col·laborar en altres aspectes. El pare pot banyar-lo, vestir-lo, canviar-li el bolquer, cantar-li cançons i gronxar-lo, jugar-hi, dur-lo a passeig….

IMG_2634 copia 2

Entendre que durant les primeres setmanes, la mare i el nadó, necessiten contacte total 24 hores, que a l’habitació ara enlloc de dos sereu tres ( aixo sense contar el gat….). I que la lactància és tan important de dia com de nit. El collit facilita molt les coses i afavoreix que tots dormiu, que creieu-me, val la pena. Nosaltres hem sobreviscut gràcies al collit, no m’imagino ni com hauria estat no haver-ho fet, a més ens encanta!! ;)

Així que si! Us heu de convertir en uns SUPER PARES! Preneu nota.

Un super pare (com el que nosaltres tenim) és aquell que:

  • Prepara els àpats, estén rentadores i vetlla per l’ordre de casa
  • Llença les escombraries i canvia la sorra del gat
  • Fa la compra i es proveeix d’aigua, paper de wc, paper de cuina i altres indispensables com si hagués de sobreviure a una guerra
  • Banya i canvia el bolquer del peque
  • Fa bricolatge i invents Macgyver pel nouvingut
  • T’abraça quan necessites carregar piles perquè estàs buida de tant d’amor que has donat
  • Et fa un massatge quan tens l’esquena partida d’agafar males postures
  • Porteja al melindro mentre tu et dutxes, et fas una mascareta, et desenredes el niu de periquitos que se t’ha fet al cabell, de tants dies de portar la mateixa cua, i tornes a ser persona ( o almenys mitja)
  • Confia en tu, encara que moltes vegades no entengui què et passa pel cap ( maleïdes hormones) i per molt boja que li semblis, sap que en el fons no hi ha ningú millor que tu per a cuidar al vostre fill
  • Que no infravalora el teu instint i escolta el que li expliques amb convenciment
  • Entén que passada la quarentena, el permís imminent de recobrar la vida sexual és una utopia…
  • Que en temes que involucren al vostre fill, prioritza la teva voluntat, per sobre de qualsevol altra opinió ( inclosa la de la seva pròpia mare)

I fins aquí, volia aportar el que per a nosaltres va suposar aquest canvi de rols, aquest aprenentatge. La veritat és que a casa ho vam viure amb molta naturalitat, però val a dir que no és una cosa senzilla i de vegades les circumstàncies et sobrepassen. Així que molts ànims als que comenceu en l’aventura de ser pares!

IMG_8957 copia 2

No subestimeu la vostra parella perquè té la clau que tot funcioni correctament, sou un equip!! Jugueu bé la el partit i el vostre fill us ho agraïrà!

Happy Blogging ;)

6 pensaments sobre “Super pares! El rol del pare en la lactància….

  1. Gràcies per aquesta entrada tan bonica!
    Tinc la gran sort de tenir un company que m’ha fet sentir segura, vetllant per nosaltres cada dia i acompanyant-nos en aquest meravellós camí! Sempre li dic que formem un bon tàndem!

    Liked by 1 person

  2. jo soc Mare d’ un encant de nen,va neixer 1 agost i ara te quinze mesos i continua fent “teta” li encanta .Es un nen gran i fort i diu mama teta aquesta i aixo es la felicitat compartida.El pare m’ ha ajudat molt ja que el principis son durs i mes si te frenillo i Veus les estrelles quan vol menjar i alguna llevadora et diu que estas molt agobiada que d’ aquí uns dies estaré amb bibis.Per sort altre , dona solucions i vam tallar frenillo i vam veure la llum.O sigui ánim, paciencia i ajuda ho conseguim.

    Liked by 1 person

  3. Els pares són bàsics per aquesta aventura de ser pares!!! Jo tinc tinc la gran sort de ser afortunada i tenir al costat el millor pare per el meu fill!!! Sense ell i la feina que fem en equip, aquesta tres mesos des de l’arribada d’en Biel, haurien estat caòtics!!!
    M’ha encantat tot el que has escrit. Nosaltres ho estem vivint igual!!! Amb gat inclòs!!!
    Petons!!!

    Liked by 1 person

    1. Que bé que tantes mares ho hagueu viscut com jo ;) aixó vol dir que ho estem fent bé! Amb l’ajuda d’aquests pares que tenim!!!!Felicitats per la maternitat i ànims amb la criança!! una abraçada! ah i un axuxón al gat també!!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s