Teta o no teta? Aquesta és la qüestió!

Fa temps, abans de plantejar-me seriosament ser mare, pensava que jo no donaria el pit als meus fills. Em feia molta angúnia la idea de tenir una criatura enganxada als mugrons, se’m posava la pell de gallina (literalment) només de pensar-hi.

Tenia molt clar que faria biberó des del primer dia, a més, coneixia moltes persones que ho havien fet i m’havien explicat que era el millor sistema i que a més podries compartir les tomes amb el pare i tu descansar a la nit. Ho tenia claríssim i ho veia la cosa més lògica del món, això de donar el pit era cosa de hippys.

A més, jo també havia pres biberó perquè la meva mare es va “quedar sense llet” com la majoria de les nostres mares… Cosa que també em podria passar a mi i no seria tan estrany! Oi?

Però quan em vaig quedar embarassada vaig començar a llegir i a informar-me. Quan tens un ésser viu dins teu i notes com es mou i va creixent de mica en mica prens una consciència diferent de les coses. Analitzes els pros i els contres de tot i acabes prenent decisions que potser són totalment contràries a les teves idees anteriors. I això és el que em va passar a mi.

Vaig llegir a Carlos González, Rosa Jové, Laura Gutman, Michel Odent entre d’altres. I tots coincidien en el mateix, la lactància materna és el millor aliment pel nadó i el cos de la mare el seu hàbitat natural.

A partir d’aquí vaig començar a donar-hi voltes… Com fer que el meu fill se senti feliç i nodrit d’amor sense implicar el meu propi cos en la criança? De fet ja havia implicat el meu cos en gestar-lo. Estava disposada a entregar-me tota jo? En cos i ànima?

D’aquesta reflexió se’n podrien extrapolar conclusions equivocades, espero que no ho interpreteu així! Les mares que no han alletat els seus fills em podrien dir que elles s’han entregat en cos i ànima sense donar el pit. I no ho dubto, no tinc cap dubte que una mare que dóna biberó pot ser tan o més bona mare que una que dóna el pit.

Aquesta decisió tan personal hauria de ser respectada per sobre de tot. El que està clar és que un nadó necessita una mare feliç i entregada, una mare sense angoixes. Cadascú ha de prendre les seves pròpies decisions coneixent-se en profunditat. I això és el que vaig fer jo.

IMG_6721 copia 2

La conclusió final sempre hauria de ser la mateixa: Jo vull ser una mare feliç i lliure i per aquest motiu he decidit donar/no donar el pit al meu nadó.

L’opció triada és una aposta personal i respectable, és una aposta per la teva salut mental i la teva integritat. No jutjaré mai una mare que dóna biberó convençuda de fer-ho, ella té els seus motius, com jo tinc els meus per donar pit, donar-lo a demanda i donar-lo tot el temps que em sembli convenient.

Per altra banda no deixaré d’evidenciar i defensar que el millor aliment sense cap mena de dubte, és per sobre de tot, la llet materna. Que és una evidència que les llets artificials alimenten i els nens creixen igualment sans en la gran majoria dels casos. Tot i així cal saber, que la llet artificial no deixa de ser un producte elaborat i com a tal també té els seus inconvenients.

Dit això, jo vaig analitzar pros i contres de donar pit. Vaig mirar cap a dins meu i em vaig fer les següents preguntes: Puc fer-ho? Vull entregar el meu cos a totes hores? Serè capaç de gestionar el cansament? Serè capaç de gestionar les meves emocions si es complica la lactància? Sóc conscient que potser hauré de demanar ajuda? Vull per sobre de tot alletar el meu fill?

Vaig arribar a la conclusió que totes les respostes eren un Sí. Al començament tenia dubtes, però a mesura que m’anava informant i s’acostava el moment del part veia molt clar que seria la millor aposta. Tot i així temia el primer moment de contacte, aquella por a tot el que desconeixem… i que se’m feia una mica estrany. I si no m’agradava la sensació? Seria una mala mare pel fet de donar-li el pit i després voler-li retirar?

I realment, en el moment que em van posar en Roc a sobre, no sé a vosaltres, però a mi em va sortir tan natural i ell era tan petit però tan llest i tan mamífer que tot solet es va enganxar i si em preguntes com va anar, et diria que ni me’n recordo. Només que va ser un moment natural i preciós.

IMG_9276 copia

I aquí va començar la meva relació d’amor amb la lactància. Al començament com amb tota relació costa trobar-te còmode, la falta de confiança i aquestes coses… Però per sort he de dir que no vam tenir cap problema concret, tret de les molèsties lleus dels primers dies i de les famoses crisis de creixement, que són mereixedores d’un post a part.

Un cop ens vam conèixer bé en Roc i jo vam gaudir plenament dels nostres moments íntims, d’aquesta connexió màgica que es crea, del privilegi que només tenim les dones i que, des del meu punt de vista, val la pena aprofitar. És el millor regal que podem fer als nostres fills i també un regal per a nosaltres mateixes.

Si em pregunteu si ho recomano, diré dràsticament Sí!! Però també us diria que feu una introspecció personal, les opinions dels altres us poden confondre… La millor manera és conèixer-vos a fons, informar-vos al respecte i decidir. Sigues mare com tu vols i no com et diguin els altres i seràs una mare feliç.

Nosaltres de moment seguim gaudint de la nostra preciosa relació i espero que sigui per molt temps!!

IMG_2887 copia

Us recomano una lectura que em va ajudar molt amb la lactància: “Un regal per a tota la vida” de Carlos González.

I un consell si m’ho permeteu. Si estàs decidida a alletar el teu fill i tens problemes de clivelles, dolor, etc. és MOLT MOLT MOLT important que demanis ajuda el més aviat possible a la teva llevadora o a una assessora de lactància.  NO HO DUBTIS!

Happy Blogging ;)

2 pensaments sobre “Teta o no teta? Aquesta és la qüestió!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s