Una habitació Montessori per en Roc!

Quan esperes un fill, una de les coses que més t’agrada fer és muntar la seva habitació. T’imagines els colors que tindrà, compres la decoració, els llençols, alguns ninots, les làmpares, tries algun vinil… Em vaig passar hores davant del Pinterest veient habitacions precioses! Però he de dir-vos que la majoria d’aquestes habitacions, tot i que m’encantaven, no responien a les necessitats d’un infant. Més aviat responien a les comoditats dels adults com a cuidadors. Bressols amb barrots, armaris i calaixeres alts, quadres decorant les parets, canviadors…

La nostra idea era dormir amb en Roc des del començament així que ja teníem molt clar l’opció de muntar el bressol enganxat al nostre llit. D’aquesta manera ens quedava una incògnita de com fer la seva habitació. Havia de ser una zona on ell se sentís còmode, on el canviaríem al començament i on també hi jugaria.

IMG_5107web

Després d’investigar una mica vaig descobrir el concepte “Habitació Montessori”. La veritat és que em va semblar una idea genial! Una habitació a la mida de l’infant i no de l’adult. Les habitacions Montessori reuneixen una sèrie de característiques que les fan especials:

  • No hi ha cap bressol amb barrots, el llit està al terra de tal manera que el nadó pot pujar i baixar del matalàs sense perill de caure. Té tot l’entorn al seu abast sense obstacles.
  • Els mobles són baixos, cada joguet té el seu lloc i el nen pot accedir amb facilitat a tots els jocs sense dependre de l’adult. Això afavoreix l’ordre i la independència del nen, que juga al seu aire.
  • Un mirall al costat del llit, el nadó s’hi pot veure reflectit de tal manera que observa el seu propi cos i pren consciència dels seus moviments des de molt aviat. És molt important que el mirall sigui irrompible, nosaltres vam posar un vinil efecte mirall a sobre d’un llistó de fusta.
  • També podeu posar fotografies, marcs amb dibuixos o làmines a l’altura del seu camp de visió.

Tenint en compte tot això i com a bons ikea-addictes que som, vam anar a buscar el llit Kura a Ikea! Ens va semblar una gran solució. En Roc podria tenir una habitació a la seva mida, un llit per dormir migdiades o per fer les seves primeres nits sol que li permeti llibertat de moviment i no pugui caure’n. I al mateix temps és una llitera per si més endavant ens animem a donar-li un germanet ;). Realment té les tres B!

IMG_5103web

El llit Kura ens va convèncer, tenia tots els requisits, el preu econòmic, era súper versàtil i permetia aplicar el concepte Montessori aprofitant l’espai.

De moment n’estem molt contents, és una opció amb moltes possibilitats i en Roc juga encantat a la seva habitació. Per als primers mesos li vam penjar, per a utilitzar de mòbil, uns planetes de quan jo era petita (segur que molts de vosaltres n’havíeu tingut perquè es van posar de moda als 90, i són fluorescents!). I de moment no els he tret perquè li encanten.

Ara per ara hi fa les migdiades, juga, mira contes, hi està estupendament bé!

Al costat del llit també hi hem muntat un racó de lectura! :) Aquí el teniu, ben concentrat amb el llibre dels animals… Com li arriben a agradar!!

IMG_5115web

Què us ha semblat? Espero que us agradi tan com a nosaltres!

Happy Blogging! ;)

 

 

 

 

Jo dormo, tu dorms, nosaltres dormim

A casa practiquem el breastsleepingSi, ara mateix veig la ganyota que estàs fent, la paraulota sona una mica estranya, ho sé… En definitiva, que dormim amb el nostre fill i de passada aprofitem per afavorir la lactància materna!

Encara que la paraula soni a novetat, no parlem de cap invent actual, més aviat al contrari, és la manera més habitual de dormir entre pares i fills de la història de la humanitat. El fet que avui en dia hàgim normalitzat que els nadons dormin separats de les seves mares,  cal saber que el collit (co-slepping) és la pràctica més habitual entre mares i nadons de tots els temps.

No us imagineu la de vegades que m’han arribat a preguntar on dorm en Roc… I si dorm tota la nit sencera… I si encara mama a la nit… I quan el penso posar a la seva habitació… La veritat és que em cansen molt aquestes preguntes, que tot i semblar inofensives i plenes de bona fe, normalment estan carregades de judicis i ganes de ficar el nas on no els demanen!

Doncs si, tot i que no ho hauria de fer, em justificaré. I no ho faré per a mi, ho faré per a totes aquelles mares que dubten o que estan convençudes del que fan però després de tantes crítiques no tenen clar per on seguir. Ho faré per a tots aquells que em llegeixin i prèviament pensin que és millor dormir separat del seu fill, per a fer-los reflexionar o almenys fer-los valorar aquest fet i evitar que continuïn jutjant-lo.

Pares, mares, dormir amb el vostre fill té molts avantatges:

  • Afavoreix una millor gestió de la lactància materna a demanda
  • Dormiu tots més i millor (pare, mare i nadó)
  • Enforteix el vincle amb el vostre fill
  • Reforça la seguretat de la mare envers la cura del seu nadó
  • El bebè s’alimenta millor i per tant es desenvolupa millor
  • El bebè se sent segur i disminueix el plor i en conseqüència els nivells de cortisol (l’hormona de l’estrés)
  • Protegeix al nadó contra la SMSL sempre i quan es faci de manera segura i tenint en compte certes recomanacions.

I ara és quan em pregunteu: I ja hi cabeu al llit tots? Doncs sí! Hi cabem i dormim còmodament perquè vam ajuntar un bressol al costat del nostre llit. Aquí podeu veure el resultat!

cosleeping

Si busqueu, a internet hi ha molts tutorials de com convertir un bressol convencional en un bressol sidecar. Fa poquet he descobert un accessori genial que us pot solucionar el problema de la separació entre matalassos!

Així que, futurs pares, ja no teniu excusa! Poseu-vos amb el bricolatge que és un pim-pam! :)

Els vostres fills us ho agrairan, les vostres dones també i vosaltres dormireu tooooota la nit sencera com angelets!

Ja ho sabeu, a casa conjuguem el verb dormir: jo dormo, tu dorms, nosaltres dormim… I no tenim intenció de canviar-ho! Almenys, fins que en Roc no manifesti el contrari, seguirem dormint tots juntets.

Aquesta és la nostra opció, no vol dir que sigui la millor, ni l’única, cada família ha de trobar la seva fórmula. Però si és el que et ve de gust, fes-ho!

Per a nosaltres el collit és un espai d’intimitat familiar, un moment de respirar i relaxar-te, de sentir l’olor del teu nadó, el tacte suau de les seves mans quan t’agafen el pit, de notar la seva respiració i els sorollets que fa quan dorm, un moment de retrobament de tots tres, quan durant el dia hem anat de bòlit fent mil i una coses i ara estem tots junts, segurs, tranquils i abraçats.

Creieu-me que val la pena gaudir d’aquests moments perquè els nens creixen i ho fan molt ràpid! I jo no em penso perdre aquestes petites coses que fan que  tot sembli més senzill, que compensen tot l’estrès acumulat del dia.

Una cosa he après de tot això, és que per a dormir bé, només necessites sentir-te segur, i on se sent més segur un nadó que amb els seus pares?

Fugim de mètodes conductistes on ensenyem a dormir els nens en soledat, a les fosques i lluny de l’escalfor dels seus pares… Em sap greu per aquests nens i em sap greu per als seus pares, em sap greu pel què es perden i no podran recuperar mai.

Les necessitats afectives més profundes de l’ésser humà no queden cobertes si no entenem que som mamífers i com a tal tenim la necessitat de dormir amb les nostres cries.

Així que us animo a tots a practicar el collit!

Happy Blogging! ;)