Jo dormo, tu dorms, nosaltres dormim

A casa practiquem el breastsleepingSi, ara mateix veig la ganyota que estàs fent, la paraulota sona una mica estranya, ho sé… En definitiva, que dormim amb el nostre fill i de passada aprofitem per afavorir la lactància materna!

Encara que la paraula soni a novetat, no parlem de cap invent actual, més aviat al contrari, és la manera més habitual de dormir entre pares i fills de la història de la humanitat. El fet que avui en dia hàgim normalitzat que els nadons dormin separats de les seves mares,  cal saber que el collit (co-slepping) és la pràctica més habitual entre mares i nadons de tots els temps.

No us imagineu la de vegades que m’han arribat a preguntar on dorm en Roc… I si dorm tota la nit sencera… I si encara mama a la nit… I quan el penso posar a la seva habitació… La veritat és que em cansen molt aquestes preguntes, que tot i semblar inofensives i plenes de bona fe, normalment estan carregades de judicis i ganes de ficar el nas on no els demanen!

Doncs si, tot i que no ho hauria de fer, em justificaré. I no ho faré per a mi, ho faré per a totes aquelles mares que dubten o que estan convençudes del que fan però després de tantes crítiques no tenen clar per on seguir. Ho faré per a tots aquells que em llegeixin i prèviament pensin que és millor dormir separat del seu fill, per a fer-los reflexionar o almenys fer-los valorar aquest fet i evitar que continuïn jutjant-lo.

Pares, mares, dormir amb el vostre fill té molts avantatges:

  • Afavoreix una millor gestió de la lactància materna a demanda
  • Dormiu tots més i millor (pare, mare i nadó)
  • Enforteix el vincle amb el vostre fill
  • Reforça la seguretat de la mare envers la cura del seu nadó
  • El bebè s’alimenta millor i per tant es desenvolupa millor
  • El bebè se sent segur i disminueix el plor i en conseqüència els nivells de cortisol (l’hormona de l’estrés)
  • Protegeix al nadó contra la SMSL sempre i quan es faci de manera segura i tenint en compte certes recomanacions.

I ara és quan em pregunteu: I ja hi cabeu al llit tots? Doncs sí! Hi cabem i dormim còmodament perquè vam ajuntar un bressol al costat del nostre llit. Aquí podeu veure el resultat!

cosleeping

Si busqueu, a internet hi ha molts tutorials de com convertir un bressol convencional en un bressol sidecar. Fa poquet he descobert un accessori genial que us pot solucionar el problema de la separació entre matalassos!

Així que, futurs pares, ja no teniu excusa! Poseu-vos amb el bricolatge que és un pim-pam! :)

Els vostres fills us ho agrairan, les vostres dones també i vosaltres dormireu tooooota la nit sencera com angelets!

Ja ho sabeu, a casa conjuguem el verb dormir: jo dormo, tu dorms, nosaltres dormim… I no tenim intenció de canviar-ho! Almenys, fins que en Roc no manifesti el contrari, seguirem dormint tots juntets.

Aquesta és la nostra opció, no vol dir que sigui la millor, ni l’única, cada família ha de trobar la seva fórmula. Però si és el que et ve de gust, fes-ho!

Per a nosaltres el collit és un espai d’intimitat familiar, un moment de respirar i relaxar-te, de sentir l’olor del teu nadó, el tacte suau de les seves mans quan t’agafen el pit, de notar la seva respiració i els sorollets que fa quan dorm, un moment de retrobament de tots tres, quan durant el dia hem anat de bòlit fent mil i una coses i ara estem tots junts, segurs, tranquils i abraçats.

Creieu-me que val la pena gaudir d’aquests moments perquè els nens creixen i ho fan molt ràpid! I jo no em penso perdre aquestes petites coses que fan que  tot sembli més senzill, que compensen tot l’estrès acumulat del dia.

Una cosa he après de tot això, és que per a dormir bé, només necessites sentir-te segur, i on se sent més segur un nadó que amb els seus pares?

Fugim de mètodes conductistes on ensenyem a dormir els nens en soledat, a les fosques i lluny de l’escalfor dels seus pares… Em sap greu per aquests nens i em sap greu per als seus pares, em sap greu pel què es perden i no podran recuperar mai.

Les necessitats afectives més profundes de l’ésser humà no queden cobertes si no entenem que som mamífers i com a tal tenim la necessitat de dormir amb les nostres cries.

Així que us animo a tots a practicar el collit!

Happy Blogging! ;)

 

 

4 pensaments sobre “Jo dormo, tu dorms, nosaltres dormim

  1. Hola, sóc un futur pare amb mooltes inquietuds entre les quals una és el collit :) El dubte que tenim és fins quan dormir amb el nadó i quan arribi el moment de que dormi sol si no serà massa complicat per estar acostumat a dormir amb la mare.

    M'agrada

    1. Hola Eduard!! Primer de tot enhorabona per la futura paternitat! Aquestes inquietuds son molt bones! ;) aquest tema que em planteges és molt personal. Jo no puc dir-te fins quan has de dormir amb el teu fill, aixó és cosa vostra i cada família ho viu d’una manera diferent. Cada nen és diferent, tot i que la majoria tenen trets en comú, sobretot que necessiten el contacte permanent amb la mare durant moooolt de temps, molt més del que preveiem abans de ser pares. Només puc dir-te que seguiu el que us dicti el cor. Nosaltres seguim dormint junts i en Roc té 15 mesos i la veritat t’he de dir que no hi veig un final proper. Nosaltres gaudim molt el fet de dormir amb ell. No té preu despertar-te amb un dels seus somriures o amb un petó, igualment et dic que de vegades dorm en diagonal enmig nostre! jejeje! Però ja se sap que al ser pares renunciem a cosetes… entre les quals dormir com abans! :) Jo et recomano molt una lectura que a mi em va ajudar a entendre que volia criar al meu fill de manera respectuosa : La crianza feliz, de Rosa Jové. També et recomano Omple’m de petons de Carlos González, però si n’he de triar un, trio el primer. Nosaltres hem decidit que en Roc dormirà amb nosaltres fins que ell ho vulgui, almenys ara penso així. Penso d’aquesta manera perquè el veig feliç i nosaltres també ho estem fent les coses d’aquesta manera. Quan ell em demani dormir sol doncs endavant! No calculo que sigui abans dels 3 anys… pero vés a saber! Potser em sorprèn! :) I el que em dius de si serà complicat, que estarà acostumat a dormir amb la mare… La veritat és que no s’acostumen, ja nèixen acostumats, ja ho veuràs. De vegades tenim aquesta perspectiva, jo penso que per culpa de la manera en com hem estat criats nosaltres, sempre ens han dit que no ens hem de mal acostumar a certes coses… Però el lligam amb la mare no és cap mala costum, ans el contrari! És el millor que se li pot donar a un fill i és el que estableix les bases pel seu desenvolupament i la seva futura estabilitat emocional! Així que no et preocupis per si s’acostuma a la mare, jo et diria que procuris que hi estigui ben vinculat! Una abraçada i espero que gaudiu molt de la vostra paternitat. I dir-te que em fa molta il·lusió tenir lectors masculins! Gràcies!!!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s