BLW: Amb el menjar no s’hi juga… o si?

No sé a vosaltres, però a mi de petita sempre m’havien dit: “Amb el menjar no s’hi juga!” i sempre he tingut interioritzat aquest concepte molt a dins meu, inconscientment, tant que el primer cop que vaig sentir a parlar del BLW em va semblar de bojos!

Arriba un moment, al voltant del 6 o 7 mesos, en alguns nens abans, altres després, que has de començar a pensar a oferir alimentació complementària al teu fill. Dic “oferir” i no dic “introduir” perquè l’objectiu ha de ser que el nen sigui autònom i estableixi una relació saludable amb el menjar i només ho aconseguirem oferint i no forçant… Oi?

Des del moment del naixement i fins als 6 mesos, per anar bé, el nadó hauria de ser alimentat exclusivament amb llet materna a demanda, o en el seu defecte, amb llet de fórmula. Aquestes són les recomanacions de l’OMS. La ingesta de qualsevol aliment que no sigui llet materna o adaptada abans dels 6 mesos no està recomanada, ja que pot comportar problemes potencials.

Aquella idea de deixar menjar al nen tot sol, sense donar-li jo a cullerades, d’oferir-li els aliments sense triturar… Ho veia com una barreja entre imprudència i atreviment que no m’acabava de convèncer..

La sort que vaig tenir és que una amiga meva, té un fill 6 mesos més gran que en Roc i vaig poder observar en primera persona com funcionava el mètode. Més endavant vaig anar a una conferència del pediatre Carlos González on explicava el tema i he de reconèixer que vaig sortir entusiasmada amb la idea, em va acabar de convèncer del tot.

Va ser aleshores quan vaig decidir informar-me’n una mica més i vaig consultar llibres per a tenir les coses més clares. Us recomano “El niño ya come solo” de Gill Rapley i “Mi niño no me come” de Carlos González.

IMG_3251 còpia

Us en faig cinc cèntims pels quals no teniu ni idea del que parlo!

El terme BLW (Baby Led Weaning) significa “alimentació autoregulada pel nadó”, és el terme que utilitzen els anglesos per a indicar el moment que el nadó està preparat per a començar a menjar altres aliments que no siguin llet materna.

El normal fins el dia d’avui era que el pediatre et recomanés començar amb farinetes de cereals al vespre i anar oferint aliments triturats, amb tants grams de carn, de verdura, etc. Alimentar el nadó amb horaris i menús rígids i fer que el nen prengués un paper passiu en l’alimentació. I jo dic, si donem el pit a demanda perquè no podem també oferir l’alimentació complementària a demanda?

Aquest tipus de pauta estricta encara és vigent avui en dia i ara que n’estic ben informada, deixa molt a desitjar a escala nutricional pels nostres fills. L’únic expert en saber quants grams d’aliment necessita en cada moment és el nostre nadó.

Una reflexió que fa Julio Basulto i m’encanta és:

“L’alimentació complementària s’anomena així perquè és un complement, no un substitut. Un complement no és una peça fonamental en la nostra indumentària, és un a més a més, un detall que ens complementa. En alimentació infantil el “vestit” seria la llet materna i el “bossa de mà, collaret…” serien la resta d’aliments.

Si us interessa llegir l’article del Julio on s’explica, us el deixo AQUÍ.

Per tant, s’entén que la idea no és substituir la llet materna, sinó que es tracta de complementar-la i fer que el nadó aprengui a menjar com els adults. Tenint sempre present que la base en la seva alimentació serà la llet materna fins ben entrat l’any de vida.

A partir de quan?

Cada nen és diferent, alguns estan preparats abans i d’altres necessiten més temps. Cap al voltant dels 6 mesos aproximadament hem d’observar que el nadó estigui preparat, valorant que:

  • Es mantingui assegut. Mantenir-se assegut és important, ja que indica la maduració del sistema digestiu i de la faringe. Si el nen no es manté assegut, seria imprudent oferir aliments sòlids, ja que no hauria madurat la seva capacitat de mastegar i deglutir.
  • Ha perdut el reflex d’extrusió. Mecanisme que té el nadó d’escopir qualsevol cosa de la selva boca que no sigui llet. Segurament heu vist nadons que escupen el menjar just després que els  donessin una cullerada de triturat. Això significa que encara no han perdut el reflex d’extrusió.
  • Té la capacitat de dir que no amb gestos. Molt important perquè ens pot comunicar que ja no en vol més.
  • Mostra interès del menjar.
  • Té la capacitat d’endur-se un aliment a la boca, coordinació ull-mà.

IMG_0369 còpiaIMG_0498 còpiaIMG_0570 còpiaIMG_0725 còpia

Com es fa?

  • Oferir al nen aliments sans i variats, incorporar-los un per un amb 24 hores de separació entre ells per a poder detectar, en cas d’al·lèrgia, quin ha estat l’aliment problemàtic.
  • Asseure al nen a taula amb nosaltres a cada àpat vigilant que en aquell moment no tingui ni gana ni son. Oferirem els aliments després d’haver fet pit o donar biberó, recordem que l’objectiu no és substituir la llet!
  • Els àpats han de ser un moment d’exploració i joc.
  • Es pot oferir aigua però no és imprescindible, ja que la llet cobreix les seves necessitats d’hidratació.
  • Omplir-se de paciència i oblidar les quantitats.
  • Tallar els aliments de manera que li sigui fàcil de manipular, en forma de bastonets és ideal, o de manera que puguin agafar bé i amb tota la mà el tros d’aliment.
  • Apagar la televisió, la ràdio i no deixar mai al nen sol.
  • No obligar mai al nen a menjar.

Avantatges

  • Permet oferir els aliments de manera respectuosa, al ritme del nen sense forçar.
  • És pràctic, barat i estalvies temps, ofereixes el mateix que menja la resta de la família i quan surts a fora no cal preparar triturats.
  • Donem autonomia i capacitat d’autoregular-se als nens.
  • Integrem més ràpidament al nen en les rutines i els hàbits familiars.
  • Ajuda a desenvolupar la musculatura mandibular, la motricitat fina i la parla.
  • Redueix l’estrès de calcular les quantitats exactes de cada àpat infantil, el nadó s’autoregula i a més aprèn a menjar.
  • S’estableix una relació agradable i divertida entre el nen i el menjar.

IMG_2460 còpia

Les pors

Aquesta manera d’aprendre a menjar pot preocupar a molts pares que creuen que el nen té moltes possibilitats d’ofegar-se. Primer de tot cal diferenciar entre fer arcades i l’ofegament.

  • Fer arcades no significa ofegar-se, és un mecanisme del nostre cos que evita que un tros massa gran de menjar entri a les nostres vies respiratòries. Tots els nens fan arcades quan aprenen a menjar i de fet és important que les facin, ja que significa que el seu cos funciona perfectament i que estan aprenent a menjar. Tots donem per suposat que quan els nens aprenen a caminar o a anar en bicicleta cauen moltes vegades… Doncs per aprendre a menjar també faran arcades sovint i fins i tot vomitaran algun cop. La majoria, després d’això, segueixen menjant amb total normalitat. L’adult que acompanya al nadó ha de ser-ne conscient, mantenir-se serè i no donar copa a l’esquena del nen ni intentar treure-li el menjar de la boca, ja que això podria fer que s’ofegués de veritat. Cal observar, mantenir la calma i no intervenir si no és realment necessari.
  • Ofegament. La por més gran que tenim tots els pares i mares és que el nostre fill s’ofegui. Cal dir que si el nadó reuneix totes les característiques que indiquen que està preparat en principi no seria habitual un ofegament. Tot i així cal saber que quan un nadó deixa de fer soroll durant les arcades, significaria que l’aire no passa per les vies respiratòries i s’hauria d’actuar de la mateixa manera que si s’empassa qualsevol objecte. En general, feu o no feu BLW amb els vostres fills, és molt recomanable fer un taller de primers auxilis. Aquí us deixo un vídeo on podeu veure una maniobra de reanimació.

A més a més…

  • Molta paciència i calma.
  • Prepareu-vos per netejar.
  • És un avantatge tenir mascotes que netegin el terra :)
  • No cal que tingui dents, pot mastegar amb les genives i aixafar el menjar amb la llengua i el paladar. No cal ni una dent. De fet, la lactància materna prepara al nadó per la masticació i amb els triturats fem que desaprenguin aquesta capacitat que ja tenien adquirida. Us deixo un article molt complet que ho explica AQUÍ.
  • Relaxa’t, gaudeix i diverteix-te amb el teu fill.
  • Fes moltes fotos! Són moments únics.
  • Llista d’aliments no recomanats abans de l’any.

IMG_2804

Aquí us deixo un dels primers moments que en Roc va tenir contacte amb un aliment! ;)

Quins records!!!

Espero que us hàgi sigut útil la informació!

Happy Blogging! ;)

 

 

 

 

2 pensaments sobre “BLW: Amb el menjar no s’hi juga… o si?

  1. Hola! Que ben explicat! Jo vaig tenir la sort d’anar a una xerrada de la CLara del blog Mamilatte i partir d’aqui ens vam començar a informar mes. No les tenia totes pero ara veig que és la millor desició que podiem prendre. Tot i q la pediatra i infermera del nostre CAP no ens han donat suport, estem contents d’haver fet el que creiem el millor pel nostre petit. És molt important difondre-ho, que almenys tots els pares puguin saber que existeix aquesta opció. Salutacions! Ah! I compartiré ;)

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s