Blog tancat temporalment!

Hola a totes i tots! No volia haver d’arribar en aquest punt però degut a la feinada que estic tenint amb el meu nou projecte personal A Collibè, he decidit parar el blog una temporadeta. Ja em perdonareu, però no dóno l’abast i ara mateix escriure s’ha convertit en una obligació i no en una diversió i no m’agrada que sigui així. Per tant, prefereixo fer una pausa i quan tingui la meva vida més ordenada i tot encarrilat tornaré. Moltes gràcies per ser a l’altra banda de la pantalla i per haver-me donat suport tot aquest temps!!
Una abraçada enorme i ens veiem ben aviat!!!

Aprofito per a convidar-vos a la inauguració d’ A Collibè, que serà el proper divendres dia 11 a les 18h de la tarda! ;)

foto

Laia

 

A COLLIBÈ: La meva metamorfosi professional

Perdoneu la meva desconnexió aquests últims dies… Ara us explicaré els motius! ;)

La maternitat ens canvia, a mi m’ha canviat o potser hauria de dir, que més que canviar-me, ha fet que indagués en el fons de mi. Ha fet que rebusqués en els meus interessos més personals i trobés l’autenticitat del que em fa moure, de la passió, del que tots tenim a dins i de vegades, per culpa de deixar-nos endur per les circumstàncies de la vida, no brolla i queda amagat. He tingut temps per a reflexionar, donar-hi voltes, formar-me, envoltar-me de la gent interessant, de persones fantàstiques que m’han acompanyat, empoderat, aconsellat… Fa temps que tinc un projecte personal entre mans, la meva metamorfosi personal ha anat fent el seu camí, gestant idees i creant maneres de reinventar-me. Necessitava obrir una nova finestra a la meva vida i reencaminar la meva carrera per a dedicar-me a una cosa que realment m’omplís, que donés sentit al meu dia a dia com a dona, mare i professional. I finalment, després de mesos de treballs de formigueta, veurà la llum ben aviat! :)

Tota la meva vida he tingut un interès especial pel què rodeja la maternitat, i realment no me n’havia recordat més fins que fa uns mesos em van venir records de quan era petita. Vaig trobar un llibre on hi havia uns dibuixos meus… I el primer dibuix que vaig fer i la meva mare guarda ( li demanaré perquè no sé on és…) va ser el d’una “Mare Balena”, una balena embarassada…

dibuix2petita dibuixpetita

Més endavant quan ja era una mica més gran sempre deia que volia ser llevadora, fins que un dia, la mare d’un company meu d’escola que treballava d’això, em va dir: Ja saps que és una feina molt dura també? Mira, justament avui ha nascut un nen mort! :(

I aquesta frase va ser una sentència per a mi, imagineu la cara d’una nena de 10 anys a la que li diuen això… Sempre més vaig pensar que devia ser una feina terrible… I mira per on, ara penso que m’hauria encantat! Us convido a reflexionar sobre l’impacte que poden tenir les paraules dels adults en els nens…

Anys després vaig estudiar disseny de moda, una professió molt bonica i que m’encanta però que vaig acabar trobant buida de continguts, massa dedicada a la producció, vendre, vendre, vendre… Enriquir, enriquir, enriquir… Necessitava compaginar una feina on fos important la part estètica, de producte, amb la part social i de contacte amb la gent.

El meu embaràs i el meu part em van remoure, van fer que aquest interès tornés i es multipliqués. En aquest camí he pogut comprovar en pell pròpia la necessitat que hi ha de canvis profunds en temes com el part, la lactància, la criança… He llegit, he estudiat, m’he format en porteig i lactància, he intercanviat opinions i tot això m’ha portat a trobar una via per aportar a la gent tot el que em remou per dins.

I finalment neix “A Collibè”, el meu espai d’assessorament i venda de porta-nadons i articles de criança. Una botigueta de productes bonics per a nadons i mares. Neix a Banyoles, com vaig néixer jo i el meu fill. On m’agrada viure i on sóc feliç!

El nom A Collibè  em va semblar fantàstic per a representar la idea de portejar els infants, de dur-los a prop. A tots els nens els encanta anar a collibè!!

I per altra banda em recorda a la meva infantesa, el meu pare tenia ovelles i jo les veia néixer i m’encantaven. Aquesta locució adverbial ve de carregar les ovelles al coll, com fan els pastors. Així que el nom em representa a tope i és ideal!!

Per tant a partir de novembre ja podreu passar a veure’m, encara estic amb gestions, comandes, obres, burocràcia i tota la bogeria que suposa començar un projecte com aquest. Tot i així estic molt feliç i emocionada!

Us deixo una foto de com està quedant! :D Us agrada??

botiga

A la botiga hi podreu trobar porta nadons ergonòmics, bolquers de tela, collarets de lactància, collarets d’ambre per a la sortida de les dents, roba de cotó orgànic, sabatetes per les primeres passes entre d’altres productes! ;)  També tindrem un espai per a fer tallers, grup de criança, xerrades… Us convido a tots a venir! Ben aviat!!!

acollibeweb

Em podeu seguir a facebook i a l’instagram!

Gràcies per llegir-me i…

Happy Blogging! ;)

 

“Adaptació” entre cometes…

Hola de nou! Avui escric en aquell moment en què potser no hauria de fer-ho… En “calent” que en diuen! Vinc de deixar en Roc a l’escola bressol. Portem ja 5 dies del que n’anomenen “adaptació” i ho escric així perquè l’adaptació que estem fent no concorda amb el significat de la paraula… dista molt del que és una adaptació real vista des de la perspectiva del nen i no de l’adult.

Quan vaig apuntar-lo a l’escola ja em van avisar que ells l’adaptació la feien tot el mes de setembre i que els pares no podíem quedar-nos, em van dir que els nens s’adapten abans… El que potser volien dir és que es resignen abans i jo potser no vaig voler-ho entendre.

Ara mateix tinc una sensació similar a la que vaig tenir després de parir, de desengany, d’haver confiat en les paraules dels “professionals” que se suposa que vetllen pel teu benestar. Una vegada més m’he equivocat.

No diré que és una mala escola, perquè no crec que així ho sigui, ni diré que les educadores no són dolces, amables i afectuoses, perquè diria una mentida. Tot i així sento la necessitat de dir que no enfoquen l’adaptació des del respecte cap a l’infant. Una altra mostra  més de l’adultcentrisme del que vivim en la nostra societat.

Quan explico això a la família, als coneguts, alguns amics em diuen que deixar el nen plorant a la “guarde” és el normal, el natural, el que s’ha fet tota la vida. Que tots nosaltres ho vam viure i no estem traumatitzats… Que és normal que plori perquè ha estat massa temps amb mi, que no està acostumat a estar amb els altres… MENTIDA, MENTIDA, MENTIDA I MENTIDA!!! i a més PODRIDA!!!!!

Estic farta que es justifiqui sempre qualsevol plor i sentiment del nen dient que és per culpa de la mare, que és per culpa d’haver estat massa amb mi. El món al revés senyors i senyores, és justament el fet de tenir un bon vincle amb la mare el que fa que un nen sigui més segur de si mateix, més resilient.

Algú s’ha preguntat com se sent un nen en aquesta situació? La mare, el pare, els avis, que són la seva figura de referència, de fortalesa… de sobte el deixen en un lloc desconegut, amb nens que no coneix, un espai nou, educadores que no ha vist mai… Com voleu que reaccioni? Content i tranquil??? Doncs no, reacciona plorant, cridant, enganxat a nosaltres, sent desconcert, por, sensació d’abandó…

Nosaltres som els responsables de deixar-lo en una “guarde”, ells no ho necessiten, ells estarien molt millor amb nosaltres, però hem de treballar, volem temps lliure… i és lícit, però deixeu-me dir que la manera que tenim de fer-ho no és gens adequada.

Ens falta paciència, no en tenim, ho volem tot de pressa, de seguida, que s’adapti, que vagi content a l’escola, que allà tenen molts joguets, hi ha nens i nenes, canten cançons… és la bomba tu!!

Quan ho explico, alguns em diuen “això és la vida! Són emocions que han d’experimentar” i podria estar-hi d’acord, però també és la vida que un nen baixi per un tobogan i oi que el primer dia que trepitja un parc probablement no hi pujarà? Oi que li explicareu amb calma, li ensenyareu com baixen altres nens? L’ajudareu a pujar per l’escaleta? Li donareu la mà per baixar? O potser el deixareu sol el primer dia i apa avall!!! Oi que no? Doncs això mateix hauria de servir d’exemple per il·lustrar una autèntica adaptació.

En un món ideal, si existís una societat conscient del que realment necessiten els infants, una adaptació es faria amb els pares, avis o figures properes, seria gradual, podrien explorar l’espai amb nosaltres, veurien com parlem amb l’educadora, que juguem amb ells i els altres nens, com a mínim això hauria de durar una setmana. I a partir d’aquí, no dic que no, començar a deixar-lo a estonetes ell sol. Però no. Anem a la brava, els deixem des del primer moment i ells s’adapten perquè són petits supervivents.

rocescola

Sóc conscient que no visc en aquest món ideal i que la gran majoria d’escoles bressol i escoles de primària no fan adaptacions d’aquest estil. I si vols aquest tipus d’educació tan respectuosa i amb un ritme tan tranquil potser cal que te’n vagis a buscar a vés a saber on, una escoleta que treballi així i que existeixen, en tinc constància. Però jo no vull renunciar a dur el meu fill a l’escola més propera, a anar-hi caminant, que pugui dinar amb mi a casa i ara per ara això és el que hi ha. Prioritzo aquesta opció tot i que tindria alternatives agafant el cotxe i anant fora a dur-lo a un lloc més respectuós, però quin preu hauria de pagar? Córrer i consumir energia i recursos? Seria tot plegat més respecutós per a mi o per la meva família? No ho crec… Deixaria de respectar el nostre modus vivendi km0.

Tot i així m’agradaria que de mica en mica canviessin les coses, que els mateixos pares demanéssim els canvis, que sent conscients les coses poden canviar i qualsevol canvi per petit que sigui, poc a poc farà que les coses puguin ser millor. Sóc il·lusa? Potser sí.

Mentrestant en Roc es va “adaptant” a la seva manera, per descomptat que es resisteix a què el deixi i això és el que duc pitjor… Aquesta “separació” és el més desagradable, em suplica que no el deixi i què hi ha més dur per una mare és veure patir un fill? I si, pels que no ho creieu, pateix. Encara que al cap de deu minuts ja no plori. Ells viuen les emocions a l’instant, són capaços de sentir por i desconsol i al cap de no res, si els distreus, s’ho passen bé perquè viuen el moment i sort en tenen d’això. No són com els adults que retenim el patiment en la memòria.

I bé, anem fent passets, piano piano, adaptant-nos tots plegats a la nova situació. Jo, si fos per mi, ja voldria ser a Nadal i veure aquests dies lluny, en la memòria i relativitzar.

I com em diu una amiga…. Quan et sentis així repeteix el mantra: TOT PASSARÀ! 

Happy Blogging ;)

 

Tornada de vacances…

Hola de nou! Ja s’han acabat les vacances… :( Ja ho diuen que tot el que és bo s’acaba!!

Ara toca posar-nos a to altra vegada i enfocar una nova etapa. Hem gaudit a tope de l’estiu, sense treva, sense límits i barra lliure en tot! Em sento molt afortunada i agraïda per haver pogut passar unes vacances en família tan especials. De vegades portem un ritme trepidant i fem tantes coses que no ens aturem per a reflexionar i donar gràcies del que vivim.

Hem anat a Formentera! Un regal per als sentits, amb en “Guigui” (en Sergi, el germà d’en Ricard) que és l’ànima bessona d’en Roc.

IMG_8217 còpiaIMG_8184 còpiaIMG_8533 còpiaIMG_8414 còpia

IMG_9105 còpiaIMG_8465 còpiaIMG_8998 còpiaIMG_8444

Hem aprofitat la festes d’estiu de Banyoles i Malgrat amb els gegants!!

IMG_9108 còpiagegants

Hem fet estany i natura,

IMG_7686 còpiafoto 2

Platja…

tocalmarsmlmescalacadaques

…amics…

IMG_8738 còpiaamics

i molts gelats!!!!

IMG_7927 còpiagelat

Podem dir que vivim la vida plenament i gaudim dels petits moments tant com podem! :)

Ara toca preparar l’artilleria per a començar a la llar d’infants. A partir de l’1 de setembre en Roc anirà a la “guarde” i ens hem de preparar. Li vaig explicant que aviat anirà a l’escola, que tindrà una mestra… Que allà podrà pintar, cantar, jugar amb altres nens… Ell diu que “vale” però no sé fins a quin punt n’és conscient…

Li hem comprat un conte “En Pep va a l’escola” i li encanta, el llegim cada dia i de vegades més d’un cop…

Haurem de fer adaptació, ell i jo… Ja us explicaré que tal la nova experiència i com ho hem viscut!
De moment preparant el terreny i amb nous projectes i il·lusions en camí!! :)

Feliç tornada a tots i totes!!

Happy Blogging ;)

 

Tot passarà…

Tot passarà… Aquells moments de vertigen quan llegeixes el test d’embaràs, les mirades de complicitat amb la teva parella mentre assumiu la futura paternitat, la primera ecografia, el primer batec, el primer mareig, el primer comunicat … La por de dir-ho a la feina i com s’ho prendran… Tot passarà.

Passaran les pors per com anirà, passaran les estones acaronant la panxa i notant com es mou… Les imatges projectades de com serà, les il·lusions, comprar la robeta, rentar-la, ordenar calaixos, fer-ho tot de nou… Passaran les classes pre-part, les respiracions en parella, les expectatives del part i les pors, sobretot passaran les pors. Arribarà el moment i estaràs tranquil·la, passarà el dolor, passaran els contratemps inesperats, aprendràs a digerir com va anar tot, si bé o pitjor, ho recordaràs amb nostàlgia o potser ho voldràs oblidar.

hospiweb

Passaran aquells primers moments, aquelles mirades, aquell primer contacte, la primera vegada que dónes pit, el primer rotet, el primer bany, el primer canvi de bolquer, el primer cop que agafes el cotxet o que el poses al fulard. El primer cop que fa una glopada, el primer cop que rentes aquell body tot ple de caca… tot passarà.

Passaran les dificultats, les hores eternes, les nits en vetlla, els plors desconsolats, les dutxes “exprés”, anar al lavabo fent teta, cuinar fent teta, dormir fent teta, caminar fent teta… Tot passarà.

Les primeres croquetes, el primer bony al cap, arrossegar-se, gatejar, el primer cop que tasti el menjar… La primera febre i el primer refredat…El primer petó que et farà… Quan se t’agafi a la cama i digui “mama”, les primeres paraules, tot passarà.

I de sobte t’adones que s’ha fet gran, que ja no és aquell nadó, que ja corre, juga, crida, xerra, que demana “teta” i que es fa l’important. Que pots deixar-lo amb els avis sense cap entrebanc. Que vas al cotxe asseguda al davant i que pots menjar el sopar calent, veure una peli de principi a final… i que tot ha passat volant!

El temps se m’escapa de les mans i volia compartir amb vosaltres aquesta reflexió. Tot passa, les dificultats i també les coses boniques, no desaprofiteu cap instant amb els vostres fills! :)

En Roc, a punt de fer 21 mesos em té enamorada i boja perduda, fa unes setmanes hem començat amb la crisi dels 2 anys, entre híper demanda de teta i les típiques “rabietes” em té descol·locada. Però sé que passarà i que aviat haurà d’anar a la llar d’infants i que el trobaré a faltar…

IMG_7557

He de recordar-me sovint de RESPIRAR! Tot passa!!

Feliç setmana!

Happy Blogging! ;)

 

 

Fomentant la seva autonomia

Hola!! Aprofitant que aquesta setmana passada hem fet bricolatge a casa, us explico el motiu dels fets! :) Ja fa temps que anàvem al darrere de la idea de fer una torre d’aprenentatge per en Roc, però no trobàvem ni el temps d’anar a Ikea ni el temps per a fer-la…

A casa, ens agrada molt que en Roc tingui la seva pròpia autonomia, en la mesura del possible… I per això hem fet alguns invents per a fer-li més fàcil.

La torre d’aprenentatge és fantàstica per a apropar els nens a la cuina, a partir dels 18 mesos comença una etapa d’imitació molt potent i els nens estan molt motivats per a aprendre, col·laborar i observar.

A més, nosaltres som molt de cuinar i com podeu comprovar a la foto, en Roc se sent d’allò més còmode fent de les seves a la cuina! ;)

IMG_6958 còpia
M’encanten aquests moments de complicitat entre pare i fill!

Al final vam trobar el moment de fer-ho, aprofitant una tarda de pluja…

Us deixo aquí el vídeo que hem fet servir nosaltres per a fer la torre amb un parell de tamborets Bekväm d’Ikea ( què faríem sense Ikea?).

A més, hem adaptat el bidet del nostre lavabo, així en Roc té el seu raconet per a rentar-se les mans i les dents. El mirall és genial perquè s’enganxa a la paret sense necessitat de fer cap forat.

Recordeu que la higiene dental és essencial des de ben aviat per tal de prevenir les càries. Encara que les dents siguin de llet és molt important evitar les càries en la infància.  Aquí us deixo un vídeo molt i molt recomanable per a entendre el perquè hem de rentar les dents dels nostres nadons des de ben aviat, és llarg però val molt la pena.

videtweb

Doncs ja ho veieu! Un parell d’idees molt senzilles i econòmiques per afavorir l’autonomia dels vostres petits.

Feliç setmana i no us oblideu de compartir si us agrada el que heu llegit!

I vosaltres? Què heu fet a casa per afavorir que el petits siguin més autònoms?

Happy Blogging! ;)

 

Llistes de naixement i no morir en l’intent… (2a part)

Perdoneu el retard en la segona part del post… He tingut alguns contratemps que m’han fet anar a deshora!
Bé continuem amb el que ens interessa, seguirem per capítols. Ara tocaria parlar de:

  • Higiene

Habitualment ens obsessionem en aquest apartat, anem a la farmàcia i veiem cremes i cremetes per a tot arreu, pensem en l’olor que farà el nadó i ens imaginem que ens encantarà que faci oloreta de colònia infantil perquè és el que sempre hem vist i hem cregut. O almenys això pensava jo… I quan neix el teu fill t’adones que la millor de les olors és la d’aquella criatureta que tens als braços i en l’última cosa que penses és en contaminar amb un perfum químic aquella aroma tan embriagadora. Nosaltres, en 19 mesos, no hem utilitzat cap perfum… Quan arribi el moment ja us explicaré si en trobo algun que m’agradi especialment!

Banyera: Nosaltres vam comprar aquesta banyera i aquesta hamaqueta la qual cosa ens va permetre estalviar en aigua, en diners i en espai. Vam fer aquesta combinació fins que en Roc ja s’asseia i llavors el banyava directament a la banyereta sense l’hamaca. Aquesta banyera a més de ser molt econòmica també és genial perquè te la pots endur a la platja. Oblideu-vos de les macro banyeres amb canviador… si no, mireu per wallapop i veureu quantes se’n venen, per alguna cosa serà :) Sempre que vulgueu valorar la utilitat d’algun producte consulteu a portals de venta de segona mà, no falla!!

banyeraweb

També vam tenir la banyera anticòlics, tot i que en Roc no va tenir-ne, la vam fer servir i li agradava prou :)

Tovallola pel bany: Aquí podeu fer el que us doni la gana perquè amics i amigues, una tovallola és això, una tovallola, i moltes voltes no cal donar-li. Però una coseta que resulta molt útil és tenir-ne una que tingui un cordó cosit en un extrem per tal que te la puguis penjar del coll a tall de davantal i així t’estalviaràs fer malabarismes quan treguis al petit de l’aigua. Pots trobar-ne de fetes o pots dir-li a la iaia de la criatura que li cusi la tira a la tovallola que ja tingueu, aquí us deixo un DIY pels més manetes.

Neteja del culet: En el tema culet hi ha moltes variants, els que només fan servir tovalloletes humides, els que utititzen esponja natural i aigua, els que netegen directament amb aigua i sabó, els que elaboren solucions naturals i netegen amb tovalloletes de roba… Opcions n’hi ha tantes com vulgueu, de més i de menys respectuoses per al vostre nadó i de més o menys pràctiques per a vosaltres. Us explicaré que fem nosaltres, ja que després de provar diferents coses al final ha imperat el que jo en dic “el sentit comú” :)

A casa tenim un recipient d’esprai amb aigua i sabó i tovalloletes de bambú. Aquesta solució ens va molt bé pels pipins, quan hi ha una caca tirem de tovalloletes comprades i al final aclarim amb aigua i sabó i asseco amb tovallola.

M’imagino que sabeu o heu sentit a parlar que les tovalloletes d’avui en dia duen molts químics nocius per la salut com el phenoxietanol, parabens, etc. Nosaltres això ho tenim molt en compte i m’ha costat trobar-ne unes que em fessin el pes, i al final, després de la recerca, em quedo amb aquestes, no duen gaires conservants, no fan olor ni deixen el culet moll ni empastifat. Sempre teniu opcions ecològiques en herboristeries però com us podeu imaginar el preu és força més elevat.

*nota: Per a les irritacions del culet existeixen tot tipus de cremes, nosaltres tenim la de Weleda i ens ha funcionat molt bé. Tot i que últimament hem descobert l’argila blanca i me n’he fet fan! Per a qualsevol irritació, de culet, de saxons, darrere orelles… oli en un llum!

Cremes i olis corporals: Em declaro fan de Weleda, des de les cremes, olis fins al sabó de dutxa, per a nosaltres ha resultat genial! Ens encanta l’olor que fa i mai ens ha donat problemes d’irritacions, és força natural i respectuós amb els nadons.

En Roc no ha necessitat mai crema corporal, n’hi he posat en moments puntuals a zones que se li han pogut ressecar com turmells o cara, però des del meu punt de vista no cal empastifar de crema als nadons.

Bolquers: Faré 4 pinzellades sobre aquest tema perquè dóna molt de si. Bolquers de roba, personalment no són una opció gaire pràctica per als primers mesos. Si ets una persona molt convençuda i ferma i prens la decisió de fer-ho des del primer dia, endavant. Però per la resta de mortals que no tenim constància i flaquegem davant de les piles de roba… Voldria dir-vos que millor començar pels bolquers d’un sol ús i si més endavant voleu provar, doncs perfecte!

Altres: Termòmetre (digital normal, res de filigranes), termòmetre banyera ( el colze també funciona molt bé…), tisoretes de les ungles, raspall i pinta…

  • Seguretat a casa i al cotxe

En tema seguretat el més important és tenir clara l’opció de la cadireta del cotxe. Una cadireta en contra de la marxa és el més segur per als vostres petits. Moltes vegades en botigues on no tenen les cadiretes adequades us poden mal aconsellar i dir que els nens a partir dels 9 mesos han de mirar endavant, que sinó s’avorriran, que es maregen, que ploren… Res de tot això és veritat, per tant us recomano que us informeu molt bé abans de comprar qualsevol cadireta i que valoreu les opcions més segures i sobretot proveu la cadireta al vostre cotxe abans de comprar, procureu no comprar online.

cotxeweb
El primer viatge en cotxe :)

Intercomunicador: Un aparell que jo trobo inútil si vius en un pis o casa petit d’una sola planta. Personalment no l’he necessitat mai i no li trobo gaire la gràcia… Tan fàcil com estar pendent del teu nen mentre fas coses i si plora el vas a buscar… Vaja, jo ho veig així…

A casa, necessitareu adaptar una mica els espais a mesura que el nadó creixi, però no cal que us torneu bojos ara que encara no ha nascut. Tot al seu temps, sempre sereu a temps de comprar barreres, tapa-endolls i cantoneres per les taules :)

  • Roba

    Entrem en terreny molt personal, en tema robeta no us puc dir gaire més que procurar que el nadó estigui còmode i la roba no sigui complicada de posar. Fugiu dels teixits rígids i texans, petos, etc… Prioritzeu teixits de punt, de cotó orgànic, renteu la robeta amb sabó especial i talleu-li les etiquetes que poden irritar la pell… Fins quan cal rentar amb sabó especial? Doncs nosaltres ho vam fer fins que se’ns va acabar l’envàs, després ja vam posar la roba a la rentadora amb la nostra… Tingueu una bona col·lecció de bodys i pijames perquè al començament us fareu un tip de canviar-los… I pels primers dies jo recomano els bodys kimono, creuats pel davant. No és imprescindible però us serà molt més senzill canviar al petit, ja que no aguanten el cap i de vegades fa una mica d’angúnia haver-los de passar tantes coses pel cap. Amb el body creuat és molt més fàcil!

    bodykimonoweb

    Els gorrets pels nadons són purament decoratius, moníssims i irresistibles  però innecessaris i fins i tot una barrera més, podeu llegir-ne més aquí. El mateix que les manoples… em semblen una barrera pel seu moviment.

  • Bossa hospital i coses per a la mare

El trencaclosques de la bossa d’hospital… Jo la vaig fer i desfer com a mínim 5 vegades… Intentaré resumir el que per a mi va ser útil.

Necessari per a tu:

  • 3 camisons, oberts en botons per a donar el pit.
  • Bata, depèn de l’època, ja que als hospitals hi sol fer molta calor.
  • 2 o 3 sostenidors de lactància, una talla més del que portes a l’embaràs, ja que amb la pujada de la llet se sol augmentar una talla.
  • Calcetes de paper i compreses postpart (la majoria d’hospitals donen les compreses per la mare).
  • Discs de lactància.
  • Sabatilles.
  • Documentació.
  • Roba per a sortir de l’hospital, no intentis posar-te aquells texans que guardes de quan no estaves embarassda, em sap greu dir-te que la panxa no marxa després de parir… Si, ho sento, necessitaràs roba d’embaràs encara…
  • Necesser amb les teves coses personals.
  • Carregador mòbil.

Necessari per al nadó:

  • 2 o 3 mantetes per embolicar-lo, o musselines.
  • 3 o 4 mudes robeta còmoda de cotó.
  • Bolquers i tovalloletes ( alguns hospitals els donen).
  • Grup 0 pel cotxe, i practiqueu com es posa i treu del cotxe si no voleu protagonitzar la vostra primera baralla com a pares en el mateix aparcament de l’hospital ;)

Innecessari

  • Xumet, és un impediment per al bon establiment de la lactància.
  • Biberons.
  • Colònia, res millor que l’olor del teu nadó.
  • Llet de cos, els nadons necessiten absorbir la vèrnix, no s’han de banyar, netejar ni posar productes químics.
  • Mugroneres, no són una mesura preventiva, es tracta d’un bon invent quan realment son necessàries, però poden interferir en la lactància si les utilitzem sense motiu de pes.
  • Tirallets.

Opcional

  • Gorret
  • Manoples
  • Maquillatge per a fer millor cara :)

 

I fins aquí la meva aportació en el meravellós món de les llistes de naixement! Espero haver-vos ajudat, encara que sigui una miqueta, a triar el que més us convingui i no deixar-vos endur pel consumisme que gira entorn als nadons.

Gràcies per llegir-me i Happy Blogging! ;)