Antipasti

Pomodori secchi i Melanzane sott’olio!

Tal i com us podeu imaginar, els pans de l’altre dia ja son història :)

Aquí us dóno un parell d’idees de com vam preparar uns antipasti a l’estil napolità.

La melanzane sott’olio (albergínia en conserva) és típica del sud d’Itàlia, el nonno d’en Roc té la costum de fer-ne cada any! Prometo un post amb la recepta. És un procediment força elaborat però val molt la pena, té un gust molt especial tirant a avinagrat. Si t’agraden els gustos intensos, t’encantarà!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

I els pomodori secchi (tomàquets secs) segur que els has probat algun cop, combinen a la perfecció amb el formatge gorgonzola i un toc de rúcula!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Bé, com veieu amb poca cosa tens uns antipasti italians, si us han vingut ganes de probar-los ja ho sabeu! Ben fàcils de fer i boníssims!!!

I els podeu acompanyar amb unes olives i un vermut!

Bon profit!

Happy blogging ;)

Per un part respectat

Avui us he escrit un post una mica tècnic però si estas embarassada, son coses importants que s’han de saber! Espero que no se us faci massa pesat, he intentat escriure’l de la manera més amena que he pogut. Perdoneu-me si és massa llarg!

Quan s’acosta la data comences a pensar en el part… És una sensació extranya, veus com el teu cos es va preparant, tota tu sembla que poc a poc mutes, et prepares, et sents tranquila però alhora impacient… Ho tens tot a punt pero no pares de reorganitzar-ho mil vegades, rentar robeta amb detergent especial, tallar etiquetes, ordenar calaixos, preparar la bossa per a l’hospital, netejar, cuinar, netejar, cuinar… d’aixó s’en diu síndrome del niu.

Vas a les últimes classes prepart i les altres futures mares cada dia s’acomiaden: Vinga a veure si avui és l’últim dia que ens veiem i ja neix en Roc!

Una cosa que em va encantar de les classes prepart va ser la tribu que vam crear amb les altres mares i tota la informació que ens van proporcionar! No va ser fins aleshores que em vaig adonar de la importància que té viure aquest moment acompanyada. Jo vaig viure tot l’embaràs bastant sola ( no interpreteu sola al peu de la lletra, estava envoltada dels que m’estimen… vull dir sola sense compartir amb altres dones la experiència), tret de les classes per natació on compartia una estoneta amb altres noies embarassades. Al final de l’embaràs i coincidint amb el trasllat a Banyoles vaig anar a fer preparació pel part a Fitness Integral i allà va ser on vaig “despertar” de la realitat de l’embaràs i del part.

A més dels exercicis de preparació al part, respiracions… el més important per a mi va ser l’empoderament que em van transmetre. Per altra banda anava tard i no vaig ser capaç d’empoderar-me com m’hauria agradat, d’aixó m’en vaig adonar després del part…

tumblr_m7dbzsJLxM1qah6v7o1_1280

Us faré un resum de les coses més importants per a tenir un part respectat (siusplau no confongueu RESPECTAT amb NATURAL) :

  • Saps què és un pla de part?

Un pla de part és un document legal que tens tot el dret de portar al moment del part i jo recomano a totes les embarassades que elaborin el seu (al link de sota teniu diferents plantilles).

Redactar els teus desitjos en el moment del part i fer-ne partícep a la teva parella. És súper important que la teva parella estigui informada del que tu vols perquè serà qui haurà de defensar els teus interessos quan tu no estiguis en condicions.

Jo no vaig tenir la fortalesa de contradir a l’hospital on vaig parir, no acceptaven pla de part (més tard em vaig assabentar que estan obligats a acceptar-lo) i tot i que jo vaig escriure igualment un document on expressava els meus desitjos, només vaig tenir la possibilitat de llegir-li directament a la ginecòloga, que em va dir que si a tot… pero ja sabeu que a l’hora de la veritat les paraules se les endú el vent… per tant pla de part en mà!! SEMPRE SEMPRE SEMPRE!!! Entregueu-lo al centre hospitalari, a la llevadora i la parella una còpia en mà per si de cas!

Afegeixo el següent matís suggerit per la Judit Guirado : “assegurar-se que en queda constància al teu historial presentant el document al Registre d’entrada del centre hospitalari on has decidit parir i quedar-te tu una còpia segellada conforme l’has presentat. Així no hi ha excuses per no llegir-lo ni tampoc per deixar-lo en un calaix. Parlar-ne abans amb la llevadora de confirança ajuda a resoldre molts dubtes, ella és el professional sanitari millor preparat i de referència per atendre el part fisiològic.”

Aquí teniu un link per a més informació:

https://www.donallum.org/part-respectat/drets/pla-de-part-i-consentiment-informat/

  • Saps quins drets tens com a dóna en el teu part?

A l’hora d’imposar-nos deures ens fan passar per l’aro, si l’hospital té un protocol sembla que sigui una obligació el fet de passar per tots els procediments sense dir ni piu! Doncs no! Tenim uns drets i són molt importants, sigues conscient d’aixó perquè és la teva responsabilitat. Pensa que ningú vetllarà pels teus drets, solen estar tots molt ocupats a preservar els seus interessos!

Tens dret a escollir i a decidir sobre tots els procediments i intervencions durant l’embaràs i el part.

Tens dret a la intimitat! I a identificar tot el personal que t’assisteixi! I dret a l’acompanyament! I dret a decidir… i també decidir sobre el teu fill! El nadó té els mateixos drets o més que els pares.

Llegiu-ne més i no us perdeu el power point:

https://www.donallum.org/part-respectat/drets/

  • Saps que la epidural no és innòcua?

El dolor del part és el que fa més por a les embarassades! Tothom et diu que estas boja si no vols epidural… En realitat el dolor és necessàri pel procés fisiològic però cal una fortalesa especial per fer-hi front, cal estar preparada. Has de ser molt conscient del que vols i si realment vols analgèsia o no. Tot és respectable però cal estar-ne informats i saber que té efectes sobre la mare i el nadó.

Jo personalment la vaig necessitar, vaig tenir un part induït i no vaig tenir contraccions que evolucionaven naturalment de menys a més… un cop et posen oxitocina va de 0 a 100 en questió de segons… vaig aguantar una hora i vaig dir prou…

Sempre hi han excepcions i casos en què és imprescindible, pero si el teu part evoluciona dins la normalitat tingues en compte que:

La epidural t’immobilitza i per contra és el moviment el que ajuda a que la evolució sigui fluïda, en la majoria dels casos un cop administrada el part es ralentitza i acaba siguent un procés medicalitzat i instrumentat (oxitocina sintètica, episiotomia, ús de forceps, ventosa…). A més en alguns casos pot no administrar-se bé i adormir només la meitat del cos, pot provocar mals de cap, dolor d’esquena, dificultar la lactància… i altres complicacions.

En tot cas, si decideixes que la vols, intenta demanar-la com més tard millor de tal manera que puguis moure’t al màxim de temps perquè la dilatació sigui més fluïda.

També tens alternatives més naturals com l’acupuntura, la tècnica d’hipnopart, el part a l’aigua, massatges…

Informa’t i decideix!

https://www.elpartoesnuestro.es/blog/2012/09/05/la-epidural-no-es-inocua

  • Ets conscient del que significa una inducció?

Siusplau, sigues molt conscient que una inducció és un últim recurs i només s’hauria d’utilitzar quan hi ha evidències o riscos reals de patiment fetal o complicacions en la salut de la mare. Una inducció no és una broma i pot desencadenar molt fàcilment una cessària, en alguns casos innecessària. Jo vaig estar a punt de patir-ho en pròpia pell i conec molts casos d’induccions acabades en cessària.

Quan es dónen aquests casos la mare té la sensació que el seu cos no funciona, que ha sigut incapaç de parir… Una inducció té un índex molt elevat de fracàs i aixó no significa que el teu cos no sàpiga parir, significa que no era el seu moment.

La cessària salva vides si està justificada però cal tenir en compte que és una cirugia major, té riscos, possibles complicacions i actualment se n’està fent un abús!

https://www.elpartoesnuestro.es/blog/2015/04/14/cesareas-innecesarias-las-recomendaciones-de-la-oms-que-espana-parece-no-escuchar

Si el ginecòleg us vol programar una inducció parleu-ne, estigueu ben informades, el pes i la mida del fetus no són una excusa (si son per excés) per a programar una inducció. Informa’t:

http://www.abc.es/familia-padres-hijos/20150926/abci-riesgos-conoces-parto-201509251221.html

https://www.elpartoesnuestro.es/informacion/parto/inicio-espontaneo-o-induccion

https://www.elpartoesnuestro.es/blog/2012/09/22/induccion-al-parto

  • Saps quina importància té la oxitocina en el procés del part?

Una frase que m’encanta i que ens va dir la Kaisa Tuominen a les classes prepart és que: “ Per parir es necessita el mateix ambient de relaxació que per a fer l’amor”.

I té tota la raó, la oxitocina és una hormona que genera el nostre cervell i és la que decideix el moment de desencadenar el part. La majoria de parts comencen de nit, sabeu perquè? Doncs perquè és quan el nostre cos es relaxa i la oxitocina s’allibera. És la responsable de les contraccions uterines. També l’alliberem quan fem l’amor, riem, ens abracem… és el contrari de la adrenalina que ens posa en tensió i alerta.

Així que si vols intentar que el part es desencadeni un cop has passat la setmana 40 pots començar a veure pel·lícules de riure, fer-te banyeres relaxants, fer l’amor amb la teva parella…

La oxitocina és una hormona que el nostre cos és capaç de generar en situacions d’intimitat i tranquilitat però la majoria de vegades quan et poses de part i arribes a l’hospital, la suma de factors estressants fan que s’aturi l’alliberació d’aquesta hormona. Ens fan despullar, posar una bata espantosa, peücs i gorro… tens fred als peus, et posen una via, una habitació desconeguda amb llum de fluorescent, infermeres entren i surten fent cops de porta… tactes continuats… trencament de la bossa…Tot aixó és contrari a la tranquilitat i per tant contrari a la producció d’oxitocina, el que passa és que com a mecanisme de defensa el nostre cos allibera adrenalina i es posa en guàrdia. Moltes vegades a casa has anat dil·latant bé i a l’arribar a l’hospital tot s’atura, ara ja sabeu perquè. És aleshores quan decideixen administrar-te oxitocina sintètica, perquè el part segueixi, i és llavors quan perds el control del teu part. Goter, corretges, immobilització i consequentment epidural. És una cadena.

https://www.elpartoesnuestro.es/informacion/parto/el-papel-de-la-oxitocina-y-otras-hormonas

  • Saps quins perjudicis pot dur el pinçament precoç del cordó?

3473b4153b5dc2820ea65b7b6c23c56e

El tema del cordó és un tema interessant, un tema del que ningú et parla. Com a molt penses si la teva parella vol tallar el cordó o si vols donar-lo al banc de sang i teixits. Son coses que et sonen, que la gent fa o que almenys, en parlen. Per altra banda a les consultes dels ginecòlegs hi trobes un munt de tríptics sobre la conservació de la sang del cordó… i penses: Ostres aixó deu ser súper important, potser ho podriem fer? Podria salvar la vida del nostre fill a la llarga? I llegeixes el tríptic, fins i tot ho preguntes al ginecòleg i ho acabes valorant… tot i que et sembla caríssim. Penses, millor conservar la sang i per si en un futur té alguna malaltia greu i la necessita… millor que donar-la altruïstament als altres… Tot aixó et passa pel cap.

Finalment prens una decisió, la que sigui, però una decisió que moltes vegades amb falta de coneixement profund. Perquè… tu sabies que la sang del cordó realment a qui pertany és al teu fill? És ell qui l’hauria de rebre en el moment del part.

Doncs la majoria de vegades no és així! El pinçament del cordó és important que es faci quan el cordó deixi de bategar i no abans.

El cos humà ho té tot previst, el cordó passa l’oxigen i l’aliment de la placenta al fetus durant tot l’embaràs i és en el moment del part, quan neix el nen que els pulmons s’omplen d’oxigen i la sang comença a circular-hi. Just en aquest moment els vasos sanguinis del cordó es bloquegen progressivament i finalment deixen de bategar i no passen més sang al nadó. Aquest fet s’identifica quan el cordó es torna blanc.

Si es pinça el cordó abans que deixi de bategar s’està privant al vostre fill d’aquesta sang, que li pertany i que suposa una reserva molt important de ferro. Si no es pinça el cordó precoçment el nadó rep un 30% més de volum sanguini i un 60% més de globuls rojos.

O sigui que si no volem privar al nostre fill d’aquests nutrients, oxigen i ferro extra tinguem aixó molt en compte. Posa-ho per escrit al teu pla de part! Jo ho vaig parlar amb la ginecòloga i al final no m’ho van respectar, les paraules se les emporta el vent… No m’agradaria que també et passés a tu.

Si dónes la sang del cordó de manera altruïsta o la vols guardar en un banc privat s’ha de pinçar precoçment de manera obligatòria, justament perquè és aquesta sang tan plena de cèl·lules mare i nutrients el que és tan beneficiós per la salut i pot salvar vides. Donar o no donar ja és cosa vostra, però cal fer-ho estan informats.

http://www.elpartoesnuestro.es/informacion/6-el-cordon-umbilical

  • Saps què significa el pell amb pell?

El primer que un nadó necessita quan neix és el contacte directe amb la seva mare. Necessita mirar-la directament als ulls per enamorar-se’n i que ella també se n’enamori, per a crear aquell vincle que durant 9 mesos han iniciat i que necessiten refermar.

La prioritat és aquesta i no pesar, manipular, netejar, vestir al nadó.

Aquella sensació tan inoblidable de criatureta calenta i llafiscosa que et posen al damunt, aquells ulls tan oberts que et miren fixament com dien-te ahhh així que ets tu la meva mare? És una sensació brutal, no sabria com definir-la. Durant un parell d’hores el nadó està despert en alerta tranquila i després s’adorm. És aleshores quan s’hauria de medir, pesar i fer tots els procediments protocolaris, no abans.

Rocpellambpell
Aquests som nosaltres en el nostre moment sagrat ;)

Tan tu com el nadó necessiteu temps i intimitat per a conèixer-vos, pel primer contacte amb el pit, per iniciar la lactància… Durant dues hores ininterrompudes s’hauria de respectar aquest contacte directe pell amb pell. Si és el teu desig cal que ho tinguis molt clar i ho escriguis al pla de part. Molts hospitals per protocol netegen els nadons (totalment desaconsellat), els vesteixen, els fan probes immediatament després del naixement sense respectar aquest període que hauria de ser sagrat!

En els casos que estrictament per temes de salut s’ha de separar al nadó de la mare, aquest contacte el pot fer momentàniament el pare. És l’anomenat mètode cangur.

L’hàbitat natural del nadó és el cos de la seva mare i no un niu ni un llitet d’hospital fred i impersonal. No ens oblidem que per molt que visquem en un món ple de comoditats un bebè en el fons és un mamífer i la única cosa que necessita és la seva mare. Em vénen al cap les imatges de quan era petita i veia a les gates parir a casa dels avis… Elles si que tenien un part fisiològic i respectat, separació zero i alletament sense problemes! Hauriem d’observar més la naturalesa.

El pell amb pell afavoreix la secrecció d’oxitocina que redueix les possibilitats d’hemorràgies postpart, ajuda a la pujada de la llet, regula la temperatura corporal del nadó millor que cap incubadora, redueix el plor del nadó i el tranquilitza després del part, torna a escoltar el cor de la mare… Tot son avantatges! I a més és el millor regal que us podeu fer mútuament!

I fins aquí! Podria seguir explicant coses però crec que m’ho reservaré per un altre post! Potser necessitareu rellegir el post unes quantes vegades, no ho dubteu informació és poder!

*Nota: Tingueu en compte que no sóc cap professional de la salut, tota la informació que us dóno en aquest escrit és informació que teniu al vostre abast, treta de fonts diverses i contrastades. Escric des de la meva vivència personal i les opinions que hi dóno son totalment subjectives, les dades mèdiques no me les he inventat jo, son fruit d’estudis i investigacions. Espero que cap professional de la salut se senti ofès per les meves paraules, no és la meva intenció. Només vull transmetre una informació que crec molt valuosa i que m’hauria agradat haver-la pogut tenir tota recollida quan vaig estar embarassada. Espero que us sigui útil. Gràcies per llegir-me.

Happy Blogging ;)

Pans ecològics!

Avui no tenia pensat fer cap post, pero he descobert un tresor a prop de casa!

Una fleca que treballa amb farines ecològiques!! Avui mentre portava en Roc al parc he entrat a veure què tenien i he sortit amb 2 pans a sota del braç!

PA016019

Un és de farina de fajol i l’altre d’ordi i cervesa amb pipes de carbassa! Mmmm! Son boníssims tots dos!

Crec que el proper post de cuina serà d’antipasti… Amb aquest pa no hi ha qui es resisteixi!

PA016001

PA016022

Vosaltres què en farieu? Va, doneu-me idees!

Happy blogging ;)

Pesto Alla Genovese

Els amants del pesto esteu d’enhorabona! L’apartat culinari del blog comença amb aquesta deliciosa recepta. S’acaba la temporada de l’alfàbrega i hem collit les últimes fulles per a dedicar el primer post a la salsa italiana per excel·lència!

Hem de dir que es tracta d’una recepta molt senzilla i per tant és essencial proveïr-se de la millor matèria prima possible. En Giuseppe, el pare d’en Ricard, és un mestre en plantar i cuidar l’alfàbrega i ens ha donat algunes lliçons sobre el tema. Gràcies a ell tenim una bona plantació!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Hem fet els deures! Tenim alfàbrega 100% ecològica plantada al nostre jardí, alls ecològics de Mieres (gràcies Ana de Can Collbahi) , pinyonets comprats a granel, oli d’oliva verge extra primera premsada en fred i formatge parmigiano reggiano. Un detall important és que el formatge el va anar a buscar en Ricard personalment a Itàlia, cosa que li dóna encara més valor!

Ingredients

100g de fulles d’alfàbrega fresca

200g de parmigiano reggiano ratllat

120g de pinyons

1 gra d’all

400g d’oli d’oliva verge extra

Tot a punt? Doncs per feina!

Un matís important! Si netegeu les fulles de l’alfàbrega cal que les assequeu molt bé ja que és una planta delicada i qualsevol resta d’humitat oxidaria la fulla. Nosaltres les vam assecar damunt de paper de cuina absorvent.

Per un costat ratlleu el formatge, si teniu picadora anireu més ràpids, sino amb el ratllador i paciència! La textura idònia del formatge hauria de ser esmicolat, triturat molt petit. Reserveu-lo.

Per altra banda podeu posar al fons de la batedora el gra d’all juntament amb els pinyons i triturar. A posteriori les fulles d’alfàbrega i tornar a triturar. Mica en mica anireu afegint l’oli d’oliva mentre barregeu la mescla fins que veieu que s’ha format una pasta homogènia.

Finalment afegiu el formatge i mescleu tota la suma d’ingredients. Poseu el nas dins del recipient i oloreu la magnífica fusió d’aromes! Pesto a punt! Ara només falta la pasta!

En paral·lel feu bullir l’olla amb aigua i sal. Afegiu la pasta, espereu els mintus que us indiqui el paquet i fora!

Nota important: La pasta MAI es passa per sota l’aigua ni se li posa mantega!

Barregeu la pasta amb la salsa i al plat!

La nostra aposta pel pesto ha estat orecchiette, una pasta tradicional del sud d’Itàlia, de la Puglia concretament. Podeu fer-ho amb spaghetti, tagliatelle, penne, el que vulgueu!

Buon Appetito!

Aquest és el resultat! Mmmmm!!! No em digueu que no us vé gana!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Happy Blogging ;)

Embaràs i EMPODERAMENT

ba6ba877df3297cc4b0ad6d184773129

Aquest és el meu primer post! Estic una mica nerviosa i excitada alhora… Tinc tantes coses per explicar! Espero que el missatge que us vull transmetre us arribi tal i com m’agradaria… es tracta d’un tema cabdal!

Si estas embarassada enhorabona! Aquesta lectura és per a tu sens dubte! Si no ho estàs però en un futur no ho descartes també et pot interessar. Si ja has tingut fills potser et fa reflexionar o t’ajuda per una futura experiència! I si ets home també t’interessa com a bon acompanyant ara o en un futur! ;)

Quan em vaig quedar embarassada no vaig ser prou conscient de com n’era d’important aixó que us explicaré i per aixó he cregut convenient dedicar-hi el primer post.

Et fas el test d’embaràs i bingo! Surt positiu! I aquí és on comença tot, com una mena de marea se t’endú cap a un nosé on i perds una mica el control… no sé si m’enteneu… Et sents arrastrada cap al món desconegut de ser mare, un món on tothom opina i tots et dónen consells!

Esclar que primer de tot has de païr la notícia, que de vegades resulta sorprenent, altres desesperadament il·lusionant o fins i tot no t’acaba d’encaixar dins d’una vida perfectament planificada… En qualsevol dels casos no pots evitar que un cop assumida i assimilada comenci una marabunta d’informació que et deixa fora de joc durant unes setmanes!

I és que si cerques a google les paraules “estic embarassada” sigui quin sigui l’idioma en el que ho busquis, se t’obrirà un ventall brutal d’informacions que ni en quatre vides podries assimilar! Articles, consells, forums… Tot aixó i les revistes, llibres i opinions externes et faran tornar boja!

ffff367a27e6d8b953b2a3c4f2d96258

Doncs noies, us he de dir que tot aixó serveix de ben poc! O si més no és molt poc rellevant… No em malinterpreteu! És molt bonic saber cada etapa de l’embaràs, si el fetus té ulls, si ara ja té els dits de les mans i els peus, que si ara té sensibilitat al tacte, a la llum… També és important saber com t’has d’alimentar i que necessites exercici físic…Sempre si tens un embaràs normal i sense risc! Of course!

Pero el que us vull dir és que un cop us hagueu fet a la idea que sereu mares, que ja ho sap la família i els amics i que ja us heu familiaritzat amb les visites freqüents al ginecòleg i sapigueu amb més o menys fortuna interpretar una ecografia ( habilitat només adquirida quan son del teu fill ) … és a partir d’aquest moment que haurieu de començar a estudiar el significat de la paraula EMPODERAMENT.

Aquesta paraula tan important i tan desconeguda!

Trobo que a les nenes, en edat escolar ja s’ens hauria d’empoderar. Ningú en parla d’aixó! A les escoles s’hauria de parlar del propi cos i de l’autoestima perquè hauriem d’aprendre a estimar el nostre cos, la nostra sexualitat, a confiar-hi. Entre dones ens hauriem d’empoderar, una dona empoderada pot empoderar una altra. Abans les àvies empoderaven a les filles i les filles a les nétes i es compartia aquest moment i n’aprenien unes de les altres. En algunes tribus encara succeeix.

Actualment estem immersos en un món d’individualitats i vivim molt soles la maternitat. Crec que a la societat actual ja li està bé la desinformació de la dona, no som gens conscients del nostre propi potencial. El cas és que estem programades per ser mares i subliminalment ens inculquen la idea que no estem preparades per a fer-ho.

Mil controls a l’embaràs (alguns molt necessàris…), proves de sucre a cada trimestre, que si ara a dieta, que si suplements de ferro a destall… Bé, no estic dient que no sigui important la vigilància, per a mi és imprescindible, pero de veritat que cal tot aixó??? El calendari, el rellotge i la bàscula marquen l’embaràs i el part de manera exagerada. Com s’ho feien abans? I no val l’argument que abans els nens neixien tontos i es morien la majoria perquè si fos així la humanitat ja s’hauria extingit! Reflexionem.

Tenim tendència a posar en mans dels altres la nostra capacitat de gestar i parir i aixó és molt trist. I ho dic amb coneixement de causa perquè jo ho vaig fer. Jo no vaig ser capaç d’empoderar-me com calia.

Empoderament vol dir informació i capacitat de decidir, prendre les teves pròpies decisions sobre el teu cos i el del teu fill. Significa saber com funciona el teu organisme, les teves hormones, què necessites per a poder parir sense por, sense tots els prejudicis que ens inculquen.

No parlo d’un part al bosc ni de ser una hippie! No parlo de parir sense epidural (tot i que cal saber que no és innòcua) si és el que realment es vol, tampoc parlo de parir a casa, només vull dir-vos que cal informació per a poder decidir! Sigui quina sigui la teva decisió serà una decisió legítima, el que realment importa és que el teu part et pertanyi a tu. I malhauradament no solem estar ben informades i aixó ens porta conseqüències. Parlo de tenir un part respectat.

Bé, aquí ho deixo! Futures mares el més importat del vostre embaràs és l’EMPODERAMENT!

A continuació us deixo uns enllaços on podeu llegir sobre el tema:

https://www.elpartoesnuestro.es/

http://www.todomaternidad.com/la-comadrona-contigo-y-tu-familia/354-empoderamiento-de-la-mujer-en-el-embarazo

La cita que teniu a l’encapçalament és d’Ina May Gaskin, una gran dona empoderada.

Happy blogging ;)