A COLLIBÈ: La meva metamorfosi professional

Perdoneu la meva desconnexió aquests últims dies… Ara us explicaré els motius! ;)

La maternitat ens canvia, a mi m’ha canviat o potser hauria de dir, que més que canviar-me, ha fet que indagués en el fons de mi. Ha fet que rebusqués en els meus interessos més personals i trobés l’autenticitat del que em fa moure, de la passió, del que tots tenim a dins i de vegades, per culpa de deixar-nos endur per les circumstàncies de la vida, no brolla i queda amagat. He tingut temps per a reflexionar, donar-hi voltes, formar-me, envoltar-me de la gent interessant, de persones fantàstiques que m’han acompanyat, empoderat, aconsellat… Fa temps que tinc un projecte personal entre mans, la meva metamorfosi personal ha anat fent el seu camí, gestant idees i creant maneres de reinventar-me. Necessitava obrir una nova finestra a la meva vida i reencaminar la meva carrera per a dedicar-me a una cosa que realment m’omplís, que donés sentit al meu dia a dia com a dona, mare i professional. I finalment, després de mesos de treballs de formigueta, veurà la llum ben aviat! :)

Tota la meva vida he tingut un interès especial pel què rodeja la maternitat, i realment no me n’havia recordat més fins que fa uns mesos em van venir records de quan era petita. Vaig trobar un llibre on hi havia uns dibuixos meus… I el primer dibuix que vaig fer i la meva mare guarda ( li demanaré perquè no sé on és…) va ser el d’una “Mare Balena”, una balena embarassada…

dibuix2petita dibuixpetita

Més endavant quan ja era una mica més gran sempre deia que volia ser llevadora, fins que un dia, la mare d’un company meu d’escola que treballava d’això, em va dir: Ja saps que és una feina molt dura també? Mira, justament avui ha nascut un nen mort! :(

I aquesta frase va ser una sentència per a mi, imagineu la cara d’una nena de 10 anys a la que li diuen això… Sempre més vaig pensar que devia ser una feina terrible… I mira per on, ara penso que m’hauria encantat! Us convido a reflexionar sobre l’impacte que poden tenir les paraules dels adults en els nens…

Anys després vaig estudiar disseny de moda, una professió molt bonica i que m’encanta però que vaig acabar trobant buida de continguts, massa dedicada a la producció, vendre, vendre, vendre… Enriquir, enriquir, enriquir… Necessitava compaginar una feina on fos important la part estètica, de producte, amb la part social i de contacte amb la gent.

El meu embaràs i el meu part em van remoure, van fer que aquest interès tornés i es multipliqués. En aquest camí he pogut comprovar en pell pròpia la necessitat que hi ha de canvis profunds en temes com el part, la lactància, la criança… He llegit, he estudiat, m’he format en porteig i lactància, he intercanviat opinions i tot això m’ha portat a trobar una via per aportar a la gent tot el que em remou per dins.

I finalment neix “A Collibè”, el meu espai d’assessorament i venda de porta-nadons i articles de criança. Una botigueta de productes bonics per a nadons i mares. Neix a Banyoles, com vaig néixer jo i el meu fill. On m’agrada viure i on sóc feliç!

El nom A Collibè  em va semblar fantàstic per a representar la idea de portejar els infants, de dur-los a prop. A tots els nens els encanta anar a collibè!!

I per altra banda em recorda a la meva infantesa, el meu pare tenia ovelles i jo les veia néixer i m’encantaven. Aquesta locució adverbial ve de carregar les ovelles al coll, com fan els pastors. Així que el nom em representa a tope i és ideal!!

Per tant a partir de novembre ja podreu passar a veure’m, encara estic amb gestions, comandes, obres, burocràcia i tota la bogeria que suposa començar un projecte com aquest. Tot i així estic molt feliç i emocionada!

Us deixo una foto de com està quedant! :D Us agrada??

botiga

A la botiga hi podreu trobar porta nadons ergonòmics, bolquers de tela, collarets de lactància, collarets d’ambre per a la sortida de les dents, roba de cotó orgànic, sabatetes per les primeres passes entre d’altres productes! ;)  També tindrem un espai per a fer tallers, grup de criança, xerrades… Us convido a tots a venir! Ben aviat!!!

acollibeweb

Em podeu seguir a facebook i a l’instagram!

Gràcies per llegir-me i…

Happy Blogging! ;)

 

“Adaptació” entre cometes…

Hola de nou! Avui escric en aquell moment en què potser no hauria de fer-ho… En “calent” que en diuen! Vinc de deixar en Roc a l’escola bressol. Portem ja 5 dies del que n’anomenen “adaptació” i ho escric així perquè l’adaptació que estem fent no concorda amb el significat de la paraula… dista molt del que és una adaptació real vista des de la perspectiva del nen i no de l’adult.

Quan vaig apuntar-lo a l’escola ja em van avisar que ells l’adaptació la feien tot el mes de setembre i que els pares no podíem quedar-nos, em van dir que els nens s’adapten abans… El que potser volien dir és que es resignen abans i jo potser no vaig voler-ho entendre.

Ara mateix tinc una sensació similar a la que vaig tenir després de parir, de desengany, d’haver confiat en les paraules dels “professionals” que se suposa que vetllen pel teu benestar. Una vegada més m’he equivocat.

No diré que és una mala escola, perquè no crec que així ho sigui, ni diré que les educadores no són dolces, amables i afectuoses, perquè diria una mentida. Tot i així sento la necessitat de dir que no enfoquen l’adaptació des del respecte cap a l’infant. Una altra mostra  més de l’adultcentrisme del que vivim en la nostra societat.

Quan explico això a la família, als coneguts, alguns amics em diuen que deixar el nen plorant a la “guarde” és el normal, el natural, el que s’ha fet tota la vida. Que tots nosaltres ho vam viure i no estem traumatitzats… Que és normal que plori perquè ha estat massa temps amb mi, que no està acostumat a estar amb els altres… MENTIDA, MENTIDA, MENTIDA I MENTIDA!!! i a més PODRIDA!!!!!

Estic farta que es justifiqui sempre qualsevol plor i sentiment del nen dient que és per culpa de la mare, que és per culpa d’haver estat massa amb mi. El món al revés senyors i senyores, és justament el fet de tenir un bon vincle amb la mare el que fa que un nen sigui més segur de si mateix, més resilient.

Algú s’ha preguntat com se sent un nen en aquesta situació? La mare, el pare, els avis, que són la seva figura de referència, de fortalesa… de sobte el deixen en un lloc desconegut, amb nens que no coneix, un espai nou, educadores que no ha vist mai… Com voleu que reaccioni? Content i tranquil??? Doncs no, reacciona plorant, cridant, enganxat a nosaltres, sent desconcert, por, sensació d’abandó…

Nosaltres som els responsables de deixar-lo en una “guarde”, ells no ho necessiten, ells estarien molt millor amb nosaltres, però hem de treballar, volem temps lliure… i és lícit, però deixeu-me dir que la manera que tenim de fer-ho no és gens adequada.

Ens falta paciència, no en tenim, ho volem tot de pressa, de seguida, que s’adapti, que vagi content a l’escola, que allà tenen molts joguets, hi ha nens i nenes, canten cançons… és la bomba tu!!

Quan ho explico, alguns em diuen “això és la vida! Són emocions que han d’experimentar” i podria estar-hi d’acord, però també és la vida que un nen baixi per un tobogan i oi que el primer dia que trepitja un parc probablement no hi pujarà? Oi que li explicareu amb calma, li ensenyareu com baixen altres nens? L’ajudareu a pujar per l’escaleta? Li donareu la mà per baixar? O potser el deixareu sol el primer dia i apa avall!!! Oi que no? Doncs això mateix hauria de servir d’exemple per il·lustrar una autèntica adaptació.

En un món ideal, si existís una societat conscient del que realment necessiten els infants, una adaptació es faria amb els pares, avis o figures properes, seria gradual, podrien explorar l’espai amb nosaltres, veurien com parlem amb l’educadora, que juguem amb ells i els altres nens, com a mínim això hauria de durar una setmana. I a partir d’aquí, no dic que no, començar a deixar-lo a estonetes ell sol. Però no. Anem a la brava, els deixem des del primer moment i ells s’adapten perquè són petits supervivents.

rocescola

Sóc conscient que no visc en aquest món ideal i que la gran majoria d’escoles bressol i escoles de primària no fan adaptacions d’aquest estil. I si vols aquest tipus d’educació tan respectuosa i amb un ritme tan tranquil potser cal que te’n vagis a buscar a vés a saber on, una escoleta que treballi així i que existeixen, en tinc constància. Però jo no vull renunciar a dur el meu fill a l’escola més propera, a anar-hi caminant, que pugui dinar amb mi a casa i ara per ara això és el que hi ha. Prioritzo aquesta opció tot i que tindria alternatives agafant el cotxe i anant fora a dur-lo a un lloc més respectuós, però quin preu hauria de pagar? Córrer i consumir energia i recursos? Seria tot plegat més respecutós per a mi o per la meva família? No ho crec… Deixaria de respectar el nostre modus vivendi km0.

Tot i així m’agradaria que de mica en mica canviessin les coses, que els mateixos pares demanéssim els canvis, que sent conscients les coses poden canviar i qualsevol canvi per petit que sigui, poc a poc farà que les coses puguin ser millor. Sóc il·lusa? Potser sí.

Mentrestant en Roc es va “adaptant” a la seva manera, per descomptat que es resisteix a què el deixi i això és el que duc pitjor… Aquesta “separació” és el més desagradable, em suplica que no el deixi i què hi ha més dur per una mare és veure patir un fill? I si, pels que no ho creieu, pateix. Encara que al cap de deu minuts ja no plori. Ells viuen les emocions a l’instant, són capaços de sentir por i desconsol i al cap de no res, si els distreus, s’ho passen bé perquè viuen el moment i sort en tenen d’això. No són com els adults que retenim el patiment en la memòria.

I bé, anem fent passets, piano piano, adaptant-nos tots plegats a la nova situació. Jo, si fos per mi, ja voldria ser a Nadal i veure aquests dies lluny, en la memòria i relativitzar.

I com em diu una amiga…. Quan et sentis així repeteix el mantra: TOT PASSARÀ! 

Happy Blogging ;)

 

Llistes de naixement i no morir en l’intent… (2a part)

Perdoneu el retard en la segona part del post… He tingut alguns contratemps que m’han fet anar a deshora!
Bé continuem amb el que ens interessa, seguirem per capítols. Ara tocaria parlar de:

  • Higiene

Habitualment ens obsessionem en aquest apartat, anem a la farmàcia i veiem cremes i cremetes per a tot arreu, pensem en l’olor que farà el nadó i ens imaginem que ens encantarà que faci oloreta de colònia infantil perquè és el que sempre hem vist i hem cregut. O almenys això pensava jo… I quan neix el teu fill t’adones que la millor de les olors és la d’aquella criatureta que tens als braços i en l’última cosa que penses és en contaminar amb un perfum químic aquella aroma tan embriagadora. Nosaltres, en 19 mesos, no hem utilitzat cap perfum… Quan arribi el moment ja us explicaré si en trobo algun que m’agradi especialment!

Banyera: Nosaltres vam comprar aquesta banyera i aquesta hamaqueta la qual cosa ens va permetre estalviar en aigua, en diners i en espai. Vam fer aquesta combinació fins que en Roc ja s’asseia i llavors el banyava directament a la banyereta sense l’hamaca. Aquesta banyera a més de ser molt econòmica també és genial perquè te la pots endur a la platja. Oblideu-vos de les macro banyeres amb canviador… si no, mireu per wallapop i veureu quantes se’n venen, per alguna cosa serà :) Sempre que vulgueu valorar la utilitat d’algun producte consulteu a portals de venta de segona mà, no falla!!

banyeraweb

També vam tenir la banyera anticòlics, tot i que en Roc no va tenir-ne, la vam fer servir i li agradava prou :)

Tovallola pel bany: Aquí podeu fer el que us doni la gana perquè amics i amigues, una tovallola és això, una tovallola, i moltes voltes no cal donar-li. Però una coseta que resulta molt útil és tenir-ne una que tingui un cordó cosit en un extrem per tal que te la puguis penjar del coll a tall de davantal i així t’estalviaràs fer malabarismes quan treguis al petit de l’aigua. Pots trobar-ne de fetes o pots dir-li a la iaia de la criatura que li cusi la tira a la tovallola que ja tingueu, aquí us deixo un DIY pels més manetes.

Neteja del culet: En el tema culet hi ha moltes variants, els que només fan servir tovalloletes humides, els que utititzen esponja natural i aigua, els que netegen directament amb aigua i sabó, els que elaboren solucions naturals i netegen amb tovalloletes de roba… Opcions n’hi ha tantes com vulgueu, de més i de menys respectuoses per al vostre nadó i de més o menys pràctiques per a vosaltres. Us explicaré que fem nosaltres, ja que després de provar diferents coses al final ha imperat el que jo en dic “el sentit comú” :)

A casa tenim un recipient d’esprai amb aigua i sabó i tovalloletes de bambú. Aquesta solució ens va molt bé pels pipins, quan hi ha una caca tirem de tovalloletes comprades i al final aclarim amb aigua i sabó i asseco amb tovallola.

M’imagino que sabeu o heu sentit a parlar que les tovalloletes d’avui en dia duen molts químics nocius per la salut com el phenoxietanol, parabens, etc. Nosaltres això ho tenim molt en compte i m’ha costat trobar-ne unes que em fessin el pes, i al final, després de la recerca, em quedo amb aquestes, no duen gaires conservants, no fan olor ni deixen el culet moll ni empastifat. Sempre teniu opcions ecològiques en herboristeries però com us podeu imaginar el preu és força més elevat.

*nota: Per a les irritacions del culet existeixen tot tipus de cremes, nosaltres tenim la de Weleda i ens ha funcionat molt bé. Tot i que últimament hem descobert l’argila blanca i me n’he fet fan! Per a qualsevol irritació, de culet, de saxons, darrere orelles… oli en un llum!

Cremes i olis corporals: Em declaro fan de Weleda, des de les cremes, olis fins al sabó de dutxa, per a nosaltres ha resultat genial! Ens encanta l’olor que fa i mai ens ha donat problemes d’irritacions, és força natural i respectuós amb els nadons.

En Roc no ha necessitat mai crema corporal, n’hi he posat en moments puntuals a zones que se li han pogut ressecar com turmells o cara, però des del meu punt de vista no cal empastifar de crema als nadons.

Bolquers: Faré 4 pinzellades sobre aquest tema perquè dóna molt de si. Bolquers de roba, personalment no són una opció gaire pràctica per als primers mesos. Si ets una persona molt convençuda i ferma i prens la decisió de fer-ho des del primer dia, endavant. Però per la resta de mortals que no tenim constància i flaquegem davant de les piles de roba… Voldria dir-vos que millor començar pels bolquers d’un sol ús i si més endavant voleu provar, doncs perfecte!

Altres: Termòmetre (digital normal, res de filigranes), termòmetre banyera ( el colze també funciona molt bé…), tisoretes de les ungles, raspall i pinta…

  • Seguretat a casa i al cotxe

En tema seguretat el més important és tenir clara l’opció de la cadireta del cotxe. Una cadireta en contra de la marxa és el més segur per als vostres petits. Moltes vegades en botigues on no tenen les cadiretes adequades us poden mal aconsellar i dir que els nens a partir dels 9 mesos han de mirar endavant, que sinó s’avorriran, que es maregen, que ploren… Res de tot això és veritat, per tant us recomano que us informeu molt bé abans de comprar qualsevol cadireta i que valoreu les opcions més segures i sobretot proveu la cadireta al vostre cotxe abans de comprar, procureu no comprar online.

cotxeweb
El primer viatge en cotxe :)

Intercomunicador: Un aparell que jo trobo inútil si vius en un pis o casa petit d’una sola planta. Personalment no l’he necessitat mai i no li trobo gaire la gràcia… Tan fàcil com estar pendent del teu nen mentre fas coses i si plora el vas a buscar… Vaja, jo ho veig així…

A casa, necessitareu adaptar una mica els espais a mesura que el nadó creixi, però no cal que us torneu bojos ara que encara no ha nascut. Tot al seu temps, sempre sereu a temps de comprar barreres, tapa-endolls i cantoneres per les taules :)

  • Roba

    Entrem en terreny molt personal, en tema robeta no us puc dir gaire més que procurar que el nadó estigui còmode i la roba no sigui complicada de posar. Fugiu dels teixits rígids i texans, petos, etc… Prioritzeu teixits de punt, de cotó orgànic, renteu la robeta amb sabó especial i talleu-li les etiquetes que poden irritar la pell… Fins quan cal rentar amb sabó especial? Doncs nosaltres ho vam fer fins que se’ns va acabar l’envàs, després ja vam posar la roba a la rentadora amb la nostra… Tingueu una bona col·lecció de bodys i pijames perquè al començament us fareu un tip de canviar-los… I pels primers dies jo recomano els bodys kimono, creuats pel davant. No és imprescindible però us serà molt més senzill canviar al petit, ja que no aguanten el cap i de vegades fa una mica d’angúnia haver-los de passar tantes coses pel cap. Amb el body creuat és molt més fàcil!

    bodykimonoweb

    Els gorrets pels nadons són purament decoratius, moníssims i irresistibles  però innecessaris i fins i tot una barrera més, podeu llegir-ne més aquí. El mateix que les manoples… em semblen una barrera pel seu moviment.

  • Bossa hospital i coses per a la mare

El trencaclosques de la bossa d’hospital… Jo la vaig fer i desfer com a mínim 5 vegades… Intentaré resumir el que per a mi va ser útil.

Necessari per a tu:

  • 3 camisons, oberts en botons per a donar el pit.
  • Bata, depèn de l’època, ja que als hospitals hi sol fer molta calor.
  • 2 o 3 sostenidors de lactància, una talla més del que portes a l’embaràs, ja que amb la pujada de la llet se sol augmentar una talla.
  • Calcetes de paper i compreses postpart (la majoria d’hospitals donen les compreses per la mare).
  • Discs de lactància.
  • Sabatilles.
  • Documentació.
  • Roba per a sortir de l’hospital, no intentis posar-te aquells texans que guardes de quan no estaves embarassda, em sap greu dir-te que la panxa no marxa després de parir… Si, ho sento, necessitaràs roba d’embaràs encara…
  • Necesser amb les teves coses personals.
  • Carregador mòbil.

Necessari per al nadó:

  • 2 o 3 mantetes per embolicar-lo, o musselines.
  • 3 o 4 mudes robeta còmoda de cotó.
  • Bolquers i tovalloletes ( alguns hospitals els donen).
  • Grup 0 pel cotxe, i practiqueu com es posa i treu del cotxe si no voleu protagonitzar la vostra primera baralla com a pares en el mateix aparcament de l’hospital ;)

Innecessari

  • Xumet, és un impediment per al bon establiment de la lactància.
  • Biberons.
  • Colònia, res millor que l’olor del teu nadó.
  • Llet de cos, els nadons necessiten absorbir la vèrnix, no s’han de banyar, netejar ni posar productes químics.
  • Mugroneres, no són una mesura preventiva, es tracta d’un bon invent quan realment son necessàries, però poden interferir en la lactància si les utilitzem sense motiu de pes.
  • Tirallets.

Opcional

  • Gorret
  • Manoples
  • Maquillatge per a fer millor cara :)

 

I fins aquí la meva aportació en el meravellós món de les llistes de naixement! Espero haver-vos ajudat, encara que sigui una miqueta, a triar el que més us convingui i no deixar-vos endur pel consumisme que gira entorn als nadons.

Gràcies per llegir-me i Happy Blogging! ;)

 

Llistes de naixement i no morir en l’intent… (1a part)

Tenir una amiga embarassada fa molta il·lusió, però si a més, aquesta amiga és com una germana té un component d’emoció molt important! :)

M’encanta poder resoldre dubtes que té, poder-li oferir consells, ja que jo en el moment d’estar embarassada també vaig tenir la sort de tenir una gran amiga al costat que em va guiar. Aquesta ajuda mútua entre dones, entre mares, crec que és imprescindible. Tot s’aprèn, som éssers mimètics, imitem el que tenim a prop… Per això és tan important rodejar-se de persones que passen o han passat pel que tu estàs passant. És una manera d’estar tranquil·la, de tenir una guia i sentir que estàs fent bé les coses.

I com que les amigues són fantàstiques i exigents alhora, ja us podeu imaginar que m’ha posat deures i m’ha demanat que escrigui un post sobre els imprescindibles de tota mare principiant.

El més normal és tornar-se boig el primer cop que entres en una botiga de puericultura i et comencen a parlar amb noms estranys i a ensenyar artefactes. Costa molt discernir del que és necessari i el que no, jo mateixa vaig comprar coses que he acabat sense fer servir… Per tant intentaré fer un resum del què és més necessari i del què us podeu estalviar.

Val a dir que aquest escrit és un punt de vista personal, que la nostra situació concreta i els meus gustos hi tenen molt a veure així que no us ho agafeu al peu de la lletra, us ho podeu prendre com una guia de recomanacions d’amiga :)

Comencem:

Quan vas a una botiga de puericultura i et donen per primera vegada la llista d’imprescindibles per al teu nadó, sol ser una llista similar a aquesta.

plantilla-lista-nacimiento1 web

La meva cara va ser un poema quan vaig començar a llegir tota la barbaritat de coses que es necessiten! Pensava que potser hauríem de demanar un crèdit… A més, algunes botigues t’obliguen a quedar-te amb tot el que poses a la llista si al final no t’ho han regalat… Ells el negoci no el deixen escapar.

Conclusió, vaig haver de destriar molt i tot i així encara me’n van colar moltes de coses innecessàries! Així que tranquils futurs pares i mares, la cosa no és tan extensa com us volen fer creure.

La primera premissa de totes, la qual he descobert un cop ja he tingut l’experiència… És que l’única cosa que necessita un nadó és… i ara no us penseu que sóc una hippie… el cos de la seva mare! :) I ja està! Jajaja! Apa, ja ho teniu tot a punt! Bromes a part, això cal tenir-ho molt present, però evidentment necessitareu més cosetes perquè vivim en un món civilitzat i no estem a les coves prehistòriques… Encara que el nostre ADN això no ho sap i el vostre nadó tindrà exactament els mateixos instints i necessitats que els nadons de fa 3 milions d’anys.

Anem per pams, aniré resseguint els conceptes de la llista que us he enganxat més amunt per a no deixar-nos res!

  • Passeig 

El concepte passeig és molt ampli, tothom s’imagina els passejos amb el seu nadó en un cotxet, un dia de sol, de calma, el nen dormint plàcidament… I la majoria vegades tots aquests requisits de cop no es donen mai. Moltes vegades el nen plora, vols entrar a les botigues i no passes pels passadissos amb el monstre de cotxet que portes, plou, el camí està ple de pedres i sembla que el nen vagi pel París Dakar… Amb tot això us vull dir, que per a nosaltres la millor eina de passeig no va ser el cotxet, va ser el porteig.

Nosaltres, després de mirar molts models, vam triar aquest cotxet. Quan te’ls ensenyen no acabes de controlar mai què és un cabàs, un maxicosi, grup zero, la cadireta, bla, bla, bla…

Et diuen si vols un 3 peces o un matrix… Perdona???

Diferència entre una cosa i altra: el 3 peces té el Grup Zero o Maxicosi separat del cabàs, en canvi el matrix és una fusió entre els dos… Jo vaig agafar un 3 peces i sempre penso que em vaig equivocar, però tampoc tinc clar si hauria sigut millor l’opció matrix… El que si que tinc claríssim ara és que m’estalviaria directament comprar un cotxet com aquest. Aniria directament a buscar-ne un de segona mà o compraria un cotxet paraigües d’entrada, una opció que m’agradava força és el City Mini de Baby Joggër, encara que té l’inconvenient que el nen mira cap a davant i no pots girar-lo.

Espero  no haver-vos embolicat gaire, total que la meva conclusió a l’hora de triar un cotxet és la següent:

-Valorar quin tipus de vida fas, agafes autobús sovint? Metro? Vas molt de botigues? No tens ascensor? Tens lloc a casa per a deixar-lo desplegat? És petit portaequipatge del teu cotxe? Si és així tria un cotxet lleuger, fàcil de maniobrar i que es plegui fàcil i ràpidament.

-Et preocupa no veure el teu nadó mentre el passeges? Aquesta resposta és Sí en la majoria de casos perquè assumim que el posarem al cotxet des del començament i molta estona. Pensem que passarà més estona al cotxet que als braços i la majoria de vegades és al revés. Ara que ho veig amb perspectiva, pel poc que el vaig utilitzar jo, no veig tan greu portar-lo mirant endavant. Tenint en compte que un nadó passa per una exterogestació i que en Roc no va ser cap excepció i no va anar tranquil al cotxet fins als 9-10 mesos… (ho explico aquí) directament el podria haver posat mirant cap a davant sense problemes.

Resumint, en aquest apartat apuntaria com a elements imprescindibles:

Cotxet (3 peces i/o paraigües) amb la seva bossa corresponent, sacs d’hivern (maxicosi i cadireta) i protector de la cadireta per a l’estiu. Pel cabàs jo no crec que sigui necessari un sac, amb una manteta i el petit ben abrigat ja fareu! Però depèn molt de la zona on visqueu i l`època en que neixi el vostre nadó. A temps de comprar-lo sempre hi sou!

Canviador portàtil… La majoria de marques de cotxet el regalen amb la bossa, també els regalen a les revistes…

Musselines, són pràctiques per a tapar al nen quan s’adorm a l’estiu, per a embolicar-lo quan neix, però si us aconsellen utilitzar-les com a para-sols, tingueu en compte això.


Portanadons
: Si us decanteu pel porteig, us recomano que us informeu de quin és el millor portanadons per a cada moment i tingueu en compte que un portanadons ha de ser ergonòmic per al portador i per al nadó.
 Nosaltres hem portejat amb fulard elàstic, fulard de tela, bandolera d’anelles, motxilla Manduca, per a la platja el Tonga, ara ens funciona el Hip seat… El porteig enganxa, però tot té el seu moment, de mica en mica vas veient el que necessites.

Pir2
M’encanten els papes portejant!!

 

  • Alimentació

En aquest apartat parlaré des del meu punt de vista personal i experiència com a mare.

Si prens la decisió informada (totalment lícita) d’alimentar el teu fill amb lactància artificial, sento no poder donar-te consells, ja que no ho he viscut en primera persona. El millor que pots fer és assessorar-te amb altres mares que com tu heu optat per aquesta via, elles t’aconsellaran sobre què els va anar millor.

Per altra banda, si prens l’opció d’alletar al teu fill amb lactància materna exclusiva, has de saber que pels 6 primers mesos no necessites res més que els teus pits. La indústria sap que tindrem dubtes, que molt sovint sorgeixen dificultats… Tot això fa que comprem “per si de cas” mugroneres, biberons, tirallets, coixins de lactància… i un llarg etcètera de productes, que tènen la seva finalitat, però que “per si de cas” de moment, no cal comprar.

Una bona recomanació és tenir localitzat el vostre grup de suport a la lactància materna més proper i visitar-lo, si podeu, durant l’embaràs.

El tirallet no és essencial en primera instància, però si el vols tenir per si algun cop t’has d’extreure llet o més endavant has d’incorporar-te a la feina i has de fer lactància diferida, perfecte. Tot i així no és imprescindible i jo us recomanaria assessorar-vos molt bé sobre quina marca i quin tipus de tirallets comprar perquè no són precisament econòmics i de vegades comprem sense tenir coneixement de la necessitat real i això ens fa mal comprar.

I passats els 6 mesos i pensant en l’alimentació complementària serà el moment de pensar en:

Trona oficial: Aquí us explico la nostra experiència amb la Stokke TrippTrapp. Per a nosaltres molt bona trona, ja que és evolutiva i s’adapta als canvis del nen. Per a mi l’únic inconvenient, el preu… Tot i així crec que val la pena la inversió, he de dir que és molt útil, té la possibilitat d’afegir-hi un accessori que per a nosaltres va ser genial perquè en Roc només volia estar al mig del “jaleo”, i això ens va permetre tenir-lo a taula ja de ben petit, molt abans i tot de començar l’alimentació complementària.huevitoweb I és que a casa som molt de viure al voltant de la taula i és un lloc on hi fem vida!

Trona alternativa: Per a nosaltres ha estat molt pràctic tenir 2 trones, una per a deixar a taula i l’altra per a tenir a la cuina, a casa dels avis, treure a la terrassa, etc. La nostra trona alternativa ha sigut aquesta, té les tres b i és tot terreny! Estem encantats, només us dic que en tenim 3… Una per a casa nostra i les altres dues a casa dels avis respectius.TronaIkeaweb

Pitets: Aquest terreny és únic i exclusiu de les àvies i les tietes… No diré més! Ah si, me n’oblidava! Els que sigueu partidaris del BLW hauríeu de tenir un parell de pitets anti-bombes com aquests! :)

Trona de viatge: Pel meu parer és prescindible, nosaltres no en tenim. Actualment la majoria de restaurants tenen trones i nosaltres ens hem anat adaptant al que ens hem trobat. Si no hi havia trona… imaginació al poder! :)

Joc de plats infantil: Totalment prescindible i a més segur que te’n regalen com a mínim 2 jocs… Un nadó pot menjar en qualsevol plat i pot beure amb got de vidre… I el més probable és que quan comenceu mengi amb les mans i directament de la taula o de la safata de la trona, si no voleu veure el plat volar… I un apunt, no cal comprar el biberó per a donar-li aigua al nen, els nens beuen aigua de qualsevol recipient!

Altres: Termos, reixetes anti-ofec, culleretes d’aprenentatge, gots d’aprenentatge… Infinitat de tonteries…

  • Mobiliari

Com ja deveu saber a hores d’ara, a casa som practicants i fans incondicionals del collit. Per a nosaltres no ha sigut cap trasbals preparar l’habitació d’en Roc, més que res perquè no vam preparar quasi res més que un bressol adaptat al costat del nostre llit. Aquí ho explico detalladament.

Evidentment que a la botiga us intentaran convèncer que necessiteu bressol, moisès, butaca de lactància, bressol de viatge, parque, còmoda amb canviador…

I no dic que algunes coses no siguin útils, però dependrà dels vostres gustos i necessitats concretes.

Bressol: Per a nosaltres l’opció va ser adaptar un bressol de l’Ikea al nostre llit, però al mercat podeu trobar varis models de bressols que tenen l’opció d’acoblar-se al vostre llit, o fins i tot fer-ne un de casolà! Us soprendria saber la de pares manetes que corren pel món! :)

bressolweb

Moisès: Nosaltres el vam fer servir molt poc, en Roc no volia estar estirat mirant el sostre, era impossible deixar-lo més de 2 minuts a dins. Per sort ens l’havien deixat… El teníem al menjador perquè dormís mentre fèiem coses, però la realitat va ser que quan dormia era a sobre meu, mentre jo estava al sofà, mentre el portejava… Tot menys el moisès! El mateix em passava amb el cabàs del cotxet… Ja m’explicareu com us ha anat a vosaltres!

Canviador: El canviador és d’aquelles coses que té una utilitat relativa, depenent de l’espai que tinguis a casa. Si tens espai de sobres, endavant. Si vas justet, pots utilitzar una solució pràctica que és muntar-lo sobre la calaixera que tinguis per la robeta del nadó. Un bolquer es pot canviar sobre qualsevol superfície, per tant, no és cap obligatorietat tenir un moble canviador.

Hamaca: Nosaltres hem fet servir força l’hamaca de Babybjörn. No és un lloc on deixava en Roc hores però m’ajudava en moments puntuals com a l’hora de cuinar, de dutxar-me, estendre una rentadora… No s’hi ha passat hores però ha sigut un molt bon recurs! Per tant, sí aquest seria un bon imprescindible!hamacagranweb

Bressol de viatge: No m’agraden gens! Va, ja ho he dit! No en tenim i no en vull ni sentir a parlar! El trasto més inútil de la història… Per a començar la persona que els va inventar, ho va fer per cabrejar el pobre pare que intenta muntar-lo sense cap mena d’èxit. I a més molt poc pràctic per la meva manera d’entendre. Tu tens el nen adormit als braços i l’has de precipitar a 1 metre de profunditat per a deixar-lo dormint. Que aixequi la mà el que és capaç de deixar el nen dormint allà sense que se li desperti pel camí…

Parc: A casa som partidaris del moviment lliure del nadó i com a tal som contraris a la idea de limitar-lo dins d’un parc. Tots nosaltres de petits ens vam passar hores a dins del parc, però no és el que jo vull pel meu fill.

Habitació: Nosaltres hem muntat una habitació Montessori per en Roc on juga, fa la migdiada i més endavant hi podrà dormir.

Fins aquí per avui!

… Seguiré en el proper post…

 

Descobriments de mare principiant

Hola de nou! :) Torno amb energies renovades! Mira que volia evitar prendre antibiòtics perquè em destrossen la flora però he de dir que SORT n’he tingut aquesta vegada! Buf, que dur que es fa ser mare i estar malalta…

Bé aquesta vegada us porto un recopilatori que fa temps que volia escriure i que penso que pot anar molt bé tenir a mà els primers mesos després de ser pares. Es tracta de descobriments que vas fent al llarg dels dies i que normalment ningú t’explica.

Alguns potser ja els sabreu, però els volia enumerar perquè a les mames principiants ens va molt bé tenir a mà segons quines informacions. A cada punt i sobre la paraula clau hi trobareu un enllaç on s’amplia la informació. Papes també podeu llegir!

  • El teu fill neix cobert d’un greix blanquinós anomenat vèrnix caseosa, no s’ha de retirar, es reabsorbeix. No es recomana banyar als nadons després de néixer, per tant, demaneu expressament que no ho facin perquè hi ha hospitals que per protocol ho fan sense dir res! Quan neix un nen ha d’estar en contacte directe amb la mare des del minut zero, res de banys! El pell amb pell és sagrat i oblideu-vos de les colònies i les llets hidratants!pellambpell
  • La primera caca que farà el teu fill serà tipus “xapapote”… es diu meconi i normalment s’expulsa les primeres 24-48h després del part.
  • En els primers pipins podeu trobar-vos unes taquetes de color teula, jo em vaig pensar que era sang i vaig avisar a les infermeres! Són els urats i són típics dels primers dies. En el cas de les nenes és possible que els primers dies tinguin un sagnat vaginal.
  • Si, de vegades els nadons, sobretot els prematurs, neixen peluts, recoberts d’un pel moixí al front, espatlles, esquena, cames… Això és el lanugen i acaba desapareixent al cap d’unes setmanes després de néixer.
  • Després del part,  la festa continua! Tens com unes “contraccions” força molestes… Són del tot normals i si dónes pit les notes sobretot cada vegada que el teu fill mama. És l’úter tornant al seu lloc.
  • Durant les primeres 24-48h, abans de la pujada de la llet, el pit produeix calostre, un líquid de color daurat que és una font de defenses i una bomba calòrica pel teu nadó, per poca cosa que sembli és indispensable per al teu fill.
  • Donar el pit no fa mal, només molesta una mica al començament, però no ha de ser un acte dolorós. Si fa mal, aleshores ens trobem davant d’un problema. Cal buscar ajuda immediatament, aguantar el dolor no és la solució.
  • Els nadons que fan pit passen per les anomenades “crisis o brots de creixement”, alerta aquí mames que feu pit! Informació molt important!!
  • Un nadó sa, mama de 8 a 12 vegades al dia, fa com a mínim 3 caques al dia durant les primeres setmanes. A partir dels 2-3 mesos poden fer caca cada dia o fer-ne molt poc sovint, la llet materna s’absorbeix pràcticament al 100% i poden passar fins i tot setmanes. El nostre rècord 21 dies!! Sembla una bogeria però és així! Sempre observant que el nadó estigui normal i sense molèsties aparents.roc
  • El xumet no es recomana abans que el nadó tingui un mes, ja que pot interferir en la lactància. Tinguem en compte que un xumet és una eina per als adults, no una necessitat per al nadó. Si el volem oferir, és una opció i cal tenir en compte que algun dia se li haurà d’acabar retirant. Nosaltres no n’hem fet servir mai perquè en Roc no el va acceptar, però reconec que pot ser útil en casos puntuals com al cotxe, mentre et dutxes…
  • Els nadons escupen el xumet i qualsevol cosa que no sigui el pit, de la boca. D’això se’n diu reflex d’extrusió i desapareix a partir dels 6 mesos. Quan desapareix és un dels senyals que evidencia que el nen està preparat perquè li comenceu a oferir l’alimentació complementària.
  • La vitamina D es recomana als nadons pel dèficit de sol, us la receptarà el pediatre i és tota una odissea administrar-la amb èxit, ja ho veureu!
  • Els fabricants de bodys han inventat els plecs de sobre les espatlles per a treure el body pels peus i així evitar embrutar toooota l’esquena i el cap amb la caca meravellosa del vostre fill :) Ho podeu veure en aquest vídeo! Descobrir-ho em va fer molt feliç!!!!!!
  • Els bebès de vegades sembla que s’espantin i obren els braços de cop, això és el reflex de moro i és normal. Voleu veure en Roc com ho feia?ReflexMoro
  • Durant el primer mes els surten uns granets a la cara, són deguts a les nostres hormones que passen a través de la placenta durant l’últim mes d’embaràs. No s’han de tocar, marxen sols. Molta gent els anomena “granets de llet”.
  • Els bolquers de talla 0 i 1 tenen una franja groga al davant que queda tenyida de blau quan el bolquer està mullat. És un molt bon invent que jo vaig descobrir al cap de molts dies…
  • Pels còlics el que millor ens va funcionar va ser el porteig, pell amb pell, massatges a la panxona i la banyera anticòlics!
  • Pel culet vermell no hi ha millor remei que l’argila blanca en pols, evitar la humitat i culet a l’aire tot el que es pugui! :)
  • L’Apiretal és paracetamol i el Dalsy és Iboprufèn, ja ho sabieu oi? Doncs jo  ho vaig descobrir quan ho vaig haver d’utilitzar!
  • Per a qualsevol dubte sobre compatibilitat en la lactància de medicaments ,complements alimentaris, infusions, etc. consulteu e-lactancia.org

Bé, fins aquí, no se m’acut cap altra cosa! Però segur que me’n deixo alguna. Quins descobriments vau fer vosaltres durant els primers dies de ser pares?

Vinga expliqueu-me’n alguns! :)

Happy Blogging ;)

Ampolles sensorials

Fa temps que volia fer unes ampolles sensorials per en Roc. Últimament vaig molt de bòlit amb el curs de Formació de Lactància que estic fent a Fedecata. La veritat és que és un tema apassionant i tinc tant per aprendre que entre llegir i estudiar no tinc temps de res! A més en Roc ja fa 2 setmanes que camina!!! I no para, li he d’anar al darrere tot el sant dia perquè me la lia en 2 segons! I entre aixó i els virus… Uff!!! Estic una mica estressada amb tot plegat, i a més també m’he apuntat a una formació per a fer-me instructora de porteig i entre “pitos i flautes” tinc el cap ben destarotat! I poc temps per a dedicar al blog, ja em perdonareu per l’entrada tan breu!

Bé, finalment vaig comprar tot el que em feia falta i vaig fer les ampolles. Us escric el material que he fet servir:

  • 4 ampolles de plàstic dur i transparent, de mig litre o menys, més grans no perquè pesen massa.
  • Cinta aïllant de colors per a segellar els taps, també podeu fer-ho amb silicona, però a mi m’agrada la cinta!
  • Objectes varis per a posar a dins, jo he posat gometes de fer polseres fluor, uns peixets fluor, lletres i estrelles de purpurina, purpurina de colors, bossa de plàstic transparent (en teoria és per a simular una medusa però no s’aprecia gaire)…
  • Podeu provar de posar-hi glicerina a dins per a fer la textura més espessa, jo ho he fet només amb aigua. Vaig provar de posar-hi oli de cos de nadons però el resultat no m’agradava perquè quedava tot enganxós.

Les ampolles sensorials agraden a tots els nens, des de nadons fins a més grans i tenen mil possibilitats! Poseu-li imaginació i en podeu fer de molt diferents. Estimulen la motricitat fina, l’educació visual, el llenguatge, l’experimentació… Són una bona eina i una bona distracció! I a més molt fàcils de fer i econòmiques!

Aquí veieu el resultat!

Ampolles1

Espero que us agradi i us animeu a fer-ne vosaltres! En Roc s’ho passa pipa mirant els peixos i movent les ampolles.

Happy Blogging! ;)

Puerperi, tot allò que ningú ens explica…

No recordo cap comentari sobre el postpart durant el meu embaràs… Potser vaig ser ingènua pensant que el més complicat i dur seria el part, potser perquè ens concentrem tant en el moment del naixement i confiem en què tot flueixi l’endemà… No ho sé. No sé per què ningú ens explica la realitat de ser mare els primers dies, les primeres setmanes, els primers mesos. Tothom et diu que tinguis “una horeta curta”, que el temps passa volant i que gaudeixis dels primers dies. I no saben, o no recorden que a casa, en pijama, amb els pits plens de llet, la incontinència, els punts de l’episiotomia, les morenes i tots els “petits” inconvenients que et deixa el part; vius com en una pel·lícula on l’únic i exclusiu protagonista és el teu fill i que tu, tal com escriu la Laura Gutman en el seu llibre, et trobes amb la teva pròpia ombra.

Mai abans m’havia enfrontat a mi mateixa des d’aquesta perspectiva, mai m’havia evocat d’aquesta manera per ningú. M’he entregat fins al punt que no he pogut més i tot i arribar fins aquí, encara he aconseguit esprémer un xic més de paciència, guardada en algun racó del meu inconscient i donar una mica més. No coneixia els meus propis límits i la veritat és que m’han sorprès, m’han deixat al·lucinada!

Rocimama

Però reflexionant, crec que no són els meus límits personals, o almenys no són els d’abans, que no em pertanyen, és com si fossin prestats. Són els límits de ser mare, un dipòsit infinit de paciència, que s’eixampla que creix al mateix ritme que creix el teu nadó, que quan penses que no pots més, sempre et superes i tot acaba passant.

Creieu que aquesta paciència és irreversible? Jo crec que sí, que un cop ets mare hi ha un abans i un després, però tan potent és aquesta experiència que fa que canviem? Tan transcendental és? I alguna amiga et diu: No sé com pots! Jo ja hauria explotat. I jo et dic, pots, podràs quan siguis mare, totes podem!

Tot i aquest dipòsit immens de calma que no sé com, se’ns activa de cop, també cal dir que necessitem el suport del nostre entorn. Perquè tota aquesta paciència infinita cap al nostre fill, fàcilment acaba canalitzada com a desequilibri cap a un altre costat. No sé si m’enteneu…

Coses que passen com:

  • El teu home arriba de treballar cansat i tu li fas un petó i li dónes el nen, i ell et contesta: Un moment, que no m’he tret ni les sabates, tinc gana, vull anar al lavabo… I tooooot aquella paciència que has anat gastant cada minut del dia s’acaba de cop i EXPLOTES!!! i ell no entén res!
  • La teva germana et mira i et diu: Nena, fes el favor de depilar-te les celles que sembles la Frida Kahlo! I tu EXPLOTES!!! i et mira com si estiguessis boja!
  • La teva mare et ve a veure i deixa anar el comentari: No hauries de deixar que se t’acumuli la roba de planxar, i tu… EXPLOTES!!! i et diu, nena calma’t que només t’ho deia perquè no tinguis tanta feina de cop!
  • Una amiga sense fills et mira amb condescendència i et diu: Va dona, no n’hi ha per tant, si al final ets tu que exageres, deixa’l una estona i vine a sopar, que no passa res! Que ell no s’adona de res, que ets tu que estàs obsessionada, és el teu problema perquè no te’n saps separar… I tu… EXPLOTES!!! i ella encara et mira pitjor i t’adones que esteu a anys llum!

Perquè no és fàcil cuidar vint-i-quatre hores del dia a un nadó, i al mateix temps no és fàcil cuidar de tu mateixa. Perquè fàcilment els primers dies se’t faran la una del migdia i encara no hauràs fet res, aniràs en pijama i tindràs el llit per fer, rentadores per posar, plats per fregar…

I els altres no ho entenen massa, és evident que ho veuen des d’un altre prisma, et veuen com la lleona que protegeix la seva cria, et troben una exagerada, una paranoica… I potser sí que ho estàs una mica de paranoica! Però agafar perspectiva costa molt, la perspectiva dels altres dista molt del que tu sents, del que tu vius, de com ho vius

microroc

Perquè ningú t’explica que els nadons volen contacte permanent, que entre presa i presa volen dormir però a sobre teu, no en aquell bressol tan bonic que teniu al menjador i que segurament quedarà nou per estrenar. Ningú t’explica que aniràs amb les samarretes plenes de taques de llet quallada, que no tindràs temps de pentinar-te, que mentre et dutxis sentiràs plorar el teu fill i pararàs l’aigua però no sentiràs res… Que ningú et trucarà per quedar i fer un cafè, que les hores passaran lentes, entre canvis de bolquer i glopades, que les nits passaran d’hora en hora, intermitents… Que les hormones et jugaran males passades i tindràs ganes de plorar, que quan el teu fill plori i no puguis calmar-lo t’explotarà el cap i se t’encongirà el cor… i tornaràs a tenir ganes de plorar. Que després de preparar-ho tot, canviar al nen, estaràs a punt de sortir i es tornarà a cagar, i tacarà tota la roba, i a tu també…. I ja no podràs sortir, i la casa se’t fa petita i tu també et sentiràs petita…. Que ningú t’explica que les ganes de sexe no tornen al cap de quaranta dies, ni noranta, ni cent vint…. que la prolactina inhibeix el teu desig i només tens ganes de dormir, i de vegades de plorar, i de riure quan el teu fill et mira, quan et somriu.

Perquè ningú t’explica que el teu cos canvia i no torna a la normalitat fins mesos després de parir, que el perfil del teu melic que abans era rodó, ara penja, que els teus pits es tornen immensos i fan mal, que donar el pit moltes vegades no és gens fàcil, que una presa s’enganxa amb l’altra, que el primer cop que vas al lavabo després del part plores de dolor… Que et mires al mirall i no et reconeixes, tens un cos de mare que no s’assembla gens al d’abans. Que alguns matins quan et despertes tot et dóna voltes, tens com una mena de ressaca monumental i seguiries dormint tot el dia…

Perquè quan has tingut un fill ningú et diu frases com?

  • Enhorabona, ho fas fantàsticament bé, confia en tu mateixa.
  • Ets molt bona mare, es nota perquè el teu fill es veu feliç.
  • Tranquil·la, és normal, només et vol a tu, agafa’l quan plora, et necessita.
  • Confia en el teu cos, estàs preparada per alimentar al teu fill, tu pots.
  • Aneu a descansar tu i el nen, ho necessiteu

I en canvi et diuen?

  • Vols dir que no estàs massa nerviosa? El nen ho nota i encara s’hi posa més.
  • Ai aquestes mares inexpertes, pequeu de massa ingènues, us prenen el pèl!
  • No l’has d’agafar cada vegada que plora, l’estàs malacostumant.
  • Vols dir que tens llet? Plora molt i és perquè té gana, la teva llet no deu alimentar
  • Si vols, pots avançar feina, planxar, endreçar la casa i jo et cuido al nen.

Mares, el postpart és dur, moltes vegades més dur que el part i més llarg… Vosaltres que ho sabeu, vosaltres que ho heu viscut, compartiu amb altres mares aquesta experiència i normalitzem entre totes un tema que en la nostra societat es tabú. Normalitzem el puerperi, normalitzem la criança respectuosa, normalitzem el ser mares autèntiques! Fem tribu i entre totes aconseguirem que alguna cosa canviï.

Els canvis profunds vénen donats gràcies a experiències profundes, i la maternitat n’és una d’elles, magnífica i dura al mateix temps.

Espero que el meu granet de sorra serveixi a alguna mare que se sent sola en aquest moment.

Happy Blogging! ;)