Llistes de naixement i no morir en l’intent… (2a part)

Perdoneu el retard en la segona part del post… He tingut alguns contratemps que m’han fet anar a deshora!
Bé continuem amb el que ens interessa, seguirem per capítols. Ara tocaria parlar de:

  • Higiene

Habitualment ens obsessionem en aquest apartat, anem a la farmàcia i veiem cremes i cremetes per a tot arreu, pensem en l’olor que farà el nadó i ens imaginem que ens encantarà que faci oloreta de colònia infantil perquè és el que sempre hem vist i hem cregut. O almenys això pensava jo… I quan neix el teu fill t’adones que la millor de les olors és la d’aquella criatureta que tens als braços i en l’última cosa que penses és en contaminar amb un perfum químic aquella aroma tan embriagadora. Nosaltres, en 19 mesos, no hem utilitzat cap perfum… Quan arribi el moment ja us explicaré si en trobo algun que m’agradi especialment!

Banyera: Nosaltres vam comprar aquesta banyera i aquesta hamaqueta la qual cosa ens va permetre estalviar en aigua, en diners i en espai. Vam fer aquesta combinació fins que en Roc ja s’asseia i llavors el banyava directament a la banyereta sense l’hamaca. Aquesta banyera a més de ser molt econòmica també és genial perquè te la pots endur a la platja. Oblideu-vos de les macro banyeres amb canviador… si no, mireu per wallapop i veureu quantes se’n venen, per alguna cosa serà :) Sempre que vulgueu valorar la utilitat d’algun producte consulteu a portals de venta de segona mà, no falla!!

banyeraweb

També vam tenir la banyera anticòlics, tot i que en Roc no va tenir-ne, la vam fer servir i li agradava prou :)

Tovallola pel bany: Aquí podeu fer el que us doni la gana perquè amics i amigues, una tovallola és això, una tovallola, i moltes voltes no cal donar-li. Però una coseta que resulta molt útil és tenir-ne una que tingui un cordó cosit en un extrem per tal que te la puguis penjar del coll a tall de davantal i així t’estalviaràs fer malabarismes quan treguis al petit de l’aigua. Pots trobar-ne de fetes o pots dir-li a la iaia de la criatura que li cusi la tira a la tovallola que ja tingueu, aquí us deixo un DIY pels més manetes.

Neteja del culet: En el tema culet hi ha moltes variants, els que només fan servir tovalloletes humides, els que utititzen esponja natural i aigua, els que netegen directament amb aigua i sabó, els que elaboren solucions naturals i netegen amb tovalloletes de roba… Opcions n’hi ha tantes com vulgueu, de més i de menys respectuoses per al vostre nadó i de més o menys pràctiques per a vosaltres. Us explicaré que fem nosaltres, ja que després de provar diferents coses al final ha imperat el que jo en dic “el sentit comú” :)

A casa tenim un recipient d’esprai amb aigua i sabó i tovalloletes de bambú. Aquesta solució ens va molt bé pels pipins, quan hi ha una caca tirem de tovalloletes comprades i al final aclarim amb aigua i sabó i asseco amb tovallola.

M’imagino que sabeu o heu sentit a parlar que les tovalloletes d’avui en dia duen molts químics nocius per la salut com el phenoxietanol, parabens, etc. Nosaltres això ho tenim molt en compte i m’ha costat trobar-ne unes que em fessin el pes, i al final, després de la recerca, em quedo amb aquestes, no duen gaires conservants, no fan olor ni deixen el culet moll ni empastifat. Sempre teniu opcions ecològiques en herboristeries però com us podeu imaginar el preu és força més elevat.

*nota: Per a les irritacions del culet existeixen tot tipus de cremes, nosaltres tenim la de Weleda i ens ha funcionat molt bé. Tot i que últimament hem descobert l’argila blanca i me n’he fet fan! Per a qualsevol irritació, de culet, de saxons, darrere orelles… oli en un llum!

Cremes i olis corporals: Em declaro fan de Weleda, des de les cremes, olis fins al sabó de dutxa, per a nosaltres ha resultat genial! Ens encanta l’olor que fa i mai ens ha donat problemes d’irritacions, és força natural i respectuós amb els nadons.

En Roc no ha necessitat mai crema corporal, n’hi he posat en moments puntuals a zones que se li han pogut ressecar com turmells o cara, però des del meu punt de vista no cal empastifar de crema als nadons.

Bolquers: Faré 4 pinzellades sobre aquest tema perquè dóna molt de si. Bolquers de roba, personalment no són una opció gaire pràctica per als primers mesos. Si ets una persona molt convençuda i ferma i prens la decisió de fer-ho des del primer dia, endavant. Però per la resta de mortals que no tenim constància i flaquegem davant de les piles de roba… Voldria dir-vos que millor començar pels bolquers d’un sol ús i si més endavant voleu provar, doncs perfecte!

Altres: Termòmetre (digital normal, res de filigranes), termòmetre banyera ( el colze també funciona molt bé…), tisoretes de les ungles, raspall i pinta…

  • Seguretat a casa i al cotxe

En tema seguretat el més important és tenir clara l’opció de la cadireta del cotxe. Una cadireta en contra de la marxa és el més segur per als vostres petits. Moltes vegades en botigues on no tenen les cadiretes adequades us poden mal aconsellar i dir que els nens a partir dels 9 mesos han de mirar endavant, que sinó s’avorriran, que es maregen, que ploren… Res de tot això és veritat, per tant us recomano que us informeu molt bé abans de comprar qualsevol cadireta i que valoreu les opcions més segures i sobretot proveu la cadireta al vostre cotxe abans de comprar, procureu no comprar online.

cotxeweb
El primer viatge en cotxe :)

Intercomunicador: Un aparell que jo trobo inútil si vius en un pis o casa petit d’una sola planta. Personalment no l’he necessitat mai i no li trobo gaire la gràcia… Tan fàcil com estar pendent del teu nen mentre fas coses i si plora el vas a buscar… Vaja, jo ho veig així…

A casa, necessitareu adaptar una mica els espais a mesura que el nadó creixi, però no cal que us torneu bojos ara que encara no ha nascut. Tot al seu temps, sempre sereu a temps de comprar barreres, tapa-endolls i cantoneres per les taules :)

  • Roba

    Entrem en terreny molt personal, en tema robeta no us puc dir gaire més que procurar que el nadó estigui còmode i la roba no sigui complicada de posar. Fugiu dels teixits rígids i texans, petos, etc… Prioritzeu teixits de punt, de cotó orgànic, renteu la robeta amb sabó especial i talleu-li les etiquetes que poden irritar la pell… Fins quan cal rentar amb sabó especial? Doncs nosaltres ho vam fer fins que se’ns va acabar l’envàs, després ja vam posar la roba a la rentadora amb la nostra… Tingueu una bona col·lecció de bodys i pijames perquè al començament us fareu un tip de canviar-los… I pels primers dies jo recomano els bodys kimono, creuats pel davant. No és imprescindible però us serà molt més senzill canviar al petit, ja que no aguanten el cap i de vegades fa una mica d’angúnia haver-los de passar tantes coses pel cap. Amb el body creuat és molt més fàcil!

    bodykimonoweb

    Els gorrets pels nadons són purament decoratius, moníssims i irresistibles  però innecessaris i fins i tot una barrera més, podeu llegir-ne més aquí. El mateix que les manoples… em semblen una barrera pel seu moviment.

  • Bossa hospital i coses per a la mare

El trencaclosques de la bossa d’hospital… Jo la vaig fer i desfer com a mínim 5 vegades… Intentaré resumir el que per a mi va ser útil.

Necessari per a tu:

  • 3 camisons, oberts en botons per a donar el pit.
  • Bata, depèn de l’època, ja que als hospitals hi sol fer molta calor.
  • 2 o 3 sostenidors de lactància, una talla més del que portes a l’embaràs, ja que amb la pujada de la llet se sol augmentar una talla.
  • Calcetes de paper i compreses postpart (la majoria d’hospitals donen les compreses per la mare).
  • Discs de lactància.
  • Sabatilles.
  • Documentació.
  • Roba per a sortir de l’hospital, no intentis posar-te aquells texans que guardes de quan no estaves embarassda, em sap greu dir-te que la panxa no marxa després de parir… Si, ho sento, necessitaràs roba d’embaràs encara…
  • Necesser amb les teves coses personals.
  • Carregador mòbil.

Necessari per al nadó:

  • 2 o 3 mantetes per embolicar-lo, o musselines.
  • 3 o 4 mudes robeta còmoda de cotó.
  • Bolquers i tovalloletes ( alguns hospitals els donen).
  • Grup 0 pel cotxe, i practiqueu com es posa i treu del cotxe si no voleu protagonitzar la vostra primera baralla com a pares en el mateix aparcament de l’hospital ;)

Innecessari

  • Xumet, és un impediment per al bon establiment de la lactància.
  • Biberons.
  • Colònia, res millor que l’olor del teu nadó.
  • Llet de cos, els nadons necessiten absorbir la vèrnix, no s’han de banyar, netejar ni posar productes químics.
  • Mugroneres, no són una mesura preventiva, es tracta d’un bon invent quan realment son necessàries, però poden interferir en la lactància si les utilitzem sense motiu de pes.
  • Tirallets.

Opcional

  • Gorret
  • Manoples
  • Maquillatge per a fer millor cara :)

 

I fins aquí la meva aportació en el meravellós món de les llistes de naixement! Espero haver-vos ajudat, encara que sigui una miqueta, a triar el que més us convingui i no deixar-vos endur pel consumisme que gira entorn als nadons.

Gràcies per llegir-me i Happy Blogging! ;)

 

Llistes de naixement i no morir en l’intent… (1a part)

Tenir una amiga embarassada fa molta il·lusió, però si a més, aquesta amiga és com una germana té un component d’emoció molt important! :)

M’encanta poder resoldre dubtes que té, poder-li oferir consells, ja que jo en el moment d’estar embarassada també vaig tenir la sort de tenir una gran amiga al costat que em va guiar. Aquesta ajuda mútua entre dones, entre mares, crec que és imprescindible. Tot s’aprèn, som éssers mimètics, imitem el que tenim a prop… Per això és tan important rodejar-se de persones que passen o han passat pel que tu estàs passant. És una manera d’estar tranquil·la, de tenir una guia i sentir que estàs fent bé les coses.

I com que les amigues són fantàstiques i exigents alhora, ja us podeu imaginar que m’ha posat deures i m’ha demanat que escrigui un post sobre els imprescindibles de tota mare principiant.

El més normal és tornar-se boig el primer cop que entres en una botiga de puericultura i et comencen a parlar amb noms estranys i a ensenyar artefactes. Costa molt discernir del que és necessari i el que no, jo mateixa vaig comprar coses que he acabat sense fer servir… Per tant intentaré fer un resum del què és més necessari i del què us podeu estalviar.

Val a dir que aquest escrit és un punt de vista personal, que la nostra situació concreta i els meus gustos hi tenen molt a veure així que no us ho agafeu al peu de la lletra, us ho podeu prendre com una guia de recomanacions d’amiga :)

Comencem:

Quan vas a una botiga de puericultura i et donen per primera vegada la llista d’imprescindibles per al teu nadó, sol ser una llista similar a aquesta.

plantilla-lista-nacimiento1 web

La meva cara va ser un poema quan vaig començar a llegir tota la barbaritat de coses que es necessiten! Pensava que potser hauríem de demanar un crèdit… A més, algunes botigues t’obliguen a quedar-te amb tot el que poses a la llista si al final no t’ho han regalat… Ells el negoci no el deixen escapar.

Conclusió, vaig haver de destriar molt i tot i així encara me’n van colar moltes de coses innecessàries! Així que tranquils futurs pares i mares, la cosa no és tan extensa com us volen fer creure.

La primera premissa de totes, la qual he descobert un cop ja he tingut l’experiència… És que l’única cosa que necessita un nadó és… i ara no us penseu que sóc una hippie… el cos de la seva mare! :) I ja està! Jajaja! Apa, ja ho teniu tot a punt! Bromes a part, això cal tenir-ho molt present, però evidentment necessitareu més cosetes perquè vivim en un món civilitzat i no estem a les coves prehistòriques… Encara que el nostre ADN això no ho sap i el vostre nadó tindrà exactament els mateixos instints i necessitats que els nadons de fa 3 milions d’anys.

Anem per pams, aniré resseguint els conceptes de la llista que us he enganxat més amunt per a no deixar-nos res!

  • Passeig 

El concepte passeig és molt ampli, tothom s’imagina els passejos amb el seu nadó en un cotxet, un dia de sol, de calma, el nen dormint plàcidament… I la majoria vegades tots aquests requisits de cop no es donen mai. Moltes vegades el nen plora, vols entrar a les botigues i no passes pels passadissos amb el monstre de cotxet que portes, plou, el camí està ple de pedres i sembla que el nen vagi pel París Dakar… Amb tot això us vull dir, que per a nosaltres la millor eina de passeig no va ser el cotxet, va ser el porteig.

Nosaltres, després de mirar molts models, vam triar aquest cotxet. Quan te’ls ensenyen no acabes de controlar mai què és un cabàs, un maxicosi, grup zero, la cadireta, bla, bla, bla…

Et diuen si vols un 3 peces o un matrix… Perdona???

Diferència entre una cosa i altra: el 3 peces té el Grup Zero o Maxicosi separat del cabàs, en canvi el matrix és una fusió entre els dos… Jo vaig agafar un 3 peces i sempre penso que em vaig equivocar, però tampoc tinc clar si hauria sigut millor l’opció matrix… El que si que tinc claríssim ara és que m’estalviaria directament comprar un cotxet com aquest. Aniria directament a buscar-ne un de segona mà o compraria un cotxet paraigües d’entrada, una opció que m’agradava força és el City Mini de Baby Joggër, encara que té l’inconvenient que el nen mira cap a davant i no pots girar-lo.

Espero  no haver-vos embolicat gaire, total que la meva conclusió a l’hora de triar un cotxet és la següent:

-Valorar quin tipus de vida fas, agafes autobús sovint? Metro? Vas molt de botigues? No tens ascensor? Tens lloc a casa per a deixar-lo desplegat? És petit portaequipatge del teu cotxe? Si és així tria un cotxet lleuger, fàcil de maniobrar i que es plegui fàcil i ràpidament.

-Et preocupa no veure el teu nadó mentre el passeges? Aquesta resposta és Sí en la majoria de casos perquè assumim que el posarem al cotxet des del començament i molta estona. Pensem que passarà més estona al cotxet que als braços i la majoria de vegades és al revés. Ara que ho veig amb perspectiva, pel poc que el vaig utilitzar jo, no veig tan greu portar-lo mirant endavant. Tenint en compte que un nadó passa per una exterogestació i que en Roc no va ser cap excepció i no va anar tranquil al cotxet fins als 9-10 mesos… (ho explico aquí) directament el podria haver posat mirant cap a davant sense problemes.

Resumint, en aquest apartat apuntaria com a elements imprescindibles:

Cotxet (3 peces i/o paraigües) amb la seva bossa corresponent, sacs d’hivern (maxicosi i cadireta) i protector de la cadireta per a l’estiu. Pel cabàs jo no crec que sigui necessari un sac, amb una manteta i el petit ben abrigat ja fareu! Però depèn molt de la zona on visqueu i l`època en que neixi el vostre nadó. A temps de comprar-lo sempre hi sou!

Canviador portàtil… La majoria de marques de cotxet el regalen amb la bossa, també els regalen a les revistes…

Musselines, són pràctiques per a tapar al nen quan s’adorm a l’estiu, per a embolicar-lo quan neix, però si us aconsellen utilitzar-les com a para-sols, tingueu en compte això.


Portanadons
: Si us decanteu pel porteig, us recomano que us informeu de quin és el millor portanadons per a cada moment i tingueu en compte que un portanadons ha de ser ergonòmic per al portador i per al nadó.
 Nosaltres hem portejat amb fulard elàstic, fulard de tela, bandolera d’anelles, motxilla Manduca, per a la platja el Tonga, ara ens funciona el Hip seat… El porteig enganxa, però tot té el seu moment, de mica en mica vas veient el que necessites.

Pir2
M’encanten els papes portejant!!

 

  • Alimentació

En aquest apartat parlaré des del meu punt de vista personal i experiència com a mare.

Si prens la decisió informada (totalment lícita) d’alimentar el teu fill amb lactància artificial, sento no poder donar-te consells, ja que no ho he viscut en primera persona. El millor que pots fer és assessorar-te amb altres mares que com tu heu optat per aquesta via, elles t’aconsellaran sobre què els va anar millor.

Per altra banda, si prens l’opció d’alletar al teu fill amb lactància materna exclusiva, has de saber que pels 6 primers mesos no necessites res més que els teus pits. La indústria sap que tindrem dubtes, que molt sovint sorgeixen dificultats… Tot això fa que comprem “per si de cas” mugroneres, biberons, tirallets, coixins de lactància… i un llarg etcètera de productes, que tènen la seva finalitat, però que “per si de cas” de moment, no cal comprar.

Una bona recomanació és tenir localitzat el vostre grup de suport a la lactància materna més proper i visitar-lo, si podeu, durant l’embaràs.

El tirallet no és essencial en primera instància, però si el vols tenir per si algun cop t’has d’extreure llet o més endavant has d’incorporar-te a la feina i has de fer lactància diferida, perfecte. Tot i així no és imprescindible i jo us recomanaria assessorar-vos molt bé sobre quina marca i quin tipus de tirallets comprar perquè no són precisament econòmics i de vegades comprem sense tenir coneixement de la necessitat real i això ens fa mal comprar.

I passats els 6 mesos i pensant en l’alimentació complementària serà el moment de pensar en:

Trona oficial: Aquí us explico la nostra experiència amb la Stokke TrippTrapp. Per a nosaltres molt bona trona, ja que és evolutiva i s’adapta als canvis del nen. Per a mi l’únic inconvenient, el preu… Tot i així crec que val la pena la inversió, he de dir que és molt útil, té la possibilitat d’afegir-hi un accessori que per a nosaltres va ser genial perquè en Roc només volia estar al mig del “jaleo”, i això ens va permetre tenir-lo a taula ja de ben petit, molt abans i tot de començar l’alimentació complementària.huevitoweb I és que a casa som molt de viure al voltant de la taula i és un lloc on hi fem vida!

Trona alternativa: Per a nosaltres ha estat molt pràctic tenir 2 trones, una per a deixar a taula i l’altra per a tenir a la cuina, a casa dels avis, treure a la terrassa, etc. La nostra trona alternativa ha sigut aquesta, té les tres b i és tot terreny! Estem encantats, només us dic que en tenim 3… Una per a casa nostra i les altres dues a casa dels avis respectius.TronaIkeaweb

Pitets: Aquest terreny és únic i exclusiu de les àvies i les tietes… No diré més! Ah si, me n’oblidava! Els que sigueu partidaris del BLW hauríeu de tenir un parell de pitets anti-bombes com aquests! :)

Trona de viatge: Pel meu parer és prescindible, nosaltres no en tenim. Actualment la majoria de restaurants tenen trones i nosaltres ens hem anat adaptant al que ens hem trobat. Si no hi havia trona… imaginació al poder! :)

Joc de plats infantil: Totalment prescindible i a més segur que te’n regalen com a mínim 2 jocs… Un nadó pot menjar en qualsevol plat i pot beure amb got de vidre… I el més probable és que quan comenceu mengi amb les mans i directament de la taula o de la safata de la trona, si no voleu veure el plat volar… I un apunt, no cal comprar el biberó per a donar-li aigua al nen, els nens beuen aigua de qualsevol recipient!

Altres: Termos, reixetes anti-ofec, culleretes d’aprenentatge, gots d’aprenentatge… Infinitat de tonteries…

  • Mobiliari

Com ja deveu saber a hores d’ara, a casa som practicants i fans incondicionals del collit. Per a nosaltres no ha sigut cap trasbals preparar l’habitació d’en Roc, més que res perquè no vam preparar quasi res més que un bressol adaptat al costat del nostre llit. Aquí ho explico detalladament.

Evidentment que a la botiga us intentaran convèncer que necessiteu bressol, moisès, butaca de lactància, bressol de viatge, parque, còmoda amb canviador…

I no dic que algunes coses no siguin útils, però dependrà dels vostres gustos i necessitats concretes.

Bressol: Per a nosaltres l’opció va ser adaptar un bressol de l’Ikea al nostre llit, però al mercat podeu trobar varis models de bressols que tenen l’opció d’acoblar-se al vostre llit, o fins i tot fer-ne un de casolà! Us soprendria saber la de pares manetes que corren pel món! :)

bressolweb

Moisès: Nosaltres el vam fer servir molt poc, en Roc no volia estar estirat mirant el sostre, era impossible deixar-lo més de 2 minuts a dins. Per sort ens l’havien deixat… El teníem al menjador perquè dormís mentre fèiem coses, però la realitat va ser que quan dormia era a sobre meu, mentre jo estava al sofà, mentre el portejava… Tot menys el moisès! El mateix em passava amb el cabàs del cotxet… Ja m’explicareu com us ha anat a vosaltres!

Canviador: El canviador és d’aquelles coses que té una utilitat relativa, depenent de l’espai que tinguis a casa. Si tens espai de sobres, endavant. Si vas justet, pots utilitzar una solució pràctica que és muntar-lo sobre la calaixera que tinguis per la robeta del nadó. Un bolquer es pot canviar sobre qualsevol superfície, per tant, no és cap obligatorietat tenir un moble canviador.

Hamaca: Nosaltres hem fet servir força l’hamaca de Babybjörn. No és un lloc on deixava en Roc hores però m’ajudava en moments puntuals com a l’hora de cuinar, de dutxar-me, estendre una rentadora… No s’hi ha passat hores però ha sigut un molt bon recurs! Per tant, sí aquest seria un bon imprescindible!hamacagranweb

Bressol de viatge: No m’agraden gens! Va, ja ho he dit! No en tenim i no en vull ni sentir a parlar! El trasto més inútil de la història… Per a començar la persona que els va inventar, ho va fer per cabrejar el pobre pare que intenta muntar-lo sense cap mena d’èxit. I a més molt poc pràctic per la meva manera d’entendre. Tu tens el nen adormit als braços i l’has de precipitar a 1 metre de profunditat per a deixar-lo dormint. Que aixequi la mà el que és capaç de deixar el nen dormint allà sense que se li desperti pel camí…

Parc: A casa som partidaris del moviment lliure del nadó i com a tal som contraris a la idea de limitar-lo dins d’un parc. Tots nosaltres de petits ens vam passar hores a dins del parc, però no és el que jo vull pel meu fill.

Habitació: Nosaltres hem muntat una habitació Montessori per en Roc on juga, fa la migdiada i més endavant hi podrà dormir.

Fins aquí per avui!

… Seguiré en el proper post…

 

Exercici i Salut durant l’embaràs

Quantes vegades ho heu sentit?

– Ui, estàs embarassada, no pots aixecar pes!!! Vigila que pots perdre la criatura…

Si el nostre embaràs és un embaràs normal i sense riscos, no només podem fer exercici, aixecar pesos moderats, sinó que a més és totalment recomanable i molt important fer-ho.

Com que tinc la sort de conèixer una persona que dedica la seva vida a la salut de la dona embarassada, he cregut oportú parlar-ho directament amb ella. Així que el post d’avui és en format entrevista!

Primer de tot, vull agrair a la Kaisa la seva col·laboració!

Us faig un petit resum de qui és la Kaisa Tuominen. Vaig tenir la sort de compartir amb ella el final del meu embaràs i el postpart. He d’agrair-li moltes coses! Va despertar la meva capacitat d’empoderament i a més em va ajudar molt a cuidar-me i recuperar-me després del part.

La Kaisa és mare de dos petits, coach perinatal i directora de Mames en Forma. També és formadora internacional i ha dedicat l’última dècada a empoderar a dones durant l’embaràs, part i postpart. El seu últim projecte és FisioFit Woman, una empresa de formació, que li dóna l‘oportunitat d’educar altres professionals que treballen amb dones amb l’esperança que cada vegada hi hagi més professionals lluitant per tenir parts respectats i criances felices. Així es pot canviar el món.

D’origen finlandès, és llicenciada en Ciència de l’exercici físic i té un Màster en educació i prevenció de la salut; a més de tenir una llarga carrera com a entrenadora personal als EEUU. Actualment, i des de 2007, resideix a Catalunya i dirigeix Fitness Integral (www.fitnessintegral.com), el seu centre de salut a Banyoles. Anualment, acompanya unes 70 dones en el seu embaràs i postpart a través del programa Mames en Forma. Amb la revolució de les aplicacions mòbils en els últims 5 anys, unes 50,000 dones són o han estat alumnes virtuals a través de la seva App In Shape Moms/Mamás en Forma que es pot trobar a l’App Store.

A més de tot això va ser pionera en Màster Trainer del Mètode Hipopressiu a escala internacional, al Regne Unit, EEUU i Canadà.

kaisainens
La Kaisa amb els seus petits, la Leia i en Niko.

Així que com veieu és la persona ideal per a resoldre qualsevol dubte sobre l’exercici durant l’embaràs.

-Kaisa, quina condició física necessita una dóna embarassada per afrontar el part?

Les dones saben parir. L’espècie humana té la capacitat de parir les cries igual que altres mamíferes. El problema rau en el fet que els humans som uns experts en pertorbar el procés fisiològic del part. Una dona “normal” i sana no necessita una condició física “especial” per parir. El problema es que moltes dones no es cuiden per estar en les condicions “normals” de l’espècie. A Mames en Forma ens enfoquem en optimitzar la salut de la dona i del bebè i d’aquesta manera optimitzar les possibilitats de gaudir d’un part fisiològic i respectat i de bebès sans.

Hi ha estudis que demostren que estar en forma ajuda a tenir un part més curt, amb menys intervencions i menys risc de cesària. En general això interessa a la gran majoria de les dones. Però jo crec que ho hauríem de veure diferent, no és que estar en forma sigui beneficiós, sinó que ser sedentària i no cuidar-se és un risc important.

-Quins són els exercicis més recomanats durant l’embaràs? I quins serien perjudicials?

Tothom, embarassada o no, hauria de cuidar els components bàsics de la salut. A Mames en Forma són els principis d’E.M.P.O.D.E.R.A.R.:

Exercici físic

Mentalitat positiva

Postura i moviment funcional

Òptim estil de vida (baixar la càrrega tòxica del nadons, controlar el nivell d’estrès de la mare, salut bucal de la mare, cuidar de relacions interpersonals, etc.)

Dieta i hidratació

Educació

Responsabilitat

Acompanyament

Respecte

Si només ens enfoquem en l’exercici físic, ens quedem curts per arribar al nivell de salut òptim.

Per contestar la teva pregunta sobre l’activitat física, les embarassades haurien de fer:

  • Exercicis correctius per prevenir els dolors causats pels canvis de pes, postura, etc.
  • Entrenaments de força i to muscular (amb peses) per millorar la salut metabòlica, per reduir el risc de diabetis, per preparar el cos per poder aguantar les postures del part i de la maternitat, etc.
  • Exercicis indirectes de la faixa abdominal per mantenir la sinergia neuromuscular entre el sòl pelvià i la faixa abdominal, per a poder tenir una recuperació post part més fàcil i complerta.
  • Exercicis cardiovasculars (caminar, nedar, anar en bici, etc.) per augmentar la resistència i per tenir un part menys dolorós (baixa el dolor isquèmic)
  • Exercicis de preparació al part per tenir la pelvis mòbil i lliure per a tenir un part fàcil

Exercicis perjudicials n’hi ha molts. Cada exercici s’ha de valorar per a cada dona. Per generalitzar, aquí teniu una llista d’exercicis per evitar en aproximadament 85% dels casos després del primer trimestre:

  • Nedar de braça i esquena
  • Exercicis d’abdominals tradicionals i la gran majoria d’exercicis clàssics de Pilates
  • Impacte (córrer, saltar) i canvis ràpids de direcció amb velocitats altes (pàdel, tenis, etc.)
  • Exercicis que estiren els adductors (algunes postures de ioga, per exemple)
  • Exercicis de peses amb càrregues altes que augmenten molt la pressió intra-abdominal (pes mort, carregada, etc.)
  • Exercicis que posen massa estrès a la línia alba (la part mitja) dels abdominals (dominades, flexions, planxes, etc.)

-Què cal tenir en compte abans de començar a fer exercici?

Buscar un professional amb qualificacions. És trist però hi ha gent prescrivint exercicis a embarassades que només han fet un curset de cap de setmana. És molt millor buscar un llicenciat en activitat física i que sigui entrenador personal especialitzat en la fase perinatal. També es poden trobar fisioterapeutes o llevadores que s’han format com a entrenadors personals. La formació per professionals més completa actualment és la de FisioFit Woman.

Aquest professional ha de tenir els coneixements per dissenyar el programa i modificar segons les condicions: morenes, bebès que vénen de natges, varius, ciàtica, diàstasis recti (separació abdominal), etc. Si l’embaràs està categoritzat com de “risc” el metge/matrona ha de decidir si l’exercici físic està recomanat o no.

Si estem parlant d’una dona amb un embaràs normal que vol no ser sedentària, doncs pot començar a anar a caminar sense buscar cap professional. Per fer més jo opino que l’embaràs i el postpart és quan s’ha d’invertir a consultar amb els professionals adequats.

-Segons el teu criteri, quina durada és recomanable? Diàriament? Quants cops per setmana? Amb quina intensitat?

Això depèn de la dona, la seva condició física, l’historial mèdic, els objectius, etc. En general els humans s’haurien de moure cada dia. Estem fets per moure’ns.

Un exemple d’una setmana d’una alumna meva en el segon trimestre del primer embaràs podria ser:

  • 2 dies a la setmana de circuit de fitness (20 minuts)
  • 4 dies a la setmana d’exercicis correctius i de “core” (faixa abdominal i sòl pelvià) (10 min)
  • 3 dies a la setmana d’exercicis de preparació al part (15+ min)
  • 4 dies a la setmana de caminar a l’aire lliure (30+ min)
Dil Dim Dic Dij Div Dis Diu
Circuit 20 min 20 min
Caminar 30 min 30 min 30 min 1 hora
Correctius i Core 10 min (escalfament del circuit) 10 min (després de caminar) 10 min (escalfament del circuit) 10 min (després de caminar)
Preparació al Part 15 min (relaxació amb afirmacions) 15 min (mirar vídeos de parts) 30 min (mobilitat pèlvica amb vocalitzacions i visualitzacions)
Total 45 min 30 min 40 min 30 min 45 min 70 min 30 min

-La part física és molt important, però i l’emocional? Van lligades?

Potser, fins i tot la part emocional és més important. Per poder tenir un part el més fàcil possible s’ha de facilitar l’augment de les hormones del part i això va molt lligat a l’estat emocional de la dona i el seu acompanyant. En la preparació pel part és molt important anar eliminant pors i integrant eines que ajudin a relaxar i estar tranquil·la el dia del naixement. Així les hormones “pro-part” funcionaran i les hormones “anti-part” estaran baixes.

-Al vostre centre acompanyeu dones durant el pre i el post part, quina és la vostra filosofia?

El propòsit de Fitness Integral és “empoderar a les persones per ser el canvi que volen veure en el món”. Ja veieu que és un propòsit que va molt més enllà del fitness. Ens enfoquem en educar a les alumnes perquè puguin tenir les eines necessàries per trobar el seu propi poder i gaudir d’una vida sana i plena.

A Mames en Forma el propòsit és empoderar a les dones a cuidar-se, estar informades, sanes i en forma per augmentar les possibilitats de parts fàcils i segurs, recuperar-se bé del part i confiar en els instints per gaudir de la maternitat. A través de coaching perinatal treballem per inspirar a les dones a trobar el seu camí i l’acompanyem en el viatge.

Voldria fer servir aquesta oportunitat del bloc per donar les gràcies a totes les dones que han passat per Mames en Forma en aquests 8 anys! Ha estat un plaer molt gran i ens sentim agraïdes de poder participar en la vida de les mares, bebès i famílies en aquests moments tan importants. Creiem que fent la nostra feina posem el nostre granet de sorra per canviar el món, millorant la manera en què neixen i es crien els bebès.

Mamasenforma
Grup de Pre Part de Mames en Forma

Si voleu posar en contacte amb mi em podeu trucar o enviar un What’s App a 695 267 521 o un email a kaisa@fitnessintegral.com.


Bé, doncs fins aquí! Tinc el plaer de comptar amb aquesta super professional i dir-vos que és molt important per la vostra salut durant l’embaràs seguir tots aquests consells.

Espero que us hagi agradat l’entrevista i que us faci profit! I altra vegada, gràcies Kaisa per voler compartir els teus coneixements!

Happy Blogging ;)

Teta o no teta? Aquesta és la qüestió!

Fa temps, abans de plantejar-me seriosament ser mare, pensava que jo no donaria el pit als meus fills. Em feia molta angúnia la idea de tenir una criatura enganxada als mugrons, se’m posava la pell de gallina (literalment) només de pensar-hi.

Tenia molt clar que faria biberó des del primer dia, a més, coneixia moltes persones que ho havien fet i m’havien explicat que era el millor sistema i que a més podries compartir les tomes amb el pare i tu descansar a la nit. Ho tenia claríssim i ho veia la cosa més lògica del món, això de donar el pit era cosa de hippys.

A més, jo també havia pres biberó perquè la meva mare es va “quedar sense llet” com la majoria de les nostres mares… Cosa que també em podria passar a mi i no seria tan estrany! Oi?

Però quan em vaig quedar embarassada vaig començar a llegir i a informar-me. Quan tens un ésser viu dins teu i notes com es mou i va creixent de mica en mica prens una consciència diferent de les coses. Analitzes els pros i els contres de tot i acabes prenent decisions que potser són totalment contràries a les teves idees anteriors. I això és el que em va passar a mi.

Vaig llegir a Carlos González, Rosa Jové, Laura Gutman, Michel Odent entre d’altres. I tots coincidien en el mateix, la lactància materna és el millor aliment pel nadó i el cos de la mare el seu hàbitat natural.

A partir d’aquí vaig començar a donar-hi voltes… Com fer que el meu fill se senti feliç i nodrit d’amor sense implicar el meu propi cos en la criança? De fet ja havia implicat el meu cos en gestar-lo. Estava disposada a entregar-me tota jo? En cos i ànima?

D’aquesta reflexió se’n podrien extrapolar conclusions equivocades, espero que no ho interpreteu així! Les mares que no han alletat els seus fills em podrien dir que elles s’han entregat en cos i ànima sense donar el pit. I no ho dubto, no tinc cap dubte que una mare que dóna biberó pot ser tan o més bona mare que una que dóna el pit.

Aquesta decisió tan personal hauria de ser respectada per sobre de tot. El que està clar és que un nadó necessita una mare feliç i entregada, una mare sense angoixes. Cadascú ha de prendre les seves pròpies decisions coneixent-se en profunditat. I això és el que vaig fer jo.

IMG_6721 copia 2

La conclusió final sempre hauria de ser la mateixa: Jo vull ser una mare feliç i lliure i per aquest motiu he decidit donar/no donar el pit al meu nadó.

L’opció triada és una aposta personal i respectable, és una aposta per la teva salut mental i la teva integritat. No jutjaré mai una mare que dóna biberó convençuda de fer-ho, ella té els seus motius, com jo tinc els meus per donar pit, donar-lo a demanda i donar-lo tot el temps que em sembli convenient.

Per altra banda no deixaré d’evidenciar i defensar que el millor aliment sense cap mena de dubte, és per sobre de tot, la llet materna. Que és una evidència que les llets artificials alimenten i els nens creixen igualment sans en la gran majoria dels casos. Tot i així cal saber, que la llet artificial no deixa de ser un producte elaborat i com a tal també té els seus inconvenients.

Dit això, jo vaig analitzar pros i contres de donar pit. Vaig mirar cap a dins meu i em vaig fer les següents preguntes: Puc fer-ho? Vull entregar el meu cos a totes hores? Serè capaç de gestionar el cansament? Serè capaç de gestionar les meves emocions si es complica la lactància? Sóc conscient que potser hauré de demanar ajuda? Vull per sobre de tot alletar el meu fill?

Vaig arribar a la conclusió que totes les respostes eren un Sí. Al començament tenia dubtes, però a mesura que m’anava informant i s’acostava el moment del part veia molt clar que seria la millor aposta. Tot i així temia el primer moment de contacte, aquella por a tot el que desconeixem… i que se’m feia una mica estrany. I si no m’agradava la sensació? Seria una mala mare pel fet de donar-li el pit i després voler-li retirar?

I realment, en el moment que em van posar en Roc a sobre, no sé a vosaltres, però a mi em va sortir tan natural i ell era tan petit però tan llest i tan mamífer que tot solet es va enganxar i si em preguntes com va anar, et diria que ni me’n recordo. Només que va ser un moment natural i preciós.

IMG_9276 copia

I aquí va començar la meva relació d’amor amb la lactància. Al començament com amb tota relació costa trobar-te còmode, la falta de confiança i aquestes coses… Però per sort he de dir que no vam tenir cap problema concret, tret de les molèsties lleus dels primers dies i de les famoses crisis de creixement, que són mereixedores d’un post a part.

Un cop ens vam conèixer bé en Roc i jo vam gaudir plenament dels nostres moments íntims, d’aquesta connexió màgica que es crea, del privilegi que només tenim les dones i que, des del meu punt de vista, val la pena aprofitar. És el millor regal que podem fer als nostres fills i també un regal per a nosaltres mateixes.

Si em pregunteu si ho recomano, diré dràsticament Sí!! Però també us diria que feu una introspecció personal, les opinions dels altres us poden confondre… La millor manera és conèixer-vos a fons, informar-vos al respecte i decidir. Sigues mare com tu vols i no com et diguin els altres i seràs una mare feliç.

Nosaltres de moment seguim gaudint de la nostra preciosa relació i espero que sigui per molt temps!!

IMG_2887 copia

Us recomano una lectura que em va ajudar molt amb la lactància: “Un regal per a tota la vida” de Carlos González.

I un consell si m’ho permeteu. Si estàs decidida a alletar el teu fill i tens problemes de clivelles, dolor, etc. és MOLT MOLT MOLT important que demanis ajuda el més aviat possible a la teva llevadora o a una assessora de lactància.  NO HO DUBTIS!

Happy Blogging ;)

Disbarats que ha d’aguantar una mare…

Són moltes les coses que t’arriben a dir embarassada, pero no són res en comparació amb les que et diuen quan ja tens el nadó.

Un seguit de frases que s’han anat fent protagonistes del vox populi de la nostra societat i que són mereixedores de comprar-te uns bons taps per a les orelles!

Ilustració de Mammasutra!
Il·lustracions de Mammasutra, la trobo genial! :)
I quan tens un fill aquests comentaris t’envolten continuament… T’ho trobes a l’hospital quan pareixes, a la familia, a la pelu, a la carnisseria i fins i tot quan fas cua en un lavabo públic per canviar el bolquer del nen… És com una psicosis!!

I jo em pregunto… Algú els ha demanat la seva opinió?

Us poso uns exemples de les coses que m’han arribat a dir i a sota la resposta que hauria volgut donar… Encara que la majoria de vegades somric i dic que sí perquè la meva energia és molt preuada i la focalitzo tota en coses positives i en la criança d’en Roc.

Ui doncs a mi em van fer cessària! I perfecte, no em vaig enterar de res i tinc els baixos intactes, és el millor que et pot passar!
No m’interessa gens l’estat dels teus baixos, a més, la cessària és una operació d’alt risc i la veritat prefereixo parir de manera fisiològica, el meu cos està preparat per fer-ho i si la cosa es complica i no hi ha més remei, ja en parlarem… Però frivolitzar amb aquest tipus d’intervencions i a sobre defensar-ho per a conservar l’estat dels meus baixos em sembla una aberració.

Ai!!! Aquestes mames novates, quina mania en dormir amb el bebè! Posa’l al llitet dóna, que així descansareu millor!! (aixó la infermera de l’hospital)
Senyora, jo dormo amb qui vull. Acabo de tenir un fill i vull passar tota l’estona amb ell, tocant-lo, olorant-lo, acariciant-lo… No és aixó el que es fa amb les persones que estimes? O potser vostè quan va passar la nit de noces amb el seu marit també van dormir en llits separats?

Tens la casa molt desendressada, vols que t’aguanti el nen mentre fas feina?
Si, la tinc molt desendressada, no donem l’abast i estem cansats. Preferiria que enlloc d’aguantar-me el nen, em donéssis un cop de mà amb la casa.

mammasutra
mammasutra

Nena, ja tornes a tenir al nen enganxat al pit? Però si acaba de menjar! Em penso que t’està fent servir de xumet!
Si, torno a tenir el nen al pit, ell ho necessita i jo no li negaré. No li posaré un xumet perquè es calmi, perquè, què es va inventar primer el xumet o la teta? El xumet és un burd substitut del pit, s’utilitza per a calmar la necessitat de succió del nadó i que la mare s’alliberi i no estigui tan lligada. Però jo vull estar pendent del meu fill, existeixen diferents tipus de succió, la nutritiva que és quan el nadó s’alimenta i la afectiva quan necessita contacte. A més la succió no nutritiva o afectiva estimula la producció de llet i assegura una lactància exitosa. El pit és aliment, és escalfor, és calma i és un anestèsic natural! Així que no, no m’utilitza de xumet i el posaré al pit cada vegada que a mi em sembli.

Fas mala cara, hauries de descansar, perquè no li dones un biberó? Així s’atiparà i tu aprofites i dorms?
Faig mala cara? Potser és perquè no necessito tantes visites durant el postpart. No vull que el meu fill s’atipi amb un biberó que no necessita, l’única cosa que vol és mamar per a regular la meva producció i això és essencial els primers dies. Si no vinguéssin tantes visites podria estar a l’habitació estirada, descansant mentre el nen menja, enlloc d’estar oferin-te té i pastes… o potser el vols tu el biberó?

Dona’m el nen, ja veuràs com jo t’el calmo, a mi no se’m resisteix cap criatura!
No, no t’el dono, és el meu fill i el calmo jo. Fi de la conversa.

Ja dorm a la seva habitació? Li has de posar el més aviat millor perquè sino no t’el treuràs del llit!
No dorm a la seva habitació, dorm amb mi! Em necessita i jo el necessito a ell. Dormirà a la seva habitació quan ell ho decideixi, quan tingui capacitat de dir-me que vol dormir sol, quan camini i sàpiga venir a l’habitació dels pares quan es trobi malament o tingui un malson. Dormim junts perquè ens agrada. I hi haurà un dia que voldrà dormir sol i m’ho farà saber i arribarà abans del que em penso, per tant aprofito al màxim!

39_colecho

El tens tot el dia en braços, no m’extranya que plori si el deixes, s’està acostumant. Si plora no passa res, així fa pulmons!
El tinc tot el dia en braços perquè l’he portat a la panxa durant 9 mesos, no s’acostuma als braços, ja hi està acostumat. El duré a sobre tan de temps com faci falta fins que adquireixi la confiança per deixar-lo i que no plori. I si, si que passa si plora, passa que no el puc sentir plorar, tot el meu cos em demana a crits que el calmi, a més, no ho vull i ell ho passa malament. No entén que estic al seu costat, senzillament necessita contacte directe per estar tranquil. El seu cervell està inmadur i sota situacions d’estrés genera cortisol, una substància molt nociva pel seu desenvolupament neuronal. Així que no, no el deixaré plorar.

Encara no el portes a la guarderia? Els hi va molt bé, sino estan molt emmarats.
No, no el porto a la guarderia perquè és molt petit. No ho necessita, està millor amb mi o amb la meva mare. No es relacionarà amb altres nens ni hi jugarà fins que tingui 3 anys. Jugaran de costat però no junts. I a més tindrà angoixa de separació, ho passarà malament i no crec que sigui necessàri. I emmarat ho està, ha d’estar-ho perquè jo sóc la seva figura de referència, per tant, no, encara no anirà a la guarderia.

Ja saps que és perillosíssim dormir amb els nens? L’altre dia vaig veure una pel·lícula on uns pares mataven al seu fill dormint, per accident.
Quina mania amb posar-se amb qui dormo! Devia ser una pel·lícula de ciència ficció, jo l’altre dia en vaig veure una on uns alienígens invaïen la terra i s’alimentaven dels cervells dels bebès. Ah! aquesta no l’has vist?

I què faràs ara amb el gat? Estarà gelós i serà perillós pel nen. Te n’hauràs de desfer!
Amb el gat res, seguirà on està i tan estimat com sempre o més. Acceptarà el nou membre de la família i viurem tan contents. Estimem el nostre animal com un més de la familia i tenim tolerància zero envers les persones que abandonen els seus animals.

I encara li dónes pit? Però si ja té un any, la majoria de dones desteten amb 6 mesos, tot el que li donis de més no serveix per a res.
Si, encara li dóno pit. D’on has tret que la majoria de dones desteten als 6 mesos? En qualsevol cas, m’és igual què fagin la majoria, jo faig el que vull, com totes, elles fan el que creuen més convenient pels seus fills. La OMS recomana lactància materna exclusiva fins als 6 mesos i recomana l’alletament fins als 2 anys com a mínim. I a més, la llet materna alimenta sempre, igual que la de vaca. O potser jubilen a les vaques als 6 mesos perquè la llet que produeixen ja no alimenta???

Hauries de tornar a treballar aviat, cuidar-te més, fer-te càrrec d’un nen tot el dia farà que t’oblidis de ser DONA, ara ets només una MARE.
Tornaré a treballar quan jo ho decideixi, cuidar el meu fill és la prioritat més important de la meva vida, com a dona i com a mare. Em cuido tot el que puc i deixo que em cuidin, així que si vols pots donar-me un cop de mà enlloc d’opinar. No distingeixo ser mare de ser dona, per a mi no son coses separades sino que formen part d’una mateixa cosa. Sóc ambdues, no deixo de ser una cosa per ser l’altra i no per a tenir fills deixes de ser dona una temporada ni per no voler ser mare ets una dona incompleta.

38_clipdepilada

Bé, aquí ho deixo!

Ains, que bé que em sento ara que ho he escrit tot! :D

Espero els vostres comentaris! Segur que teniu frases boníssimes per a compartir!

Happy Blogging ;)

Per un part respectat

Avui us he escrit un post una mica tècnic però si estas embarassada, son coses importants que s’han de saber! Espero que no se us faci massa pesat, he intentat escriure’l de la manera més amena que he pogut. Perdoneu-me si és massa llarg!

Quan s’acosta la data comences a pensar en el part… És una sensació extranya, veus com el teu cos es va preparant, tota tu sembla que poc a poc mutes, et prepares, et sents tranquila però alhora impacient… Ho tens tot a punt pero no pares de reorganitzar-ho mil vegades, rentar robeta amb detergent especial, tallar etiquetes, ordenar calaixos, preparar la bossa per a l’hospital, netejar, cuinar, netejar, cuinar… d’aixó s’en diu síndrome del niu.

Vas a les últimes classes prepart i les altres futures mares cada dia s’acomiaden: Vinga a veure si avui és l’últim dia que ens veiem i ja neix en Roc!

Una cosa que em va encantar de les classes prepart va ser la tribu que vam crear amb les altres mares i tota la informació que ens van proporcionar! No va ser fins aleshores que em vaig adonar de la importància que té viure aquest moment acompanyada. Jo vaig viure tot l’embaràs bastant sola ( no interpreteu sola al peu de la lletra, estava envoltada dels que m’estimen… vull dir sola sense compartir amb altres dones la experiència), tret de les classes per natació on compartia una estoneta amb altres noies embarassades. Al final de l’embaràs i coincidint amb el trasllat a Banyoles vaig anar a fer preparació pel part a Fitness Integral i allà va ser on vaig “despertar” de la realitat de l’embaràs i del part.

A més dels exercicis de preparació al part, respiracions… el més important per a mi va ser l’empoderament que em van transmetre. Per altra banda anava tard i no vaig ser capaç d’empoderar-me com m’hauria agradat, d’aixó m’en vaig adonar després del part…

tumblr_m7dbzsJLxM1qah6v7o1_1280

Us faré un resum de les coses més importants per a tenir un part respectat (siusplau no confongueu RESPECTAT amb NATURAL) :

  • Saps què és un pla de part?

Un pla de part és un document legal que tens tot el dret de portar al moment del part i jo recomano a totes les embarassades que elaborin el seu (al link de sota teniu diferents plantilles).

Redactar els teus desitjos en el moment del part i fer-ne partícep a la teva parella. És súper important que la teva parella estigui informada del que tu vols perquè serà qui haurà de defensar els teus interessos quan tu no estiguis en condicions.

Jo no vaig tenir la fortalesa de contradir a l’hospital on vaig parir, no acceptaven pla de part (més tard em vaig assabentar que estan obligats a acceptar-lo) i tot i que jo vaig escriure igualment un document on expressava els meus desitjos, només vaig tenir la possibilitat de llegir-li directament a la ginecòloga, que em va dir que si a tot… pero ja sabeu que a l’hora de la veritat les paraules se les endú el vent… per tant pla de part en mà!! SEMPRE SEMPRE SEMPRE!!! Entregueu-lo al centre hospitalari, a la llevadora i la parella una còpia en mà per si de cas!

Afegeixo el següent matís suggerit per la Judit Guirado : “assegurar-se que en queda constància al teu historial presentant el document al Registre d’entrada del centre hospitalari on has decidit parir i quedar-te tu una còpia segellada conforme l’has presentat. Així no hi ha excuses per no llegir-lo ni tampoc per deixar-lo en un calaix. Parlar-ne abans amb la llevadora de confirança ajuda a resoldre molts dubtes, ella és el professional sanitari millor preparat i de referència per atendre el part fisiològic.”

Aquí teniu un link per a més informació:

https://www.donallum.org/part-respectat/drets/pla-de-part-i-consentiment-informat/

  • Saps quins drets tens com a dóna en el teu part?

A l’hora d’imposar-nos deures ens fan passar per l’aro, si l’hospital té un protocol sembla que sigui una obligació el fet de passar per tots els procediments sense dir ni piu! Doncs no! Tenim uns drets i són molt importants, sigues conscient d’aixó perquè és la teva responsabilitat. Pensa que ningú vetllarà pels teus drets, solen estar tots molt ocupats a preservar els seus interessos!

Tens dret a escollir i a decidir sobre tots els procediments i intervencions durant l’embaràs i el part.

Tens dret a la intimitat! I a identificar tot el personal que t’assisteixi! I dret a l’acompanyament! I dret a decidir… i també decidir sobre el teu fill! El nadó té els mateixos drets o més que els pares.

Llegiu-ne més i no us perdeu el power point:

https://www.donallum.org/part-respectat/drets/

  • Saps que la epidural no és innòcua?

El dolor del part és el que fa més por a les embarassades! Tothom et diu que estas boja si no vols epidural… En realitat el dolor és necessàri pel procés fisiològic però cal una fortalesa especial per fer-hi front, cal estar preparada. Has de ser molt conscient del que vols i si realment vols analgèsia o no. Tot és respectable però cal estar-ne informats i saber que té efectes sobre la mare i el nadó.

Jo personalment la vaig necessitar, vaig tenir un part induït i no vaig tenir contraccions que evolucionaven naturalment de menys a més… un cop et posen oxitocina va de 0 a 100 en questió de segons… vaig aguantar una hora i vaig dir prou…

Sempre hi han excepcions i casos en què és imprescindible, pero si el teu part evoluciona dins la normalitat tingues en compte que:

La epidural t’immobilitza i per contra és el moviment el que ajuda a que la evolució sigui fluïda, en la majoria dels casos un cop administrada el part es ralentitza i acaba siguent un procés medicalitzat i instrumentat (oxitocina sintètica, episiotomia, ús de forceps, ventosa…). A més en alguns casos pot no administrar-se bé i adormir només la meitat del cos, pot provocar mals de cap, dolor d’esquena, dificultar la lactància… i altres complicacions.

En tot cas, si decideixes que la vols, intenta demanar-la com més tard millor de tal manera que puguis moure’t al màxim de temps perquè la dilatació sigui més fluïda.

També tens alternatives més naturals com l’acupuntura, la tècnica d’hipnopart, el part a l’aigua, massatges…

Informa’t i decideix!

https://www.elpartoesnuestro.es/blog/2012/09/05/la-epidural-no-es-inocua

  • Ets conscient del que significa una inducció?

Siusplau, sigues molt conscient que una inducció és un últim recurs i només s’hauria d’utilitzar quan hi ha evidències o riscos reals de patiment fetal o complicacions en la salut de la mare. Una inducció no és una broma i pot desencadenar molt fàcilment una cessària, en alguns casos innecessària. Jo vaig estar a punt de patir-ho en pròpia pell i conec molts casos d’induccions acabades en cessària.

Quan es dónen aquests casos la mare té la sensació que el seu cos no funciona, que ha sigut incapaç de parir… Una inducció té un índex molt elevat de fracàs i aixó no significa que el teu cos no sàpiga parir, significa que no era el seu moment.

La cessària salva vides si està justificada però cal tenir en compte que és una cirugia major, té riscos, possibles complicacions i actualment se n’està fent un abús!

https://www.elpartoesnuestro.es/blog/2015/04/14/cesareas-innecesarias-las-recomendaciones-de-la-oms-que-espana-parece-no-escuchar

Si el ginecòleg us vol programar una inducció parleu-ne, estigueu ben informades, el pes i la mida del fetus no són una excusa (si son per excés) per a programar una inducció. Informa’t:

http://www.abc.es/familia-padres-hijos/20150926/abci-riesgos-conoces-parto-201509251221.html

https://www.elpartoesnuestro.es/informacion/parto/inicio-espontaneo-o-induccion

https://www.elpartoesnuestro.es/blog/2012/09/22/induccion-al-parto

  • Saps quina importància té la oxitocina en el procés del part?

Una frase que m’encanta i que ens va dir la Kaisa Tuominen a les classes prepart és que: “ Per parir es necessita el mateix ambient de relaxació que per a fer l’amor”.

I té tota la raó, la oxitocina és una hormona que genera el nostre cervell i és la que decideix el moment de desencadenar el part. La majoria de parts comencen de nit, sabeu perquè? Doncs perquè és quan el nostre cos es relaxa i la oxitocina s’allibera. És la responsable de les contraccions uterines. També l’alliberem quan fem l’amor, riem, ens abracem… és el contrari de la adrenalina que ens posa en tensió i alerta.

Així que si vols intentar que el part es desencadeni un cop has passat la setmana 40 pots començar a veure pel·lícules de riure, fer-te banyeres relaxants, fer l’amor amb la teva parella…

La oxitocina és una hormona que el nostre cos és capaç de generar en situacions d’intimitat i tranquilitat però la majoria de vegades quan et poses de part i arribes a l’hospital, la suma de factors estressants fan que s’aturi l’alliberació d’aquesta hormona. Ens fan despullar, posar una bata espantosa, peücs i gorro… tens fred als peus, et posen una via, una habitació desconeguda amb llum de fluorescent, infermeres entren i surten fent cops de porta… tactes continuats… trencament de la bossa…Tot aixó és contrari a la tranquilitat i per tant contrari a la producció d’oxitocina, el que passa és que com a mecanisme de defensa el nostre cos allibera adrenalina i es posa en guàrdia. Moltes vegades a casa has anat dil·latant bé i a l’arribar a l’hospital tot s’atura, ara ja sabeu perquè. És aleshores quan decideixen administrar-te oxitocina sintètica, perquè el part segueixi, i és llavors quan perds el control del teu part. Goter, corretges, immobilització i consequentment epidural. És una cadena.

https://www.elpartoesnuestro.es/informacion/parto/el-papel-de-la-oxitocina-y-otras-hormonas

  • Saps quins perjudicis pot dur el pinçament precoç del cordó?

3473b4153b5dc2820ea65b7b6c23c56e

El tema del cordó és un tema interessant, un tema del que ningú et parla. Com a molt penses si la teva parella vol tallar el cordó o si vols donar-lo al banc de sang i teixits. Son coses que et sonen, que la gent fa o que almenys, en parlen. Per altra banda a les consultes dels ginecòlegs hi trobes un munt de tríptics sobre la conservació de la sang del cordó… i penses: Ostres aixó deu ser súper important, potser ho podriem fer? Podria salvar la vida del nostre fill a la llarga? I llegeixes el tríptic, fins i tot ho preguntes al ginecòleg i ho acabes valorant… tot i que et sembla caríssim. Penses, millor conservar la sang i per si en un futur té alguna malaltia greu i la necessita… millor que donar-la altruïstament als altres… Tot aixó et passa pel cap.

Finalment prens una decisió, la que sigui, però una decisió que moltes vegades amb falta de coneixement profund. Perquè… tu sabies que la sang del cordó realment a qui pertany és al teu fill? És ell qui l’hauria de rebre en el moment del part.

Doncs la majoria de vegades no és així! El pinçament del cordó és important que es faci quan el cordó deixi de bategar i no abans.

El cos humà ho té tot previst, el cordó passa l’oxigen i l’aliment de la placenta al fetus durant tot l’embaràs i és en el moment del part, quan neix el nen que els pulmons s’omplen d’oxigen i la sang comença a circular-hi. Just en aquest moment els vasos sanguinis del cordó es bloquegen progressivament i finalment deixen de bategar i no passen més sang al nadó. Aquest fet s’identifica quan el cordó es torna blanc.

Si es pinça el cordó abans que deixi de bategar s’està privant al vostre fill d’aquesta sang, que li pertany i que suposa una reserva molt important de ferro. Si no es pinça el cordó precoçment el nadó rep un 30% més de volum sanguini i un 60% més de globuls rojos.

O sigui que si no volem privar al nostre fill d’aquests nutrients, oxigen i ferro extra tinguem aixó molt en compte. Posa-ho per escrit al teu pla de part! Jo ho vaig parlar amb la ginecòloga i al final no m’ho van respectar, les paraules se les emporta el vent… No m’agradaria que també et passés a tu.

Si dónes la sang del cordó de manera altruïsta o la vols guardar en un banc privat s’ha de pinçar precoçment de manera obligatòria, justament perquè és aquesta sang tan plena de cèl·lules mare i nutrients el que és tan beneficiós per la salut i pot salvar vides. Donar o no donar ja és cosa vostra, però cal fer-ho estan informats.

http://www.elpartoesnuestro.es/informacion/6-el-cordon-umbilical

  • Saps què significa el pell amb pell?

El primer que un nadó necessita quan neix és el contacte directe amb la seva mare. Necessita mirar-la directament als ulls per enamorar-se’n i que ella també se n’enamori, per a crear aquell vincle que durant 9 mesos han iniciat i que necessiten refermar.

La prioritat és aquesta i no pesar, manipular, netejar, vestir al nadó.

Aquella sensació tan inoblidable de criatureta calenta i llafiscosa que et posen al damunt, aquells ulls tan oberts que et miren fixament com dien-te ahhh així que ets tu la meva mare? És una sensació brutal, no sabria com definir-la. Durant un parell d’hores el nadó està despert en alerta tranquila i després s’adorm. És aleshores quan s’hauria de medir, pesar i fer tots els procediments protocolaris, no abans.

Rocpellambpell
Aquests som nosaltres en el nostre moment sagrat ;)

Tan tu com el nadó necessiteu temps i intimitat per a conèixer-vos, pel primer contacte amb el pit, per iniciar la lactància… Durant dues hores ininterrompudes s’hauria de respectar aquest contacte directe pell amb pell. Si és el teu desig cal que ho tinguis molt clar i ho escriguis al pla de part. Molts hospitals per protocol netegen els nadons (totalment desaconsellat), els vesteixen, els fan probes immediatament després del naixement sense respectar aquest període que hauria de ser sagrat!

En els casos que estrictament per temes de salut s’ha de separar al nadó de la mare, aquest contacte el pot fer momentàniament el pare. És l’anomenat mètode cangur.

L’hàbitat natural del nadó és el cos de la seva mare i no un niu ni un llitet d’hospital fred i impersonal. No ens oblidem que per molt que visquem en un món ple de comoditats un bebè en el fons és un mamífer i la única cosa que necessita és la seva mare. Em vénen al cap les imatges de quan era petita i veia a les gates parir a casa dels avis… Elles si que tenien un part fisiològic i respectat, separació zero i alletament sense problemes! Hauriem d’observar més la naturalesa.

El pell amb pell afavoreix la secrecció d’oxitocina que redueix les possibilitats d’hemorràgies postpart, ajuda a la pujada de la llet, regula la temperatura corporal del nadó millor que cap incubadora, redueix el plor del nadó i el tranquilitza després del part, torna a escoltar el cor de la mare… Tot son avantatges! I a més és el millor regal que us podeu fer mútuament!

I fins aquí! Podria seguir explicant coses però crec que m’ho reservaré per un altre post! Potser necessitareu rellegir el post unes quantes vegades, no ho dubteu informació és poder!

*Nota: Tingueu en compte que no sóc cap professional de la salut, tota la informació que us dóno en aquest escrit és informació que teniu al vostre abast, treta de fonts diverses i contrastades. Escric des de la meva vivència personal i les opinions que hi dóno son totalment subjectives, les dades mèdiques no me les he inventat jo, son fruit d’estudis i investigacions. Espero que cap professional de la salut se senti ofès per les meves paraules, no és la meva intenció. Només vull transmetre una informació que crec molt valuosa i que m’hauria agradat haver-la pogut tenir tota recollida quan vaig estar embarassada. Espero que us sigui útil. Gràcies per llegir-me.

Happy Blogging ;)

Embaràs i EMPODERAMENT

ba6ba877df3297cc4b0ad6d184773129

Aquest és el meu primer post! Estic una mica nerviosa i excitada alhora… Tinc tantes coses per explicar! Espero que el missatge que us vull transmetre us arribi tal i com m’agradaria… es tracta d’un tema cabdal!

Si estas embarassada enhorabona! Aquesta lectura és per a tu sens dubte! Si no ho estàs però en un futur no ho descartes també et pot interessar. Si ja has tingut fills potser et fa reflexionar o t’ajuda per una futura experiència! I si ets home també t’interessa com a bon acompanyant ara o en un futur! ;)

Quan em vaig quedar embarassada no vaig ser prou conscient de com n’era d’important aixó que us explicaré i per aixó he cregut convenient dedicar-hi el primer post.

Et fas el test d’embaràs i bingo! Surt positiu! I aquí és on comença tot, com una mena de marea se t’endú cap a un nosé on i perds una mica el control… no sé si m’enteneu… Et sents arrastrada cap al món desconegut de ser mare, un món on tothom opina i tots et dónen consells!

Esclar que primer de tot has de païr la notícia, que de vegades resulta sorprenent, altres desesperadament il·lusionant o fins i tot no t’acaba d’encaixar dins d’una vida perfectament planificada… En qualsevol dels casos no pots evitar que un cop assumida i assimilada comenci una marabunta d’informació que et deixa fora de joc durant unes setmanes!

I és que si cerques a google les paraules “estic embarassada” sigui quin sigui l’idioma en el que ho busquis, se t’obrirà un ventall brutal d’informacions que ni en quatre vides podries assimilar! Articles, consells, forums… Tot aixó i les revistes, llibres i opinions externes et faran tornar boja!

ffff367a27e6d8b953b2a3c4f2d96258

Doncs noies, us he de dir que tot aixó serveix de ben poc! O si més no és molt poc rellevant… No em malinterpreteu! És molt bonic saber cada etapa de l’embaràs, si el fetus té ulls, si ara ja té els dits de les mans i els peus, que si ara té sensibilitat al tacte, a la llum… També és important saber com t’has d’alimentar i que necessites exercici físic…Sempre si tens un embaràs normal i sense risc! Of course!

Pero el que us vull dir és que un cop us hagueu fet a la idea que sereu mares, que ja ho sap la família i els amics i que ja us heu familiaritzat amb les visites freqüents al ginecòleg i sapigueu amb més o menys fortuna interpretar una ecografia ( habilitat només adquirida quan son del teu fill ) … és a partir d’aquest moment que haurieu de començar a estudiar el significat de la paraula EMPODERAMENT.

Aquesta paraula tan important i tan desconeguda!

Trobo que a les nenes, en edat escolar ja s’ens hauria d’empoderar. Ningú en parla d’aixó! A les escoles s’hauria de parlar del propi cos i de l’autoestima perquè hauriem d’aprendre a estimar el nostre cos, la nostra sexualitat, a confiar-hi. Entre dones ens hauriem d’empoderar, una dona empoderada pot empoderar una altra. Abans les àvies empoderaven a les filles i les filles a les nétes i es compartia aquest moment i n’aprenien unes de les altres. En algunes tribus encara succeeix.

Actualment estem immersos en un món d’individualitats i vivim molt soles la maternitat. Crec que a la societat actual ja li està bé la desinformació de la dona, no som gens conscients del nostre propi potencial. El cas és que estem programades per ser mares i subliminalment ens inculquen la idea que no estem preparades per a fer-ho.

Mil controls a l’embaràs (alguns molt necessàris…), proves de sucre a cada trimestre, que si ara a dieta, que si suplements de ferro a destall… Bé, no estic dient que no sigui important la vigilància, per a mi és imprescindible, pero de veritat que cal tot aixó??? El calendari, el rellotge i la bàscula marquen l’embaràs i el part de manera exagerada. Com s’ho feien abans? I no val l’argument que abans els nens neixien tontos i es morien la majoria perquè si fos així la humanitat ja s’hauria extingit! Reflexionem.

Tenim tendència a posar en mans dels altres la nostra capacitat de gestar i parir i aixó és molt trist. I ho dic amb coneixement de causa perquè jo ho vaig fer. Jo no vaig ser capaç d’empoderar-me com calia.

Empoderament vol dir informació i capacitat de decidir, prendre les teves pròpies decisions sobre el teu cos i el del teu fill. Significa saber com funciona el teu organisme, les teves hormones, què necessites per a poder parir sense por, sense tots els prejudicis que ens inculquen.

No parlo d’un part al bosc ni de ser una hippie! No parlo de parir sense epidural (tot i que cal saber que no és innòcua) si és el que realment es vol, tampoc parlo de parir a casa, només vull dir-vos que cal informació per a poder decidir! Sigui quina sigui la teva decisió serà una decisió legítima, el que realment importa és que el teu part et pertanyi a tu. I malhauradament no solem estar ben informades i aixó ens porta conseqüències. Parlo de tenir un part respectat.

Bé, aquí ho deixo! Futures mares el més importat del vostre embaràs és l’EMPODERAMENT!

A continuació us deixo uns enllaços on podeu llegir sobre el tema:

https://www.elpartoesnuestro.es/

http://www.todomaternidad.com/la-comadrona-contigo-y-tu-familia/354-empoderamiento-de-la-mujer-en-el-embarazo

La cita que teniu a l’encapçalament és d’Ina May Gaskin, una gran dona empoderada.

Happy blogging ;)