Llistes de naixement i no morir en l’intent… (1a part)

Tenir una amiga embarassada fa molta il·lusió, però si a més, aquesta amiga és com una germana té un component d’emoció molt important! :)

M’encanta poder resoldre dubtes que té, poder-li oferir consells, ja que jo en el moment d’estar embarassada també vaig tenir la sort de tenir una gran amiga al costat que em va guiar. Aquesta ajuda mútua entre dones, entre mares, crec que és imprescindible. Tot s’aprèn, som éssers mimètics, imitem el que tenim a prop… Per això és tan important rodejar-se de persones que passen o han passat pel que tu estàs passant. És una manera d’estar tranquil·la, de tenir una guia i sentir que estàs fent bé les coses.

I com que les amigues són fantàstiques i exigents alhora, ja us podeu imaginar que m’ha posat deures i m’ha demanat que escrigui un post sobre els imprescindibles de tota mare principiant.

El més normal és tornar-se boig el primer cop que entres en una botiga de puericultura i et comencen a parlar amb noms estranys i a ensenyar artefactes. Costa molt discernir del que és necessari i el que no, jo mateixa vaig comprar coses que he acabat sense fer servir… Per tant intentaré fer un resum del què és més necessari i del què us podeu estalviar.

Val a dir que aquest escrit és un punt de vista personal, que la nostra situació concreta i els meus gustos hi tenen molt a veure així que no us ho agafeu al peu de la lletra, us ho podeu prendre com una guia de recomanacions d’amiga :)

Comencem:

Quan vas a una botiga de puericultura i et donen per primera vegada la llista d’imprescindibles per al teu nadó, sol ser una llista similar a aquesta.

plantilla-lista-nacimiento1 web

La meva cara va ser un poema quan vaig començar a llegir tota la barbaritat de coses que es necessiten! Pensava que potser hauríem de demanar un crèdit… A més, algunes botigues t’obliguen a quedar-te amb tot el que poses a la llista si al final no t’ho han regalat… Ells el negoci no el deixen escapar.

Conclusió, vaig haver de destriar molt i tot i així encara me’n van colar moltes de coses innecessàries! Així que tranquils futurs pares i mares, la cosa no és tan extensa com us volen fer creure.

La primera premissa de totes, la qual he descobert un cop ja he tingut l’experiència… És que l’única cosa que necessita un nadó és… i ara no us penseu que sóc una hippie… el cos de la seva mare! :) I ja està! Jajaja! Apa, ja ho teniu tot a punt! Bromes a part, això cal tenir-ho molt present, però evidentment necessitareu més cosetes perquè vivim en un món civilitzat i no estem a les coves prehistòriques… Encara que el nostre ADN això no ho sap i el vostre nadó tindrà exactament els mateixos instints i necessitats que els nadons de fa 3 milions d’anys.

Anem per pams, aniré resseguint els conceptes de la llista que us he enganxat més amunt per a no deixar-nos res!

  • Passeig 

El concepte passeig és molt ampli, tothom s’imagina els passejos amb el seu nadó en un cotxet, un dia de sol, de calma, el nen dormint plàcidament… I la majoria vegades tots aquests requisits de cop no es donen mai. Moltes vegades el nen plora, vols entrar a les botigues i no passes pels passadissos amb el monstre de cotxet que portes, plou, el camí està ple de pedres i sembla que el nen vagi pel París Dakar… Amb tot això us vull dir, que per a nosaltres la millor eina de passeig no va ser el cotxet, va ser el porteig.

Nosaltres, després de mirar molts models, vam triar aquest cotxet. Quan te’ls ensenyen no acabes de controlar mai què és un cabàs, un maxicosi, grup zero, la cadireta, bla, bla, bla…

Et diuen si vols un 3 peces o un matrix… Perdona???

Diferència entre una cosa i altra: el 3 peces té el Grup Zero o Maxicosi separat del cabàs, en canvi el matrix és una fusió entre els dos… Jo vaig agafar un 3 peces i sempre penso que em vaig equivocar, però tampoc tinc clar si hauria sigut millor l’opció matrix… El que si que tinc claríssim ara és que m’estalviaria directament comprar un cotxet com aquest. Aniria directament a buscar-ne un de segona mà o compraria un cotxet paraigües d’entrada, una opció que m’agradava força és el City Mini de Baby Joggër, encara que té l’inconvenient que el nen mira cap a davant i no pots girar-lo.

Espero  no haver-vos embolicat gaire, total que la meva conclusió a l’hora de triar un cotxet és la següent:

-Valorar quin tipus de vida fas, agafes autobús sovint? Metro? Vas molt de botigues? No tens ascensor? Tens lloc a casa per a deixar-lo desplegat? És petit portaequipatge del teu cotxe? Si és així tria un cotxet lleuger, fàcil de maniobrar i que es plegui fàcil i ràpidament.

-Et preocupa no veure el teu nadó mentre el passeges? Aquesta resposta és Sí en la majoria de casos perquè assumim que el posarem al cotxet des del començament i molta estona. Pensem que passarà més estona al cotxet que als braços i la majoria de vegades és al revés. Ara que ho veig amb perspectiva, pel poc que el vaig utilitzar jo, no veig tan greu portar-lo mirant endavant. Tenint en compte que un nadó passa per una exterogestació i que en Roc no va ser cap excepció i no va anar tranquil al cotxet fins als 9-10 mesos… (ho explico aquí) directament el podria haver posat mirant cap a davant sense problemes.

Resumint, en aquest apartat apuntaria com a elements imprescindibles:

Cotxet (3 peces i/o paraigües) amb la seva bossa corresponent, sacs d’hivern (maxicosi i cadireta) i protector de la cadireta per a l’estiu. Pel cabàs jo no crec que sigui necessari un sac, amb una manteta i el petit ben abrigat ja fareu! Però depèn molt de la zona on visqueu i l`època en que neixi el vostre nadó. A temps de comprar-lo sempre hi sou!

Canviador portàtil… La majoria de marques de cotxet el regalen amb la bossa, també els regalen a les revistes…

Musselines, són pràctiques per a tapar al nen quan s’adorm a l’estiu, per a embolicar-lo quan neix, però si us aconsellen utilitzar-les com a para-sols, tingueu en compte això.


Portanadons
: Si us decanteu pel porteig, us recomano que us informeu de quin és el millor portanadons per a cada moment i tingueu en compte que un portanadons ha de ser ergonòmic per al portador i per al nadó.
 Nosaltres hem portejat amb fulard elàstic, fulard de tela, bandolera d’anelles, motxilla Manduca, per a la platja el Tonga, ara ens funciona el Hip seat… El porteig enganxa, però tot té el seu moment, de mica en mica vas veient el que necessites.

Pir2
M’encanten els papes portejant!!

 

  • Alimentació

En aquest apartat parlaré des del meu punt de vista personal i experiència com a mare.

Si prens la decisió informada (totalment lícita) d’alimentar el teu fill amb lactància artificial, sento no poder donar-te consells, ja que no ho he viscut en primera persona. El millor que pots fer és assessorar-te amb altres mares que com tu heu optat per aquesta via, elles t’aconsellaran sobre què els va anar millor.

Per altra banda, si prens l’opció d’alletar al teu fill amb lactància materna exclusiva, has de saber que pels 6 primers mesos no necessites res més que els teus pits. La indústria sap que tindrem dubtes, que molt sovint sorgeixen dificultats… Tot això fa que comprem “per si de cas” mugroneres, biberons, tirallets, coixins de lactància… i un llarg etcètera de productes, que tènen la seva finalitat, però que “per si de cas” de moment, no cal comprar.

Una bona recomanació és tenir localitzat el vostre grup de suport a la lactància materna més proper i visitar-lo, si podeu, durant l’embaràs.

El tirallet no és essencial en primera instància, però si el vols tenir per si algun cop t’has d’extreure llet o més endavant has d’incorporar-te a la feina i has de fer lactància diferida, perfecte. Tot i així no és imprescindible i jo us recomanaria assessorar-vos molt bé sobre quina marca i quin tipus de tirallets comprar perquè no són precisament econòmics i de vegades comprem sense tenir coneixement de la necessitat real i això ens fa mal comprar.

I passats els 6 mesos i pensant en l’alimentació complementària serà el moment de pensar en:

Trona oficial: Aquí us explico la nostra experiència amb la Stokke TrippTrapp. Per a nosaltres molt bona trona, ja que és evolutiva i s’adapta als canvis del nen. Per a mi l’únic inconvenient, el preu… Tot i així crec que val la pena la inversió, he de dir que és molt útil, té la possibilitat d’afegir-hi un accessori que per a nosaltres va ser genial perquè en Roc només volia estar al mig del “jaleo”, i això ens va permetre tenir-lo a taula ja de ben petit, molt abans i tot de començar l’alimentació complementària.huevitoweb I és que a casa som molt de viure al voltant de la taula i és un lloc on hi fem vida!

Trona alternativa: Per a nosaltres ha estat molt pràctic tenir 2 trones, una per a deixar a taula i l’altra per a tenir a la cuina, a casa dels avis, treure a la terrassa, etc. La nostra trona alternativa ha sigut aquesta, té les tres b i és tot terreny! Estem encantats, només us dic que en tenim 3… Una per a casa nostra i les altres dues a casa dels avis respectius.TronaIkeaweb

Pitets: Aquest terreny és únic i exclusiu de les àvies i les tietes… No diré més! Ah si, me n’oblidava! Els que sigueu partidaris del BLW hauríeu de tenir un parell de pitets anti-bombes com aquests! :)

Trona de viatge: Pel meu parer és prescindible, nosaltres no en tenim. Actualment la majoria de restaurants tenen trones i nosaltres ens hem anat adaptant al que ens hem trobat. Si no hi havia trona… imaginació al poder! :)

Joc de plats infantil: Totalment prescindible i a més segur que te’n regalen com a mínim 2 jocs… Un nadó pot menjar en qualsevol plat i pot beure amb got de vidre… I el més probable és que quan comenceu mengi amb les mans i directament de la taula o de la safata de la trona, si no voleu veure el plat volar… I un apunt, no cal comprar el biberó per a donar-li aigua al nen, els nens beuen aigua de qualsevol recipient!

Altres: Termos, reixetes anti-ofec, culleretes d’aprenentatge, gots d’aprenentatge… Infinitat de tonteries…

  • Mobiliari

Com ja deveu saber a hores d’ara, a casa som practicants i fans incondicionals del collit. Per a nosaltres no ha sigut cap trasbals preparar l’habitació d’en Roc, més que res perquè no vam preparar quasi res més que un bressol adaptat al costat del nostre llit. Aquí ho explico detalladament.

Evidentment que a la botiga us intentaran convèncer que necessiteu bressol, moisès, butaca de lactància, bressol de viatge, parque, còmoda amb canviador…

I no dic que algunes coses no siguin útils, però dependrà dels vostres gustos i necessitats concretes.

Bressol: Per a nosaltres l’opció va ser adaptar un bressol de l’Ikea al nostre llit, però al mercat podeu trobar varis models de bressols que tenen l’opció d’acoblar-se al vostre llit, o fins i tot fer-ne un de casolà! Us soprendria saber la de pares manetes que corren pel món! :)

bressolweb

Moisès: Nosaltres el vam fer servir molt poc, en Roc no volia estar estirat mirant el sostre, era impossible deixar-lo més de 2 minuts a dins. Per sort ens l’havien deixat… El teníem al menjador perquè dormís mentre fèiem coses, però la realitat va ser que quan dormia era a sobre meu, mentre jo estava al sofà, mentre el portejava… Tot menys el moisès! El mateix em passava amb el cabàs del cotxet… Ja m’explicareu com us ha anat a vosaltres!

Canviador: El canviador és d’aquelles coses que té una utilitat relativa, depenent de l’espai que tinguis a casa. Si tens espai de sobres, endavant. Si vas justet, pots utilitzar una solució pràctica que és muntar-lo sobre la calaixera que tinguis per la robeta del nadó. Un bolquer es pot canviar sobre qualsevol superfície, per tant, no és cap obligatorietat tenir un moble canviador.

Hamaca: Nosaltres hem fet servir força l’hamaca de Babybjörn. No és un lloc on deixava en Roc hores però m’ajudava en moments puntuals com a l’hora de cuinar, de dutxar-me, estendre una rentadora… No s’hi ha passat hores però ha sigut un molt bon recurs! Per tant, sí aquest seria un bon imprescindible!hamacagranweb

Bressol de viatge: No m’agraden gens! Va, ja ho he dit! No en tenim i no en vull ni sentir a parlar! El trasto més inútil de la història… Per a començar la persona que els va inventar, ho va fer per cabrejar el pobre pare que intenta muntar-lo sense cap mena d’èxit. I a més molt poc pràctic per la meva manera d’entendre. Tu tens el nen adormit als braços i l’has de precipitar a 1 metre de profunditat per a deixar-lo dormint. Que aixequi la mà el que és capaç de deixar el nen dormint allà sense que se li desperti pel camí…

Parc: A casa som partidaris del moviment lliure del nadó i com a tal som contraris a la idea de limitar-lo dins d’un parc. Tots nosaltres de petits ens vam passar hores a dins del parc, però no és el que jo vull pel meu fill.

Habitació: Nosaltres hem muntat una habitació Montessori per en Roc on juga, fa la migdiada i més endavant hi podrà dormir.

Fins aquí per avui!

… Seguiré en el proper post…

 

BLW: Amb el menjar no s’hi juga… o si?

No sé a vosaltres, però a mi de petita sempre m’havien dit: “Amb el menjar no s’hi juga!” i sempre he tingut interioritzat aquest concepte molt a dins meu, inconscientment, tant que el primer cop que vaig sentir a parlar del BLW em va semblar de bojos!

Arriba un moment, al voltant del 6 o 7 mesos, en alguns nens abans, altres després, que has de començar a pensar a oferir alimentació complementària al teu fill. Dic “oferir” i no dic “introduir” perquè l’objectiu ha de ser que el nen sigui autònom i estableixi una relació saludable amb el menjar i només ho aconseguirem oferint i no forçant… Oi?

Des del moment del naixement i fins als 6 mesos, per anar bé, el nadó hauria de ser alimentat exclusivament amb llet materna a demanda, o en el seu defecte, amb llet de fórmula. Aquestes són les recomanacions de l’OMS. La ingesta de qualsevol aliment que no sigui llet materna o adaptada abans dels 6 mesos no està recomanada, ja que pot comportar problemes potencials.

Aquella idea de deixar menjar al nen tot sol, sense donar-li jo a cullerades, d’oferir-li els aliments sense triturar… Ho veia com una barreja entre imprudència i atreviment que no m’acabava de convèncer..

La sort que vaig tenir és que una amiga meva, té un fill 6 mesos més gran que en Roc i vaig poder observar en primera persona com funcionava el mètode. Més endavant vaig anar a una conferència del pediatre Carlos González on explicava el tema i he de reconèixer que vaig sortir entusiasmada amb la idea, em va acabar de convèncer del tot.

Va ser aleshores quan vaig decidir informar-me’n una mica més i vaig consultar llibres per a tenir les coses més clares. Us recomano “El niño ya come solo” de Gill Rapley i “Mi niño no me come” de Carlos González.

IMG_3251 còpia

Us en faig cinc cèntims pels quals no teniu ni idea del que parlo!

El terme BLW (Baby Led Weaning) significa “alimentació autoregulada pel nadó”, és el terme que utilitzen els anglesos per a indicar el moment que el nadó està preparat per a començar a menjar altres aliments que no siguin llet materna.

El normal fins el dia d’avui era que el pediatre et recomanés començar amb farinetes de cereals al vespre i anar oferint aliments triturats, amb tants grams de carn, de verdura, etc. Alimentar el nadó amb horaris i menús rígids i fer que el nen prengués un paper passiu en l’alimentació. I jo dic, si donem el pit a demanda perquè no podem també oferir l’alimentació complementària a demanda?

Aquest tipus de pauta estricta encara és vigent avui en dia i ara que n’estic ben informada, deixa molt a desitjar a escala nutricional pels nostres fills. L’únic expert en saber quants grams d’aliment necessita en cada moment és el nostre nadó.

Una reflexió que fa Julio Basulto i m’encanta és:

“L’alimentació complementària s’anomena així perquè és un complement, no un substitut. Un complement no és una peça fonamental en la nostra indumentària, és un a més a més, un detall que ens complementa. En alimentació infantil el “vestit” seria la llet materna i el “bossa de mà, collaret…” serien la resta d’aliments.

Si us interessa llegir l’article del Julio on s’explica, us el deixo AQUÍ.

Per tant, s’entén que la idea no és substituir la llet materna, sinó que es tracta de complementar-la i fer que el nadó aprengui a menjar com els adults. Tenint sempre present que la base en la seva alimentació serà la llet materna fins ben entrat l’any de vida.

A partir de quan?

Cada nen és diferent, alguns estan preparats abans i d’altres necessiten més temps. Cap al voltant dels 6 mesos aproximadament hem d’observar que el nadó estigui preparat, valorant que:

  • Es mantingui assegut. Mantenir-se assegut és important, ja que indica la maduració del sistema digestiu i de la faringe. Si el nen no es manté assegut, seria imprudent oferir aliments sòlids, ja que no hauria madurat la seva capacitat de mastegar i deglutir.
  • Ha perdut el reflex d’extrusió. Mecanisme que té el nadó d’escopir qualsevol cosa de la selva boca que no sigui llet. Segurament heu vist nadons que escupen el menjar just després que els  donessin una cullerada de triturat. Això significa que encara no han perdut el reflex d’extrusió.
  • Té la capacitat de dir que no amb gestos. Molt important perquè ens pot comunicar que ja no en vol més.
  • Mostra interès del menjar.
  • Té la capacitat d’endur-se un aliment a la boca, coordinació ull-mà.

IMG_0369 còpiaIMG_0498 còpiaIMG_0570 còpiaIMG_0725 còpia

Com es fa?

  • Oferir al nen aliments sans i variats, incorporar-los un per un amb 24 hores de separació entre ells per a poder detectar, en cas d’al·lèrgia, quin ha estat l’aliment problemàtic.
  • Asseure al nen a taula amb nosaltres a cada àpat vigilant que en aquell moment no tingui ni gana ni son. Oferirem els aliments després d’haver fet pit o donar biberó, recordem que l’objectiu no és substituir la llet!
  • Els àpats han de ser un moment d’exploració i joc.
  • Es pot oferir aigua però no és imprescindible, ja que la llet cobreix les seves necessitats d’hidratació.
  • Omplir-se de paciència i oblidar les quantitats.
  • Tallar els aliments de manera que li sigui fàcil de manipular, en forma de bastonets és ideal, o de manera que puguin agafar bé i amb tota la mà el tros d’aliment.
  • Apagar la televisió, la ràdio i no deixar mai al nen sol.
  • No obligar mai al nen a menjar.

Avantatges

  • Permet oferir els aliments de manera respectuosa, al ritme del nen sense forçar.
  • És pràctic, barat i estalvies temps, ofereixes el mateix que menja la resta de la família i quan surts a fora no cal preparar triturats.
  • Donem autonomia i capacitat d’autoregular-se als nens.
  • Integrem més ràpidament al nen en les rutines i els hàbits familiars.
  • Ajuda a desenvolupar la musculatura mandibular, la motricitat fina i la parla.
  • Redueix l’estrès de calcular les quantitats exactes de cada àpat infantil, el nadó s’autoregula i a més aprèn a menjar.
  • S’estableix una relació agradable i divertida entre el nen i el menjar.

IMG_2460 còpia

Les pors

Aquesta manera d’aprendre a menjar pot preocupar a molts pares que creuen que el nen té moltes possibilitats d’ofegar-se. Primer de tot cal diferenciar entre fer arcades i l’ofegament.

  • Fer arcades no significa ofegar-se, és un mecanisme del nostre cos que evita que un tros massa gran de menjar entri a les nostres vies respiratòries. Tots els nens fan arcades quan aprenen a menjar i de fet és important que les facin, ja que significa que el seu cos funciona perfectament i que estan aprenent a menjar. Tots donem per suposat que quan els nens aprenen a caminar o a anar en bicicleta cauen moltes vegades… Doncs per aprendre a menjar també faran arcades sovint i fins i tot vomitaran algun cop. La majoria, després d’això, segueixen menjant amb total normalitat. L’adult que acompanya al nadó ha de ser-ne conscient, mantenir-se serè i no donar copa a l’esquena del nen ni intentar treure-li el menjar de la boca, ja que això podria fer que s’ofegués de veritat. Cal observar, mantenir la calma i no intervenir si no és realment necessari.
  • Ofegament. La por més gran que tenim tots els pares i mares és que el nostre fill s’ofegui. Cal dir que si el nadó reuneix totes les característiques que indiquen que està preparat en principi no seria habitual un ofegament. Tot i així cal saber que quan un nadó deixa de fer soroll durant les arcades, significaria que l’aire no passa per les vies respiratòries i s’hauria d’actuar de la mateixa manera que si s’empassa qualsevol objecte. En general, feu o no feu BLW amb els vostres fills, és molt recomanable fer un taller de primers auxilis. Aquí us deixo un vídeo on podeu veure una maniobra de reanimació.

A més a més…

  • Molta paciència i calma.
  • Prepareu-vos per netejar.
  • És un avantatge tenir mascotes que netegin el terra :)
  • No cal que tingui dents, pot mastegar amb les genives i aixafar el menjar amb la llengua i el paladar. No cal ni una dent. De fet, la lactància materna prepara al nadó per la masticació i amb els triturats fem que desaprenguin aquesta capacitat que ja tenien adquirida. Us deixo un article molt complet que ho explica AQUÍ.
  • Relaxa’t, gaudeix i diverteix-te amb el teu fill.
  • Fes moltes fotos! Són moments únics.
  • Llista d’aliments no recomanats abans de l’any.

IMG_2804

Aquí us deixo un dels primers moments que en Roc va tenir contacte amb un aliment! ;)

Quins records!!!

Espero que us hàgi sigut útil la informació!

Happy Blogging! ;)

 

 

 

 

Descobriments de mare principiant

Hola de nou! :) Torno amb energies renovades! Mira que volia evitar prendre antibiòtics perquè em destrossen la flora però he de dir que SORT n’he tingut aquesta vegada! Buf, que dur que es fa ser mare i estar malalta…

Bé aquesta vegada us porto un recopilatori que fa temps que volia escriure i que penso que pot anar molt bé tenir a mà els primers mesos després de ser pares. Es tracta de descobriments que vas fent al llarg dels dies i que normalment ningú t’explica.

Alguns potser ja els sabreu, però els volia enumerar perquè a les mames principiants ens va molt bé tenir a mà segons quines informacions. A cada punt i sobre la paraula clau hi trobareu un enllaç on s’amplia la informació. Papes també podeu llegir!

  • El teu fill neix cobert d’un greix blanquinós anomenat vèrnix caseosa, no s’ha de retirar, es reabsorbeix. No es recomana banyar als nadons després de néixer, per tant, demaneu expressament que no ho facin perquè hi ha hospitals que per protocol ho fan sense dir res! Quan neix un nen ha d’estar en contacte directe amb la mare des del minut zero, res de banys! El pell amb pell és sagrat i oblideu-vos de les colònies i les llets hidratants!pellambpell
  • La primera caca que farà el teu fill serà tipus “xapapote”… es diu meconi i normalment s’expulsa les primeres 24-48h després del part.
  • En els primers pipins podeu trobar-vos unes taquetes de color teula, jo em vaig pensar que era sang i vaig avisar a les infermeres! Són els urats i són típics dels primers dies. En el cas de les nenes és possible que els primers dies tinguin un sagnat vaginal.
  • Si, de vegades els nadons, sobretot els prematurs, neixen peluts, recoberts d’un pel moixí al front, espatlles, esquena, cames… Això és el lanugen i acaba desapareixent al cap d’unes setmanes després de néixer.
  • Després del part,  la festa continua! Tens com unes “contraccions” força molestes… Són del tot normals i si dónes pit les notes sobretot cada vegada que el teu fill mama. És l’úter tornant al seu lloc.
  • Durant les primeres 24-48h, abans de la pujada de la llet, el pit produeix calostre, un líquid de color daurat que és una font de defenses i una bomba calòrica pel teu nadó, per poca cosa que sembli és indispensable per al teu fill.
  • Donar el pit no fa mal, només molesta una mica al començament, però no ha de ser un acte dolorós. Si fa mal, aleshores ens trobem davant d’un problema. Cal buscar ajuda immediatament, aguantar el dolor no és la solució.
  • Els nadons que fan pit passen per les anomenades “crisis o brots de creixement”, alerta aquí mames que feu pit! Informació molt important!!
  • Un nadó sa, mama de 8 a 12 vegades al dia, fa com a mínim 3 caques al dia durant les primeres setmanes. A partir dels 2-3 mesos poden fer caca cada dia o fer-ne molt poc sovint, la llet materna s’absorbeix pràcticament al 100% i poden passar fins i tot setmanes. El nostre rècord 21 dies!! Sembla una bogeria però és així! Sempre observant que el nadó estigui normal i sense molèsties aparents.roc
  • El xumet no es recomana abans que el nadó tingui un mes, ja que pot interferir en la lactància. Tinguem en compte que un xumet és una eina per als adults, no una necessitat per al nadó. Si el volem oferir, és una opció i cal tenir en compte que algun dia se li haurà d’acabar retirant. Nosaltres no n’hem fet servir mai perquè en Roc no el va acceptar, però reconec que pot ser útil en casos puntuals com al cotxe, mentre et dutxes…
  • Els nadons escupen el xumet i qualsevol cosa que no sigui el pit, de la boca. D’això se’n diu reflex d’extrusió i desapareix a partir dels 6 mesos. Quan desapareix és un dels senyals que evidencia que el nen està preparat perquè li comenceu a oferir l’alimentació complementària.
  • La vitamina D es recomana als nadons pel dèficit de sol, us la receptarà el pediatre i és tota una odissea administrar-la amb èxit, ja ho veureu!
  • Els fabricants de bodys han inventat els plecs de sobre les espatlles per a treure el body pels peus i així evitar embrutar toooota l’esquena i el cap amb la caca meravellosa del vostre fill :) Ho podeu veure en aquest vídeo! Descobrir-ho em va fer molt feliç!!!!!!
  • Els bebès de vegades sembla que s’espantin i obren els braços de cop, això és el reflex de moro i és normal. Voleu veure en Roc com ho feia?ReflexMoro
  • Durant el primer mes els surten uns granets a la cara, són deguts a les nostres hormones que passen a través de la placenta durant l’últim mes d’embaràs. No s’han de tocar, marxen sols. Molta gent els anomena “granets de llet”.
  • Els bolquers de talla 0 i 1 tenen una franja groga al davant que queda tenyida de blau quan el bolquer està mullat. És un molt bon invent que jo vaig descobrir al cap de molts dies…
  • Pels còlics el que millor ens va funcionar va ser el porteig, pell amb pell, massatges a la panxona i la banyera anticòlics!
  • Pel culet vermell no hi ha millor remei que l’argila blanca en pols, evitar la humitat i culet a l’aire tot el que es pugui! :)
  • L’Apiretal és paracetamol i el Dalsy és Iboprufèn, ja ho sabieu oi? Doncs jo  ho vaig descobrir quan ho vaig haver d’utilitzar!
  • Per a qualsevol dubte sobre compatibilitat en la lactància de medicaments ,complements alimentaris, infusions, etc. consulteu e-lactancia.org

Bé, fins aquí, no se m’acut cap altra cosa! Però segur que me’n deixo alguna. Quins descobriments vau fer vosaltres durant els primers dies de ser pares?

Vinga expliqueu-me’n alguns! :)

Happy Blogging ;)

Estic en mode off!

Hola a totes i tots! Espero que em perdoneu! Aquesta setmana no escriuré cap entrada perquè estic amb una sinusitis de cavall! :(

Us prometo que em recuperaré aviat! Els peques porten uns virus que tela!!!  A nosaltres ens han tombat, hem estat tots malalts…

Si algú més està com jo, que no m’estranyaria, que intenti descansar… Això és el que m’ha recomanat el metge, antibiòtics i molt de repòs… Me’l vaig mirar amb els ullets vidriosos de la grip i li vaig dir: És broma, no? Amb un nen de 17 mesos com vol que faci repòs?

Us envio una abraçada! A recuperar-se!!!! La setmana que vé prometo estar en forma!

Happy Blogging ;)

Ampolles sensorials

Fa temps que volia fer unes ampolles sensorials per en Roc. Últimament vaig molt de bòlit amb el curs de Formació de Lactància que estic fent a Fedecata. La veritat és que és un tema apassionant i tinc tant per aprendre que entre llegir i estudiar no tinc temps de res! A més en Roc ja fa 2 setmanes que camina!!! I no para, li he d’anar al darrere tot el sant dia perquè me la lia en 2 segons! I entre aixó i els virus… Uff!!! Estic una mica estressada amb tot plegat, i a més també m’he apuntat a una formació per a fer-me instructora de porteig i entre “pitos i flautes” tinc el cap ben destarotat! I poc temps per a dedicar al blog, ja em perdonareu per l’entrada tan breu!

Bé, finalment vaig comprar tot el que em feia falta i vaig fer les ampolles. Us escric el material que he fet servir:

  • 4 ampolles de plàstic dur i transparent, de mig litre o menys, més grans no perquè pesen massa.
  • Cinta aïllant de colors per a segellar els taps, també podeu fer-ho amb silicona, però a mi m’agrada la cinta!
  • Objectes varis per a posar a dins, jo he posat gometes de fer polseres fluor, uns peixets fluor, lletres i estrelles de purpurina, purpurina de colors, bossa de plàstic transparent (en teoria és per a simular una medusa però no s’aprecia gaire)…
  • Podeu provar de posar-hi glicerina a dins per a fer la textura més espessa, jo ho he fet només amb aigua. Vaig provar de posar-hi oli de cos de nadons però el resultat no m’agradava perquè quedava tot enganxós.

Les ampolles sensorials agraden a tots els nens, des de nadons fins a més grans i tenen mil possibilitats! Poseu-li imaginació i en podeu fer de molt diferents. Estimulen la motricitat fina, l’educació visual, el llenguatge, l’experimentació… Són una bona eina i una bona distracció! I a més molt fàcils de fer i econòmiques!

Aquí veieu el resultat!

Ampolles1

Espero que us agradi i us animeu a fer-ne vosaltres! En Roc s’ho passa pipa mirant els peixos i movent les ampolles.

Happy Blogging! ;)

Puerperi, tot allò que ningú ens explica…

No recordo cap comentari sobre el postpart durant el meu embaràs… Potser vaig ser ingènua pensant que el més complicat i dur seria el part, potser perquè ens concentrem tant en el moment del naixement i confiem en què tot flueixi l’endemà… No ho sé. No sé per què ningú ens explica la realitat de ser mare els primers dies, les primeres setmanes, els primers mesos. Tothom et diu que tinguis “una horeta curta”, que el temps passa volant i que gaudeixis dels primers dies. I no saben, o no recorden que a casa, en pijama, amb els pits plens de llet, la incontinència, els punts de l’episiotomia, les morenes i tots els “petits” inconvenients que et deixa el part; vius com en una pel·lícula on l’únic i exclusiu protagonista és el teu fill i que tu, tal com escriu la Laura Gutman en el seu llibre, et trobes amb la teva pròpia ombra.

Mai abans m’havia enfrontat a mi mateixa des d’aquesta perspectiva, mai m’havia evocat d’aquesta manera per ningú. M’he entregat fins al punt que no he pogut més i tot i arribar fins aquí, encara he aconseguit esprémer un xic més de paciència, guardada en algun racó del meu inconscient i donar una mica més. No coneixia els meus propis límits i la veritat és que m’han sorprès, m’han deixat al·lucinada!

Rocimama

Però reflexionant, crec que no són els meus límits personals, o almenys no són els d’abans, que no em pertanyen, és com si fossin prestats. Són els límits de ser mare, un dipòsit infinit de paciència, que s’eixampla que creix al mateix ritme que creix el teu nadó, que quan penses que no pots més, sempre et superes i tot acaba passant.

Creieu que aquesta paciència és irreversible? Jo crec que sí, que un cop ets mare hi ha un abans i un després, però tan potent és aquesta experiència que fa que canviem? Tan transcendental és? I alguna amiga et diu: No sé com pots! Jo ja hauria explotat. I jo et dic, pots, podràs quan siguis mare, totes podem!

Tot i aquest dipòsit immens de calma que no sé com, se’ns activa de cop, també cal dir que necessitem el suport del nostre entorn. Perquè tota aquesta paciència infinita cap al nostre fill, fàcilment acaba canalitzada com a desequilibri cap a un altre costat. No sé si m’enteneu…

Coses que passen com:

  • El teu home arriba de treballar cansat i tu li fas un petó i li dónes el nen, i ell et contesta: Un moment, que no m’he tret ni les sabates, tinc gana, vull anar al lavabo… I tooooot aquella paciència que has anat gastant cada minut del dia s’acaba de cop i EXPLOTES!!! i ell no entén res!
  • La teva germana et mira i et diu: Nena, fes el favor de depilar-te les celles que sembles la Frida Kahlo! I tu EXPLOTES!!! i et mira com si estiguessis boja!
  • La teva mare et ve a veure i deixa anar el comentari: No hauries de deixar que se t’acumuli la roba de planxar, i tu… EXPLOTES!!! i et diu, nena calma’t que només t’ho deia perquè no tinguis tanta feina de cop!
  • Una amiga sense fills et mira amb condescendència i et diu: Va dona, no n’hi ha per tant, si al final ets tu que exageres, deixa’l una estona i vine a sopar, que no passa res! Que ell no s’adona de res, que ets tu que estàs obsessionada, és el teu problema perquè no te’n saps separar… I tu… EXPLOTES!!! i ella encara et mira pitjor i t’adones que esteu a anys llum!

Perquè no és fàcil cuidar vint-i-quatre hores del dia a un nadó, i al mateix temps no és fàcil cuidar de tu mateixa. Perquè fàcilment els primers dies se’t faran la una del migdia i encara no hauràs fet res, aniràs en pijama i tindràs el llit per fer, rentadores per posar, plats per fregar…

I els altres no ho entenen massa, és evident que ho veuen des d’un altre prisma, et veuen com la lleona que protegeix la seva cria, et troben una exagerada, una paranoica… I potser sí que ho estàs una mica de paranoica! Però agafar perspectiva costa molt, la perspectiva dels altres dista molt del que tu sents, del que tu vius, de com ho vius

microroc

Perquè ningú t’explica que els nadons volen contacte permanent, que entre presa i presa volen dormir però a sobre teu, no en aquell bressol tan bonic que teniu al menjador i que segurament quedarà nou per estrenar. Ningú t’explica que aniràs amb les samarretes plenes de taques de llet quallada, que no tindràs temps de pentinar-te, que mentre et dutxis sentiràs plorar el teu fill i pararàs l’aigua però no sentiràs res… Que ningú et trucarà per quedar i fer un cafè, que les hores passaran lentes, entre canvis de bolquer i glopades, que les nits passaran d’hora en hora, intermitents… Que les hormones et jugaran males passades i tindràs ganes de plorar, que quan el teu fill plori i no puguis calmar-lo t’explotarà el cap i se t’encongirà el cor… i tornaràs a tenir ganes de plorar. Que després de preparar-ho tot, canviar al nen, estaràs a punt de sortir i es tornarà a cagar, i tacarà tota la roba, i a tu també…. I ja no podràs sortir, i la casa se’t fa petita i tu també et sentiràs petita…. Que ningú t’explica que les ganes de sexe no tornen al cap de quaranta dies, ni noranta, ni cent vint…. que la prolactina inhibeix el teu desig i només tens ganes de dormir, i de vegades de plorar, i de riure quan el teu fill et mira, quan et somriu.

Perquè ningú t’explica que el teu cos canvia i no torna a la normalitat fins mesos després de parir, que el perfil del teu melic que abans era rodó, ara penja, que els teus pits es tornen immensos i fan mal, que donar el pit moltes vegades no és gens fàcil, que una presa s’enganxa amb l’altra, que el primer cop que vas al lavabo després del part plores de dolor… Que et mires al mirall i no et reconeixes, tens un cos de mare que no s’assembla gens al d’abans. Que alguns matins quan et despertes tot et dóna voltes, tens com una mena de ressaca monumental i seguiries dormint tot el dia…

Perquè quan has tingut un fill ningú et diu frases com?

  • Enhorabona, ho fas fantàsticament bé, confia en tu mateixa.
  • Ets molt bona mare, es nota perquè el teu fill es veu feliç.
  • Tranquil·la, és normal, només et vol a tu, agafa’l quan plora, et necessita.
  • Confia en el teu cos, estàs preparada per alimentar al teu fill, tu pots.
  • Aneu a descansar tu i el nen, ho necessiteu

I en canvi et diuen?

  • Vols dir que no estàs massa nerviosa? El nen ho nota i encara s’hi posa més.
  • Ai aquestes mares inexpertes, pequeu de massa ingènues, us prenen el pèl!
  • No l’has d’agafar cada vegada que plora, l’estàs malacostumant.
  • Vols dir que tens llet? Plora molt i és perquè té gana, la teva llet no deu alimentar
  • Si vols, pots avançar feina, planxar, endreçar la casa i jo et cuido al nen.

Mares, el postpart és dur, moltes vegades més dur que el part i més llarg… Vosaltres que ho sabeu, vosaltres que ho heu viscut, compartiu amb altres mares aquesta experiència i normalitzem entre totes un tema que en la nostra societat es tabú. Normalitzem el puerperi, normalitzem la criança respectuosa, normalitzem el ser mares autèntiques! Fem tribu i entre totes aconseguirem que alguna cosa canviï.

Els canvis profunds vénen donats gràcies a experiències profundes, i la maternitat n’és una d’elles, magnífica i dura al mateix temps.

Espero que el meu granet de sorra serveixi a alguna mare que se sent sola en aquest moment.

Happy Blogging! ;)

 

 

 

 

Una habitació Montessori per en Roc!

Quan esperes un fill, una de les coses que més t’agrada fer és muntar la seva habitació. T’imagines els colors que tindrà, compres la decoració, els llençols, alguns ninots, les làmpares, tries algun vinil… Em vaig passar hores davant del Pinterest veient habitacions precioses! Però he de dir-vos que la majoria d’aquestes habitacions, tot i que m’encantaven, no responien a les necessitats d’un infant. Més aviat responien a les comoditats dels adults com a cuidadors. Bressols amb barrots, armaris i calaixeres alts, quadres decorant les parets, canviadors…

La nostra idea era dormir amb en Roc des del començament així que ja teníem molt clar l’opció de muntar el bressol enganxat al nostre llit. D’aquesta manera ens quedava una incògnita de com fer la seva habitació. Havia de ser una zona on ell se sentís còmode, on el canviaríem al començament i on també hi jugaria.

IMG_5107web

Després d’investigar una mica vaig descobrir el concepte “Habitació Montessori”. La veritat és que em va semblar una idea genial! Una habitació a la mida de l’infant i no de l’adult. Les habitacions Montessori reuneixen una sèrie de característiques que les fan especials:

  • No hi ha cap bressol amb barrots, el llit està al terra de tal manera que el nadó pot pujar i baixar del matalàs sense perill de caure. Té tot l’entorn al seu abast sense obstacles.
  • Els mobles són baixos, cada joguet té el seu lloc i el nen pot accedir amb facilitat a tots els jocs sense dependre de l’adult. Això afavoreix l’ordre i la independència del nen, que juga al seu aire.
  • Un mirall al costat del llit, el nadó s’hi pot veure reflectit de tal manera que observa el seu propi cos i pren consciència dels seus moviments des de molt aviat. És molt important que el mirall sigui irrompible, nosaltres vam posar un vinil efecte mirall a sobre d’un llistó de fusta.
  • També podeu posar fotografies, marcs amb dibuixos o làmines a l’altura del seu camp de visió.

Tenint en compte tot això i com a bons ikea-addictes que som, vam anar a buscar el llit Kura a Ikea! Ens va semblar una gran solució. En Roc podria tenir una habitació a la seva mida, un llit per dormir migdiades o per fer les seves primeres nits sol que li permeti llibertat de moviment i no pugui caure’n. I al mateix temps és una llitera per si més endavant ens animem a donar-li un germanet ;). Realment té les tres B!

IMG_5103web

El llit Kura ens va convèncer, tenia tots els requisits, el preu econòmic, era súper versàtil i permetia aplicar el concepte Montessori aprofitant l’espai.

De moment n’estem molt contents, és una opció amb moltes possibilitats i en Roc juga encantat a la seva habitació. Per als primers mesos li vam penjar, per a utilitzar de mòbil, uns planetes de quan jo era petita (segur que molts de vosaltres n’havíeu tingut perquè es van posar de moda als 90, i són fluorescents!). I de moment no els he tret perquè li encanten.

Ara per ara hi fa les migdiades, juga, mira contes, hi està estupendament bé!

Al costat del llit també hi hem muntat un racó de lectura! :) Aquí el teniu, ben concentrat amb el llibre dels animals… Com li arriben a agradar!!

IMG_5115web

Què us ha semblat? Espero que us agradi tan com a nosaltres!

Happy Blogging! ;)