A COLLIBÈ: La meva metamorfosi professional

Perdoneu la meva desconnexió aquests últims dies… Ara us explicaré els motius! ;)

La maternitat ens canvia, a mi m’ha canviat o potser hauria de dir, que més que canviar-me, ha fet que indagués en el fons de mi. Ha fet que rebusqués en els meus interessos més personals i trobés l’autenticitat del que em fa moure, de la passió, del que tots tenim a dins i de vegades, per culpa de deixar-nos endur per les circumstàncies de la vida, no brolla i queda amagat. He tingut temps per a reflexionar, donar-hi voltes, formar-me, envoltar-me de la gent interessant, de persones fantàstiques que m’han acompanyat, empoderat, aconsellat… Fa temps que tinc un projecte personal entre mans, la meva metamorfosi personal ha anat fent el seu camí, gestant idees i creant maneres de reinventar-me. Necessitava obrir una nova finestra a la meva vida i reencaminar la meva carrera per a dedicar-me a una cosa que realment m’omplís, que donés sentit al meu dia a dia com a dona, mare i professional. I finalment, després de mesos de treballs de formigueta, veurà la llum ben aviat! :)

Tota la meva vida he tingut un interès especial pel què rodeja la maternitat, i realment no me n’havia recordat més fins que fa uns mesos em van venir records de quan era petita. Vaig trobar un llibre on hi havia uns dibuixos meus… I el primer dibuix que vaig fer i la meva mare guarda ( li demanaré perquè no sé on és…) va ser el d’una “Mare Balena”, una balena embarassada…

dibuix2petita dibuixpetita

Més endavant quan ja era una mica més gran sempre deia que volia ser llevadora, fins que un dia, la mare d’un company meu d’escola que treballava d’això, em va dir: Ja saps que és una feina molt dura també? Mira, justament avui ha nascut un nen mort! :(

I aquesta frase va ser una sentència per a mi, imagineu la cara d’una nena de 10 anys a la que li diuen això… Sempre més vaig pensar que devia ser una feina terrible… I mira per on, ara penso que m’hauria encantat! Us convido a reflexionar sobre l’impacte que poden tenir les paraules dels adults en els nens…

Anys després vaig estudiar disseny de moda, una professió molt bonica i que m’encanta però que vaig acabar trobant buida de continguts, massa dedicada a la producció, vendre, vendre, vendre… Enriquir, enriquir, enriquir… Necessitava compaginar una feina on fos important la part estètica, de producte, amb la part social i de contacte amb la gent.

El meu embaràs i el meu part em van remoure, van fer que aquest interès tornés i es multipliqués. En aquest camí he pogut comprovar en pell pròpia la necessitat que hi ha de canvis profunds en temes com el part, la lactància, la criança… He llegit, he estudiat, m’he format en porteig i lactància, he intercanviat opinions i tot això m’ha portat a trobar una via per aportar a la gent tot el que em remou per dins.

I finalment neix “A Collibè”, el meu espai d’assessorament i venda de porta-nadons i articles de criança. Una botigueta de productes bonics per a nadons i mares. Neix a Banyoles, com vaig néixer jo i el meu fill. On m’agrada viure i on sóc feliç!

El nom A Collibè  em va semblar fantàstic per a representar la idea de portejar els infants, de dur-los a prop. A tots els nens els encanta anar a collibè!!

I per altra banda em recorda a la meva infantesa, el meu pare tenia ovelles i jo les veia néixer i m’encantaven. Aquesta locució adverbial ve de carregar les ovelles al coll, com fan els pastors. Així que el nom em representa a tope i és ideal!!

Per tant a partir de novembre ja podreu passar a veure’m, encara estic amb gestions, comandes, obres, burocràcia i tota la bogeria que suposa començar un projecte com aquest. Tot i així estic molt feliç i emocionada!

Us deixo una foto de com està quedant! :D Us agrada??

botiga

A la botiga hi podreu trobar porta nadons ergonòmics, bolquers de tela, collarets de lactància, collarets d’ambre per a la sortida de les dents, roba de cotó orgànic, sabatetes per les primeres passes entre d’altres productes! ;)  També tindrem un espai per a fer tallers, grup de criança, xerrades… Us convido a tots a venir! Ben aviat!!!

acollibeweb

Em podeu seguir a facebook i a l’instagram!

Gràcies per llegir-me i…

Happy Blogging! ;)

 

“Adaptació” entre cometes…

Hola de nou! Avui escric en aquell moment en què potser no hauria de fer-ho… En “calent” que en diuen! Vinc de deixar en Roc a l’escola bressol. Portem ja 5 dies del que n’anomenen “adaptació” i ho escric així perquè l’adaptació que estem fent no concorda amb el significat de la paraula… dista molt del que és una adaptació real vista des de la perspectiva del nen i no de l’adult.

Quan vaig apuntar-lo a l’escola ja em van avisar que ells l’adaptació la feien tot el mes de setembre i que els pares no podíem quedar-nos, em van dir que els nens s’adapten abans… El que potser volien dir és que es resignen abans i jo potser no vaig voler-ho entendre.

Ara mateix tinc una sensació similar a la que vaig tenir després de parir, de desengany, d’haver confiat en les paraules dels “professionals” que se suposa que vetllen pel teu benestar. Una vegada més m’he equivocat.

No diré que és una mala escola, perquè no crec que així ho sigui, ni diré que les educadores no són dolces, amables i afectuoses, perquè diria una mentida. Tot i així sento la necessitat de dir que no enfoquen l’adaptació des del respecte cap a l’infant. Una altra mostra  més de l’adultcentrisme del que vivim en la nostra societat.

Quan explico això a la família, als coneguts, alguns amics em diuen que deixar el nen plorant a la “guarde” és el normal, el natural, el que s’ha fet tota la vida. Que tots nosaltres ho vam viure i no estem traumatitzats… Que és normal que plori perquè ha estat massa temps amb mi, que no està acostumat a estar amb els altres… MENTIDA, MENTIDA, MENTIDA I MENTIDA!!! i a més PODRIDA!!!!!

Estic farta que es justifiqui sempre qualsevol plor i sentiment del nen dient que és per culpa de la mare, que és per culpa d’haver estat massa amb mi. El món al revés senyors i senyores, és justament el fet de tenir un bon vincle amb la mare el que fa que un nen sigui més segur de si mateix, més resilient.

Algú s’ha preguntat com se sent un nen en aquesta situació? La mare, el pare, els avis, que són la seva figura de referència, de fortalesa… de sobte el deixen en un lloc desconegut, amb nens que no coneix, un espai nou, educadores que no ha vist mai… Com voleu que reaccioni? Content i tranquil??? Doncs no, reacciona plorant, cridant, enganxat a nosaltres, sent desconcert, por, sensació d’abandó…

Nosaltres som els responsables de deixar-lo en una “guarde”, ells no ho necessiten, ells estarien molt millor amb nosaltres, però hem de treballar, volem temps lliure… i és lícit, però deixeu-me dir que la manera que tenim de fer-ho no és gens adequada.

Ens falta paciència, no en tenim, ho volem tot de pressa, de seguida, que s’adapti, que vagi content a l’escola, que allà tenen molts joguets, hi ha nens i nenes, canten cançons… és la bomba tu!!

Quan ho explico, alguns em diuen “això és la vida! Són emocions que han d’experimentar” i podria estar-hi d’acord, però també és la vida que un nen baixi per un tobogan i oi que el primer dia que trepitja un parc probablement no hi pujarà? Oi que li explicareu amb calma, li ensenyareu com baixen altres nens? L’ajudareu a pujar per l’escaleta? Li donareu la mà per baixar? O potser el deixareu sol el primer dia i apa avall!!! Oi que no? Doncs això mateix hauria de servir d’exemple per il·lustrar una autèntica adaptació.

En un món ideal, si existís una societat conscient del que realment necessiten els infants, una adaptació es faria amb els pares, avis o figures properes, seria gradual, podrien explorar l’espai amb nosaltres, veurien com parlem amb l’educadora, que juguem amb ells i els altres nens, com a mínim això hauria de durar una setmana. I a partir d’aquí, no dic que no, començar a deixar-lo a estonetes ell sol. Però no. Anem a la brava, els deixem des del primer moment i ells s’adapten perquè són petits supervivents.

rocescola

Sóc conscient que no visc en aquest món ideal i que la gran majoria d’escoles bressol i escoles de primària no fan adaptacions d’aquest estil. I si vols aquest tipus d’educació tan respectuosa i amb un ritme tan tranquil potser cal que te’n vagis a buscar a vés a saber on, una escoleta que treballi així i que existeixen, en tinc constància. Però jo no vull renunciar a dur el meu fill a l’escola més propera, a anar-hi caminant, que pugui dinar amb mi a casa i ara per ara això és el que hi ha. Prioritzo aquesta opció tot i que tindria alternatives agafant el cotxe i anant fora a dur-lo a un lloc més respectuós, però quin preu hauria de pagar? Córrer i consumir energia i recursos? Seria tot plegat més respecutós per a mi o per la meva família? No ho crec… Deixaria de respectar el nostre modus vivendi km0.

Tot i així m’agradaria que de mica en mica canviessin les coses, que els mateixos pares demanéssim els canvis, que sent conscients les coses poden canviar i qualsevol canvi per petit que sigui, poc a poc farà que les coses puguin ser millor. Sóc il·lusa? Potser sí.

Mentrestant en Roc es va “adaptant” a la seva manera, per descomptat que es resisteix a què el deixi i això és el que duc pitjor… Aquesta “separació” és el més desagradable, em suplica que no el deixi i què hi ha més dur per una mare és veure patir un fill? I si, pels que no ho creieu, pateix. Encara que al cap de deu minuts ja no plori. Ells viuen les emocions a l’instant, són capaços de sentir por i desconsol i al cap de no res, si els distreus, s’ho passen bé perquè viuen el moment i sort en tenen d’això. No són com els adults que retenim el patiment en la memòria.

I bé, anem fent passets, piano piano, adaptant-nos tots plegats a la nova situació. Jo, si fos per mi, ja voldria ser a Nadal i veure aquests dies lluny, en la memòria i relativitzar.

I com em diu una amiga…. Quan et sentis així repeteix el mantra: TOT PASSARÀ! 

Happy Blogging ;)

 

Tornada de vacances…

Hola de nou! Ja s’han acabat les vacances… :( Ja ho diuen que tot el que és bo s’acaba!!

Ara toca posar-nos a to altra vegada i enfocar una nova etapa. Hem gaudit a tope de l’estiu, sense treva, sense límits i barra lliure en tot! Em sento molt afortunada i agraïda per haver pogut passar unes vacances en família tan especials. De vegades portem un ritme trepidant i fem tantes coses que no ens aturem per a reflexionar i donar gràcies del que vivim.

Hem anat a Formentera! Un regal per als sentits, amb en “Guigui” (en Sergi, el germà d’en Ricard) que és l’ànima bessona d’en Roc.

IMG_8217 còpiaIMG_8184 còpiaIMG_8533 còpiaIMG_8414 còpia

IMG_9105 còpiaIMG_8465 còpiaIMG_8998 còpiaIMG_8444

Hem aprofitat la festes d’estiu de Banyoles i Malgrat amb els gegants!!

IMG_9108 còpiagegants

Hem fet estany i natura,

IMG_7686 còpiafoto 2

Platja…

tocalmarsmlmescalacadaques

…amics…

IMG_8738 còpiaamics

i molts gelats!!!!

IMG_7927 còpiagelat

Podem dir que vivim la vida plenament i gaudim dels petits moments tant com podem! :)

Ara toca preparar l’artilleria per a començar a la llar d’infants. A partir de l’1 de setembre en Roc anirà a la “guarde” i ens hem de preparar. Li vaig explicant que aviat anirà a l’escola, que tindrà una mestra… Que allà podrà pintar, cantar, jugar amb altres nens… Ell diu que “vale” però no sé fins a quin punt n’és conscient…

Li hem comprat un conte “En Pep va a l’escola” i li encanta, el llegim cada dia i de vegades més d’un cop…

Haurem de fer adaptació, ell i jo… Ja us explicaré que tal la nova experiència i com ho hem viscut!
De moment preparant el terreny i amb nous projectes i il·lusions en camí!! :)

Feliç tornada a tots i totes!!

Happy Blogging ;)

 

Fomentant la seva autonomia

Hola!! Aprofitant que aquesta setmana passada hem fet bricolatge a casa, us explico el motiu dels fets! :) Ja fa temps que anàvem al darrere de la idea de fer una torre d’aprenentatge per en Roc, però no trobàvem ni el temps d’anar a Ikea ni el temps per a fer-la…

A casa, ens agrada molt que en Roc tingui la seva pròpia autonomia, en la mesura del possible… I per això hem fet alguns invents per a fer-li més fàcil.

La torre d’aprenentatge és fantàstica per a apropar els nens a la cuina, a partir dels 18 mesos comença una etapa d’imitació molt potent i els nens estan molt motivats per a aprendre, col·laborar i observar.

A més, nosaltres som molt de cuinar i com podeu comprovar a la foto, en Roc se sent d’allò més còmode fent de les seves a la cuina! ;)

IMG_6958 còpia
M’encanten aquests moments de complicitat entre pare i fill!

Al final vam trobar el moment de fer-ho, aprofitant una tarda de pluja…

Us deixo aquí el vídeo que hem fet servir nosaltres per a fer la torre amb un parell de tamborets Bekväm d’Ikea ( què faríem sense Ikea?).

A més, hem adaptat el bidet del nostre lavabo, així en Roc té el seu raconet per a rentar-se les mans i les dents. El mirall és genial perquè s’enganxa a la paret sense necessitat de fer cap forat.

Recordeu que la higiene dental és essencial des de ben aviat per tal de prevenir les càries. Encara que les dents siguin de llet és molt important evitar les càries en la infància.  Aquí us deixo un vídeo molt i molt recomanable per a entendre el perquè hem de rentar les dents dels nostres nadons des de ben aviat, és llarg però val molt la pena.

videtweb

Doncs ja ho veieu! Un parell d’idees molt senzilles i econòmiques per afavorir l’autonomia dels vostres petits.

Feliç setmana i no us oblideu de compartir si us agrada el que heu llegit!

I vosaltres? Què heu fet a casa per afavorir que el petits siguin més autònoms?

Happy Blogging! ;)

 

Llistes de naixement i no morir en l’intent… (1a part)

Tenir una amiga embarassada fa molta il·lusió, però si a més, aquesta amiga és com una germana té un component d’emoció molt important! :)

M’encanta poder resoldre dubtes que té, poder-li oferir consells, ja que jo en el moment d’estar embarassada també vaig tenir la sort de tenir una gran amiga al costat que em va guiar. Aquesta ajuda mútua entre dones, entre mares, crec que és imprescindible. Tot s’aprèn, som éssers mimètics, imitem el que tenim a prop… Per això és tan important rodejar-se de persones que passen o han passat pel que tu estàs passant. És una manera d’estar tranquil·la, de tenir una guia i sentir que estàs fent bé les coses.

I com que les amigues són fantàstiques i exigents alhora, ja us podeu imaginar que m’ha posat deures i m’ha demanat que escrigui un post sobre els imprescindibles de tota mare principiant.

El més normal és tornar-se boig el primer cop que entres en una botiga de puericultura i et comencen a parlar amb noms estranys i a ensenyar artefactes. Costa molt discernir del que és necessari i el que no, jo mateixa vaig comprar coses que he acabat sense fer servir… Per tant intentaré fer un resum del què és més necessari i del què us podeu estalviar.

Val a dir que aquest escrit és un punt de vista personal, que la nostra situació concreta i els meus gustos hi tenen molt a veure així que no us ho agafeu al peu de la lletra, us ho podeu prendre com una guia de recomanacions d’amiga :)

Comencem:

Quan vas a una botiga de puericultura i et donen per primera vegada la llista d’imprescindibles per al teu nadó, sol ser una llista similar a aquesta.

plantilla-lista-nacimiento1 web

La meva cara va ser un poema quan vaig començar a llegir tota la barbaritat de coses que es necessiten! Pensava que potser hauríem de demanar un crèdit… A més, algunes botigues t’obliguen a quedar-te amb tot el que poses a la llista si al final no t’ho han regalat… Ells el negoci no el deixen escapar.

Conclusió, vaig haver de destriar molt i tot i així encara me’n van colar moltes de coses innecessàries! Així que tranquils futurs pares i mares, la cosa no és tan extensa com us volen fer creure.

La primera premissa de totes, la qual he descobert un cop ja he tingut l’experiència… És que l’única cosa que necessita un nadó és… i ara no us penseu que sóc una hippie… el cos de la seva mare! :) I ja està! Jajaja! Apa, ja ho teniu tot a punt! Bromes a part, això cal tenir-ho molt present, però evidentment necessitareu més cosetes perquè vivim en un món civilitzat i no estem a les coves prehistòriques… Encara que el nostre ADN això no ho sap i el vostre nadó tindrà exactament els mateixos instints i necessitats que els nadons de fa 3 milions d’anys.

Anem per pams, aniré resseguint els conceptes de la llista que us he enganxat més amunt per a no deixar-nos res!

  • Passeig 

El concepte passeig és molt ampli, tothom s’imagina els passejos amb el seu nadó en un cotxet, un dia de sol, de calma, el nen dormint plàcidament… I la majoria vegades tots aquests requisits de cop no es donen mai. Moltes vegades el nen plora, vols entrar a les botigues i no passes pels passadissos amb el monstre de cotxet que portes, plou, el camí està ple de pedres i sembla que el nen vagi pel París Dakar… Amb tot això us vull dir, que per a nosaltres la millor eina de passeig no va ser el cotxet, va ser el porteig.

Nosaltres, després de mirar molts models, vam triar aquest cotxet. Quan te’ls ensenyen no acabes de controlar mai què és un cabàs, un maxicosi, grup zero, la cadireta, bla, bla, bla…

Et diuen si vols un 3 peces o un matrix… Perdona???

Diferència entre una cosa i altra: el 3 peces té el Grup Zero o Maxicosi separat del cabàs, en canvi el matrix és una fusió entre els dos… Jo vaig agafar un 3 peces i sempre penso que em vaig equivocar, però tampoc tinc clar si hauria sigut millor l’opció matrix… El que si que tinc claríssim ara és que m’estalviaria directament comprar un cotxet com aquest. Aniria directament a buscar-ne un de segona mà o compraria un cotxet paraigües d’entrada, una opció que m’agradava força és el City Mini de Baby Joggër, encara que té l’inconvenient que el nen mira cap a davant i no pots girar-lo.

Espero  no haver-vos embolicat gaire, total que la meva conclusió a l’hora de triar un cotxet és la següent:

-Valorar quin tipus de vida fas, agafes autobús sovint? Metro? Vas molt de botigues? No tens ascensor? Tens lloc a casa per a deixar-lo desplegat? És petit portaequipatge del teu cotxe? Si és així tria un cotxet lleuger, fàcil de maniobrar i que es plegui fàcil i ràpidament.

-Et preocupa no veure el teu nadó mentre el passeges? Aquesta resposta és Sí en la majoria de casos perquè assumim que el posarem al cotxet des del començament i molta estona. Pensem que passarà més estona al cotxet que als braços i la majoria de vegades és al revés. Ara que ho veig amb perspectiva, pel poc que el vaig utilitzar jo, no veig tan greu portar-lo mirant endavant. Tenint en compte que un nadó passa per una exterogestació i que en Roc no va ser cap excepció i no va anar tranquil al cotxet fins als 9-10 mesos… (ho explico aquí) directament el podria haver posat mirant cap a davant sense problemes.

Resumint, en aquest apartat apuntaria com a elements imprescindibles:

Cotxet (3 peces i/o paraigües) amb la seva bossa corresponent, sacs d’hivern (maxicosi i cadireta) i protector de la cadireta per a l’estiu. Pel cabàs jo no crec que sigui necessari un sac, amb una manteta i el petit ben abrigat ja fareu! Però depèn molt de la zona on visqueu i l`època en que neixi el vostre nadó. A temps de comprar-lo sempre hi sou!

Canviador portàtil… La majoria de marques de cotxet el regalen amb la bossa, també els regalen a les revistes…

Musselines, són pràctiques per a tapar al nen quan s’adorm a l’estiu, per a embolicar-lo quan neix, però si us aconsellen utilitzar-les com a para-sols, tingueu en compte això.


Portanadons
: Si us decanteu pel porteig, us recomano que us informeu de quin és el millor portanadons per a cada moment i tingueu en compte que un portanadons ha de ser ergonòmic per al portador i per al nadó.
 Nosaltres hem portejat amb fulard elàstic, fulard de tela, bandolera d’anelles, motxilla Manduca, per a la platja el Tonga, ara ens funciona el Hip seat… El porteig enganxa, però tot té el seu moment, de mica en mica vas veient el que necessites.

Pir2
M’encanten els papes portejant!!

 

  • Alimentació

En aquest apartat parlaré des del meu punt de vista personal i experiència com a mare.

Si prens la decisió informada (totalment lícita) d’alimentar el teu fill amb lactància artificial, sento no poder donar-te consells, ja que no ho he viscut en primera persona. El millor que pots fer és assessorar-te amb altres mares que com tu heu optat per aquesta via, elles t’aconsellaran sobre què els va anar millor.

Per altra banda, si prens l’opció d’alletar al teu fill amb lactància materna exclusiva, has de saber que pels 6 primers mesos no necessites res més que els teus pits. La indústria sap que tindrem dubtes, que molt sovint sorgeixen dificultats… Tot això fa que comprem “per si de cas” mugroneres, biberons, tirallets, coixins de lactància… i un llarg etcètera de productes, que tènen la seva finalitat, però que “per si de cas” de moment, no cal comprar.

Una bona recomanació és tenir localitzat el vostre grup de suport a la lactància materna més proper i visitar-lo, si podeu, durant l’embaràs.

El tirallet no és essencial en primera instància, però si el vols tenir per si algun cop t’has d’extreure llet o més endavant has d’incorporar-te a la feina i has de fer lactància diferida, perfecte. Tot i així no és imprescindible i jo us recomanaria assessorar-vos molt bé sobre quina marca i quin tipus de tirallets comprar perquè no són precisament econòmics i de vegades comprem sense tenir coneixement de la necessitat real i això ens fa mal comprar.

I passats els 6 mesos i pensant en l’alimentació complementària serà el moment de pensar en:

Trona oficial: Aquí us explico la nostra experiència amb la Stokke TrippTrapp. Per a nosaltres molt bona trona, ja que és evolutiva i s’adapta als canvis del nen. Per a mi l’únic inconvenient, el preu… Tot i així crec que val la pena la inversió, he de dir que és molt útil, té la possibilitat d’afegir-hi un accessori que per a nosaltres va ser genial perquè en Roc només volia estar al mig del “jaleo”, i això ens va permetre tenir-lo a taula ja de ben petit, molt abans i tot de començar l’alimentació complementària.huevitoweb I és que a casa som molt de viure al voltant de la taula i és un lloc on hi fem vida!

Trona alternativa: Per a nosaltres ha estat molt pràctic tenir 2 trones, una per a deixar a taula i l’altra per a tenir a la cuina, a casa dels avis, treure a la terrassa, etc. La nostra trona alternativa ha sigut aquesta, té les tres b i és tot terreny! Estem encantats, només us dic que en tenim 3… Una per a casa nostra i les altres dues a casa dels avis respectius.TronaIkeaweb

Pitets: Aquest terreny és únic i exclusiu de les àvies i les tietes… No diré més! Ah si, me n’oblidava! Els que sigueu partidaris del BLW hauríeu de tenir un parell de pitets anti-bombes com aquests! :)

Trona de viatge: Pel meu parer és prescindible, nosaltres no en tenim. Actualment la majoria de restaurants tenen trones i nosaltres ens hem anat adaptant al que ens hem trobat. Si no hi havia trona… imaginació al poder! :)

Joc de plats infantil: Totalment prescindible i a més segur que te’n regalen com a mínim 2 jocs… Un nadó pot menjar en qualsevol plat i pot beure amb got de vidre… I el més probable és que quan comenceu mengi amb les mans i directament de la taula o de la safata de la trona, si no voleu veure el plat volar… I un apunt, no cal comprar el biberó per a donar-li aigua al nen, els nens beuen aigua de qualsevol recipient!

Altres: Termos, reixetes anti-ofec, culleretes d’aprenentatge, gots d’aprenentatge… Infinitat de tonteries…

  • Mobiliari

Com ja deveu saber a hores d’ara, a casa som practicants i fans incondicionals del collit. Per a nosaltres no ha sigut cap trasbals preparar l’habitació d’en Roc, més que res perquè no vam preparar quasi res més que un bressol adaptat al costat del nostre llit. Aquí ho explico detalladament.

Evidentment que a la botiga us intentaran convèncer que necessiteu bressol, moisès, butaca de lactància, bressol de viatge, parque, còmoda amb canviador…

I no dic que algunes coses no siguin útils, però dependrà dels vostres gustos i necessitats concretes.

Bressol: Per a nosaltres l’opció va ser adaptar un bressol de l’Ikea al nostre llit, però al mercat podeu trobar varis models de bressols que tenen l’opció d’acoblar-se al vostre llit, o fins i tot fer-ne un de casolà! Us soprendria saber la de pares manetes que corren pel món! :)

bressolweb

Moisès: Nosaltres el vam fer servir molt poc, en Roc no volia estar estirat mirant el sostre, era impossible deixar-lo més de 2 minuts a dins. Per sort ens l’havien deixat… El teníem al menjador perquè dormís mentre fèiem coses, però la realitat va ser que quan dormia era a sobre meu, mentre jo estava al sofà, mentre el portejava… Tot menys el moisès! El mateix em passava amb el cabàs del cotxet… Ja m’explicareu com us ha anat a vosaltres!

Canviador: El canviador és d’aquelles coses que té una utilitat relativa, depenent de l’espai que tinguis a casa. Si tens espai de sobres, endavant. Si vas justet, pots utilitzar una solució pràctica que és muntar-lo sobre la calaixera que tinguis per la robeta del nadó. Un bolquer es pot canviar sobre qualsevol superfície, per tant, no és cap obligatorietat tenir un moble canviador.

Hamaca: Nosaltres hem fet servir força l’hamaca de Babybjörn. No és un lloc on deixava en Roc hores però m’ajudava en moments puntuals com a l’hora de cuinar, de dutxar-me, estendre una rentadora… No s’hi ha passat hores però ha sigut un molt bon recurs! Per tant, sí aquest seria un bon imprescindible!hamacagranweb

Bressol de viatge: No m’agraden gens! Va, ja ho he dit! No en tenim i no en vull ni sentir a parlar! El trasto més inútil de la història… Per a començar la persona que els va inventar, ho va fer per cabrejar el pobre pare que intenta muntar-lo sense cap mena d’èxit. I a més molt poc pràctic per la meva manera d’entendre. Tu tens el nen adormit als braços i l’has de precipitar a 1 metre de profunditat per a deixar-lo dormint. Que aixequi la mà el que és capaç de deixar el nen dormint allà sense que se li desperti pel camí…

Parc: A casa som partidaris del moviment lliure del nadó i com a tal som contraris a la idea de limitar-lo dins d’un parc. Tots nosaltres de petits ens vam passar hores a dins del parc, però no és el que jo vull pel meu fill.

Habitació: Nosaltres hem muntat una habitació Montessori per en Roc on juga, fa la migdiada i més endavant hi podrà dormir.

Fins aquí per avui!

… Seguiré en el proper post…

 

BLW: Amb el menjar no s’hi juga… o si?

No sé a vosaltres, però a mi de petita sempre m’havien dit: “Amb el menjar no s’hi juga!” i sempre he tingut interioritzat aquest concepte molt a dins meu, inconscientment, tant que el primer cop que vaig sentir a parlar del BLW em va semblar de bojos!

Arriba un moment, al voltant del 6 o 7 mesos, en alguns nens abans, altres després, que has de començar a pensar a oferir alimentació complementària al teu fill. Dic “oferir” i no dic “introduir” perquè l’objectiu ha de ser que el nen sigui autònom i estableixi una relació saludable amb el menjar i només ho aconseguirem oferint i no forçant… Oi?

Des del moment del naixement i fins als 6 mesos, per anar bé, el nadó hauria de ser alimentat exclusivament amb llet materna a demanda, o en el seu defecte, amb llet de fórmula. Aquestes són les recomanacions de l’OMS. La ingesta de qualsevol aliment que no sigui llet materna o adaptada abans dels 6 mesos no està recomanada, ja que pot comportar problemes potencials.

Aquella idea de deixar menjar al nen tot sol, sense donar-li jo a cullerades, d’oferir-li els aliments sense triturar… Ho veia com una barreja entre imprudència i atreviment que no m’acabava de convèncer..

La sort que vaig tenir és que una amiga meva, té un fill 6 mesos més gran que en Roc i vaig poder observar en primera persona com funcionava el mètode. Més endavant vaig anar a una conferència del pediatre Carlos González on explicava el tema i he de reconèixer que vaig sortir entusiasmada amb la idea, em va acabar de convèncer del tot.

Va ser aleshores quan vaig decidir informar-me’n una mica més i vaig consultar llibres per a tenir les coses més clares. Us recomano “El niño ya come solo” de Gill Rapley i “Mi niño no me come” de Carlos González.

IMG_3251 còpia

Us en faig cinc cèntims pels quals no teniu ni idea del que parlo!

El terme BLW (Baby Led Weaning) significa “alimentació autoregulada pel nadó”, és el terme que utilitzen els anglesos per a indicar el moment que el nadó està preparat per a començar a menjar altres aliments que no siguin llet materna.

El normal fins el dia d’avui era que el pediatre et recomanés començar amb farinetes de cereals al vespre i anar oferint aliments triturats, amb tants grams de carn, de verdura, etc. Alimentar el nadó amb horaris i menús rígids i fer que el nen prengués un paper passiu en l’alimentació. I jo dic, si donem el pit a demanda perquè no podem també oferir l’alimentació complementària a demanda?

Aquest tipus de pauta estricta encara és vigent avui en dia i ara que n’estic ben informada, deixa molt a desitjar a escala nutricional pels nostres fills. L’únic expert en saber quants grams d’aliment necessita en cada moment és el nostre nadó.

Una reflexió que fa Julio Basulto i m’encanta és:

“L’alimentació complementària s’anomena així perquè és un complement, no un substitut. Un complement no és una peça fonamental en la nostra indumentària, és un a més a més, un detall que ens complementa. En alimentació infantil el “vestit” seria la llet materna i el “bossa de mà, collaret…” serien la resta d’aliments.

Si us interessa llegir l’article del Julio on s’explica, us el deixo AQUÍ.

Per tant, s’entén que la idea no és substituir la llet materna, sinó que es tracta de complementar-la i fer que el nadó aprengui a menjar com els adults. Tenint sempre present que la base en la seva alimentació serà la llet materna fins ben entrat l’any de vida.

A partir de quan?

Cada nen és diferent, alguns estan preparats abans i d’altres necessiten més temps. Cap al voltant dels 6 mesos aproximadament hem d’observar que el nadó estigui preparat, valorant que:

  • Es mantingui assegut. Mantenir-se assegut és important, ja que indica la maduració del sistema digestiu i de la faringe. Si el nen no es manté assegut, seria imprudent oferir aliments sòlids, ja que no hauria madurat la seva capacitat de mastegar i deglutir.
  • Ha perdut el reflex d’extrusió. Mecanisme que té el nadó d’escopir qualsevol cosa de la selva boca que no sigui llet. Segurament heu vist nadons que escupen el menjar just després que els  donessin una cullerada de triturat. Això significa que encara no han perdut el reflex d’extrusió.
  • Té la capacitat de dir que no amb gestos. Molt important perquè ens pot comunicar que ja no en vol més.
  • Mostra interès del menjar.
  • Té la capacitat d’endur-se un aliment a la boca, coordinació ull-mà.

IMG_0369 còpiaIMG_0498 còpiaIMG_0570 còpiaIMG_0725 còpia

Com es fa?

  • Oferir al nen aliments sans i variats, incorporar-los un per un amb 24 hores de separació entre ells per a poder detectar, en cas d’al·lèrgia, quin ha estat l’aliment problemàtic.
  • Asseure al nen a taula amb nosaltres a cada àpat vigilant que en aquell moment no tingui ni gana ni son. Oferirem els aliments després d’haver fet pit o donar biberó, recordem que l’objectiu no és substituir la llet!
  • Els àpats han de ser un moment d’exploració i joc.
  • Es pot oferir aigua però no és imprescindible, ja que la llet cobreix les seves necessitats d’hidratació.
  • Omplir-se de paciència i oblidar les quantitats.
  • Tallar els aliments de manera que li sigui fàcil de manipular, en forma de bastonets és ideal, o de manera que puguin agafar bé i amb tota la mà el tros d’aliment.
  • Apagar la televisió, la ràdio i no deixar mai al nen sol.
  • No obligar mai al nen a menjar.

Avantatges

  • Permet oferir els aliments de manera respectuosa, al ritme del nen sense forçar.
  • És pràctic, barat i estalvies temps, ofereixes el mateix que menja la resta de la família i quan surts a fora no cal preparar triturats.
  • Donem autonomia i capacitat d’autoregular-se als nens.
  • Integrem més ràpidament al nen en les rutines i els hàbits familiars.
  • Ajuda a desenvolupar la musculatura mandibular, la motricitat fina i la parla.
  • Redueix l’estrès de calcular les quantitats exactes de cada àpat infantil, el nadó s’autoregula i a més aprèn a menjar.
  • S’estableix una relació agradable i divertida entre el nen i el menjar.

IMG_2460 còpia

Les pors

Aquesta manera d’aprendre a menjar pot preocupar a molts pares que creuen que el nen té moltes possibilitats d’ofegar-se. Primer de tot cal diferenciar entre fer arcades i l’ofegament.

  • Fer arcades no significa ofegar-se, és un mecanisme del nostre cos que evita que un tros massa gran de menjar entri a les nostres vies respiratòries. Tots els nens fan arcades quan aprenen a menjar i de fet és important que les facin, ja que significa que el seu cos funciona perfectament i que estan aprenent a menjar. Tots donem per suposat que quan els nens aprenen a caminar o a anar en bicicleta cauen moltes vegades… Doncs per aprendre a menjar també faran arcades sovint i fins i tot vomitaran algun cop. La majoria, després d’això, segueixen menjant amb total normalitat. L’adult que acompanya al nadó ha de ser-ne conscient, mantenir-se serè i no donar copa a l’esquena del nen ni intentar treure-li el menjar de la boca, ja que això podria fer que s’ofegués de veritat. Cal observar, mantenir la calma i no intervenir si no és realment necessari.
  • Ofegament. La por més gran que tenim tots els pares i mares és que el nostre fill s’ofegui. Cal dir que si el nadó reuneix totes les característiques que indiquen que està preparat en principi no seria habitual un ofegament. Tot i així cal saber que quan un nadó deixa de fer soroll durant les arcades, significaria que l’aire no passa per les vies respiratòries i s’hauria d’actuar de la mateixa manera que si s’empassa qualsevol objecte. En general, feu o no feu BLW amb els vostres fills, és molt recomanable fer un taller de primers auxilis. Aquí us deixo un vídeo on podeu veure una maniobra de reanimació.

A més a més…

  • Molta paciència i calma.
  • Prepareu-vos per netejar.
  • És un avantatge tenir mascotes que netegin el terra :)
  • No cal que tingui dents, pot mastegar amb les genives i aixafar el menjar amb la llengua i el paladar. No cal ni una dent. De fet, la lactància materna prepara al nadó per la masticació i amb els triturats fem que desaprenguin aquesta capacitat que ja tenien adquirida. Us deixo un article molt complet que ho explica AQUÍ.
  • Relaxa’t, gaudeix i diverteix-te amb el teu fill.
  • Fes moltes fotos! Són moments únics.
  • Llista d’aliments no recomanats abans de l’any.

IMG_2804

Aquí us deixo un dels primers moments que en Roc va tenir contacte amb un aliment! ;)

Quins records!!!

Espero que us hàgi sigut útil la informació!

Happy Blogging! ;)

 

 

 

 

Descobriments de mare principiant

Hola de nou! :) Torno amb energies renovades! Mira que volia evitar prendre antibiòtics perquè em destrossen la flora però he de dir que SORT n’he tingut aquesta vegada! Buf, que dur que es fa ser mare i estar malalta…

Bé aquesta vegada us porto un recopilatori que fa temps que volia escriure i que penso que pot anar molt bé tenir a mà els primers mesos després de ser pares. Es tracta de descobriments que vas fent al llarg dels dies i que normalment ningú t’explica.

Alguns potser ja els sabreu, però els volia enumerar perquè a les mames principiants ens va molt bé tenir a mà segons quines informacions. A cada punt i sobre la paraula clau hi trobareu un enllaç on s’amplia la informació. Papes també podeu llegir!

  • El teu fill neix cobert d’un greix blanquinós anomenat vèrnix caseosa, no s’ha de retirar, es reabsorbeix. No es recomana banyar als nadons després de néixer, per tant, demaneu expressament que no ho facin perquè hi ha hospitals que per protocol ho fan sense dir res! Quan neix un nen ha d’estar en contacte directe amb la mare des del minut zero, res de banys! El pell amb pell és sagrat i oblideu-vos de les colònies i les llets hidratants!pellambpell
  • La primera caca que farà el teu fill serà tipus “xapapote”… es diu meconi i normalment s’expulsa les primeres 24-48h després del part.
  • En els primers pipins podeu trobar-vos unes taquetes de color teula, jo em vaig pensar que era sang i vaig avisar a les infermeres! Són els urats i són típics dels primers dies. En el cas de les nenes és possible que els primers dies tinguin un sagnat vaginal.
  • Si, de vegades els nadons, sobretot els prematurs, neixen peluts, recoberts d’un pel moixí al front, espatlles, esquena, cames… Això és el lanugen i acaba desapareixent al cap d’unes setmanes després de néixer.
  • Després del part,  la festa continua! Tens com unes “contraccions” força molestes… Són del tot normals i si dónes pit les notes sobretot cada vegada que el teu fill mama. És l’úter tornant al seu lloc.
  • Durant les primeres 24-48h, abans de la pujada de la llet, el pit produeix calostre, un líquid de color daurat que és una font de defenses i una bomba calòrica pel teu nadó, per poca cosa que sembli és indispensable per al teu fill.
  • Donar el pit no fa mal, només molesta una mica al començament, però no ha de ser un acte dolorós. Si fa mal, aleshores ens trobem davant d’un problema. Cal buscar ajuda immediatament, aguantar el dolor no és la solució.
  • Els nadons que fan pit passen per les anomenades “crisis o brots de creixement”, alerta aquí mames que feu pit! Informació molt important!!
  • Un nadó sa, mama de 8 a 12 vegades al dia, fa com a mínim 3 caques al dia durant les primeres setmanes. A partir dels 2-3 mesos poden fer caca cada dia o fer-ne molt poc sovint, la llet materna s’absorbeix pràcticament al 100% i poden passar fins i tot setmanes. El nostre rècord 21 dies!! Sembla una bogeria però és així! Sempre observant que el nadó estigui normal i sense molèsties aparents.roc
  • El xumet no es recomana abans que el nadó tingui un mes, ja que pot interferir en la lactància. Tinguem en compte que un xumet és una eina per als adults, no una necessitat per al nadó. Si el volem oferir, és una opció i cal tenir en compte que algun dia se li haurà d’acabar retirant. Nosaltres no n’hem fet servir mai perquè en Roc no el va acceptar, però reconec que pot ser útil en casos puntuals com al cotxe, mentre et dutxes…
  • Els nadons escupen el xumet i qualsevol cosa que no sigui el pit, de la boca. D’això se’n diu reflex d’extrusió i desapareix a partir dels 6 mesos. Quan desapareix és un dels senyals que evidencia que el nen està preparat perquè li comenceu a oferir l’alimentació complementària.
  • La vitamina D es recomana als nadons pel dèficit de sol, us la receptarà el pediatre i és tota una odissea administrar-la amb èxit, ja ho veureu!
  • Els fabricants de bodys han inventat els plecs de sobre les espatlles per a treure el body pels peus i així evitar embrutar toooota l’esquena i el cap amb la caca meravellosa del vostre fill :) Ho podeu veure en aquest vídeo! Descobrir-ho em va fer molt feliç!!!!!!
  • Els bebès de vegades sembla que s’espantin i obren els braços de cop, això és el reflex de moro i és normal. Voleu veure en Roc com ho feia?ReflexMoro
  • Durant el primer mes els surten uns granets a la cara, són deguts a les nostres hormones que passen a través de la placenta durant l’últim mes d’embaràs. No s’han de tocar, marxen sols. Molta gent els anomena “granets de llet”.
  • Els bolquers de talla 0 i 1 tenen una franja groga al davant que queda tenyida de blau quan el bolquer està mullat. És un molt bon invent que jo vaig descobrir al cap de molts dies…
  • Pels còlics el que millor ens va funcionar va ser el porteig, pell amb pell, massatges a la panxona i la banyera anticòlics!
  • Pel culet vermell no hi ha millor remei que l’argila blanca en pols, evitar la humitat i culet a l’aire tot el que es pugui! :)
  • L’Apiretal és paracetamol i el Dalsy és Iboprufèn, ja ho sabieu oi? Doncs jo  ho vaig descobrir quan ho vaig haver d’utilitzar!
  • Per a qualsevol dubte sobre compatibilitat en la lactància de medicaments ,complements alimentaris, infusions, etc. consulteu e-lactancia.org

Bé, fins aquí, no se m’acut cap altra cosa! Però segur que me’n deixo alguna. Quins descobriments vau fer vosaltres durant els primers dies de ser pares?

Vinga expliqueu-me’n alguns! :)

Happy Blogging ;)