A COLLIBÈ: La meva metamorfosi professional

Perdoneu la meva desconnexió aquests últims dies… Ara us explicaré els motius! ;)

La maternitat ens canvia, a mi m’ha canviat o potser hauria de dir, que més que canviar-me, ha fet que indagués en el fons de mi. Ha fet que rebusqués en els meus interessos més personals i trobés l’autenticitat del que em fa moure, de la passió, del que tots tenim a dins i de vegades, per culpa de deixar-nos endur per les circumstàncies de la vida, no brolla i queda amagat. He tingut temps per a reflexionar, donar-hi voltes, formar-me, envoltar-me de la gent interessant, de persones fantàstiques que m’han acompanyat, empoderat, aconsellat… Fa temps que tinc un projecte personal entre mans, la meva metamorfosi personal ha anat fent el seu camí, gestant idees i creant maneres de reinventar-me. Necessitava obrir una nova finestra a la meva vida i reencaminar la meva carrera per a dedicar-me a una cosa que realment m’omplís, que donés sentit al meu dia a dia com a dona, mare i professional. I finalment, després de mesos de treballs de formigueta, veurà la llum ben aviat! :)

Tota la meva vida he tingut un interès especial pel què rodeja la maternitat, i realment no me n’havia recordat més fins que fa uns mesos em van venir records de quan era petita. Vaig trobar un llibre on hi havia uns dibuixos meus… I el primer dibuix que vaig fer i la meva mare guarda ( li demanaré perquè no sé on és…) va ser el d’una “Mare Balena”, una balena embarassada…

dibuix2petita dibuixpetita

Més endavant quan ja era una mica més gran sempre deia que volia ser llevadora, fins que un dia, la mare d’un company meu d’escola que treballava d’això, em va dir: Ja saps que és una feina molt dura també? Mira, justament avui ha nascut un nen mort! :(

I aquesta frase va ser una sentència per a mi, imagineu la cara d’una nena de 10 anys a la que li diuen això… Sempre més vaig pensar que devia ser una feina terrible… I mira per on, ara penso que m’hauria encantat! Us convido a reflexionar sobre l’impacte que poden tenir les paraules dels adults en els nens…

Anys després vaig estudiar disseny de moda, una professió molt bonica i que m’encanta però que vaig acabar trobant buida de continguts, massa dedicada a la producció, vendre, vendre, vendre… Enriquir, enriquir, enriquir… Necessitava compaginar una feina on fos important la part estètica, de producte, amb la part social i de contacte amb la gent.

El meu embaràs i el meu part em van remoure, van fer que aquest interès tornés i es multipliqués. En aquest camí he pogut comprovar en pell pròpia la necessitat que hi ha de canvis profunds en temes com el part, la lactància, la criança… He llegit, he estudiat, m’he format en porteig i lactància, he intercanviat opinions i tot això m’ha portat a trobar una via per aportar a la gent tot el que em remou per dins.

I finalment neix “A Collibè”, el meu espai d’assessorament i venda de porta-nadons i articles de criança. Una botigueta de productes bonics per a nadons i mares. Neix a Banyoles, com vaig néixer jo i el meu fill. On m’agrada viure i on sóc feliç!

El nom A Collibè  em va semblar fantàstic per a representar la idea de portejar els infants, de dur-los a prop. A tots els nens els encanta anar a collibè!!

I per altra banda em recorda a la meva infantesa, el meu pare tenia ovelles i jo les veia néixer i m’encantaven. Aquesta locució adverbial ve de carregar les ovelles al coll, com fan els pastors. Així que el nom em representa a tope i és ideal!!

Per tant a partir de novembre ja podreu passar a veure’m, encara estic amb gestions, comandes, obres, burocràcia i tota la bogeria que suposa començar un projecte com aquest. Tot i així estic molt feliç i emocionada!

Us deixo una foto de com està quedant! :D Us agrada??

botiga

A la botiga hi podreu trobar porta nadons ergonòmics, bolquers de tela, collarets de lactància, collarets d’ambre per a la sortida de les dents, roba de cotó orgànic, sabatetes per les primeres passes entre d’altres productes! ;)  També tindrem un espai per a fer tallers, grup de criança, xerrades… Us convido a tots a venir! Ben aviat!!!

acollibeweb

Em podeu seguir a facebook i a l’instagram!

Gràcies per llegir-me i…

Happy Blogging! ;)

 

Descobriments de mare principiant

Hola de nou! :) Torno amb energies renovades! Mira que volia evitar prendre antibiòtics perquè em destrossen la flora però he de dir que SORT n’he tingut aquesta vegada! Buf, que dur que es fa ser mare i estar malalta…

Bé aquesta vegada us porto un recopilatori que fa temps que volia escriure i que penso que pot anar molt bé tenir a mà els primers mesos després de ser pares. Es tracta de descobriments que vas fent al llarg dels dies i que normalment ningú t’explica.

Alguns potser ja els sabreu, però els volia enumerar perquè a les mames principiants ens va molt bé tenir a mà segons quines informacions. A cada punt i sobre la paraula clau hi trobareu un enllaç on s’amplia la informació. Papes també podeu llegir!

  • El teu fill neix cobert d’un greix blanquinós anomenat vèrnix caseosa, no s’ha de retirar, es reabsorbeix. No es recomana banyar als nadons després de néixer, per tant, demaneu expressament que no ho facin perquè hi ha hospitals que per protocol ho fan sense dir res! Quan neix un nen ha d’estar en contacte directe amb la mare des del minut zero, res de banys! El pell amb pell és sagrat i oblideu-vos de les colònies i les llets hidratants!pellambpell
  • La primera caca que farà el teu fill serà tipus “xapapote”… es diu meconi i normalment s’expulsa les primeres 24-48h després del part.
  • En els primers pipins podeu trobar-vos unes taquetes de color teula, jo em vaig pensar que era sang i vaig avisar a les infermeres! Són els urats i són típics dels primers dies. En el cas de les nenes és possible que els primers dies tinguin un sagnat vaginal.
  • Si, de vegades els nadons, sobretot els prematurs, neixen peluts, recoberts d’un pel moixí al front, espatlles, esquena, cames… Això és el lanugen i acaba desapareixent al cap d’unes setmanes després de néixer.
  • Després del part,  la festa continua! Tens com unes “contraccions” força molestes… Són del tot normals i si dónes pit les notes sobretot cada vegada que el teu fill mama. És l’úter tornant al seu lloc.
  • Durant les primeres 24-48h, abans de la pujada de la llet, el pit produeix calostre, un líquid de color daurat que és una font de defenses i una bomba calòrica pel teu nadó, per poca cosa que sembli és indispensable per al teu fill.
  • Donar el pit no fa mal, només molesta una mica al començament, però no ha de ser un acte dolorós. Si fa mal, aleshores ens trobem davant d’un problema. Cal buscar ajuda immediatament, aguantar el dolor no és la solució.
  • Els nadons que fan pit passen per les anomenades “crisis o brots de creixement”, alerta aquí mames que feu pit! Informació molt important!!
  • Un nadó sa, mama de 8 a 12 vegades al dia, fa com a mínim 3 caques al dia durant les primeres setmanes. A partir dels 2-3 mesos poden fer caca cada dia o fer-ne molt poc sovint, la llet materna s’absorbeix pràcticament al 100% i poden passar fins i tot setmanes. El nostre rècord 21 dies!! Sembla una bogeria però és així! Sempre observant que el nadó estigui normal i sense molèsties aparents.roc
  • El xumet no es recomana abans que el nadó tingui un mes, ja que pot interferir en la lactància. Tinguem en compte que un xumet és una eina per als adults, no una necessitat per al nadó. Si el volem oferir, és una opció i cal tenir en compte que algun dia se li haurà d’acabar retirant. Nosaltres no n’hem fet servir mai perquè en Roc no el va acceptar, però reconec que pot ser útil en casos puntuals com al cotxe, mentre et dutxes…
  • Els nadons escupen el xumet i qualsevol cosa que no sigui el pit, de la boca. D’això se’n diu reflex d’extrusió i desapareix a partir dels 6 mesos. Quan desapareix és un dels senyals que evidencia que el nen està preparat perquè li comenceu a oferir l’alimentació complementària.
  • La vitamina D es recomana als nadons pel dèficit de sol, us la receptarà el pediatre i és tota una odissea administrar-la amb èxit, ja ho veureu!
  • Els fabricants de bodys han inventat els plecs de sobre les espatlles per a treure el body pels peus i així evitar embrutar toooota l’esquena i el cap amb la caca meravellosa del vostre fill :) Ho podeu veure en aquest vídeo! Descobrir-ho em va fer molt feliç!!!!!!
  • Els bebès de vegades sembla que s’espantin i obren els braços de cop, això és el reflex de moro i és normal. Voleu veure en Roc com ho feia?ReflexMoro
  • Durant el primer mes els surten uns granets a la cara, són deguts a les nostres hormones que passen a través de la placenta durant l’últim mes d’embaràs. No s’han de tocar, marxen sols. Molta gent els anomena “granets de llet”.
  • Els bolquers de talla 0 i 1 tenen una franja groga al davant que queda tenyida de blau quan el bolquer està mullat. És un molt bon invent que jo vaig descobrir al cap de molts dies…
  • Pels còlics el que millor ens va funcionar va ser el porteig, pell amb pell, massatges a la panxona i la banyera anticòlics!
  • Pel culet vermell no hi ha millor remei que l’argila blanca en pols, evitar la humitat i culet a l’aire tot el que es pugui! :)
  • L’Apiretal és paracetamol i el Dalsy és Iboprufèn, ja ho sabieu oi? Doncs jo  ho vaig descobrir quan ho vaig haver d’utilitzar!
  • Per a qualsevol dubte sobre compatibilitat en la lactància de medicaments ,complements alimentaris, infusions, etc. consulteu e-lactancia.org

Bé, fins aquí, no se m’acut cap altra cosa! Però segur que me’n deixo alguna. Quins descobriments vau fer vosaltres durant els primers dies de ser pares?

Vinga expliqueu-me’n alguns! :)

Happy Blogging ;)

Puerperi, tot allò que ningú ens explica…

No recordo cap comentari sobre el postpart durant el meu embaràs… Potser vaig ser ingènua pensant que el més complicat i dur seria el part, potser perquè ens concentrem tant en el moment del naixement i confiem en què tot flueixi l’endemà… No ho sé. No sé per què ningú ens explica la realitat de ser mare els primers dies, les primeres setmanes, els primers mesos. Tothom et diu que tinguis “una horeta curta”, que el temps passa volant i que gaudeixis dels primers dies. I no saben, o no recorden que a casa, en pijama, amb els pits plens de llet, la incontinència, els punts de l’episiotomia, les morenes i tots els “petits” inconvenients que et deixa el part; vius com en una pel·lícula on l’únic i exclusiu protagonista és el teu fill i que tu, tal com escriu la Laura Gutman en el seu llibre, et trobes amb la teva pròpia ombra.

Mai abans m’havia enfrontat a mi mateixa des d’aquesta perspectiva, mai m’havia evocat d’aquesta manera per ningú. M’he entregat fins al punt que no he pogut més i tot i arribar fins aquí, encara he aconseguit esprémer un xic més de paciència, guardada en algun racó del meu inconscient i donar una mica més. No coneixia els meus propis límits i la veritat és que m’han sorprès, m’han deixat al·lucinada!

Rocimama

Però reflexionant, crec que no són els meus límits personals, o almenys no són els d’abans, que no em pertanyen, és com si fossin prestats. Són els límits de ser mare, un dipòsit infinit de paciència, que s’eixampla que creix al mateix ritme que creix el teu nadó, que quan penses que no pots més, sempre et superes i tot acaba passant.

Creieu que aquesta paciència és irreversible? Jo crec que sí, que un cop ets mare hi ha un abans i un després, però tan potent és aquesta experiència que fa que canviem? Tan transcendental és? I alguna amiga et diu: No sé com pots! Jo ja hauria explotat. I jo et dic, pots, podràs quan siguis mare, totes podem!

Tot i aquest dipòsit immens de calma que no sé com, se’ns activa de cop, també cal dir que necessitem el suport del nostre entorn. Perquè tota aquesta paciència infinita cap al nostre fill, fàcilment acaba canalitzada com a desequilibri cap a un altre costat. No sé si m’enteneu…

Coses que passen com:

  • El teu home arriba de treballar cansat i tu li fas un petó i li dónes el nen, i ell et contesta: Un moment, que no m’he tret ni les sabates, tinc gana, vull anar al lavabo… I tooooot aquella paciència que has anat gastant cada minut del dia s’acaba de cop i EXPLOTES!!! i ell no entén res!
  • La teva germana et mira i et diu: Nena, fes el favor de depilar-te les celles que sembles la Frida Kahlo! I tu EXPLOTES!!! i et mira com si estiguessis boja!
  • La teva mare et ve a veure i deixa anar el comentari: No hauries de deixar que se t’acumuli la roba de planxar, i tu… EXPLOTES!!! i et diu, nena calma’t que només t’ho deia perquè no tinguis tanta feina de cop!
  • Una amiga sense fills et mira amb condescendència i et diu: Va dona, no n’hi ha per tant, si al final ets tu que exageres, deixa’l una estona i vine a sopar, que no passa res! Que ell no s’adona de res, que ets tu que estàs obsessionada, és el teu problema perquè no te’n saps separar… I tu… EXPLOTES!!! i ella encara et mira pitjor i t’adones que esteu a anys llum!

Perquè no és fàcil cuidar vint-i-quatre hores del dia a un nadó, i al mateix temps no és fàcil cuidar de tu mateixa. Perquè fàcilment els primers dies se’t faran la una del migdia i encara no hauràs fet res, aniràs en pijama i tindràs el llit per fer, rentadores per posar, plats per fregar…

I els altres no ho entenen massa, és evident que ho veuen des d’un altre prisma, et veuen com la lleona que protegeix la seva cria, et troben una exagerada, una paranoica… I potser sí que ho estàs una mica de paranoica! Però agafar perspectiva costa molt, la perspectiva dels altres dista molt del que tu sents, del que tu vius, de com ho vius

microroc

Perquè ningú t’explica que els nadons volen contacte permanent, que entre presa i presa volen dormir però a sobre teu, no en aquell bressol tan bonic que teniu al menjador i que segurament quedarà nou per estrenar. Ningú t’explica que aniràs amb les samarretes plenes de taques de llet quallada, que no tindràs temps de pentinar-te, que mentre et dutxis sentiràs plorar el teu fill i pararàs l’aigua però no sentiràs res… Que ningú et trucarà per quedar i fer un cafè, que les hores passaran lentes, entre canvis de bolquer i glopades, que les nits passaran d’hora en hora, intermitents… Que les hormones et jugaran males passades i tindràs ganes de plorar, que quan el teu fill plori i no puguis calmar-lo t’explotarà el cap i se t’encongirà el cor… i tornaràs a tenir ganes de plorar. Que després de preparar-ho tot, canviar al nen, estaràs a punt de sortir i es tornarà a cagar, i tacarà tota la roba, i a tu també…. I ja no podràs sortir, i la casa se’t fa petita i tu també et sentiràs petita…. Que ningú t’explica que les ganes de sexe no tornen al cap de quaranta dies, ni noranta, ni cent vint…. que la prolactina inhibeix el teu desig i només tens ganes de dormir, i de vegades de plorar, i de riure quan el teu fill et mira, quan et somriu.

Perquè ningú t’explica que el teu cos canvia i no torna a la normalitat fins mesos després de parir, que el perfil del teu melic que abans era rodó, ara penja, que els teus pits es tornen immensos i fan mal, que donar el pit moltes vegades no és gens fàcil, que una presa s’enganxa amb l’altra, que el primer cop que vas al lavabo després del part plores de dolor… Que et mires al mirall i no et reconeixes, tens un cos de mare que no s’assembla gens al d’abans. Que alguns matins quan et despertes tot et dóna voltes, tens com una mena de ressaca monumental i seguiries dormint tot el dia…

Perquè quan has tingut un fill ningú et diu frases com?

  • Enhorabona, ho fas fantàsticament bé, confia en tu mateixa.
  • Ets molt bona mare, es nota perquè el teu fill es veu feliç.
  • Tranquil·la, és normal, només et vol a tu, agafa’l quan plora, et necessita.
  • Confia en el teu cos, estàs preparada per alimentar al teu fill, tu pots.
  • Aneu a descansar tu i el nen, ho necessiteu

I en canvi et diuen?

  • Vols dir que no estàs massa nerviosa? El nen ho nota i encara s’hi posa més.
  • Ai aquestes mares inexpertes, pequeu de massa ingènues, us prenen el pèl!
  • No l’has d’agafar cada vegada que plora, l’estàs malacostumant.
  • Vols dir que tens llet? Plora molt i és perquè té gana, la teva llet no deu alimentar
  • Si vols, pots avançar feina, planxar, endreçar la casa i jo et cuido al nen.

Mares, el postpart és dur, moltes vegades més dur que el part i més llarg… Vosaltres que ho sabeu, vosaltres que ho heu viscut, compartiu amb altres mares aquesta experiència i normalitzem entre totes un tema que en la nostra societat es tabú. Normalitzem el puerperi, normalitzem la criança respectuosa, normalitzem el ser mares autèntiques! Fem tribu i entre totes aconseguirem que alguna cosa canviï.

Els canvis profunds vénen donats gràcies a experiències profundes, i la maternitat n’és una d’elles, magnífica i dura al mateix temps.

Espero que el meu granet de sorra serveixi a alguna mare que se sent sola en aquest moment.

Happy Blogging! ;)

 

 

 

 

Exercici i Salut durant l’embaràs

Quantes vegades ho heu sentit?

– Ui, estàs embarassada, no pots aixecar pes!!! Vigila que pots perdre la criatura…

Si el nostre embaràs és un embaràs normal i sense riscos, no només podem fer exercici, aixecar pesos moderats, sinó que a més és totalment recomanable i molt important fer-ho.

Com que tinc la sort de conèixer una persona que dedica la seva vida a la salut de la dona embarassada, he cregut oportú parlar-ho directament amb ella. Així que el post d’avui és en format entrevista!

Primer de tot, vull agrair a la Kaisa la seva col·laboració!

Us faig un petit resum de qui és la Kaisa Tuominen. Vaig tenir la sort de compartir amb ella el final del meu embaràs i el postpart. He d’agrair-li moltes coses! Va despertar la meva capacitat d’empoderament i a més em va ajudar molt a cuidar-me i recuperar-me després del part.

La Kaisa és mare de dos petits, coach perinatal i directora de Mames en Forma. També és formadora internacional i ha dedicat l’última dècada a empoderar a dones durant l’embaràs, part i postpart. El seu últim projecte és FisioFit Woman, una empresa de formació, que li dóna l‘oportunitat d’educar altres professionals que treballen amb dones amb l’esperança que cada vegada hi hagi més professionals lluitant per tenir parts respectats i criances felices. Així es pot canviar el món.

D’origen finlandès, és llicenciada en Ciència de l’exercici físic i té un Màster en educació i prevenció de la salut; a més de tenir una llarga carrera com a entrenadora personal als EEUU. Actualment, i des de 2007, resideix a Catalunya i dirigeix Fitness Integral (www.fitnessintegral.com), el seu centre de salut a Banyoles. Anualment, acompanya unes 70 dones en el seu embaràs i postpart a través del programa Mames en Forma. Amb la revolució de les aplicacions mòbils en els últims 5 anys, unes 50,000 dones són o han estat alumnes virtuals a través de la seva App In Shape Moms/Mamás en Forma que es pot trobar a l’App Store.

A més de tot això va ser pionera en Màster Trainer del Mètode Hipopressiu a escala internacional, al Regne Unit, EEUU i Canadà.

kaisainens
La Kaisa amb els seus petits, la Leia i en Niko.

Així que com veieu és la persona ideal per a resoldre qualsevol dubte sobre l’exercici durant l’embaràs.

-Kaisa, quina condició física necessita una dóna embarassada per afrontar el part?

Les dones saben parir. L’espècie humana té la capacitat de parir les cries igual que altres mamíferes. El problema rau en el fet que els humans som uns experts en pertorbar el procés fisiològic del part. Una dona “normal” i sana no necessita una condició física “especial” per parir. El problema es que moltes dones no es cuiden per estar en les condicions “normals” de l’espècie. A Mames en Forma ens enfoquem en optimitzar la salut de la dona i del bebè i d’aquesta manera optimitzar les possibilitats de gaudir d’un part fisiològic i respectat i de bebès sans.

Hi ha estudis que demostren que estar en forma ajuda a tenir un part més curt, amb menys intervencions i menys risc de cesària. En general això interessa a la gran majoria de les dones. Però jo crec que ho hauríem de veure diferent, no és que estar en forma sigui beneficiós, sinó que ser sedentària i no cuidar-se és un risc important.

-Quins són els exercicis més recomanats durant l’embaràs? I quins serien perjudicials?

Tothom, embarassada o no, hauria de cuidar els components bàsics de la salut. A Mames en Forma són els principis d’E.M.P.O.D.E.R.A.R.:

Exercici físic

Mentalitat positiva

Postura i moviment funcional

Òptim estil de vida (baixar la càrrega tòxica del nadons, controlar el nivell d’estrès de la mare, salut bucal de la mare, cuidar de relacions interpersonals, etc.)

Dieta i hidratació

Educació

Responsabilitat

Acompanyament

Respecte

Si només ens enfoquem en l’exercici físic, ens quedem curts per arribar al nivell de salut òptim.

Per contestar la teva pregunta sobre l’activitat física, les embarassades haurien de fer:

  • Exercicis correctius per prevenir els dolors causats pels canvis de pes, postura, etc.
  • Entrenaments de força i to muscular (amb peses) per millorar la salut metabòlica, per reduir el risc de diabetis, per preparar el cos per poder aguantar les postures del part i de la maternitat, etc.
  • Exercicis indirectes de la faixa abdominal per mantenir la sinergia neuromuscular entre el sòl pelvià i la faixa abdominal, per a poder tenir una recuperació post part més fàcil i complerta.
  • Exercicis cardiovasculars (caminar, nedar, anar en bici, etc.) per augmentar la resistència i per tenir un part menys dolorós (baixa el dolor isquèmic)
  • Exercicis de preparació al part per tenir la pelvis mòbil i lliure per a tenir un part fàcil

Exercicis perjudicials n’hi ha molts. Cada exercici s’ha de valorar per a cada dona. Per generalitzar, aquí teniu una llista d’exercicis per evitar en aproximadament 85% dels casos després del primer trimestre:

  • Nedar de braça i esquena
  • Exercicis d’abdominals tradicionals i la gran majoria d’exercicis clàssics de Pilates
  • Impacte (córrer, saltar) i canvis ràpids de direcció amb velocitats altes (pàdel, tenis, etc.)
  • Exercicis que estiren els adductors (algunes postures de ioga, per exemple)
  • Exercicis de peses amb càrregues altes que augmenten molt la pressió intra-abdominal (pes mort, carregada, etc.)
  • Exercicis que posen massa estrès a la línia alba (la part mitja) dels abdominals (dominades, flexions, planxes, etc.)

-Què cal tenir en compte abans de començar a fer exercici?

Buscar un professional amb qualificacions. És trist però hi ha gent prescrivint exercicis a embarassades que només han fet un curset de cap de setmana. És molt millor buscar un llicenciat en activitat física i que sigui entrenador personal especialitzat en la fase perinatal. També es poden trobar fisioterapeutes o llevadores que s’han format com a entrenadors personals. La formació per professionals més completa actualment és la de FisioFit Woman.

Aquest professional ha de tenir els coneixements per dissenyar el programa i modificar segons les condicions: morenes, bebès que vénen de natges, varius, ciàtica, diàstasis recti (separació abdominal), etc. Si l’embaràs està categoritzat com de “risc” el metge/matrona ha de decidir si l’exercici físic està recomanat o no.

Si estem parlant d’una dona amb un embaràs normal que vol no ser sedentària, doncs pot començar a anar a caminar sense buscar cap professional. Per fer més jo opino que l’embaràs i el postpart és quan s’ha d’invertir a consultar amb els professionals adequats.

-Segons el teu criteri, quina durada és recomanable? Diàriament? Quants cops per setmana? Amb quina intensitat?

Això depèn de la dona, la seva condició física, l’historial mèdic, els objectius, etc. En general els humans s’haurien de moure cada dia. Estem fets per moure’ns.

Un exemple d’una setmana d’una alumna meva en el segon trimestre del primer embaràs podria ser:

  • 2 dies a la setmana de circuit de fitness (20 minuts)
  • 4 dies a la setmana d’exercicis correctius i de “core” (faixa abdominal i sòl pelvià) (10 min)
  • 3 dies a la setmana d’exercicis de preparació al part (15+ min)
  • 4 dies a la setmana de caminar a l’aire lliure (30+ min)
Dil Dim Dic Dij Div Dis Diu
Circuit 20 min 20 min
Caminar 30 min 30 min 30 min 1 hora
Correctius i Core 10 min (escalfament del circuit) 10 min (després de caminar) 10 min (escalfament del circuit) 10 min (després de caminar)
Preparació al Part 15 min (relaxació amb afirmacions) 15 min (mirar vídeos de parts) 30 min (mobilitat pèlvica amb vocalitzacions i visualitzacions)
Total 45 min 30 min 40 min 30 min 45 min 70 min 30 min

-La part física és molt important, però i l’emocional? Van lligades?

Potser, fins i tot la part emocional és més important. Per poder tenir un part el més fàcil possible s’ha de facilitar l’augment de les hormones del part i això va molt lligat a l’estat emocional de la dona i el seu acompanyant. En la preparació pel part és molt important anar eliminant pors i integrant eines que ajudin a relaxar i estar tranquil·la el dia del naixement. Així les hormones “pro-part” funcionaran i les hormones “anti-part” estaran baixes.

-Al vostre centre acompanyeu dones durant el pre i el post part, quina és la vostra filosofia?

El propòsit de Fitness Integral és “empoderar a les persones per ser el canvi que volen veure en el món”. Ja veieu que és un propòsit que va molt més enllà del fitness. Ens enfoquem en educar a les alumnes perquè puguin tenir les eines necessàries per trobar el seu propi poder i gaudir d’una vida sana i plena.

A Mames en Forma el propòsit és empoderar a les dones a cuidar-se, estar informades, sanes i en forma per augmentar les possibilitats de parts fàcils i segurs, recuperar-se bé del part i confiar en els instints per gaudir de la maternitat. A través de coaching perinatal treballem per inspirar a les dones a trobar el seu camí i l’acompanyem en el viatge.

Voldria fer servir aquesta oportunitat del bloc per donar les gràcies a totes les dones que han passat per Mames en Forma en aquests 8 anys! Ha estat un plaer molt gran i ens sentim agraïdes de poder participar en la vida de les mares, bebès i famílies en aquests moments tan importants. Creiem que fent la nostra feina posem el nostre granet de sorra per canviar el món, millorant la manera en què neixen i es crien els bebès.

Mamasenforma
Grup de Pre Part de Mames en Forma

Si voleu posar en contacte amb mi em podeu trucar o enviar un What’s App a 695 267 521 o un email a kaisa@fitnessintegral.com.


Bé, doncs fins aquí! Tinc el plaer de comptar amb aquesta super professional i dir-vos que és molt important per la vostra salut durant l’embaràs seguir tots aquests consells.

Espero que us hagi agradat l’entrevista i que us faci profit! I altra vegada, gràcies Kaisa per voler compartir els teus coneixements!

Happy Blogging ;)

Per un part respectat

Avui us he escrit un post una mica tècnic però si estas embarassada, son coses importants que s’han de saber! Espero que no se us faci massa pesat, he intentat escriure’l de la manera més amena que he pogut. Perdoneu-me si és massa llarg!

Quan s’acosta la data comences a pensar en el part… És una sensació extranya, veus com el teu cos es va preparant, tota tu sembla que poc a poc mutes, et prepares, et sents tranquila però alhora impacient… Ho tens tot a punt pero no pares de reorganitzar-ho mil vegades, rentar robeta amb detergent especial, tallar etiquetes, ordenar calaixos, preparar la bossa per a l’hospital, netejar, cuinar, netejar, cuinar… d’aixó s’en diu síndrome del niu.

Vas a les últimes classes prepart i les altres futures mares cada dia s’acomiaden: Vinga a veure si avui és l’últim dia que ens veiem i ja neix en Roc!

Una cosa que em va encantar de les classes prepart va ser la tribu que vam crear amb les altres mares i tota la informació que ens van proporcionar! No va ser fins aleshores que em vaig adonar de la importància que té viure aquest moment acompanyada. Jo vaig viure tot l’embaràs bastant sola ( no interpreteu sola al peu de la lletra, estava envoltada dels que m’estimen… vull dir sola sense compartir amb altres dones la experiència), tret de les classes per natació on compartia una estoneta amb altres noies embarassades. Al final de l’embaràs i coincidint amb el trasllat a Banyoles vaig anar a fer preparació pel part a Fitness Integral i allà va ser on vaig “despertar” de la realitat de l’embaràs i del part.

A més dels exercicis de preparació al part, respiracions… el més important per a mi va ser l’empoderament que em van transmetre. Per altra banda anava tard i no vaig ser capaç d’empoderar-me com m’hauria agradat, d’aixó m’en vaig adonar després del part…

tumblr_m7dbzsJLxM1qah6v7o1_1280

Us faré un resum de les coses més importants per a tenir un part respectat (siusplau no confongueu RESPECTAT amb NATURAL) :

  • Saps què és un pla de part?

Un pla de part és un document legal que tens tot el dret de portar al moment del part i jo recomano a totes les embarassades que elaborin el seu (al link de sota teniu diferents plantilles).

Redactar els teus desitjos en el moment del part i fer-ne partícep a la teva parella. És súper important que la teva parella estigui informada del que tu vols perquè serà qui haurà de defensar els teus interessos quan tu no estiguis en condicions.

Jo no vaig tenir la fortalesa de contradir a l’hospital on vaig parir, no acceptaven pla de part (més tard em vaig assabentar que estan obligats a acceptar-lo) i tot i que jo vaig escriure igualment un document on expressava els meus desitjos, només vaig tenir la possibilitat de llegir-li directament a la ginecòloga, que em va dir que si a tot… pero ja sabeu que a l’hora de la veritat les paraules se les endú el vent… per tant pla de part en mà!! SEMPRE SEMPRE SEMPRE!!! Entregueu-lo al centre hospitalari, a la llevadora i la parella una còpia en mà per si de cas!

Afegeixo el següent matís suggerit per la Judit Guirado : “assegurar-se que en queda constància al teu historial presentant el document al Registre d’entrada del centre hospitalari on has decidit parir i quedar-te tu una còpia segellada conforme l’has presentat. Així no hi ha excuses per no llegir-lo ni tampoc per deixar-lo en un calaix. Parlar-ne abans amb la llevadora de confirança ajuda a resoldre molts dubtes, ella és el professional sanitari millor preparat i de referència per atendre el part fisiològic.”

Aquí teniu un link per a més informació:

https://www.donallum.org/part-respectat/drets/pla-de-part-i-consentiment-informat/

  • Saps quins drets tens com a dóna en el teu part?

A l’hora d’imposar-nos deures ens fan passar per l’aro, si l’hospital té un protocol sembla que sigui una obligació el fet de passar per tots els procediments sense dir ni piu! Doncs no! Tenim uns drets i són molt importants, sigues conscient d’aixó perquè és la teva responsabilitat. Pensa que ningú vetllarà pels teus drets, solen estar tots molt ocupats a preservar els seus interessos!

Tens dret a escollir i a decidir sobre tots els procediments i intervencions durant l’embaràs i el part.

Tens dret a la intimitat! I a identificar tot el personal que t’assisteixi! I dret a l’acompanyament! I dret a decidir… i també decidir sobre el teu fill! El nadó té els mateixos drets o més que els pares.

Llegiu-ne més i no us perdeu el power point:

https://www.donallum.org/part-respectat/drets/

  • Saps que la epidural no és innòcua?

El dolor del part és el que fa més por a les embarassades! Tothom et diu que estas boja si no vols epidural… En realitat el dolor és necessàri pel procés fisiològic però cal una fortalesa especial per fer-hi front, cal estar preparada. Has de ser molt conscient del que vols i si realment vols analgèsia o no. Tot és respectable però cal estar-ne informats i saber que té efectes sobre la mare i el nadó.

Jo personalment la vaig necessitar, vaig tenir un part induït i no vaig tenir contraccions que evolucionaven naturalment de menys a més… un cop et posen oxitocina va de 0 a 100 en questió de segons… vaig aguantar una hora i vaig dir prou…

Sempre hi han excepcions i casos en què és imprescindible, pero si el teu part evoluciona dins la normalitat tingues en compte que:

La epidural t’immobilitza i per contra és el moviment el que ajuda a que la evolució sigui fluïda, en la majoria dels casos un cop administrada el part es ralentitza i acaba siguent un procés medicalitzat i instrumentat (oxitocina sintètica, episiotomia, ús de forceps, ventosa…). A més en alguns casos pot no administrar-se bé i adormir només la meitat del cos, pot provocar mals de cap, dolor d’esquena, dificultar la lactància… i altres complicacions.

En tot cas, si decideixes que la vols, intenta demanar-la com més tard millor de tal manera que puguis moure’t al màxim de temps perquè la dilatació sigui més fluïda.

També tens alternatives més naturals com l’acupuntura, la tècnica d’hipnopart, el part a l’aigua, massatges…

Informa’t i decideix!

https://www.elpartoesnuestro.es/blog/2012/09/05/la-epidural-no-es-inocua

  • Ets conscient del que significa una inducció?

Siusplau, sigues molt conscient que una inducció és un últim recurs i només s’hauria d’utilitzar quan hi ha evidències o riscos reals de patiment fetal o complicacions en la salut de la mare. Una inducció no és una broma i pot desencadenar molt fàcilment una cessària, en alguns casos innecessària. Jo vaig estar a punt de patir-ho en pròpia pell i conec molts casos d’induccions acabades en cessària.

Quan es dónen aquests casos la mare té la sensació que el seu cos no funciona, que ha sigut incapaç de parir… Una inducció té un índex molt elevat de fracàs i aixó no significa que el teu cos no sàpiga parir, significa que no era el seu moment.

La cessària salva vides si està justificada però cal tenir en compte que és una cirugia major, té riscos, possibles complicacions i actualment se n’està fent un abús!

https://www.elpartoesnuestro.es/blog/2015/04/14/cesareas-innecesarias-las-recomendaciones-de-la-oms-que-espana-parece-no-escuchar

Si el ginecòleg us vol programar una inducció parleu-ne, estigueu ben informades, el pes i la mida del fetus no són una excusa (si son per excés) per a programar una inducció. Informa’t:

http://www.abc.es/familia-padres-hijos/20150926/abci-riesgos-conoces-parto-201509251221.html

https://www.elpartoesnuestro.es/informacion/parto/inicio-espontaneo-o-induccion

https://www.elpartoesnuestro.es/blog/2012/09/22/induccion-al-parto

  • Saps quina importància té la oxitocina en el procés del part?

Una frase que m’encanta i que ens va dir la Kaisa Tuominen a les classes prepart és que: “ Per parir es necessita el mateix ambient de relaxació que per a fer l’amor”.

I té tota la raó, la oxitocina és una hormona que genera el nostre cervell i és la que decideix el moment de desencadenar el part. La majoria de parts comencen de nit, sabeu perquè? Doncs perquè és quan el nostre cos es relaxa i la oxitocina s’allibera. És la responsable de les contraccions uterines. També l’alliberem quan fem l’amor, riem, ens abracem… és el contrari de la adrenalina que ens posa en tensió i alerta.

Així que si vols intentar que el part es desencadeni un cop has passat la setmana 40 pots començar a veure pel·lícules de riure, fer-te banyeres relaxants, fer l’amor amb la teva parella…

La oxitocina és una hormona que el nostre cos és capaç de generar en situacions d’intimitat i tranquilitat però la majoria de vegades quan et poses de part i arribes a l’hospital, la suma de factors estressants fan que s’aturi l’alliberació d’aquesta hormona. Ens fan despullar, posar una bata espantosa, peücs i gorro… tens fred als peus, et posen una via, una habitació desconeguda amb llum de fluorescent, infermeres entren i surten fent cops de porta… tactes continuats… trencament de la bossa…Tot aixó és contrari a la tranquilitat i per tant contrari a la producció d’oxitocina, el que passa és que com a mecanisme de defensa el nostre cos allibera adrenalina i es posa en guàrdia. Moltes vegades a casa has anat dil·latant bé i a l’arribar a l’hospital tot s’atura, ara ja sabeu perquè. És aleshores quan decideixen administrar-te oxitocina sintètica, perquè el part segueixi, i és llavors quan perds el control del teu part. Goter, corretges, immobilització i consequentment epidural. És una cadena.

https://www.elpartoesnuestro.es/informacion/parto/el-papel-de-la-oxitocina-y-otras-hormonas

  • Saps quins perjudicis pot dur el pinçament precoç del cordó?

3473b4153b5dc2820ea65b7b6c23c56e

El tema del cordó és un tema interessant, un tema del que ningú et parla. Com a molt penses si la teva parella vol tallar el cordó o si vols donar-lo al banc de sang i teixits. Son coses que et sonen, que la gent fa o que almenys, en parlen. Per altra banda a les consultes dels ginecòlegs hi trobes un munt de tríptics sobre la conservació de la sang del cordó… i penses: Ostres aixó deu ser súper important, potser ho podriem fer? Podria salvar la vida del nostre fill a la llarga? I llegeixes el tríptic, fins i tot ho preguntes al ginecòleg i ho acabes valorant… tot i que et sembla caríssim. Penses, millor conservar la sang i per si en un futur té alguna malaltia greu i la necessita… millor que donar-la altruïstament als altres… Tot aixó et passa pel cap.

Finalment prens una decisió, la que sigui, però una decisió que moltes vegades amb falta de coneixement profund. Perquè… tu sabies que la sang del cordó realment a qui pertany és al teu fill? És ell qui l’hauria de rebre en el moment del part.

Doncs la majoria de vegades no és així! El pinçament del cordó és important que es faci quan el cordó deixi de bategar i no abans.

El cos humà ho té tot previst, el cordó passa l’oxigen i l’aliment de la placenta al fetus durant tot l’embaràs i és en el moment del part, quan neix el nen que els pulmons s’omplen d’oxigen i la sang comença a circular-hi. Just en aquest moment els vasos sanguinis del cordó es bloquegen progressivament i finalment deixen de bategar i no passen més sang al nadó. Aquest fet s’identifica quan el cordó es torna blanc.

Si es pinça el cordó abans que deixi de bategar s’està privant al vostre fill d’aquesta sang, que li pertany i que suposa una reserva molt important de ferro. Si no es pinça el cordó precoçment el nadó rep un 30% més de volum sanguini i un 60% més de globuls rojos.

O sigui que si no volem privar al nostre fill d’aquests nutrients, oxigen i ferro extra tinguem aixó molt en compte. Posa-ho per escrit al teu pla de part! Jo ho vaig parlar amb la ginecòloga i al final no m’ho van respectar, les paraules se les emporta el vent… No m’agradaria que també et passés a tu.

Si dónes la sang del cordó de manera altruïsta o la vols guardar en un banc privat s’ha de pinçar precoçment de manera obligatòria, justament perquè és aquesta sang tan plena de cèl·lules mare i nutrients el que és tan beneficiós per la salut i pot salvar vides. Donar o no donar ja és cosa vostra, però cal fer-ho estan informats.

http://www.elpartoesnuestro.es/informacion/6-el-cordon-umbilical

  • Saps què significa el pell amb pell?

El primer que un nadó necessita quan neix és el contacte directe amb la seva mare. Necessita mirar-la directament als ulls per enamorar-se’n i que ella també se n’enamori, per a crear aquell vincle que durant 9 mesos han iniciat i que necessiten refermar.

La prioritat és aquesta i no pesar, manipular, netejar, vestir al nadó.

Aquella sensació tan inoblidable de criatureta calenta i llafiscosa que et posen al damunt, aquells ulls tan oberts que et miren fixament com dien-te ahhh així que ets tu la meva mare? És una sensació brutal, no sabria com definir-la. Durant un parell d’hores el nadó està despert en alerta tranquila i després s’adorm. És aleshores quan s’hauria de medir, pesar i fer tots els procediments protocolaris, no abans.

Rocpellambpell
Aquests som nosaltres en el nostre moment sagrat ;)

Tan tu com el nadó necessiteu temps i intimitat per a conèixer-vos, pel primer contacte amb el pit, per iniciar la lactància… Durant dues hores ininterrompudes s’hauria de respectar aquest contacte directe pell amb pell. Si és el teu desig cal que ho tinguis molt clar i ho escriguis al pla de part. Molts hospitals per protocol netegen els nadons (totalment desaconsellat), els vesteixen, els fan probes immediatament després del naixement sense respectar aquest període que hauria de ser sagrat!

En els casos que estrictament per temes de salut s’ha de separar al nadó de la mare, aquest contacte el pot fer momentàniament el pare. És l’anomenat mètode cangur.

L’hàbitat natural del nadó és el cos de la seva mare i no un niu ni un llitet d’hospital fred i impersonal. No ens oblidem que per molt que visquem en un món ple de comoditats un bebè en el fons és un mamífer i la única cosa que necessita és la seva mare. Em vénen al cap les imatges de quan era petita i veia a les gates parir a casa dels avis… Elles si que tenien un part fisiològic i respectat, separació zero i alletament sense problemes! Hauriem d’observar més la naturalesa.

El pell amb pell afavoreix la secrecció d’oxitocina que redueix les possibilitats d’hemorràgies postpart, ajuda a la pujada de la llet, regula la temperatura corporal del nadó millor que cap incubadora, redueix el plor del nadó i el tranquilitza després del part, torna a escoltar el cor de la mare… Tot son avantatges! I a més és el millor regal que us podeu fer mútuament!

I fins aquí! Podria seguir explicant coses però crec que m’ho reservaré per un altre post! Potser necessitareu rellegir el post unes quantes vegades, no ho dubteu informació és poder!

*Nota: Tingueu en compte que no sóc cap professional de la salut, tota la informació que us dóno en aquest escrit és informació que teniu al vostre abast, treta de fonts diverses i contrastades. Escric des de la meva vivència personal i les opinions que hi dóno son totalment subjectives, les dades mèdiques no me les he inventat jo, son fruit d’estudis i investigacions. Espero que cap professional de la salut se senti ofès per les meves paraules, no és la meva intenció. Només vull transmetre una informació que crec molt valuosa i que m’hauria agradat haver-la pogut tenir tota recollida quan vaig estar embarassada. Espero que us sigui útil. Gràcies per llegir-me.

Happy Blogging ;)