A COLLIBÈ: La meva metamorfosi professional

Perdoneu la meva desconnexió aquests últims dies… Ara us explicaré els motius! ;)

La maternitat ens canvia, a mi m’ha canviat o potser hauria de dir, que més que canviar-me, ha fet que indagués en el fons de mi. Ha fet que rebusqués en els meus interessos més personals i trobés l’autenticitat del que em fa moure, de la passió, del que tots tenim a dins i de vegades, per culpa de deixar-nos endur per les circumstàncies de la vida, no brolla i queda amagat. He tingut temps per a reflexionar, donar-hi voltes, formar-me, envoltar-me de la gent interessant, de persones fantàstiques que m’han acompanyat, empoderat, aconsellat… Fa temps que tinc un projecte personal entre mans, la meva metamorfosi personal ha anat fent el seu camí, gestant idees i creant maneres de reinventar-me. Necessitava obrir una nova finestra a la meva vida i reencaminar la meva carrera per a dedicar-me a una cosa que realment m’omplís, que donés sentit al meu dia a dia com a dona, mare i professional. I finalment, després de mesos de treballs de formigueta, veurà la llum ben aviat! :)

Tota la meva vida he tingut un interès especial pel què rodeja la maternitat, i realment no me n’havia recordat més fins que fa uns mesos em van venir records de quan era petita. Vaig trobar un llibre on hi havia uns dibuixos meus… I el primer dibuix que vaig fer i la meva mare guarda ( li demanaré perquè no sé on és…) va ser el d’una “Mare Balena”, una balena embarassada…

dibuix2petita dibuixpetita

Més endavant quan ja era una mica més gran sempre deia que volia ser llevadora, fins que un dia, la mare d’un company meu d’escola que treballava d’això, em va dir: Ja saps que és una feina molt dura també? Mira, justament avui ha nascut un nen mort! :(

I aquesta frase va ser una sentència per a mi, imagineu la cara d’una nena de 10 anys a la que li diuen això… Sempre més vaig pensar que devia ser una feina terrible… I mira per on, ara penso que m’hauria encantat! Us convido a reflexionar sobre l’impacte que poden tenir les paraules dels adults en els nens…

Anys després vaig estudiar disseny de moda, una professió molt bonica i que m’encanta però que vaig acabar trobant buida de continguts, massa dedicada a la producció, vendre, vendre, vendre… Enriquir, enriquir, enriquir… Necessitava compaginar una feina on fos important la part estètica, de producte, amb la part social i de contacte amb la gent.

El meu embaràs i el meu part em van remoure, van fer que aquest interès tornés i es multipliqués. En aquest camí he pogut comprovar en pell pròpia la necessitat que hi ha de canvis profunds en temes com el part, la lactància, la criança… He llegit, he estudiat, m’he format en porteig i lactància, he intercanviat opinions i tot això m’ha portat a trobar una via per aportar a la gent tot el que em remou per dins.

I finalment neix “A Collibè”, el meu espai d’assessorament i venda de porta-nadons i articles de criança. Una botigueta de productes bonics per a nadons i mares. Neix a Banyoles, com vaig néixer jo i el meu fill. On m’agrada viure i on sóc feliç!

El nom A Collibè  em va semblar fantàstic per a representar la idea de portejar els infants, de dur-los a prop. A tots els nens els encanta anar a collibè!!

I per altra banda em recorda a la meva infantesa, el meu pare tenia ovelles i jo les veia néixer i m’encantaven. Aquesta locució adverbial ve de carregar les ovelles al coll, com fan els pastors. Així que el nom em representa a tope i és ideal!!

Per tant a partir de novembre ja podreu passar a veure’m, encara estic amb gestions, comandes, obres, burocràcia i tota la bogeria que suposa començar un projecte com aquest. Tot i així estic molt feliç i emocionada!

Us deixo una foto de com està quedant! :D Us agrada??

botiga

A la botiga hi podreu trobar porta nadons ergonòmics, bolquers de tela, collarets de lactància, collarets d’ambre per a la sortida de les dents, roba de cotó orgànic, sabatetes per les primeres passes entre d’altres productes! ;)  També tindrem un espai per a fer tallers, grup de criança, xerrades… Us convido a tots a venir! Ben aviat!!!

acollibeweb

Em podeu seguir a facebook i a l’instagram!

Gràcies per llegir-me i…

Happy Blogging! ;)

 

Exercici i Salut durant l’embaràs

Quantes vegades ho heu sentit?

– Ui, estàs embarassada, no pots aixecar pes!!! Vigila que pots perdre la criatura…

Si el nostre embaràs és un embaràs normal i sense riscos, no només podem fer exercici, aixecar pesos moderats, sinó que a més és totalment recomanable i molt important fer-ho.

Com que tinc la sort de conèixer una persona que dedica la seva vida a la salut de la dona embarassada, he cregut oportú parlar-ho directament amb ella. Així que el post d’avui és en format entrevista!

Primer de tot, vull agrair a la Kaisa la seva col·laboració!

Us faig un petit resum de qui és la Kaisa Tuominen. Vaig tenir la sort de compartir amb ella el final del meu embaràs i el postpart. He d’agrair-li moltes coses! Va despertar la meva capacitat d’empoderament i a més em va ajudar molt a cuidar-me i recuperar-me després del part.

La Kaisa és mare de dos petits, coach perinatal i directora de Mames en Forma. També és formadora internacional i ha dedicat l’última dècada a empoderar a dones durant l’embaràs, part i postpart. El seu últim projecte és FisioFit Woman, una empresa de formació, que li dóna l‘oportunitat d’educar altres professionals que treballen amb dones amb l’esperança que cada vegada hi hagi més professionals lluitant per tenir parts respectats i criances felices. Així es pot canviar el món.

D’origen finlandès, és llicenciada en Ciència de l’exercici físic i té un Màster en educació i prevenció de la salut; a més de tenir una llarga carrera com a entrenadora personal als EEUU. Actualment, i des de 2007, resideix a Catalunya i dirigeix Fitness Integral (www.fitnessintegral.com), el seu centre de salut a Banyoles. Anualment, acompanya unes 70 dones en el seu embaràs i postpart a través del programa Mames en Forma. Amb la revolució de les aplicacions mòbils en els últims 5 anys, unes 50,000 dones són o han estat alumnes virtuals a través de la seva App In Shape Moms/Mamás en Forma que es pot trobar a l’App Store.

A més de tot això va ser pionera en Màster Trainer del Mètode Hipopressiu a escala internacional, al Regne Unit, EEUU i Canadà.

kaisainens
La Kaisa amb els seus petits, la Leia i en Niko.

Així que com veieu és la persona ideal per a resoldre qualsevol dubte sobre l’exercici durant l’embaràs.

-Kaisa, quina condició física necessita una dóna embarassada per afrontar el part?

Les dones saben parir. L’espècie humana té la capacitat de parir les cries igual que altres mamíferes. El problema rau en el fet que els humans som uns experts en pertorbar el procés fisiològic del part. Una dona “normal” i sana no necessita una condició física “especial” per parir. El problema es que moltes dones no es cuiden per estar en les condicions “normals” de l’espècie. A Mames en Forma ens enfoquem en optimitzar la salut de la dona i del bebè i d’aquesta manera optimitzar les possibilitats de gaudir d’un part fisiològic i respectat i de bebès sans.

Hi ha estudis que demostren que estar en forma ajuda a tenir un part més curt, amb menys intervencions i menys risc de cesària. En general això interessa a la gran majoria de les dones. Però jo crec que ho hauríem de veure diferent, no és que estar en forma sigui beneficiós, sinó que ser sedentària i no cuidar-se és un risc important.

-Quins són els exercicis més recomanats durant l’embaràs? I quins serien perjudicials?

Tothom, embarassada o no, hauria de cuidar els components bàsics de la salut. A Mames en Forma són els principis d’E.M.P.O.D.E.R.A.R.:

Exercici físic

Mentalitat positiva

Postura i moviment funcional

Òptim estil de vida (baixar la càrrega tòxica del nadons, controlar el nivell d’estrès de la mare, salut bucal de la mare, cuidar de relacions interpersonals, etc.)

Dieta i hidratació

Educació

Responsabilitat

Acompanyament

Respecte

Si només ens enfoquem en l’exercici físic, ens quedem curts per arribar al nivell de salut òptim.

Per contestar la teva pregunta sobre l’activitat física, les embarassades haurien de fer:

  • Exercicis correctius per prevenir els dolors causats pels canvis de pes, postura, etc.
  • Entrenaments de força i to muscular (amb peses) per millorar la salut metabòlica, per reduir el risc de diabetis, per preparar el cos per poder aguantar les postures del part i de la maternitat, etc.
  • Exercicis indirectes de la faixa abdominal per mantenir la sinergia neuromuscular entre el sòl pelvià i la faixa abdominal, per a poder tenir una recuperació post part més fàcil i complerta.
  • Exercicis cardiovasculars (caminar, nedar, anar en bici, etc.) per augmentar la resistència i per tenir un part menys dolorós (baixa el dolor isquèmic)
  • Exercicis de preparació al part per tenir la pelvis mòbil i lliure per a tenir un part fàcil

Exercicis perjudicials n’hi ha molts. Cada exercici s’ha de valorar per a cada dona. Per generalitzar, aquí teniu una llista d’exercicis per evitar en aproximadament 85% dels casos després del primer trimestre:

  • Nedar de braça i esquena
  • Exercicis d’abdominals tradicionals i la gran majoria d’exercicis clàssics de Pilates
  • Impacte (córrer, saltar) i canvis ràpids de direcció amb velocitats altes (pàdel, tenis, etc.)
  • Exercicis que estiren els adductors (algunes postures de ioga, per exemple)
  • Exercicis de peses amb càrregues altes que augmenten molt la pressió intra-abdominal (pes mort, carregada, etc.)
  • Exercicis que posen massa estrès a la línia alba (la part mitja) dels abdominals (dominades, flexions, planxes, etc.)

-Què cal tenir en compte abans de començar a fer exercici?

Buscar un professional amb qualificacions. És trist però hi ha gent prescrivint exercicis a embarassades que només han fet un curset de cap de setmana. És molt millor buscar un llicenciat en activitat física i que sigui entrenador personal especialitzat en la fase perinatal. També es poden trobar fisioterapeutes o llevadores que s’han format com a entrenadors personals. La formació per professionals més completa actualment és la de FisioFit Woman.

Aquest professional ha de tenir els coneixements per dissenyar el programa i modificar segons les condicions: morenes, bebès que vénen de natges, varius, ciàtica, diàstasis recti (separació abdominal), etc. Si l’embaràs està categoritzat com de “risc” el metge/matrona ha de decidir si l’exercici físic està recomanat o no.

Si estem parlant d’una dona amb un embaràs normal que vol no ser sedentària, doncs pot començar a anar a caminar sense buscar cap professional. Per fer més jo opino que l’embaràs i el postpart és quan s’ha d’invertir a consultar amb els professionals adequats.

-Segons el teu criteri, quina durada és recomanable? Diàriament? Quants cops per setmana? Amb quina intensitat?

Això depèn de la dona, la seva condició física, l’historial mèdic, els objectius, etc. En general els humans s’haurien de moure cada dia. Estem fets per moure’ns.

Un exemple d’una setmana d’una alumna meva en el segon trimestre del primer embaràs podria ser:

  • 2 dies a la setmana de circuit de fitness (20 minuts)
  • 4 dies a la setmana d’exercicis correctius i de “core” (faixa abdominal i sòl pelvià) (10 min)
  • 3 dies a la setmana d’exercicis de preparació al part (15+ min)
  • 4 dies a la setmana de caminar a l’aire lliure (30+ min)
Dil Dim Dic Dij Div Dis Diu
Circuit 20 min 20 min
Caminar 30 min 30 min 30 min 1 hora
Correctius i Core 10 min (escalfament del circuit) 10 min (després de caminar) 10 min (escalfament del circuit) 10 min (després de caminar)
Preparació al Part 15 min (relaxació amb afirmacions) 15 min (mirar vídeos de parts) 30 min (mobilitat pèlvica amb vocalitzacions i visualitzacions)
Total 45 min 30 min 40 min 30 min 45 min 70 min 30 min

-La part física és molt important, però i l’emocional? Van lligades?

Potser, fins i tot la part emocional és més important. Per poder tenir un part el més fàcil possible s’ha de facilitar l’augment de les hormones del part i això va molt lligat a l’estat emocional de la dona i el seu acompanyant. En la preparació pel part és molt important anar eliminant pors i integrant eines que ajudin a relaxar i estar tranquil·la el dia del naixement. Així les hormones “pro-part” funcionaran i les hormones “anti-part” estaran baixes.

-Al vostre centre acompanyeu dones durant el pre i el post part, quina és la vostra filosofia?

El propòsit de Fitness Integral és “empoderar a les persones per ser el canvi que volen veure en el món”. Ja veieu que és un propòsit que va molt més enllà del fitness. Ens enfoquem en educar a les alumnes perquè puguin tenir les eines necessàries per trobar el seu propi poder i gaudir d’una vida sana i plena.

A Mames en Forma el propòsit és empoderar a les dones a cuidar-se, estar informades, sanes i en forma per augmentar les possibilitats de parts fàcils i segurs, recuperar-se bé del part i confiar en els instints per gaudir de la maternitat. A través de coaching perinatal treballem per inspirar a les dones a trobar el seu camí i l’acompanyem en el viatge.

Voldria fer servir aquesta oportunitat del bloc per donar les gràcies a totes les dones que han passat per Mames en Forma en aquests 8 anys! Ha estat un plaer molt gran i ens sentim agraïdes de poder participar en la vida de les mares, bebès i famílies en aquests moments tan importants. Creiem que fent la nostra feina posem el nostre granet de sorra per canviar el món, millorant la manera en què neixen i es crien els bebès.

Mamasenforma
Grup de Pre Part de Mames en Forma

Si voleu posar en contacte amb mi em podeu trucar o enviar un What’s App a 695 267 521 o un email a kaisa@fitnessintegral.com.


Bé, doncs fins aquí! Tinc el plaer de comptar amb aquesta super professional i dir-vos que és molt important per la vostra salut durant l’embaràs seguir tots aquests consells.

Espero que us hagi agradat l’entrevista i que us faci profit! I altra vegada, gràcies Kaisa per voler compartir els teus coneixements!

Happy Blogging ;)

Calendari d’Advent -DIY-

S’acosta el Nadal!

Ha arribat el fred de cop i encara no em faig a la idea que el Nadal sigui d’aquí un mes! Ja fa dies que les botigues han començat a posar les decoracions nadalenques i jo també m’he enfilat a l’altell i he tret la bossa amb tots els ornaments. De moment no els tinc tots col·locats, però aquesta setmana espero tenir una mica d’ambientació pre-festiva a punt! ;)

Des que tenim en Roc que ens hem agafat més seriosament el tema del Nadal i anem a buscar l’avet a la Fira d’Espinelves i tot…

De moment però, he començat amb una manualitat molt senzilla i econòmica que em fa molta il·lusió! El calendari d’Advent. En Roc encara és petit però m’agrada molt aquesta tradició i no m’he pogut esperar un any més! Començo ja!

Us explico com ho he fet:

Material

  • Cordill rústic
  • Pinces de fusta petites (les meves tenen uns cors)
  • Bosses de paper craft típiques de posar entrepans
  • Tampons de l’abecedari i tinta
  • Un regalet per cada dia ( aquest tema és el que tinc ara pendent… he comprat algunes cosetes, un xiulet, una pilota de goma, un conte miniatura, un espantasogres… )

web5

Vaig estampar la data a la part inferior dels sobres amb els tampons, no cal que us quedi perfecte, la gràcia està en que es vegi “handmade”.

Després amb el cordill vaig calcular una llargada aproximada perquè m’hi capiguéssin 7 sobres, la qüestió és fer un calendari setmanal i cada setmana anar posant els sobres nous. I amb les pinces vaig aguantar-los. Jo tenia pincetes amb uns cors i les vaig utilitzar pel primer i últim sobre.

A més ho vaig decorar una mica amb una branca d’avet i unes fulles de galzeran del jardí de casa.

Ho hem posat a l’entrada de casa i així cada dia podrem obrir un regalet! :)

web3

web2

La resta de sobres els tinc guardats, els anirem canviant setmanalment.

Què us sembla??? Oi que és super senzill i xulo? Espero que us hàgi agradat i que us animeu a fer-ne un pels vostres peques!

Ara només em falta pensar en els regalets, a veure si em doneu algunes idees… que 25 dies son molts!!!!

Happy Blogging! ;)

Postals de Nadal

 S’acosten les dates nadalenques i aviat haurem de començar a pensar en la postal de Nadal! Aquest any em falten idees!!!

M’encanten les festes de Nadal ara que tinc un nen! Abans les avorria però ara em fa molta il·lusió fer l’arbre i decorar la casa, les cançons, el caga-tió…

Aquest any en Roc és més gran i serà més complicat que es deixi disfressar, necessito un bon pla  :)

Vaig buscant idees però no tinc massa clar com ho farem encara… L’any passat ens va quedar molt xula i costa superar-se!

Sempre m’inspiro al Pinterest, us penjo algunes idees per si us encaixen. Algunes a mi no em serveixen perquè ja és massa gran… però són tan boniques!!!

34b64b9c0d3ce888ebc39c3fadee1f43       396f55ecf8c232288ef902685eccdb7c

f3592b301ddba92b8ca010615000c954 64d85aca23f7f8a9229962a7b8d0c4c0

09ead8abb9ec4a7b4ce437924f05a97b

ebb4d2cdcec1fad71b115e5518465850La que vaig fer l’any passat m’encanta i ara em costa més decidir com ho farem, em falta temps i em falta inspiració. Però segur que al final m’en surto!

Us ensenyo com em va quedar l’any passat!

BonNadalp1

Oi que és xula???? A mi m’encanta i a tothom li va agradar molt també!

Em posaré a treballar-hi i a veure si aviat comparteixo la definitiva! ;) Us faré esperar una mica per aixó… Vinga animeu-vos vosaltres també!

Happy Blogging ;)

El nostre primer aniversari

En Roc ha fet un any! Ja fa quasi un mes i ara que ho veig amb una mica de perspectiva, puc reflexionar al respecte…

El 6 d’octubre del 2014 va néixer, m’hauria agradat que fos el dia que ell hagués triat venir, però va ser una data decidida pels metges… Em queda aquesta espineta clavada, celebro que té un any però encara em costa acceptar que no hagués pogut decidir tot sol quan era el seu moment… Una inducció programada a la setmana 41 i 3 dies, em pregunto moltes vegades què hauria passat si ens haguéssim esperat una mica més? Ell estava bé, no patia, però com sempre, aquesta impaciència que tenen de programar-ho tot!

IMG_7559 copia

Tinc una sensació agredolça, per una banda penso en tots els bons moments que ens ha regalat, tot el que he après i la fortalesa que m’ha donat el fet de ser mare; i per altre costat prefereixo no pensar en el part… Un moment que hauria de ser tan sagrat i respectat i en canvi va ser guionitzat, protocol·litzat, medicalitzat… Em vaig sentir tan desprotegida, tan vulnerable… Sentir que no prens cap decisió, que no hi pintes res, ni jo ni en Ricard podíem controlar res… Molta impotència!

Però fent balanç, he de dir que pesen més les coses positives, que ser mare és l’experiència més potent que he viscut fins ara. Dic potent, però podria dir meravellosa, que ho és, tot i que és també difícil, angoixant a estones, estressant, gratificant, preciosa, trepidant…

El nostre primer aniversari, ell com a personeta i jo com a mare. Un primer any ple de satisfaccions, amor, aprenentatge i també renúncies. Renúncies a les coses que fins al moment eren molt importants i el centre de la meva vida, com la feina i en certa manera la vida social i la vida en parella.

Dir que vaig renunciar a la feina a algú li pot semblar greu, atrevit, esbojarrat… Potser alguns pensen que sóc valenta o d’altres pensen que sóc covarda. Però  ser mare et fa replantejar moltes coses, canvies l’ordre de les teves prioritats. I nosaltres vam valorar que volíem fer amb l’educació i criança del nostre fill. Podiem subcontractar a una persona per a cuidar-lo i pagar-la amb el meu sou o hipotecar a la meva mare… En qualsevol dels casos jo hauria d’anar a treballar i deixar al meu fill de 16 setmanes amb algú, que per molta confiança que li tinguéssim, seria un desconegut per en Roc, que no podria cobrir-li les necessitats afectives tal com ell necessitava.

IMG_8036 copia

I és veritat que els nens s’adapten, és veritat que hi ha mares que no tenen cap més opció. Mares que són les que mantenen a la família amb el seu sou, mares que no poden permetre’s deixar la feina per mil motius… Tots els meus respectes i la meva admiració cap a aquestes mares. Però nosaltres vam valorar la nostra situació i era el que més ens convenia. I a tall de reflexió i veient amb perspectiva l’any que he viscut, crec que ha estat la millor decisió que he pres a la vida.

Ni les empreses, ni el govern, ni ningú t’ajuda a conciliar. O renuncies a la feina o renuncies a criar el teu fill. I perdoneu-me que sigui tan radical però jo ho he viscut ben bé així. Et fan triar.

Davant la disjuntiva vaig triar fer de mare cada moment del dia i no perdre’m cap despertar d’en Roc, cada pas nou, cada nova experiència, cada descobriment…

Podria dir que ha estat un any difícil, que en part és veritat, sense treballar, menys sortides amb amics, sense sopars íntims, poca vida íntima de parella, sense vida nocturna… Els primers mesos parlant sola tot el dia, bé, parlava amb ell, però no hi havia resposta i tot i que ara, encara no parla, ja es comença a comunicar molt bé! Massa dies en pijama perquè no tens temps de canviar-te, ni dutxar-te, sola amb el nen, anant al lavabo amb el nen a sobre ( perdoneu la sinceritat)… Esperant al vespre que arribés en Ricard per a tenir un moment de sentir que tinc dues mans, que em puc tallar les ungles dels peus… Aquesta solitud ha estat molt molt dura!!!! Però tot i així, compensa!

Em compensa perquè sé que tot el que he invertit, tota la paciència i l’amor, totes les dificultats, les tomes de pit eternes, les nits intermitents, la sortida de les primeres dents, les vacunes, la primera febre, els mocs, la tos, tot això es transforma en satisfacció quan el miro i em somriu. Quan aquells ullets brillants em miren amb una mirada d’amor profund, una mirada que només tenen els bebès amb les seves mares… Mai ningú m’havia mirat així! I et desfàs per dins d’amor… Quan et diu mammma!! Per primer cop!

img_4102

Em felicito pel meu primer any de mama, felicito al meu fill pel seu primer any de vida, felicito al pare d’en Roc perquè ha estat imprescindible en aquest  camí tan difícil i felicito a totes les mames, a les que treballeu i que us admiro! A les que no treballeu i dediqueu cada moment del dia als vostres petits! Perquè no ens ho diuen gaire, però ens mereixem que ens felicitin! Tots els aniversaris dels nostres fills també són aniversaris nostres! Perquè ens ho currem molt i molt!

Moltes felicitats!!!!!!!!!!

Happy Blogging ;)

La Panera dels Tresors

Abans de tenir en Roc ja m’havia informat de com voldria que fóssin les seves primeres experiències sensorials. Les més immediates serien el pell amb pell, el contacte amb nosaltres, que no se sentís mai sol. Tenia molt clar que volia fer-lo partícep de tot, portejar-lo perquè estigués a la nostra alçada i veiés el món des de la nostra mateixa perspectiva… D’aquesta manera un bebè se sent integrat, se sent feliç! Va ser així com em vaig anar informant i vaig descobrir l’apassionant món de la criança respectuosa! Son molts els mètodes que acompanyen aquesta manera d’educar i ensenyar. Alguns dels més coneguts son la pedagogia Waldorf i el mètode Montessori, ambdós molt interessants.

M’agrada com es tracta a l’infant, considero que tenen moltes coses positives i enriquidores.

  • Respecte cap al nen
  • Aprenentatge i joc lliure
  • La part artísitica i creativa molt potenciada
  • No a favor de les qualificacions acadèmiques
  • Entorn escolar a la mida del nen i no de l’adult
  • Importància cabdal en la vida domèstica que s’intenta reproduir a l’aula
  • Individualitat de l’alumne
  • Afavoreixen la independència
  • Fomenten la concentració

I un dels primers jocs d’exploració que proposa el mètode Montessori (a partir dels 6 mesos) és la panera dels tresors. Com que la idea m’encantava desseguida vaig comprar una panera i vaig anar recopilant objectes. Us explico una mica de què va:

Es tracta d’oferir una panera als nens plena d’objectes de diferents materials i d’ús quotidià, objectes que han d’estimular els sentits del nadó.

Jugant aprenen que cada cosa té el seu pes, la seva temperatura, la seva olor, color, forma, gust, so… i d’aquesta manera també desenvolupen la coordinació necessària mà-ull-boca.

Com que en el primer any de vida és quan es desenvolupen tots els sentits de l’infant i és molt enriquidor deixar al seu abast tot aquest tipus de materials, tingueu en compte que no s’ha de tractar de joguines sino de material variat. Per exemple um tros fusta sense pulir, algun objecte de metall, cintes de roba, espart, plàstic, petxines, coco, un mirall, una cullera de fusta, picarols… jo vaig buscar per casa i vaig trobar moltes coses que em servien, les altres les he anat comprant sobre la marxa…

P9205976ok

És important deixar la panera en un lloc accessible per al nen perquè pugui explorar i manipular lliurement. En Roc té un moble baix a la seva habitació on arriba gatejant així que la vam posar allà.  D’aquesta manera el nadó pot accedir-hi fàcilment, treballa la concentració i té la oportunitat de triar allò que més li interessa cosa que li dóna autonomia. Aquest fet fa que se senti realitzat i satisfet amb ell mateix.

I es recomana que com a pares no interferim en la seva activitat, el més recomanable és observar-los mentre ells mateixos trien i remenen, ens adonarem de les seves preferències i dels seus interessos i veurem com evolucionen dia a dia, és molt gratificant!

Quan veieu que el nen perd interés pels objectes aneu variant i així tindreu sempre la panera renovada!

Va! Us animo a fer-ne una! Fàcil i econòmic! Què més es pot demanar?

I si en voleu saber més:

http://www.montessoriencasa.es/cestas-de-tesoros-treasure-baskets/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Panera_dels_tresors

Aqui us ensenyo com ens va quedar la nostra! :) Espero que us agradi!

P9205979ok

Happy blogging! ;)

Pesto Alla Genovese

Els amants del pesto esteu d’enhorabona! L’apartat culinari del blog comença amb aquesta deliciosa recepta. S’acaba la temporada de l’alfàbrega i hem collit les últimes fulles per a dedicar el primer post a la salsa italiana per excel·lència!

Hem de dir que es tracta d’una recepta molt senzilla i per tant és essencial proveïr-se de la millor matèria prima possible. En Giuseppe, el pare d’en Ricard, és un mestre en plantar i cuidar l’alfàbrega i ens ha donat algunes lliçons sobre el tema. Gràcies a ell tenim una bona plantació!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Hem fet els deures! Tenim alfàbrega 100% ecològica plantada al nostre jardí, alls ecològics de Mieres (gràcies Ana de Can Collbahi) , pinyonets comprats a granel, oli d’oliva verge extra primera premsada en fred i formatge parmigiano reggiano. Un detall important és que el formatge el va anar a buscar en Ricard personalment a Itàlia, cosa que li dóna encara més valor!

Ingredients

100g de fulles d’alfàbrega fresca

200g de parmigiano reggiano ratllat

120g de pinyons

1 gra d’all

400g d’oli d’oliva verge extra

Tot a punt? Doncs per feina!

Un matís important! Si netegeu les fulles de l’alfàbrega cal que les assequeu molt bé ja que és una planta delicada i qualsevol resta d’humitat oxidaria la fulla. Nosaltres les vam assecar damunt de paper de cuina absorvent.

Per un costat ratlleu el formatge, si teniu picadora anireu més ràpids, sino amb el ratllador i paciència! La textura idònia del formatge hauria de ser esmicolat, triturat molt petit. Reserveu-lo.

Per altra banda podeu posar al fons de la batedora el gra d’all juntament amb els pinyons i triturar. A posteriori les fulles d’alfàbrega i tornar a triturar. Mica en mica anireu afegint l’oli d’oliva mentre barregeu la mescla fins que veieu que s’ha format una pasta homogènia.

Finalment afegiu el formatge i mescleu tota la suma d’ingredients. Poseu el nas dins del recipient i oloreu la magnífica fusió d’aromes! Pesto a punt! Ara només falta la pasta!

En paral·lel feu bullir l’olla amb aigua i sal. Afegiu la pasta, espereu els mintus que us indiqui el paquet i fora!

Nota important: La pasta MAI es passa per sota l’aigua ni se li posa mantega!

Barregeu la pasta amb la salsa i al plat!

La nostra aposta pel pesto ha estat orecchiette, una pasta tradicional del sud d’Itàlia, de la Puglia concretament. Podeu fer-ho amb spaghetti, tagliatelle, penne, el que vulgueu!

Buon Appetito!

Aquest és el resultat! Mmmmm!!! No em digueu que no us vé gana!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Happy Blogging ;)

Embaràs i EMPODERAMENT

ba6ba877df3297cc4b0ad6d184773129

Aquest és el meu primer post! Estic una mica nerviosa i excitada alhora… Tinc tantes coses per explicar! Espero que el missatge que us vull transmetre us arribi tal i com m’agradaria… es tracta d’un tema cabdal!

Si estas embarassada enhorabona! Aquesta lectura és per a tu sens dubte! Si no ho estàs però en un futur no ho descartes també et pot interessar. Si ja has tingut fills potser et fa reflexionar o t’ajuda per una futura experiència! I si ets home també t’interessa com a bon acompanyant ara o en un futur! ;)

Quan em vaig quedar embarassada no vaig ser prou conscient de com n’era d’important aixó que us explicaré i per aixó he cregut convenient dedicar-hi el primer post.

Et fas el test d’embaràs i bingo! Surt positiu! I aquí és on comença tot, com una mena de marea se t’endú cap a un nosé on i perds una mica el control… no sé si m’enteneu… Et sents arrastrada cap al món desconegut de ser mare, un món on tothom opina i tots et dónen consells!

Esclar que primer de tot has de païr la notícia, que de vegades resulta sorprenent, altres desesperadament il·lusionant o fins i tot no t’acaba d’encaixar dins d’una vida perfectament planificada… En qualsevol dels casos no pots evitar que un cop assumida i assimilada comenci una marabunta d’informació que et deixa fora de joc durant unes setmanes!

I és que si cerques a google les paraules “estic embarassada” sigui quin sigui l’idioma en el que ho busquis, se t’obrirà un ventall brutal d’informacions que ni en quatre vides podries assimilar! Articles, consells, forums… Tot aixó i les revistes, llibres i opinions externes et faran tornar boja!

ffff367a27e6d8b953b2a3c4f2d96258

Doncs noies, us he de dir que tot aixó serveix de ben poc! O si més no és molt poc rellevant… No em malinterpreteu! És molt bonic saber cada etapa de l’embaràs, si el fetus té ulls, si ara ja té els dits de les mans i els peus, que si ara té sensibilitat al tacte, a la llum… També és important saber com t’has d’alimentar i que necessites exercici físic…Sempre si tens un embaràs normal i sense risc! Of course!

Pero el que us vull dir és que un cop us hagueu fet a la idea que sereu mares, que ja ho sap la família i els amics i que ja us heu familiaritzat amb les visites freqüents al ginecòleg i sapigueu amb més o menys fortuna interpretar una ecografia ( habilitat només adquirida quan son del teu fill ) … és a partir d’aquest moment que haurieu de començar a estudiar el significat de la paraula EMPODERAMENT.

Aquesta paraula tan important i tan desconeguda!

Trobo que a les nenes, en edat escolar ja s’ens hauria d’empoderar. Ningú en parla d’aixó! A les escoles s’hauria de parlar del propi cos i de l’autoestima perquè hauriem d’aprendre a estimar el nostre cos, la nostra sexualitat, a confiar-hi. Entre dones ens hauriem d’empoderar, una dona empoderada pot empoderar una altra. Abans les àvies empoderaven a les filles i les filles a les nétes i es compartia aquest moment i n’aprenien unes de les altres. En algunes tribus encara succeeix.

Actualment estem immersos en un món d’individualitats i vivim molt soles la maternitat. Crec que a la societat actual ja li està bé la desinformació de la dona, no som gens conscients del nostre propi potencial. El cas és que estem programades per ser mares i subliminalment ens inculquen la idea que no estem preparades per a fer-ho.

Mil controls a l’embaràs (alguns molt necessàris…), proves de sucre a cada trimestre, que si ara a dieta, que si suplements de ferro a destall… Bé, no estic dient que no sigui important la vigilància, per a mi és imprescindible, pero de veritat que cal tot aixó??? El calendari, el rellotge i la bàscula marquen l’embaràs i el part de manera exagerada. Com s’ho feien abans? I no val l’argument que abans els nens neixien tontos i es morien la majoria perquè si fos així la humanitat ja s’hauria extingit! Reflexionem.

Tenim tendència a posar en mans dels altres la nostra capacitat de gestar i parir i aixó és molt trist. I ho dic amb coneixement de causa perquè jo ho vaig fer. Jo no vaig ser capaç d’empoderar-me com calia.

Empoderament vol dir informació i capacitat de decidir, prendre les teves pròpies decisions sobre el teu cos i el del teu fill. Significa saber com funciona el teu organisme, les teves hormones, què necessites per a poder parir sense por, sense tots els prejudicis que ens inculquen.

No parlo d’un part al bosc ni de ser una hippie! No parlo de parir sense epidural (tot i que cal saber que no és innòcua) si és el que realment es vol, tampoc parlo de parir a casa, només vull dir-vos que cal informació per a poder decidir! Sigui quina sigui la teva decisió serà una decisió legítima, el que realment importa és que el teu part et pertanyi a tu. I malhauradament no solem estar ben informades i aixó ens porta conseqüències. Parlo de tenir un part respectat.

Bé, aquí ho deixo! Futures mares el més importat del vostre embaràs és l’EMPODERAMENT!

A continuació us deixo uns enllaços on podeu llegir sobre el tema:

https://www.elpartoesnuestro.es/

http://www.todomaternidad.com/la-comadrona-contigo-y-tu-familia/354-empoderamiento-de-la-mujer-en-el-embarazo

La cita que teniu a l’encapçalament és d’Ina May Gaskin, una gran dona empoderada.

Happy blogging ;)