Fomentant la seva autonomia

Hola!! Aprofitant que aquesta setmana passada hem fet bricolatge a casa, us explico el motiu dels fets! :) Ja fa temps que anàvem al darrere de la idea de fer una torre d’aprenentatge per en Roc, però no trobàvem ni el temps d’anar a Ikea ni el temps per a fer-la…

A casa, ens agrada molt que en Roc tingui la seva pròpia autonomia, en la mesura del possible… I per això hem fet alguns invents per a fer-li més fàcil.

La torre d’aprenentatge és fantàstica per a apropar els nens a la cuina, a partir dels 18 mesos comença una etapa d’imitació molt potent i els nens estan molt motivats per a aprendre, col·laborar i observar.

A més, nosaltres som molt de cuinar i com podeu comprovar a la foto, en Roc se sent d’allò més còmode fent de les seves a la cuina! ;)

IMG_6958 còpia
M’encanten aquests moments de complicitat entre pare i fill!

Al final vam trobar el moment de fer-ho, aprofitant una tarda de pluja…

Us deixo aquí el vídeo que hem fet servir nosaltres per a fer la torre amb un parell de tamborets Bekväm d’Ikea ( què faríem sense Ikea?).

A més, hem adaptat el bidet del nostre lavabo, així en Roc té el seu raconet per a rentar-se les mans i les dents. El mirall és genial perquè s’enganxa a la paret sense necessitat de fer cap forat.

Recordeu que la higiene dental és essencial des de ben aviat per tal de prevenir les càries. Encara que les dents siguin de llet és molt important evitar les càries en la infància.  Aquí us deixo un vídeo molt i molt recomanable per a entendre el perquè hem de rentar les dents dels nostres nadons des de ben aviat, és llarg però val molt la pena.

videtweb

Doncs ja ho veieu! Un parell d’idees molt senzilles i econòmiques per afavorir l’autonomia dels vostres petits.

Feliç setmana i no us oblideu de compartir si us agrada el que heu llegit!

I vosaltres? Què heu fet a casa per afavorir que el petits siguin més autònoms?

Happy Blogging! ;)

 

BLW: Amb el menjar no s’hi juga… o si?

No sé a vosaltres, però a mi de petita sempre m’havien dit: “Amb el menjar no s’hi juga!” i sempre he tingut interioritzat aquest concepte molt a dins meu, inconscientment, tant que el primer cop que vaig sentir a parlar del BLW em va semblar de bojos!

Arriba un moment, al voltant del 6 o 7 mesos, en alguns nens abans, altres després, que has de començar a pensar a oferir alimentació complementària al teu fill. Dic “oferir” i no dic “introduir” perquè l’objectiu ha de ser que el nen sigui autònom i estableixi una relació saludable amb el menjar i només ho aconseguirem oferint i no forçant… Oi?

Des del moment del naixement i fins als 6 mesos, per anar bé, el nadó hauria de ser alimentat exclusivament amb llet materna a demanda, o en el seu defecte, amb llet de fórmula. Aquestes són les recomanacions de l’OMS. La ingesta de qualsevol aliment que no sigui llet materna o adaptada abans dels 6 mesos no està recomanada, ja que pot comportar problemes potencials.

Aquella idea de deixar menjar al nen tot sol, sense donar-li jo a cullerades, d’oferir-li els aliments sense triturar… Ho veia com una barreja entre imprudència i atreviment que no m’acabava de convèncer..

La sort que vaig tenir és que una amiga meva, té un fill 6 mesos més gran que en Roc i vaig poder observar en primera persona com funcionava el mètode. Més endavant vaig anar a una conferència del pediatre Carlos González on explicava el tema i he de reconèixer que vaig sortir entusiasmada amb la idea, em va acabar de convèncer del tot.

Va ser aleshores quan vaig decidir informar-me’n una mica més i vaig consultar llibres per a tenir les coses més clares. Us recomano “El niño ya come solo” de Gill Rapley i “Mi niño no me come” de Carlos González.

IMG_3251 còpia

Us en faig cinc cèntims pels quals no teniu ni idea del que parlo!

El terme BLW (Baby Led Weaning) significa “alimentació autoregulada pel nadó”, és el terme que utilitzen els anglesos per a indicar el moment que el nadó està preparat per a començar a menjar altres aliments que no siguin llet materna.

El normal fins el dia d’avui era que el pediatre et recomanés començar amb farinetes de cereals al vespre i anar oferint aliments triturats, amb tants grams de carn, de verdura, etc. Alimentar el nadó amb horaris i menús rígids i fer que el nen prengués un paper passiu en l’alimentació. I jo dic, si donem el pit a demanda perquè no podem també oferir l’alimentació complementària a demanda?

Aquest tipus de pauta estricta encara és vigent avui en dia i ara que n’estic ben informada, deixa molt a desitjar a escala nutricional pels nostres fills. L’únic expert en saber quants grams d’aliment necessita en cada moment és el nostre nadó.

Una reflexió que fa Julio Basulto i m’encanta és:

“L’alimentació complementària s’anomena així perquè és un complement, no un substitut. Un complement no és una peça fonamental en la nostra indumentària, és un a més a més, un detall que ens complementa. En alimentació infantil el “vestit” seria la llet materna i el “bossa de mà, collaret…” serien la resta d’aliments.

Si us interessa llegir l’article del Julio on s’explica, us el deixo AQUÍ.

Per tant, s’entén que la idea no és substituir la llet materna, sinó que es tracta de complementar-la i fer que el nadó aprengui a menjar com els adults. Tenint sempre present que la base en la seva alimentació serà la llet materna fins ben entrat l’any de vida.

A partir de quan?

Cada nen és diferent, alguns estan preparats abans i d’altres necessiten més temps. Cap al voltant dels 6 mesos aproximadament hem d’observar que el nadó estigui preparat, valorant que:

  • Es mantingui assegut. Mantenir-se assegut és important, ja que indica la maduració del sistema digestiu i de la faringe. Si el nen no es manté assegut, seria imprudent oferir aliments sòlids, ja que no hauria madurat la seva capacitat de mastegar i deglutir.
  • Ha perdut el reflex d’extrusió. Mecanisme que té el nadó d’escopir qualsevol cosa de la selva boca que no sigui llet. Segurament heu vist nadons que escupen el menjar just després que els  donessin una cullerada de triturat. Això significa que encara no han perdut el reflex d’extrusió.
  • Té la capacitat de dir que no amb gestos. Molt important perquè ens pot comunicar que ja no en vol més.
  • Mostra interès del menjar.
  • Té la capacitat d’endur-se un aliment a la boca, coordinació ull-mà.

IMG_0369 còpiaIMG_0498 còpiaIMG_0570 còpiaIMG_0725 còpia

Com es fa?

  • Oferir al nen aliments sans i variats, incorporar-los un per un amb 24 hores de separació entre ells per a poder detectar, en cas d’al·lèrgia, quin ha estat l’aliment problemàtic.
  • Asseure al nen a taula amb nosaltres a cada àpat vigilant que en aquell moment no tingui ni gana ni son. Oferirem els aliments després d’haver fet pit o donar biberó, recordem que l’objectiu no és substituir la llet!
  • Els àpats han de ser un moment d’exploració i joc.
  • Es pot oferir aigua però no és imprescindible, ja que la llet cobreix les seves necessitats d’hidratació.
  • Omplir-se de paciència i oblidar les quantitats.
  • Tallar els aliments de manera que li sigui fàcil de manipular, en forma de bastonets és ideal, o de manera que puguin agafar bé i amb tota la mà el tros d’aliment.
  • Apagar la televisió, la ràdio i no deixar mai al nen sol.
  • No obligar mai al nen a menjar.

Avantatges

  • Permet oferir els aliments de manera respectuosa, al ritme del nen sense forçar.
  • És pràctic, barat i estalvies temps, ofereixes el mateix que menja la resta de la família i quan surts a fora no cal preparar triturats.
  • Donem autonomia i capacitat d’autoregular-se als nens.
  • Integrem més ràpidament al nen en les rutines i els hàbits familiars.
  • Ajuda a desenvolupar la musculatura mandibular, la motricitat fina i la parla.
  • Redueix l’estrès de calcular les quantitats exactes de cada àpat infantil, el nadó s’autoregula i a més aprèn a menjar.
  • S’estableix una relació agradable i divertida entre el nen i el menjar.

IMG_2460 còpia

Les pors

Aquesta manera d’aprendre a menjar pot preocupar a molts pares que creuen que el nen té moltes possibilitats d’ofegar-se. Primer de tot cal diferenciar entre fer arcades i l’ofegament.

  • Fer arcades no significa ofegar-se, és un mecanisme del nostre cos que evita que un tros massa gran de menjar entri a les nostres vies respiratòries. Tots els nens fan arcades quan aprenen a menjar i de fet és important que les facin, ja que significa que el seu cos funciona perfectament i que estan aprenent a menjar. Tots donem per suposat que quan els nens aprenen a caminar o a anar en bicicleta cauen moltes vegades… Doncs per aprendre a menjar també faran arcades sovint i fins i tot vomitaran algun cop. La majoria, després d’això, segueixen menjant amb total normalitat. L’adult que acompanya al nadó ha de ser-ne conscient, mantenir-se serè i no donar copa a l’esquena del nen ni intentar treure-li el menjar de la boca, ja que això podria fer que s’ofegués de veritat. Cal observar, mantenir la calma i no intervenir si no és realment necessari.
  • Ofegament. La por més gran que tenim tots els pares i mares és que el nostre fill s’ofegui. Cal dir que si el nadó reuneix totes les característiques que indiquen que està preparat en principi no seria habitual un ofegament. Tot i així cal saber que quan un nadó deixa de fer soroll durant les arcades, significaria que l’aire no passa per les vies respiratòries i s’hauria d’actuar de la mateixa manera que si s’empassa qualsevol objecte. En general, feu o no feu BLW amb els vostres fills, és molt recomanable fer un taller de primers auxilis. Aquí us deixo un vídeo on podeu veure una maniobra de reanimació.

A més a més…

  • Molta paciència i calma.
  • Prepareu-vos per netejar.
  • És un avantatge tenir mascotes que netegin el terra :)
  • No cal que tingui dents, pot mastegar amb les genives i aixafar el menjar amb la llengua i el paladar. No cal ni una dent. De fet, la lactància materna prepara al nadó per la masticació i amb els triturats fem que desaprenguin aquesta capacitat que ja tenien adquirida. Us deixo un article molt complet que ho explica AQUÍ.
  • Relaxa’t, gaudeix i diverteix-te amb el teu fill.
  • Fes moltes fotos! Són moments únics.
  • Llista d’aliments no recomanats abans de l’any.

IMG_2804

Aquí us deixo un dels primers moments que en Roc va tenir contacte amb un aliment! ;)

Quins records!!!

Espero que us hàgi sigut útil la informació!

Happy Blogging! ;)

 

 

 

 

Ampolles sensorials

Fa temps que volia fer unes ampolles sensorials per en Roc. Últimament vaig molt de bòlit amb el curs de Formació de Lactància que estic fent a Fedecata. La veritat és que és un tema apassionant i tinc tant per aprendre que entre llegir i estudiar no tinc temps de res! A més en Roc ja fa 2 setmanes que camina!!! I no para, li he d’anar al darrere tot el sant dia perquè me la lia en 2 segons! I entre aixó i els virus… Uff!!! Estic una mica estressada amb tot plegat, i a més també m’he apuntat a una formació per a fer-me instructora de porteig i entre “pitos i flautes” tinc el cap ben destarotat! I poc temps per a dedicar al blog, ja em perdonareu per l’entrada tan breu!

Bé, finalment vaig comprar tot el que em feia falta i vaig fer les ampolles. Us escric el material que he fet servir:

  • 4 ampolles de plàstic dur i transparent, de mig litre o menys, més grans no perquè pesen massa.
  • Cinta aïllant de colors per a segellar els taps, també podeu fer-ho amb silicona, però a mi m’agrada la cinta!
  • Objectes varis per a posar a dins, jo he posat gometes de fer polseres fluor, uns peixets fluor, lletres i estrelles de purpurina, purpurina de colors, bossa de plàstic transparent (en teoria és per a simular una medusa però no s’aprecia gaire)…
  • Podeu provar de posar-hi glicerina a dins per a fer la textura més espessa, jo ho he fet només amb aigua. Vaig provar de posar-hi oli de cos de nadons però el resultat no m’agradava perquè quedava tot enganxós.

Les ampolles sensorials agraden a tots els nens, des de nadons fins a més grans i tenen mil possibilitats! Poseu-li imaginació i en podeu fer de molt diferents. Estimulen la motricitat fina, l’educació visual, el llenguatge, l’experimentació… Són una bona eina i una bona distracció! I a més molt fàcils de fer i econòmiques!

Aquí veieu el resultat!

Ampolles1

Espero que us agradi i us animeu a fer-ne vosaltres! En Roc s’ho passa pipa mirant els peixos i movent les ampolles.

Happy Blogging! ;)

Una habitació Montessori per en Roc!

Quan esperes un fill, una de les coses que més t’agrada fer és muntar la seva habitació. T’imagines els colors que tindrà, compres la decoració, els llençols, alguns ninots, les làmpares, tries algun vinil… Em vaig passar hores davant del Pinterest veient habitacions precioses! Però he de dir-vos que la majoria d’aquestes habitacions, tot i que m’encantaven, no responien a les necessitats d’un infant. Més aviat responien a les comoditats dels adults com a cuidadors. Bressols amb barrots, armaris i calaixeres alts, quadres decorant les parets, canviadors…

La nostra idea era dormir amb en Roc des del començament així que ja teníem molt clar l’opció de muntar el bressol enganxat al nostre llit. D’aquesta manera ens quedava una incògnita de com fer la seva habitació. Havia de ser una zona on ell se sentís còmode, on el canviaríem al començament i on també hi jugaria.

IMG_5107web

Després d’investigar una mica vaig descobrir el concepte “Habitació Montessori”. La veritat és que em va semblar una idea genial! Una habitació a la mida de l’infant i no de l’adult. Les habitacions Montessori reuneixen una sèrie de característiques que les fan especials:

  • No hi ha cap bressol amb barrots, el llit està al terra de tal manera que el nadó pot pujar i baixar del matalàs sense perill de caure. Té tot l’entorn al seu abast sense obstacles.
  • Els mobles són baixos, cada joguet té el seu lloc i el nen pot accedir amb facilitat a tots els jocs sense dependre de l’adult. Això afavoreix l’ordre i la independència del nen, que juga al seu aire.
  • Un mirall al costat del llit, el nadó s’hi pot veure reflectit de tal manera que observa el seu propi cos i pren consciència dels seus moviments des de molt aviat. És molt important que el mirall sigui irrompible, nosaltres vam posar un vinil efecte mirall a sobre d’un llistó de fusta.
  • També podeu posar fotografies, marcs amb dibuixos o làmines a l’altura del seu camp de visió.

Tenint en compte tot això i com a bons ikea-addictes que som, vam anar a buscar el llit Kura a Ikea! Ens va semblar una gran solució. En Roc podria tenir una habitació a la seva mida, un llit per dormir migdiades o per fer les seves primeres nits sol que li permeti llibertat de moviment i no pugui caure’n. I al mateix temps és una llitera per si més endavant ens animem a donar-li un germanet ;). Realment té les tres B!

IMG_5103web

El llit Kura ens va convèncer, tenia tots els requisits, el preu econòmic, era súper versàtil i permetia aplicar el concepte Montessori aprofitant l’espai.

De moment n’estem molt contents, és una opció amb moltes possibilitats i en Roc juga encantat a la seva habitació. Per als primers mesos li vam penjar, per a utilitzar de mòbil, uns planetes de quan jo era petita (segur que molts de vosaltres n’havíeu tingut perquè es van posar de moda als 90, i són fluorescents!). I de moment no els he tret perquè li encanten.

Ara per ara hi fa les migdiades, juga, mira contes, hi està estupendament bé!

Al costat del llit també hi hem muntat un racó de lectura! :) Aquí el teniu, ben concentrat amb el llibre dels animals… Com li arriben a agradar!!

IMG_5115web

Què us ha semblat? Espero que us agradi tan com a nosaltres!

Happy Blogging! ;)

 

 

 

 

Teta o no teta? Aquesta és la qüestió!

Fa temps, abans de plantejar-me seriosament ser mare, pensava que jo no donaria el pit als meus fills. Em feia molta angúnia la idea de tenir una criatura enganxada als mugrons, se’m posava la pell de gallina (literalment) només de pensar-hi.

Tenia molt clar que faria biberó des del primer dia, a més, coneixia moltes persones que ho havien fet i m’havien explicat que era el millor sistema i que a més podries compartir les tomes amb el pare i tu descansar a la nit. Ho tenia claríssim i ho veia la cosa més lògica del món, això de donar el pit era cosa de hippys.

A més, jo també havia pres biberó perquè la meva mare es va “quedar sense llet” com la majoria de les nostres mares… Cosa que també em podria passar a mi i no seria tan estrany! Oi?

Però quan em vaig quedar embarassada vaig començar a llegir i a informar-me. Quan tens un ésser viu dins teu i notes com es mou i va creixent de mica en mica prens una consciència diferent de les coses. Analitzes els pros i els contres de tot i acabes prenent decisions que potser són totalment contràries a les teves idees anteriors. I això és el que em va passar a mi.

Vaig llegir a Carlos González, Rosa Jové, Laura Gutman, Michel Odent entre d’altres. I tots coincidien en el mateix, la lactància materna és el millor aliment pel nadó i el cos de la mare el seu hàbitat natural.

A partir d’aquí vaig començar a donar-hi voltes… Com fer que el meu fill se senti feliç i nodrit d’amor sense implicar el meu propi cos en la criança? De fet ja havia implicat el meu cos en gestar-lo. Estava disposada a entregar-me tota jo? En cos i ànima?

D’aquesta reflexió se’n podrien extrapolar conclusions equivocades, espero que no ho interpreteu així! Les mares que no han alletat els seus fills em podrien dir que elles s’han entregat en cos i ànima sense donar el pit. I no ho dubto, no tinc cap dubte que una mare que dóna biberó pot ser tan o més bona mare que una que dóna el pit.

Aquesta decisió tan personal hauria de ser respectada per sobre de tot. El que està clar és que un nadó necessita una mare feliç i entregada, una mare sense angoixes. Cadascú ha de prendre les seves pròpies decisions coneixent-se en profunditat. I això és el que vaig fer jo.

IMG_6721 copia 2

La conclusió final sempre hauria de ser la mateixa: Jo vull ser una mare feliç i lliure i per aquest motiu he decidit donar/no donar el pit al meu nadó.

L’opció triada és una aposta personal i respectable, és una aposta per la teva salut mental i la teva integritat. No jutjaré mai una mare que dóna biberó convençuda de fer-ho, ella té els seus motius, com jo tinc els meus per donar pit, donar-lo a demanda i donar-lo tot el temps que em sembli convenient.

Per altra banda no deixaré d’evidenciar i defensar que el millor aliment sense cap mena de dubte, és per sobre de tot, la llet materna. Que és una evidència que les llets artificials alimenten i els nens creixen igualment sans en la gran majoria dels casos. Tot i així cal saber, que la llet artificial no deixa de ser un producte elaborat i com a tal també té els seus inconvenients.

Dit això, jo vaig analitzar pros i contres de donar pit. Vaig mirar cap a dins meu i em vaig fer les següents preguntes: Puc fer-ho? Vull entregar el meu cos a totes hores? Serè capaç de gestionar el cansament? Serè capaç de gestionar les meves emocions si es complica la lactància? Sóc conscient que potser hauré de demanar ajuda? Vull per sobre de tot alletar el meu fill?

Vaig arribar a la conclusió que totes les respostes eren un Sí. Al començament tenia dubtes, però a mesura que m’anava informant i s’acostava el moment del part veia molt clar que seria la millor aposta. Tot i així temia el primer moment de contacte, aquella por a tot el que desconeixem… i que se’m feia una mica estrany. I si no m’agradava la sensació? Seria una mala mare pel fet de donar-li el pit i després voler-li retirar?

I realment, en el moment que em van posar en Roc a sobre, no sé a vosaltres, però a mi em va sortir tan natural i ell era tan petit però tan llest i tan mamífer que tot solet es va enganxar i si em preguntes com va anar, et diria que ni me’n recordo. Només que va ser un moment natural i preciós.

IMG_9276 copia

I aquí va començar la meva relació d’amor amb la lactància. Al començament com amb tota relació costa trobar-te còmode, la falta de confiança i aquestes coses… Però per sort he de dir que no vam tenir cap problema concret, tret de les molèsties lleus dels primers dies i de les famoses crisis de creixement, que són mereixedores d’un post a part.

Un cop ens vam conèixer bé en Roc i jo vam gaudir plenament dels nostres moments íntims, d’aquesta connexió màgica que es crea, del privilegi que només tenim les dones i que, des del meu punt de vista, val la pena aprofitar. És el millor regal que podem fer als nostres fills i també un regal per a nosaltres mateixes.

Si em pregunteu si ho recomano, diré dràsticament Sí!! Però també us diria que feu una introspecció personal, les opinions dels altres us poden confondre… La millor manera és conèixer-vos a fons, informar-vos al respecte i decidir. Sigues mare com tu vols i no com et diguin els altres i seràs una mare feliç.

Nosaltres de moment seguim gaudint de la nostra preciosa relació i espero que sigui per molt temps!!

IMG_2887 copia

Us recomano una lectura que em va ajudar molt amb la lactància: “Un regal per a tota la vida” de Carlos González.

I un consell si m’ho permeteu. Si estàs decidida a alletar el teu fill i tens problemes de clivelles, dolor, etc. és MOLT MOLT MOLT important que demanis ajuda el més aviat possible a la teva llevadora o a una assessora de lactància.  NO HO DUBTIS!

Happy Blogging ;)

Capsa de les persones que m’estimo

Avui us vull explicar una idea molt xula pels vostres nens!

En Roc ja fa temps que reconeix als familiars i amics més propers i vaig pensar que seria bonic que tingués un àlbum on pugués identificar-los i així anar memoritzant els noms de tots.

Vivim en la era digital, fem més fotos que mai i per desgràcia no tenim pràcticament res en format paper… Discs durs abarrotats de fotos, memòries plenes, telèfons saturats… Pero els nostres nens no conèixen la fotografia en format paper!

Per aixó vaig decidir fer-li una mena d’àlbum adaptat a les seves necessitats. Enlloc d’un àlbum finalment vaig optar per una capsa.

És tan senzill com buscar una capsa ( jo he utilitzat una de sabates d’en Roc), folrar-la amb un paper bonic i posar-li un títol. Nosaltres la hem anomenat “Capsa de les persones que m’estimo”.

caixa4

I anar a una copisteria, imprimir i plastificar totes les fotografies que tinc d’en Roc amb cadascun dels familiars i amics més propers.

Caixa1

caixa2

I a jugar!!!!!!

Caixa3

Espero que us hàgi agradat i que feu la vostra. Ja veieu que és molt fàcil i el resultat xulíssim! En Roc està encantat, i encara que no siguin persones, no podien faltar-hi els gegants, evidentment és la seva foto preferida… té una fal·lera gegantera!!!

Happy Blogging ;)

La Panera dels Tresors

Abans de tenir en Roc ja m’havia informat de com voldria que fóssin les seves primeres experiències sensorials. Les més immediates serien el pell amb pell, el contacte amb nosaltres, que no se sentís mai sol. Tenia molt clar que volia fer-lo partícep de tot, portejar-lo perquè estigués a la nostra alçada i veiés el món des de la nostra mateixa perspectiva… D’aquesta manera un bebè se sent integrat, se sent feliç! Va ser així com em vaig anar informant i vaig descobrir l’apassionant món de la criança respectuosa! Son molts els mètodes que acompanyen aquesta manera d’educar i ensenyar. Alguns dels més coneguts son la pedagogia Waldorf i el mètode Montessori, ambdós molt interessants.

M’agrada com es tracta a l’infant, considero que tenen moltes coses positives i enriquidores.

  • Respecte cap al nen
  • Aprenentatge i joc lliure
  • La part artísitica i creativa molt potenciada
  • No a favor de les qualificacions acadèmiques
  • Entorn escolar a la mida del nen i no de l’adult
  • Importància cabdal en la vida domèstica que s’intenta reproduir a l’aula
  • Individualitat de l’alumne
  • Afavoreixen la independència
  • Fomenten la concentració

I un dels primers jocs d’exploració que proposa el mètode Montessori (a partir dels 6 mesos) és la panera dels tresors. Com que la idea m’encantava desseguida vaig comprar una panera i vaig anar recopilant objectes. Us explico una mica de què va:

Es tracta d’oferir una panera als nens plena d’objectes de diferents materials i d’ús quotidià, objectes que han d’estimular els sentits del nadó.

Jugant aprenen que cada cosa té el seu pes, la seva temperatura, la seva olor, color, forma, gust, so… i d’aquesta manera també desenvolupen la coordinació necessària mà-ull-boca.

Com que en el primer any de vida és quan es desenvolupen tots els sentits de l’infant i és molt enriquidor deixar al seu abast tot aquest tipus de materials, tingueu en compte que no s’ha de tractar de joguines sino de material variat. Per exemple um tros fusta sense pulir, algun objecte de metall, cintes de roba, espart, plàstic, petxines, coco, un mirall, una cullera de fusta, picarols… jo vaig buscar per casa i vaig trobar moltes coses que em servien, les altres les he anat comprant sobre la marxa…

P9205976ok

És important deixar la panera en un lloc accessible per al nen perquè pugui explorar i manipular lliurement. En Roc té un moble baix a la seva habitació on arriba gatejant així que la vam posar allà.  D’aquesta manera el nadó pot accedir-hi fàcilment, treballa la concentració i té la oportunitat de triar allò que més li interessa cosa que li dóna autonomia. Aquest fet fa que se senti realitzat i satisfet amb ell mateix.

I es recomana que com a pares no interferim en la seva activitat, el més recomanable és observar-los mentre ells mateixos trien i remenen, ens adonarem de les seves preferències i dels seus interessos i veurem com evolucionen dia a dia, és molt gratificant!

Quan veieu que el nen perd interés pels objectes aneu variant i així tindreu sempre la panera renovada!

Va! Us animo a fer-ne una! Fàcil i econòmic! Què més es pot demanar?

I si en voleu saber més:

http://www.montessoriencasa.es/cestas-de-tesoros-treasure-baskets/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Panera_dels_tresors

Aqui us ensenyo com ens va quedar la nostra! :) Espero que us agradi!

P9205979ok

Happy blogging! ;)

Exterogestació i porteig (o… perquè el meu fill és un koala?)

Des del moment que va nèixer en Roc, no vaig ser capaç de separar-me’n ni un sol moment. Més endavant vaig descobrir que aquesta necessitat mútua de contacte permament responia a la teoria de la exterogestació.

Després del part les hormones s’apoderen de tu. Et tornes literalment una lleona. És com una sensació d’embriaguesa d’amor, descriure-ho amb paraules és complicat. Necessites tocar al teu nadó, notar la seva escalfor, la olor del seu cap! És impressionant com em vaig tornar adicta a olorar-li el cap! No entenc perquè els hi posen gorrets als nadons, no serveixen de res i a sobre et priven de sentir aquella oloreta tan dolça! Bé només serveixen de decoració, la veritat és que son moníssims. Alguns estudis afirmen que la olor del cap dels nadons fa que la mare alliberi endorfines i oxitocina! Jo us asseguro que és ben cert.

exterogestacio

Aquesta part tan mamífera de tu mateixa només la descobreixes quan tens la teva cria. I fa por, és com si de dins teu et sortís la part més primitiva, més animal. Abans no, ni durant l’embaràs! Sincerament, jo durant l’embaràs, instint el que es diria instint, no en tenia pas! L’instint neix amb la criatura, quan neix un fill, neix una mare.

El que us vull explicar en aquest post és que des del minut zero vaig sentir la necessitat de dur al meu nen enganxat a mi tot el dia i tota la nit. I no només era una necessitat meva, també seva ja que era deixar-lo un segon al moisès o a l’hamaca i plorar desconsolat… Mames novates no desespereu, és normal, cal mooooolta paciència!

En Roc ha estat un koala des del primer dia. A l’hospital pell amb pell constant i a casa els primers dies el mateix! Vaig comprar una samarreta genial que em permetia portar-lo a dins com si fos un fular i anàvem així tot el dia. Al començament les tomes son eternes i com que el pit cal fer-lo a demanda et passes tot el sant dia amb la teta fora, aquesta samarreta em permetia donar-li pit en qualsevol moment, la veritat és que em va facilitar molt les coses!

A diferència d’altres animals que caminen al mateix moment de néixer, l’ésser humà neix immadur, la gestació continua a fora, la teoria son nou mesos a l’úter i nou mesos a coll de la mare. Puc assegurar amb total certesa que és així! En Roc ha complert la norma amb estricta rigurositat. A partir dels nou mesos de vida va començar a poder anar amb cotxet sense plorar. Nou mesos!!! Si, ho heu sentit bé! Us sembla extrany? A molta gent li semblava, molts em deien que no era normal. Doncs és normal, cada nen té el seu ritme, n’hi ha que son menys demandants i d’altres, com el meu, que necessiten contacte constant. I us diré més, el fet de donar-li tranquilitat i respectar els sus ritmes fa que estableixis un vincle segur amb el nen, aconsegueixes que el teu fill estigui preparat per explorar el seu entorn d’una manera segura i tranquila. En Roc ara, amb un any, pot anar amb qui sigui i no plora, estic segura que aixó respon al vincle segur que hem creat. Està còmode amb els altres perquè sap que si em necessita sempre hi soc, sempre responc al seu plor o a les seves necessitats de contacte.

Aqui teniu el meu petit koala!
Aqui teniu el meu petit koala!

Portejar, portejar i portejar! Primer amb fular elàstic, més tard amb fular de tela, amb motxilla i bandolera! Fins i tot en tenim un per anar a la platja… El porteig enganxa! Cada portanadons respon a unes necessitats i hem de saber en quines circumstàncies ens convé un tipus o un altre. El que si que és imprescindible és saber que ha de ser ergonòmic. No son vàlids els portanadons que deixen les cames de la criatura penjant i el nen mira endavant. Si téns dubtes, demana consells a una assessora de porteig!

Jo sóc una afèrrima defensora del porteig perquè li veig clars avantatges a diferència de dur a la criatura en un cotxet.

  • El nen és més sociable i se sent integrat en totes les activitats que realitzes. Anar a passejar, comprar, cuinar, anar en autobús…
  • El nen plora molt menys i si vol dormir pot fer-ho sense problemes sobre el teu pit.
  • Afavoreix la lactància ja que el porteig facilita l’accés al pit.
  • Tenen un millor desenvolupament psicomotor ja que amb el teu caminar van agafant equilibri i el seu cos s’adapta abans al moviment i els hi tonifica la musculatura.
  • Ajuda a disminuir els còlics, per tant si el vostre nadó en pateix el poseu al fular i a passejar una estona!
  • Afavoreix els vincles amb el portador (papes també podeu portejar! De fet, heu de fer-ho, no us ho podeu perdre!!!)
  • Dóna seguretat a l’infant ja que t’adones al moment de les seves necessitats i les pots cobrir inmediatament
  • Et dèixa les mans lliures, en Roc i jo hem anat al supermercat, cuinat, planxat, fregat, estès roba, regat el jardí…
  • És molt pràctic, pots pujar escales, entrar a tot arreu sense problemes d’espai, ideal per a families viatgeres!

Podria seguir amb avantatges fins demà però crec que fins aquí aportaré la meva experiència. En Roc amb un any segueix encantat amb el porteig. Ara el porto més amb cotxet perquè ja hi va còmode, no sóc partidària de forçar cap situació i he esperat fins que ell ho ha acceptat, sempre he respectat els seus ritmes. Ara, per aixó, me n’adono que amb el cotxet tenim molta menys comunicació, ell va assegut i jo al darrere… Quan tinc ganes de parlar-hi i estar-hi més aprop torno a agafar la motxilla!

I acabaré dient: Nens portejats, nens feliços!

Pir2porteighivernpapairocporteigfamiliar1fotoporteigpapairocporteigfamilyfamiliaporteig

Aquí, unes quantes fotos del nen koala amb els seus pares ;)

Happy blogging! ;)