A COLLIBÈ: La meva metamorfosi professional

Perdoneu la meva desconnexió aquests últims dies… Ara us explicaré els motius! ;)

La maternitat ens canvia, a mi m’ha canviat o potser hauria de dir, que més que canviar-me, ha fet que indagués en el fons de mi. Ha fet que rebusqués en els meus interessos més personals i trobés l’autenticitat del que em fa moure, de la passió, del que tots tenim a dins i de vegades, per culpa de deixar-nos endur per les circumstàncies de la vida, no brolla i queda amagat. He tingut temps per a reflexionar, donar-hi voltes, formar-me, envoltar-me de la gent interessant, de persones fantàstiques que m’han acompanyat, empoderat, aconsellat… Fa temps que tinc un projecte personal entre mans, la meva metamorfosi personal ha anat fent el seu camí, gestant idees i creant maneres de reinventar-me. Necessitava obrir una nova finestra a la meva vida i reencaminar la meva carrera per a dedicar-me a una cosa que realment m’omplís, que donés sentit al meu dia a dia com a dona, mare i professional. I finalment, després de mesos de treballs de formigueta, veurà la llum ben aviat! :)

Tota la meva vida he tingut un interès especial pel què rodeja la maternitat, i realment no me n’havia recordat més fins que fa uns mesos em van venir records de quan era petita. Vaig trobar un llibre on hi havia uns dibuixos meus… I el primer dibuix que vaig fer i la meva mare guarda ( li demanaré perquè no sé on és…) va ser el d’una “Mare Balena”, una balena embarassada…

dibuix2petita dibuixpetita

Més endavant quan ja era una mica més gran sempre deia que volia ser llevadora, fins que un dia, la mare d’un company meu d’escola que treballava d’això, em va dir: Ja saps que és una feina molt dura també? Mira, justament avui ha nascut un nen mort! :(

I aquesta frase va ser una sentència per a mi, imagineu la cara d’una nena de 10 anys a la que li diuen això… Sempre més vaig pensar que devia ser una feina terrible… I mira per on, ara penso que m’hauria encantat! Us convido a reflexionar sobre l’impacte que poden tenir les paraules dels adults en els nens…

Anys després vaig estudiar disseny de moda, una professió molt bonica i que m’encanta però que vaig acabar trobant buida de continguts, massa dedicada a la producció, vendre, vendre, vendre… Enriquir, enriquir, enriquir… Necessitava compaginar una feina on fos important la part estètica, de producte, amb la part social i de contacte amb la gent.

El meu embaràs i el meu part em van remoure, van fer que aquest interès tornés i es multipliqués. En aquest camí he pogut comprovar en pell pròpia la necessitat que hi ha de canvis profunds en temes com el part, la lactància, la criança… He llegit, he estudiat, m’he format en porteig i lactància, he intercanviat opinions i tot això m’ha portat a trobar una via per aportar a la gent tot el que em remou per dins.

I finalment neix “A Collibè”, el meu espai d’assessorament i venda de porta-nadons i articles de criança. Una botigueta de productes bonics per a nadons i mares. Neix a Banyoles, com vaig néixer jo i el meu fill. On m’agrada viure i on sóc feliç!

El nom A Collibè  em va semblar fantàstic per a representar la idea de portejar els infants, de dur-los a prop. A tots els nens els encanta anar a collibè!!

I per altra banda em recorda a la meva infantesa, el meu pare tenia ovelles i jo les veia néixer i m’encantaven. Aquesta locució adverbial ve de carregar les ovelles al coll, com fan els pastors. Així que el nom em representa a tope i és ideal!!

Per tant a partir de novembre ja podreu passar a veure’m, encara estic amb gestions, comandes, obres, burocràcia i tota la bogeria que suposa començar un projecte com aquest. Tot i així estic molt feliç i emocionada!

Us deixo una foto de com està quedant! :D Us agrada??

botiga

A la botiga hi podreu trobar porta nadons ergonòmics, bolquers de tela, collarets de lactància, collarets d’ambre per a la sortida de les dents, roba de cotó orgànic, sabatetes per les primeres passes entre d’altres productes! ;)  També tindrem un espai per a fer tallers, grup de criança, xerrades… Us convido a tots a venir! Ben aviat!!!

acollibeweb

Em podeu seguir a facebook i a l’instagram!

Gràcies per llegir-me i…

Happy Blogging! ;)

 

Llistes de naixement i no morir en l’intent… (1a part)

Tenir una amiga embarassada fa molta il·lusió, però si a més, aquesta amiga és com una germana té un component d’emoció molt important! :)

M’encanta poder resoldre dubtes que té, poder-li oferir consells, ja que jo en el moment d’estar embarassada també vaig tenir la sort de tenir una gran amiga al costat que em va guiar. Aquesta ajuda mútua entre dones, entre mares, crec que és imprescindible. Tot s’aprèn, som éssers mimètics, imitem el que tenim a prop… Per això és tan important rodejar-se de persones que passen o han passat pel que tu estàs passant. És una manera d’estar tranquil·la, de tenir una guia i sentir que estàs fent bé les coses.

I com que les amigues són fantàstiques i exigents alhora, ja us podeu imaginar que m’ha posat deures i m’ha demanat que escrigui un post sobre els imprescindibles de tota mare principiant.

El més normal és tornar-se boig el primer cop que entres en una botiga de puericultura i et comencen a parlar amb noms estranys i a ensenyar artefactes. Costa molt discernir del que és necessari i el que no, jo mateixa vaig comprar coses que he acabat sense fer servir… Per tant intentaré fer un resum del què és més necessari i del què us podeu estalviar.

Val a dir que aquest escrit és un punt de vista personal, que la nostra situació concreta i els meus gustos hi tenen molt a veure així que no us ho agafeu al peu de la lletra, us ho podeu prendre com una guia de recomanacions d’amiga :)

Comencem:

Quan vas a una botiga de puericultura i et donen per primera vegada la llista d’imprescindibles per al teu nadó, sol ser una llista similar a aquesta.

plantilla-lista-nacimiento1 web

La meva cara va ser un poema quan vaig començar a llegir tota la barbaritat de coses que es necessiten! Pensava que potser hauríem de demanar un crèdit… A més, algunes botigues t’obliguen a quedar-te amb tot el que poses a la llista si al final no t’ho han regalat… Ells el negoci no el deixen escapar.

Conclusió, vaig haver de destriar molt i tot i així encara me’n van colar moltes de coses innecessàries! Així que tranquils futurs pares i mares, la cosa no és tan extensa com us volen fer creure.

La primera premissa de totes, la qual he descobert un cop ja he tingut l’experiència… És que l’única cosa que necessita un nadó és… i ara no us penseu que sóc una hippie… el cos de la seva mare! :) I ja està! Jajaja! Apa, ja ho teniu tot a punt! Bromes a part, això cal tenir-ho molt present, però evidentment necessitareu més cosetes perquè vivim en un món civilitzat i no estem a les coves prehistòriques… Encara que el nostre ADN això no ho sap i el vostre nadó tindrà exactament els mateixos instints i necessitats que els nadons de fa 3 milions d’anys.

Anem per pams, aniré resseguint els conceptes de la llista que us he enganxat més amunt per a no deixar-nos res!

  • Passeig 

El concepte passeig és molt ampli, tothom s’imagina els passejos amb el seu nadó en un cotxet, un dia de sol, de calma, el nen dormint plàcidament… I la majoria vegades tots aquests requisits de cop no es donen mai. Moltes vegades el nen plora, vols entrar a les botigues i no passes pels passadissos amb el monstre de cotxet que portes, plou, el camí està ple de pedres i sembla que el nen vagi pel París Dakar… Amb tot això us vull dir, que per a nosaltres la millor eina de passeig no va ser el cotxet, va ser el porteig.

Nosaltres, després de mirar molts models, vam triar aquest cotxet. Quan te’ls ensenyen no acabes de controlar mai què és un cabàs, un maxicosi, grup zero, la cadireta, bla, bla, bla…

Et diuen si vols un 3 peces o un matrix… Perdona???

Diferència entre una cosa i altra: el 3 peces té el Grup Zero o Maxicosi separat del cabàs, en canvi el matrix és una fusió entre els dos… Jo vaig agafar un 3 peces i sempre penso que em vaig equivocar, però tampoc tinc clar si hauria sigut millor l’opció matrix… El que si que tinc claríssim ara és que m’estalviaria directament comprar un cotxet com aquest. Aniria directament a buscar-ne un de segona mà o compraria un cotxet paraigües d’entrada, una opció que m’agradava força és el City Mini de Baby Joggër, encara que té l’inconvenient que el nen mira cap a davant i no pots girar-lo.

Espero  no haver-vos embolicat gaire, total que la meva conclusió a l’hora de triar un cotxet és la següent:

-Valorar quin tipus de vida fas, agafes autobús sovint? Metro? Vas molt de botigues? No tens ascensor? Tens lloc a casa per a deixar-lo desplegat? És petit portaequipatge del teu cotxe? Si és així tria un cotxet lleuger, fàcil de maniobrar i que es plegui fàcil i ràpidament.

-Et preocupa no veure el teu nadó mentre el passeges? Aquesta resposta és Sí en la majoria de casos perquè assumim que el posarem al cotxet des del començament i molta estona. Pensem que passarà més estona al cotxet que als braços i la majoria de vegades és al revés. Ara que ho veig amb perspectiva, pel poc que el vaig utilitzar jo, no veig tan greu portar-lo mirant endavant. Tenint en compte que un nadó passa per una exterogestació i que en Roc no va ser cap excepció i no va anar tranquil al cotxet fins als 9-10 mesos… (ho explico aquí) directament el podria haver posat mirant cap a davant sense problemes.

Resumint, en aquest apartat apuntaria com a elements imprescindibles:

Cotxet (3 peces i/o paraigües) amb la seva bossa corresponent, sacs d’hivern (maxicosi i cadireta) i protector de la cadireta per a l’estiu. Pel cabàs jo no crec que sigui necessari un sac, amb una manteta i el petit ben abrigat ja fareu! Però depèn molt de la zona on visqueu i l`època en que neixi el vostre nadó. A temps de comprar-lo sempre hi sou!

Canviador portàtil… La majoria de marques de cotxet el regalen amb la bossa, també els regalen a les revistes…

Musselines, són pràctiques per a tapar al nen quan s’adorm a l’estiu, per a embolicar-lo quan neix, però si us aconsellen utilitzar-les com a para-sols, tingueu en compte això.


Portanadons
: Si us decanteu pel porteig, us recomano que us informeu de quin és el millor portanadons per a cada moment i tingueu en compte que un portanadons ha de ser ergonòmic per al portador i per al nadó.
 Nosaltres hem portejat amb fulard elàstic, fulard de tela, bandolera d’anelles, motxilla Manduca, per a la platja el Tonga, ara ens funciona el Hip seat… El porteig enganxa, però tot té el seu moment, de mica en mica vas veient el que necessites.

Pir2
M’encanten els papes portejant!!

 

  • Alimentació

En aquest apartat parlaré des del meu punt de vista personal i experiència com a mare.

Si prens la decisió informada (totalment lícita) d’alimentar el teu fill amb lactància artificial, sento no poder donar-te consells, ja que no ho he viscut en primera persona. El millor que pots fer és assessorar-te amb altres mares que com tu heu optat per aquesta via, elles t’aconsellaran sobre què els va anar millor.

Per altra banda, si prens l’opció d’alletar al teu fill amb lactància materna exclusiva, has de saber que pels 6 primers mesos no necessites res més que els teus pits. La indústria sap que tindrem dubtes, que molt sovint sorgeixen dificultats… Tot això fa que comprem “per si de cas” mugroneres, biberons, tirallets, coixins de lactància… i un llarg etcètera de productes, que tènen la seva finalitat, però que “per si de cas” de moment, no cal comprar.

Una bona recomanació és tenir localitzat el vostre grup de suport a la lactància materna més proper i visitar-lo, si podeu, durant l’embaràs.

El tirallet no és essencial en primera instància, però si el vols tenir per si algun cop t’has d’extreure llet o més endavant has d’incorporar-te a la feina i has de fer lactància diferida, perfecte. Tot i així no és imprescindible i jo us recomanaria assessorar-vos molt bé sobre quina marca i quin tipus de tirallets comprar perquè no són precisament econòmics i de vegades comprem sense tenir coneixement de la necessitat real i això ens fa mal comprar.

I passats els 6 mesos i pensant en l’alimentació complementària serà el moment de pensar en:

Trona oficial: Aquí us explico la nostra experiència amb la Stokke TrippTrapp. Per a nosaltres molt bona trona, ja que és evolutiva i s’adapta als canvis del nen. Per a mi l’únic inconvenient, el preu… Tot i així crec que val la pena la inversió, he de dir que és molt útil, té la possibilitat d’afegir-hi un accessori que per a nosaltres va ser genial perquè en Roc només volia estar al mig del “jaleo”, i això ens va permetre tenir-lo a taula ja de ben petit, molt abans i tot de començar l’alimentació complementària.huevitoweb I és que a casa som molt de viure al voltant de la taula i és un lloc on hi fem vida!

Trona alternativa: Per a nosaltres ha estat molt pràctic tenir 2 trones, una per a deixar a taula i l’altra per a tenir a la cuina, a casa dels avis, treure a la terrassa, etc. La nostra trona alternativa ha sigut aquesta, té les tres b i és tot terreny! Estem encantats, només us dic que en tenim 3… Una per a casa nostra i les altres dues a casa dels avis respectius.TronaIkeaweb

Pitets: Aquest terreny és únic i exclusiu de les àvies i les tietes… No diré més! Ah si, me n’oblidava! Els que sigueu partidaris del BLW hauríeu de tenir un parell de pitets anti-bombes com aquests! :)

Trona de viatge: Pel meu parer és prescindible, nosaltres no en tenim. Actualment la majoria de restaurants tenen trones i nosaltres ens hem anat adaptant al que ens hem trobat. Si no hi havia trona… imaginació al poder! :)

Joc de plats infantil: Totalment prescindible i a més segur que te’n regalen com a mínim 2 jocs… Un nadó pot menjar en qualsevol plat i pot beure amb got de vidre… I el més probable és que quan comenceu mengi amb les mans i directament de la taula o de la safata de la trona, si no voleu veure el plat volar… I un apunt, no cal comprar el biberó per a donar-li aigua al nen, els nens beuen aigua de qualsevol recipient!

Altres: Termos, reixetes anti-ofec, culleretes d’aprenentatge, gots d’aprenentatge… Infinitat de tonteries…

  • Mobiliari

Com ja deveu saber a hores d’ara, a casa som practicants i fans incondicionals del collit. Per a nosaltres no ha sigut cap trasbals preparar l’habitació d’en Roc, més que res perquè no vam preparar quasi res més que un bressol adaptat al costat del nostre llit. Aquí ho explico detalladament.

Evidentment que a la botiga us intentaran convèncer que necessiteu bressol, moisès, butaca de lactància, bressol de viatge, parque, còmoda amb canviador…

I no dic que algunes coses no siguin útils, però dependrà dels vostres gustos i necessitats concretes.

Bressol: Per a nosaltres l’opció va ser adaptar un bressol de l’Ikea al nostre llit, però al mercat podeu trobar varis models de bressols que tenen l’opció d’acoblar-se al vostre llit, o fins i tot fer-ne un de casolà! Us soprendria saber la de pares manetes que corren pel món! :)

bressolweb

Moisès: Nosaltres el vam fer servir molt poc, en Roc no volia estar estirat mirant el sostre, era impossible deixar-lo més de 2 minuts a dins. Per sort ens l’havien deixat… El teníem al menjador perquè dormís mentre fèiem coses, però la realitat va ser que quan dormia era a sobre meu, mentre jo estava al sofà, mentre el portejava… Tot menys el moisès! El mateix em passava amb el cabàs del cotxet… Ja m’explicareu com us ha anat a vosaltres!

Canviador: El canviador és d’aquelles coses que té una utilitat relativa, depenent de l’espai que tinguis a casa. Si tens espai de sobres, endavant. Si vas justet, pots utilitzar una solució pràctica que és muntar-lo sobre la calaixera que tinguis per la robeta del nadó. Un bolquer es pot canviar sobre qualsevol superfície, per tant, no és cap obligatorietat tenir un moble canviador.

Hamaca: Nosaltres hem fet servir força l’hamaca de Babybjörn. No és un lloc on deixava en Roc hores però m’ajudava en moments puntuals com a l’hora de cuinar, de dutxar-me, estendre una rentadora… No s’hi ha passat hores però ha sigut un molt bon recurs! Per tant, sí aquest seria un bon imprescindible!hamacagranweb

Bressol de viatge: No m’agraden gens! Va, ja ho he dit! No en tenim i no en vull ni sentir a parlar! El trasto més inútil de la història… Per a començar la persona que els va inventar, ho va fer per cabrejar el pobre pare que intenta muntar-lo sense cap mena d’èxit. I a més molt poc pràctic per la meva manera d’entendre. Tu tens el nen adormit als braços i l’has de precipitar a 1 metre de profunditat per a deixar-lo dormint. Que aixequi la mà el que és capaç de deixar el nen dormint allà sense que se li desperti pel camí…

Parc: A casa som partidaris del moviment lliure del nadó i com a tal som contraris a la idea de limitar-lo dins d’un parc. Tots nosaltres de petits ens vam passar hores a dins del parc, però no és el que jo vull pel meu fill.

Habitació: Nosaltres hem muntat una habitació Montessori per en Roc on juga, fa la migdiada i més endavant hi podrà dormir.

Fins aquí per avui!

… Seguiré en el proper post…

 

Exterogestació i porteig (o… perquè el meu fill és un koala?)

Des del moment que va nèixer en Roc, no vaig ser capaç de separar-me’n ni un sol moment. Més endavant vaig descobrir que aquesta necessitat mútua de contacte permament responia a la teoria de la exterogestació.

Després del part les hormones s’apoderen de tu. Et tornes literalment una lleona. És com una sensació d’embriaguesa d’amor, descriure-ho amb paraules és complicat. Necessites tocar al teu nadó, notar la seva escalfor, la olor del seu cap! És impressionant com em vaig tornar adicta a olorar-li el cap! No entenc perquè els hi posen gorrets als nadons, no serveixen de res i a sobre et priven de sentir aquella oloreta tan dolça! Bé només serveixen de decoració, la veritat és que son moníssims. Alguns estudis afirmen que la olor del cap dels nadons fa que la mare alliberi endorfines i oxitocina! Jo us asseguro que és ben cert.

exterogestacio

Aquesta part tan mamífera de tu mateixa només la descobreixes quan tens la teva cria. I fa por, és com si de dins teu et sortís la part més primitiva, més animal. Abans no, ni durant l’embaràs! Sincerament, jo durant l’embaràs, instint el que es diria instint, no en tenia pas! L’instint neix amb la criatura, quan neix un fill, neix una mare.

El que us vull explicar en aquest post és que des del minut zero vaig sentir la necessitat de dur al meu nen enganxat a mi tot el dia i tota la nit. I no només era una necessitat meva, també seva ja que era deixar-lo un segon al moisès o a l’hamaca i plorar desconsolat… Mames novates no desespereu, és normal, cal mooooolta paciència!

En Roc ha estat un koala des del primer dia. A l’hospital pell amb pell constant i a casa els primers dies el mateix! Vaig comprar una samarreta genial que em permetia portar-lo a dins com si fos un fular i anàvem així tot el dia. Al començament les tomes son eternes i com que el pit cal fer-lo a demanda et passes tot el sant dia amb la teta fora, aquesta samarreta em permetia donar-li pit en qualsevol moment, la veritat és que em va facilitar molt les coses!

A diferència d’altres animals que caminen al mateix moment de néixer, l’ésser humà neix immadur, la gestació continua a fora, la teoria son nou mesos a l’úter i nou mesos a coll de la mare. Puc assegurar amb total certesa que és així! En Roc ha complert la norma amb estricta rigurositat. A partir dels nou mesos de vida va començar a poder anar amb cotxet sense plorar. Nou mesos!!! Si, ho heu sentit bé! Us sembla extrany? A molta gent li semblava, molts em deien que no era normal. Doncs és normal, cada nen té el seu ritme, n’hi ha que son menys demandants i d’altres, com el meu, que necessiten contacte constant. I us diré més, el fet de donar-li tranquilitat i respectar els sus ritmes fa que estableixis un vincle segur amb el nen, aconsegueixes que el teu fill estigui preparat per explorar el seu entorn d’una manera segura i tranquila. En Roc ara, amb un any, pot anar amb qui sigui i no plora, estic segura que aixó respon al vincle segur que hem creat. Està còmode amb els altres perquè sap que si em necessita sempre hi soc, sempre responc al seu plor o a les seves necessitats de contacte.

Aqui teniu el meu petit koala!
Aqui teniu el meu petit koala!

Portejar, portejar i portejar! Primer amb fular elàstic, més tard amb fular de tela, amb motxilla i bandolera! Fins i tot en tenim un per anar a la platja… El porteig enganxa! Cada portanadons respon a unes necessitats i hem de saber en quines circumstàncies ens convé un tipus o un altre. El que si que és imprescindible és saber que ha de ser ergonòmic. No son vàlids els portanadons que deixen les cames de la criatura penjant i el nen mira endavant. Si téns dubtes, demana consells a una assessora de porteig!

Jo sóc una afèrrima defensora del porteig perquè li veig clars avantatges a diferència de dur a la criatura en un cotxet.

  • El nen és més sociable i se sent integrat en totes les activitats que realitzes. Anar a passejar, comprar, cuinar, anar en autobús…
  • El nen plora molt menys i si vol dormir pot fer-ho sense problemes sobre el teu pit.
  • Afavoreix la lactància ja que el porteig facilita l’accés al pit.
  • Tenen un millor desenvolupament psicomotor ja que amb el teu caminar van agafant equilibri i el seu cos s’adapta abans al moviment i els hi tonifica la musculatura.
  • Ajuda a disminuir els còlics, per tant si el vostre nadó en pateix el poseu al fular i a passejar una estona!
  • Afavoreix els vincles amb el portador (papes també podeu portejar! De fet, heu de fer-ho, no us ho podeu perdre!!!)
  • Dóna seguretat a l’infant ja que t’adones al moment de les seves necessitats i les pots cobrir inmediatament
  • Et dèixa les mans lliures, en Roc i jo hem anat al supermercat, cuinat, planxat, fregat, estès roba, regat el jardí…
  • És molt pràctic, pots pujar escales, entrar a tot arreu sense problemes d’espai, ideal per a families viatgeres!

Podria seguir amb avantatges fins demà però crec que fins aquí aportaré la meva experiència. En Roc amb un any segueix encantat amb el porteig. Ara el porto més amb cotxet perquè ja hi va còmode, no sóc partidària de forçar cap situació i he esperat fins que ell ho ha acceptat, sempre he respectat els seus ritmes. Ara, per aixó, me n’adono que amb el cotxet tenim molta menys comunicació, ell va assegut i jo al darrere… Quan tinc ganes de parlar-hi i estar-hi més aprop torno a agafar la motxilla!

I acabaré dient: Nens portejats, nens feliços!

Pir2porteighivernpapairocporteigfamiliar1fotoporteigpapairocporteigfamilyfamiliaporteig

Aquí, unes quantes fotos del nen koala amb els seus pares ;)

Happy blogging! ;)