El nostre primer aniversari

En Roc ha fet un any! Ja fa quasi un mes i ara que ho veig amb una mica de perspectiva, puc reflexionar al respecte…

El 6 d’octubre del 2014 va néixer, m’hauria agradat que fos el dia que ell hagués triat venir, però va ser una data decidida pels metges… Em queda aquesta espineta clavada, celebro que té un any però encara em costa acceptar que no hagués pogut decidir tot sol quan era el seu moment… Una inducció programada a la setmana 41 i 3 dies, em pregunto moltes vegades què hauria passat si ens haguéssim esperat una mica més? Ell estava bé, no patia, però com sempre, aquesta impaciència que tenen de programar-ho tot!

IMG_7559 copia

Tinc una sensació agredolça, per una banda penso en tots els bons moments que ens ha regalat, tot el que he après i la fortalesa que m’ha donat el fet de ser mare; i per altre costat prefereixo no pensar en el part… Un moment que hauria de ser tan sagrat i respectat i en canvi va ser guionitzat, protocol·litzat, medicalitzat… Em vaig sentir tan desprotegida, tan vulnerable… Sentir que no prens cap decisió, que no hi pintes res, ni jo ni en Ricard podíem controlar res… Molta impotència!

Però fent balanç, he de dir que pesen més les coses positives, que ser mare és l’experiència més potent que he viscut fins ara. Dic potent, però podria dir meravellosa, que ho és, tot i que és també difícil, angoixant a estones, estressant, gratificant, preciosa, trepidant…

El nostre primer aniversari, ell com a personeta i jo com a mare. Un primer any ple de satisfaccions, amor, aprenentatge i també renúncies. Renúncies a les coses que fins al moment eren molt importants i el centre de la meva vida, com la feina i en certa manera la vida social i la vida en parella.

Dir que vaig renunciar a la feina a algú li pot semblar greu, atrevit, esbojarrat… Potser alguns pensen que sóc valenta o d’altres pensen que sóc covarda. Però  ser mare et fa replantejar moltes coses, canvies l’ordre de les teves prioritats. I nosaltres vam valorar que volíem fer amb l’educació i criança del nostre fill. Podiem subcontractar a una persona per a cuidar-lo i pagar-la amb el meu sou o hipotecar a la meva mare… En qualsevol dels casos jo hauria d’anar a treballar i deixar al meu fill de 16 setmanes amb algú, que per molta confiança que li tinguéssim, seria un desconegut per en Roc, que no podria cobrir-li les necessitats afectives tal com ell necessitava.

IMG_8036 copia

I és veritat que els nens s’adapten, és veritat que hi ha mares que no tenen cap més opció. Mares que són les que mantenen a la família amb el seu sou, mares que no poden permetre’s deixar la feina per mil motius… Tots els meus respectes i la meva admiració cap a aquestes mares. Però nosaltres vam valorar la nostra situació i era el que més ens convenia. I a tall de reflexió i veient amb perspectiva l’any que he viscut, crec que ha estat la millor decisió que he pres a la vida.

Ni les empreses, ni el govern, ni ningú t’ajuda a conciliar. O renuncies a la feina o renuncies a criar el teu fill. I perdoneu-me que sigui tan radical però jo ho he viscut ben bé així. Et fan triar.

Davant la disjuntiva vaig triar fer de mare cada moment del dia i no perdre’m cap despertar d’en Roc, cada pas nou, cada nova experiència, cada descobriment…

Podria dir que ha estat un any difícil, que en part és veritat, sense treballar, menys sortides amb amics, sense sopars íntims, poca vida íntima de parella, sense vida nocturna… Els primers mesos parlant sola tot el dia, bé, parlava amb ell, però no hi havia resposta i tot i que ara, encara no parla, ja es comença a comunicar molt bé! Massa dies en pijama perquè no tens temps de canviar-te, ni dutxar-te, sola amb el nen, anant al lavabo amb el nen a sobre ( perdoneu la sinceritat)… Esperant al vespre que arribés en Ricard per a tenir un moment de sentir que tinc dues mans, que em puc tallar les ungles dels peus… Aquesta solitud ha estat molt molt dura!!!! Però tot i així, compensa!

Em compensa perquè sé que tot el que he invertit, tota la paciència i l’amor, totes les dificultats, les tomes de pit eternes, les nits intermitents, la sortida de les primeres dents, les vacunes, la primera febre, els mocs, la tos, tot això es transforma en satisfacció quan el miro i em somriu. Quan aquells ullets brillants em miren amb una mirada d’amor profund, una mirada que només tenen els bebès amb les seves mares… Mai ningú m’havia mirat així! I et desfàs per dins d’amor… Quan et diu mammma!! Per primer cop!

img_4102

Em felicito pel meu primer any de mama, felicito al meu fill pel seu primer any de vida, felicito al pare d’en Roc perquè ha estat imprescindible en aquest  camí tan difícil i felicito a totes les mames, a les que treballeu i que us admiro! A les que no treballeu i dediqueu cada moment del dia als vostres petits! Perquè no ens ho diuen gaire, però ens mereixem que ens felicitin! Tots els aniversaris dels nostres fills també són aniversaris nostres! Perquè ens ho currem molt i molt!

Moltes felicitats!!!!!!!!!!

Happy Blogging ;)

Disbarats que ha d’aguantar una mare…

Són moltes les coses que t’arriben a dir embarassada, pero no són res en comparació amb les que et diuen quan ja tens el nadó.

Un seguit de frases que s’han anat fent protagonistes del vox populi de la nostra societat i que són mereixedores de comprar-te uns bons taps per a les orelles!

Ilustració de Mammasutra!
Il·lustracions de Mammasutra, la trobo genial! :)
I quan tens un fill aquests comentaris t’envolten continuament… T’ho trobes a l’hospital quan pareixes, a la familia, a la pelu, a la carnisseria i fins i tot quan fas cua en un lavabo públic per canviar el bolquer del nen… És com una psicosis!!

I jo em pregunto… Algú els ha demanat la seva opinió?

Us poso uns exemples de les coses que m’han arribat a dir i a sota la resposta que hauria volgut donar… Encara que la majoria de vegades somric i dic que sí perquè la meva energia és molt preuada i la focalitzo tota en coses positives i en la criança d’en Roc.

Ui doncs a mi em van fer cessària! I perfecte, no em vaig enterar de res i tinc els baixos intactes, és el millor que et pot passar!
No m’interessa gens l’estat dels teus baixos, a més, la cessària és una operació d’alt risc i la veritat prefereixo parir de manera fisiològica, el meu cos està preparat per fer-ho i si la cosa es complica i no hi ha més remei, ja en parlarem… Però frivolitzar amb aquest tipus d’intervencions i a sobre defensar-ho per a conservar l’estat dels meus baixos em sembla una aberració.

Ai!!! Aquestes mames novates, quina mania en dormir amb el bebè! Posa’l al llitet dóna, que així descansareu millor!! (aixó la infermera de l’hospital)
Senyora, jo dormo amb qui vull. Acabo de tenir un fill i vull passar tota l’estona amb ell, tocant-lo, olorant-lo, acariciant-lo… No és aixó el que es fa amb les persones que estimes? O potser vostè quan va passar la nit de noces amb el seu marit també van dormir en llits separats?

Tens la casa molt desendressada, vols que t’aguanti el nen mentre fas feina?
Si, la tinc molt desendressada, no donem l’abast i estem cansats. Preferiria que enlloc d’aguantar-me el nen, em donéssis un cop de mà amb la casa.

mammasutra
mammasutra

Nena, ja tornes a tenir al nen enganxat al pit? Però si acaba de menjar! Em penso que t’està fent servir de xumet!
Si, torno a tenir el nen al pit, ell ho necessita i jo no li negaré. No li posaré un xumet perquè es calmi, perquè, què es va inventar primer el xumet o la teta? El xumet és un burd substitut del pit, s’utilitza per a calmar la necessitat de succió del nadó i que la mare s’alliberi i no estigui tan lligada. Però jo vull estar pendent del meu fill, existeixen diferents tipus de succió, la nutritiva que és quan el nadó s’alimenta i la afectiva quan necessita contacte. A més la succió no nutritiva o afectiva estimula la producció de llet i assegura una lactància exitosa. El pit és aliment, és escalfor, és calma i és un anestèsic natural! Així que no, no m’utilitza de xumet i el posaré al pit cada vegada que a mi em sembli.

Fas mala cara, hauries de descansar, perquè no li dones un biberó? Així s’atiparà i tu aprofites i dorms?
Faig mala cara? Potser és perquè no necessito tantes visites durant el postpart. No vull que el meu fill s’atipi amb un biberó que no necessita, l’única cosa que vol és mamar per a regular la meva producció i això és essencial els primers dies. Si no vinguéssin tantes visites podria estar a l’habitació estirada, descansant mentre el nen menja, enlloc d’estar oferin-te té i pastes… o potser el vols tu el biberó?

Dona’m el nen, ja veuràs com jo t’el calmo, a mi no se’m resisteix cap criatura!
No, no t’el dono, és el meu fill i el calmo jo. Fi de la conversa.

Ja dorm a la seva habitació? Li has de posar el més aviat millor perquè sino no t’el treuràs del llit!
No dorm a la seva habitació, dorm amb mi! Em necessita i jo el necessito a ell. Dormirà a la seva habitació quan ell ho decideixi, quan tingui capacitat de dir-me que vol dormir sol, quan camini i sàpiga venir a l’habitació dels pares quan es trobi malament o tingui un malson. Dormim junts perquè ens agrada. I hi haurà un dia que voldrà dormir sol i m’ho farà saber i arribarà abans del que em penso, per tant aprofito al màxim!

39_colecho

El tens tot el dia en braços, no m’extranya que plori si el deixes, s’està acostumant. Si plora no passa res, així fa pulmons!
El tinc tot el dia en braços perquè l’he portat a la panxa durant 9 mesos, no s’acostuma als braços, ja hi està acostumat. El duré a sobre tan de temps com faci falta fins que adquireixi la confiança per deixar-lo i que no plori. I si, si que passa si plora, passa que no el puc sentir plorar, tot el meu cos em demana a crits que el calmi, a més, no ho vull i ell ho passa malament. No entén que estic al seu costat, senzillament necessita contacte directe per estar tranquil. El seu cervell està inmadur i sota situacions d’estrés genera cortisol, una substància molt nociva pel seu desenvolupament neuronal. Així que no, no el deixaré plorar.

Encara no el portes a la guarderia? Els hi va molt bé, sino estan molt emmarats.
No, no el porto a la guarderia perquè és molt petit. No ho necessita, està millor amb mi o amb la meva mare. No es relacionarà amb altres nens ni hi jugarà fins que tingui 3 anys. Jugaran de costat però no junts. I a més tindrà angoixa de separació, ho passarà malament i no crec que sigui necessàri. I emmarat ho està, ha d’estar-ho perquè jo sóc la seva figura de referència, per tant, no, encara no anirà a la guarderia.

Ja saps que és perillosíssim dormir amb els nens? L’altre dia vaig veure una pel·lícula on uns pares mataven al seu fill dormint, per accident.
Quina mania amb posar-se amb qui dormo! Devia ser una pel·lícula de ciència ficció, jo l’altre dia en vaig veure una on uns alienígens invaïen la terra i s’alimentaven dels cervells dels bebès. Ah! aquesta no l’has vist?

I què faràs ara amb el gat? Estarà gelós i serà perillós pel nen. Te n’hauràs de desfer!
Amb el gat res, seguirà on està i tan estimat com sempre o més. Acceptarà el nou membre de la família i viurem tan contents. Estimem el nostre animal com un més de la familia i tenim tolerància zero envers les persones que abandonen els seus animals.

I encara li dónes pit? Però si ja té un any, la majoria de dones desteten amb 6 mesos, tot el que li donis de més no serveix per a res.
Si, encara li dóno pit. D’on has tret que la majoria de dones desteten als 6 mesos? En qualsevol cas, m’és igual què fagin la majoria, jo faig el que vull, com totes, elles fan el que creuen més convenient pels seus fills. La OMS recomana lactància materna exclusiva fins als 6 mesos i recomana l’alletament fins als 2 anys com a mínim. I a més, la llet materna alimenta sempre, igual que la de vaca. O potser jubilen a les vaques als 6 mesos perquè la llet que produeixen ja no alimenta???

Hauries de tornar a treballar aviat, cuidar-te més, fer-te càrrec d’un nen tot el dia farà que t’oblidis de ser DONA, ara ets només una MARE.
Tornaré a treballar quan jo ho decideixi, cuidar el meu fill és la prioritat més important de la meva vida, com a dona i com a mare. Em cuido tot el que puc i deixo que em cuidin, així que si vols pots donar-me un cop de mà enlloc d’opinar. No distingeixo ser mare de ser dona, per a mi no son coses separades sino que formen part d’una mateixa cosa. Sóc ambdues, no deixo de ser una cosa per ser l’altra i no per a tenir fills deixes de ser dona una temporada ni per no voler ser mare ets una dona incompleta.

38_clipdepilada

Bé, aquí ho deixo!

Ains, que bé que em sento ara que ho he escrit tot! :D

Espero els vostres comentaris! Segur que teniu frases boníssimes per a compartir!

Happy Blogging ;)

Pastís d’aniversari d’en Roc

Avui us explicaré com vaig fer el pastís d’aniversari d’en Roc! Us deixaré dues receptes perquè, de fet, vaig fer dos pastíssos. Tots dos totalment aptes per a bebès d’un any. Si ja li has introduït tots els aliments que surten a la recepta pots donar-li sense problemes! I a més són sense sucre!!

Aquestes fotos són del pastís de plàtan i cacau. El de pastanaga va volar tan ràpid que no el vaig poder ni fotografiar :D pero us dono igualment la recepta perquè és el mateix procediment amb ingredients diferents.

Ingredients pel pastís de cacau i plàtan

100 gr de cacau en pols ecològic

250 gr de plàtans de canàries

3 ous de pagès ecològics km0

200 gr d’oli d’oliva verge extra ( pot ser de girasol, de coco…)

2 culleretes de bicarbonat

1 sobre de llevat

4 culleretes ben plenes de pasta de dàtil ( pots posar-ne tan com en necessitis, s’aconsegueix triturant 12 dàtils gegants amb 125ml d’aigua, serveix per endolcir, ho pots deixar a la nevera i dura 3 mesos)

350 gr de farina d’arrós ( pot ser d’espelta, de blat, de quinoa…)

50 gr de farina d’ametlla (opcional)

1 iogurt (opcional, valora-ho al final, jo li vaig posar perquè la textura la vaig veure molt espessa)

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Ja ho tens tot a punt?

Som-hi!

Nosaltres tenim Thermomix, però en qualsevol cas pots utilitzar una batedora normal!

Comencem triturant els plàtans, un cop aconsegueixis una textura com de pasta afegeix el cacau en pols i les cullerades de pasta de dàtil (tantes com vulguis), els ous i torna a batre.

Afegeix l’oli poc a poc i la farina ( o les farines si en vols combinar més d’una), el llevat i el bicarbonat. Torna  a batre!

Si la texura que t’ha quedat et sembla correcta pots estalviar-te el iogurt. A mi em va quedar una mica espessa i li vaig posar. Aixó va a gustos.

Ara només queda posar-ho en un motlle prèviament untat d’oli i enfornar.

Uns 40 minuts i estarà cuit! Per saber si està a punt jo el punxo amb un pal dels de fer broquetes i si surt net el trec del forn.

Recordeu que s’ha de deixar refredar abans de desmotllar-lo.

El podeu decorar amb trossets de plàtan i cacau en pols, amb ametlles, amb coco ratllat! Com us vingui de gust! Ja heu vist que és ben fàcil de fer i pels nens ideal. Els grans potser el trobeu una mica insípid, estem molt acostumats als gustos hiperdolços, pero els peques ho troben boníssim!

Ja m’explicareu com us ha quedat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

A continuació la recepta del pastís de pastanaga:

Ingredients pel Carrot Cake

300 gr de pastanagues

1 poma

3 ous

100 gr de coco ratllat

200 gr d’oli d’oliva ( pot ser de girasol, de coco…)

2 culleretes de bicarbonat

1 sobre de llevat

1 cullereta de canyella en pols

1 cullereta de jengibre en pols

4 culleretes ben plenes de pasta de dàtil ( pots posar-ne tan com en necessitis, s’aconsegueix triturant 12 dàtils gegants amb 125ml d’aigua, serveix per endolcir, ho pots deixar a la nevera i dura 3 mesos)

350 gr de farina d’arrós ( pot ser d’espelta, de blat, de quinoa…)

50 gr de farina d’ametlla (opcional)

1 iogurt (opcional, valora-ho al final, jo li vaig posar perquè la textura la vaig veure molt espessa)


Comencem triturant les pastanagues i la poma. Reserva-ho.

Bat els ous, les cullerades de pasta de dàtil (tantes com vulguis) i a continuació afegeix la poma, les pastanagues i el coco. Barreja-ho bé.

Afegeix l’oli poc a poc i la farina ( o les farines si en vols combinar més d’una), el llevat, el bicarbonat i les espècies. Torna a batre!

Si la texura que t’ha quedat et sembla correcta pots estalviar-te el iogurt. A mi em va quedar una mica espessa i li vaig posar. Aixó va a gustos!

Ara només queda posar-ho en un motlle prèviament untat d’oli i al forn!

Uns 40 minuts i estarà cuit! Per saber si està a punt jo el punxo amb un pal dels de fer broquetes i si surt net el trec del forn!

Recordeu que s’ha de deixar refredar abans de desmotllar-lo!

Bon profit i happy blogging! ;)

Exterogestació i porteig (o… perquè el meu fill és un koala?)

Des del moment que va nèixer en Roc, no vaig ser capaç de separar-me’n ni un sol moment. Més endavant vaig descobrir que aquesta necessitat mútua de contacte permament responia a la teoria de la exterogestació.

Després del part les hormones s’apoderen de tu. Et tornes literalment una lleona. És com una sensació d’embriaguesa d’amor, descriure-ho amb paraules és complicat. Necessites tocar al teu nadó, notar la seva escalfor, la olor del seu cap! És impressionant com em vaig tornar adicta a olorar-li el cap! No entenc perquè els hi posen gorrets als nadons, no serveixen de res i a sobre et priven de sentir aquella oloreta tan dolça! Bé només serveixen de decoració, la veritat és que son moníssims. Alguns estudis afirmen que la olor del cap dels nadons fa que la mare alliberi endorfines i oxitocina! Jo us asseguro que és ben cert.

exterogestacio

Aquesta part tan mamífera de tu mateixa només la descobreixes quan tens la teva cria. I fa por, és com si de dins teu et sortís la part més primitiva, més animal. Abans no, ni durant l’embaràs! Sincerament, jo durant l’embaràs, instint el que es diria instint, no en tenia pas! L’instint neix amb la criatura, quan neix un fill, neix una mare.

El que us vull explicar en aquest post és que des del minut zero vaig sentir la necessitat de dur al meu nen enganxat a mi tot el dia i tota la nit. I no només era una necessitat meva, també seva ja que era deixar-lo un segon al moisès o a l’hamaca i plorar desconsolat… Mames novates no desespereu, és normal, cal mooooolta paciència!

En Roc ha estat un koala des del primer dia. A l’hospital pell amb pell constant i a casa els primers dies el mateix! Vaig comprar una samarreta genial que em permetia portar-lo a dins com si fos un fular i anàvem així tot el dia. Al començament les tomes son eternes i com que el pit cal fer-lo a demanda et passes tot el sant dia amb la teta fora, aquesta samarreta em permetia donar-li pit en qualsevol moment, la veritat és que em va facilitar molt les coses!

A diferència d’altres animals que caminen al mateix moment de néixer, l’ésser humà neix immadur, la gestació continua a fora, la teoria son nou mesos a l’úter i nou mesos a coll de la mare. Puc assegurar amb total certesa que és així! En Roc ha complert la norma amb estricta rigurositat. A partir dels nou mesos de vida va començar a poder anar amb cotxet sense plorar. Nou mesos!!! Si, ho heu sentit bé! Us sembla extrany? A molta gent li semblava, molts em deien que no era normal. Doncs és normal, cada nen té el seu ritme, n’hi ha que son menys demandants i d’altres, com el meu, que necessiten contacte constant. I us diré més, el fet de donar-li tranquilitat i respectar els sus ritmes fa que estableixis un vincle segur amb el nen, aconsegueixes que el teu fill estigui preparat per explorar el seu entorn d’una manera segura i tranquila. En Roc ara, amb un any, pot anar amb qui sigui i no plora, estic segura que aixó respon al vincle segur que hem creat. Està còmode amb els altres perquè sap que si em necessita sempre hi soc, sempre responc al seu plor o a les seves necessitats de contacte.

Aqui teniu el meu petit koala!
Aqui teniu el meu petit koala!

Portejar, portejar i portejar! Primer amb fular elàstic, més tard amb fular de tela, amb motxilla i bandolera! Fins i tot en tenim un per anar a la platja… El porteig enganxa! Cada portanadons respon a unes necessitats i hem de saber en quines circumstàncies ens convé un tipus o un altre. El que si que és imprescindible és saber que ha de ser ergonòmic. No son vàlids els portanadons que deixen les cames de la criatura penjant i el nen mira endavant. Si téns dubtes, demana consells a una assessora de porteig!

Jo sóc una afèrrima defensora del porteig perquè li veig clars avantatges a diferència de dur a la criatura en un cotxet.

  • El nen és més sociable i se sent integrat en totes les activitats que realitzes. Anar a passejar, comprar, cuinar, anar en autobús…
  • El nen plora molt menys i si vol dormir pot fer-ho sense problemes sobre el teu pit.
  • Afavoreix la lactància ja que el porteig facilita l’accés al pit.
  • Tenen un millor desenvolupament psicomotor ja que amb el teu caminar van agafant equilibri i el seu cos s’adapta abans al moviment i els hi tonifica la musculatura.
  • Ajuda a disminuir els còlics, per tant si el vostre nadó en pateix el poseu al fular i a passejar una estona!
  • Afavoreix els vincles amb el portador (papes també podeu portejar! De fet, heu de fer-ho, no us ho podeu perdre!!!)
  • Dóna seguretat a l’infant ja que t’adones al moment de les seves necessitats i les pots cobrir inmediatament
  • Et dèixa les mans lliures, en Roc i jo hem anat al supermercat, cuinat, planxat, fregat, estès roba, regat el jardí…
  • És molt pràctic, pots pujar escales, entrar a tot arreu sense problemes d’espai, ideal per a families viatgeres!

Podria seguir amb avantatges fins demà però crec que fins aquí aportaré la meva experiència. En Roc amb un any segueix encantat amb el porteig. Ara el porto més amb cotxet perquè ja hi va còmode, no sóc partidària de forçar cap situació i he esperat fins que ell ho ha acceptat, sempre he respectat els seus ritmes. Ara, per aixó, me n’adono que amb el cotxet tenim molta menys comunicació, ell va assegut i jo al darrere… Quan tinc ganes de parlar-hi i estar-hi més aprop torno a agafar la motxilla!

I acabaré dient: Nens portejats, nens feliços!

Pir2porteighivernpapairocporteigfamiliar1fotoporteigpapairocporteigfamilyfamiliaporteig

Aquí, unes quantes fotos del nen koala amb els seus pares ;)

Happy blogging! ;)

Per un part respectat

Avui us he escrit un post una mica tècnic però si estas embarassada, son coses importants que s’han de saber! Espero que no se us faci massa pesat, he intentat escriure’l de la manera més amena que he pogut. Perdoneu-me si és massa llarg!

Quan s’acosta la data comences a pensar en el part… És una sensació extranya, veus com el teu cos es va preparant, tota tu sembla que poc a poc mutes, et prepares, et sents tranquila però alhora impacient… Ho tens tot a punt pero no pares de reorganitzar-ho mil vegades, rentar robeta amb detergent especial, tallar etiquetes, ordenar calaixos, preparar la bossa per a l’hospital, netejar, cuinar, netejar, cuinar… d’aixó s’en diu síndrome del niu.

Vas a les últimes classes prepart i les altres futures mares cada dia s’acomiaden: Vinga a veure si avui és l’últim dia que ens veiem i ja neix en Roc!

Una cosa que em va encantar de les classes prepart va ser la tribu que vam crear amb les altres mares i tota la informació que ens van proporcionar! No va ser fins aleshores que em vaig adonar de la importància que té viure aquest moment acompanyada. Jo vaig viure tot l’embaràs bastant sola ( no interpreteu sola al peu de la lletra, estava envoltada dels que m’estimen… vull dir sola sense compartir amb altres dones la experiència), tret de les classes per natació on compartia una estoneta amb altres noies embarassades. Al final de l’embaràs i coincidint amb el trasllat a Banyoles vaig anar a fer preparació pel part a Fitness Integral i allà va ser on vaig “despertar” de la realitat de l’embaràs i del part.

A més dels exercicis de preparació al part, respiracions… el més important per a mi va ser l’empoderament que em van transmetre. Per altra banda anava tard i no vaig ser capaç d’empoderar-me com m’hauria agradat, d’aixó m’en vaig adonar després del part…

tumblr_m7dbzsJLxM1qah6v7o1_1280

Us faré un resum de les coses més importants per a tenir un part respectat (siusplau no confongueu RESPECTAT amb NATURAL) :

  • Saps què és un pla de part?

Un pla de part és un document legal que tens tot el dret de portar al moment del part i jo recomano a totes les embarassades que elaborin el seu (al link de sota teniu diferents plantilles).

Redactar els teus desitjos en el moment del part i fer-ne partícep a la teva parella. És súper important que la teva parella estigui informada del que tu vols perquè serà qui haurà de defensar els teus interessos quan tu no estiguis en condicions.

Jo no vaig tenir la fortalesa de contradir a l’hospital on vaig parir, no acceptaven pla de part (més tard em vaig assabentar que estan obligats a acceptar-lo) i tot i que jo vaig escriure igualment un document on expressava els meus desitjos, només vaig tenir la possibilitat de llegir-li directament a la ginecòloga, que em va dir que si a tot… pero ja sabeu que a l’hora de la veritat les paraules se les endú el vent… per tant pla de part en mà!! SEMPRE SEMPRE SEMPRE!!! Entregueu-lo al centre hospitalari, a la llevadora i la parella una còpia en mà per si de cas!

Afegeixo el següent matís suggerit per la Judit Guirado : “assegurar-se que en queda constància al teu historial presentant el document al Registre d’entrada del centre hospitalari on has decidit parir i quedar-te tu una còpia segellada conforme l’has presentat. Així no hi ha excuses per no llegir-lo ni tampoc per deixar-lo en un calaix. Parlar-ne abans amb la llevadora de confirança ajuda a resoldre molts dubtes, ella és el professional sanitari millor preparat i de referència per atendre el part fisiològic.”

Aquí teniu un link per a més informació:

https://www.donallum.org/part-respectat/drets/pla-de-part-i-consentiment-informat/

  • Saps quins drets tens com a dóna en el teu part?

A l’hora d’imposar-nos deures ens fan passar per l’aro, si l’hospital té un protocol sembla que sigui una obligació el fet de passar per tots els procediments sense dir ni piu! Doncs no! Tenim uns drets i són molt importants, sigues conscient d’aixó perquè és la teva responsabilitat. Pensa que ningú vetllarà pels teus drets, solen estar tots molt ocupats a preservar els seus interessos!

Tens dret a escollir i a decidir sobre tots els procediments i intervencions durant l’embaràs i el part.

Tens dret a la intimitat! I a identificar tot el personal que t’assisteixi! I dret a l’acompanyament! I dret a decidir… i també decidir sobre el teu fill! El nadó té els mateixos drets o més que els pares.

Llegiu-ne més i no us perdeu el power point:

https://www.donallum.org/part-respectat/drets/

  • Saps que la epidural no és innòcua?

El dolor del part és el que fa més por a les embarassades! Tothom et diu que estas boja si no vols epidural… En realitat el dolor és necessàri pel procés fisiològic però cal una fortalesa especial per fer-hi front, cal estar preparada. Has de ser molt conscient del que vols i si realment vols analgèsia o no. Tot és respectable però cal estar-ne informats i saber que té efectes sobre la mare i el nadó.

Jo personalment la vaig necessitar, vaig tenir un part induït i no vaig tenir contraccions que evolucionaven naturalment de menys a més… un cop et posen oxitocina va de 0 a 100 en questió de segons… vaig aguantar una hora i vaig dir prou…

Sempre hi han excepcions i casos en què és imprescindible, pero si el teu part evoluciona dins la normalitat tingues en compte que:

La epidural t’immobilitza i per contra és el moviment el que ajuda a que la evolució sigui fluïda, en la majoria dels casos un cop administrada el part es ralentitza i acaba siguent un procés medicalitzat i instrumentat (oxitocina sintètica, episiotomia, ús de forceps, ventosa…). A més en alguns casos pot no administrar-se bé i adormir només la meitat del cos, pot provocar mals de cap, dolor d’esquena, dificultar la lactància… i altres complicacions.

En tot cas, si decideixes que la vols, intenta demanar-la com més tard millor de tal manera que puguis moure’t al màxim de temps perquè la dilatació sigui més fluïda.

També tens alternatives més naturals com l’acupuntura, la tècnica d’hipnopart, el part a l’aigua, massatges…

Informa’t i decideix!

https://www.elpartoesnuestro.es/blog/2012/09/05/la-epidural-no-es-inocua

  • Ets conscient del que significa una inducció?

Siusplau, sigues molt conscient que una inducció és un últim recurs i només s’hauria d’utilitzar quan hi ha evidències o riscos reals de patiment fetal o complicacions en la salut de la mare. Una inducció no és una broma i pot desencadenar molt fàcilment una cessària, en alguns casos innecessària. Jo vaig estar a punt de patir-ho en pròpia pell i conec molts casos d’induccions acabades en cessària.

Quan es dónen aquests casos la mare té la sensació que el seu cos no funciona, que ha sigut incapaç de parir… Una inducció té un índex molt elevat de fracàs i aixó no significa que el teu cos no sàpiga parir, significa que no era el seu moment.

La cessària salva vides si està justificada però cal tenir en compte que és una cirugia major, té riscos, possibles complicacions i actualment se n’està fent un abús!

https://www.elpartoesnuestro.es/blog/2015/04/14/cesareas-innecesarias-las-recomendaciones-de-la-oms-que-espana-parece-no-escuchar

Si el ginecòleg us vol programar una inducció parleu-ne, estigueu ben informades, el pes i la mida del fetus no són una excusa (si son per excés) per a programar una inducció. Informa’t:

http://www.abc.es/familia-padres-hijos/20150926/abci-riesgos-conoces-parto-201509251221.html

https://www.elpartoesnuestro.es/informacion/parto/inicio-espontaneo-o-induccion

https://www.elpartoesnuestro.es/blog/2012/09/22/induccion-al-parto

  • Saps quina importància té la oxitocina en el procés del part?

Una frase que m’encanta i que ens va dir la Kaisa Tuominen a les classes prepart és que: “ Per parir es necessita el mateix ambient de relaxació que per a fer l’amor”.

I té tota la raó, la oxitocina és una hormona que genera el nostre cervell i és la que decideix el moment de desencadenar el part. La majoria de parts comencen de nit, sabeu perquè? Doncs perquè és quan el nostre cos es relaxa i la oxitocina s’allibera. És la responsable de les contraccions uterines. També l’alliberem quan fem l’amor, riem, ens abracem… és el contrari de la adrenalina que ens posa en tensió i alerta.

Així que si vols intentar que el part es desencadeni un cop has passat la setmana 40 pots començar a veure pel·lícules de riure, fer-te banyeres relaxants, fer l’amor amb la teva parella…

La oxitocina és una hormona que el nostre cos és capaç de generar en situacions d’intimitat i tranquilitat però la majoria de vegades quan et poses de part i arribes a l’hospital, la suma de factors estressants fan que s’aturi l’alliberació d’aquesta hormona. Ens fan despullar, posar una bata espantosa, peücs i gorro… tens fred als peus, et posen una via, una habitació desconeguda amb llum de fluorescent, infermeres entren i surten fent cops de porta… tactes continuats… trencament de la bossa…Tot aixó és contrari a la tranquilitat i per tant contrari a la producció d’oxitocina, el que passa és que com a mecanisme de defensa el nostre cos allibera adrenalina i es posa en guàrdia. Moltes vegades a casa has anat dil·latant bé i a l’arribar a l’hospital tot s’atura, ara ja sabeu perquè. És aleshores quan decideixen administrar-te oxitocina sintètica, perquè el part segueixi, i és llavors quan perds el control del teu part. Goter, corretges, immobilització i consequentment epidural. És una cadena.

https://www.elpartoesnuestro.es/informacion/parto/el-papel-de-la-oxitocina-y-otras-hormonas

  • Saps quins perjudicis pot dur el pinçament precoç del cordó?

3473b4153b5dc2820ea65b7b6c23c56e

El tema del cordó és un tema interessant, un tema del que ningú et parla. Com a molt penses si la teva parella vol tallar el cordó o si vols donar-lo al banc de sang i teixits. Son coses que et sonen, que la gent fa o que almenys, en parlen. Per altra banda a les consultes dels ginecòlegs hi trobes un munt de tríptics sobre la conservació de la sang del cordó… i penses: Ostres aixó deu ser súper important, potser ho podriem fer? Podria salvar la vida del nostre fill a la llarga? I llegeixes el tríptic, fins i tot ho preguntes al ginecòleg i ho acabes valorant… tot i que et sembla caríssim. Penses, millor conservar la sang i per si en un futur té alguna malaltia greu i la necessita… millor que donar-la altruïstament als altres… Tot aixó et passa pel cap.

Finalment prens una decisió, la que sigui, però una decisió que moltes vegades amb falta de coneixement profund. Perquè… tu sabies que la sang del cordó realment a qui pertany és al teu fill? És ell qui l’hauria de rebre en el moment del part.

Doncs la majoria de vegades no és així! El pinçament del cordó és important que es faci quan el cordó deixi de bategar i no abans.

El cos humà ho té tot previst, el cordó passa l’oxigen i l’aliment de la placenta al fetus durant tot l’embaràs i és en el moment del part, quan neix el nen que els pulmons s’omplen d’oxigen i la sang comença a circular-hi. Just en aquest moment els vasos sanguinis del cordó es bloquegen progressivament i finalment deixen de bategar i no passen més sang al nadó. Aquest fet s’identifica quan el cordó es torna blanc.

Si es pinça el cordó abans que deixi de bategar s’està privant al vostre fill d’aquesta sang, que li pertany i que suposa una reserva molt important de ferro. Si no es pinça el cordó precoçment el nadó rep un 30% més de volum sanguini i un 60% més de globuls rojos.

O sigui que si no volem privar al nostre fill d’aquests nutrients, oxigen i ferro extra tinguem aixó molt en compte. Posa-ho per escrit al teu pla de part! Jo ho vaig parlar amb la ginecòloga i al final no m’ho van respectar, les paraules se les emporta el vent… No m’agradaria que també et passés a tu.

Si dónes la sang del cordó de manera altruïsta o la vols guardar en un banc privat s’ha de pinçar precoçment de manera obligatòria, justament perquè és aquesta sang tan plena de cèl·lules mare i nutrients el que és tan beneficiós per la salut i pot salvar vides. Donar o no donar ja és cosa vostra, però cal fer-ho estan informats.

http://www.elpartoesnuestro.es/informacion/6-el-cordon-umbilical

  • Saps què significa el pell amb pell?

El primer que un nadó necessita quan neix és el contacte directe amb la seva mare. Necessita mirar-la directament als ulls per enamorar-se’n i que ella també se n’enamori, per a crear aquell vincle que durant 9 mesos han iniciat i que necessiten refermar.

La prioritat és aquesta i no pesar, manipular, netejar, vestir al nadó.

Aquella sensació tan inoblidable de criatureta calenta i llafiscosa que et posen al damunt, aquells ulls tan oberts que et miren fixament com dien-te ahhh així que ets tu la meva mare? És una sensació brutal, no sabria com definir-la. Durant un parell d’hores el nadó està despert en alerta tranquila i després s’adorm. És aleshores quan s’hauria de medir, pesar i fer tots els procediments protocolaris, no abans.

Rocpellambpell
Aquests som nosaltres en el nostre moment sagrat ;)

Tan tu com el nadó necessiteu temps i intimitat per a conèixer-vos, pel primer contacte amb el pit, per iniciar la lactància… Durant dues hores ininterrompudes s’hauria de respectar aquest contacte directe pell amb pell. Si és el teu desig cal que ho tinguis molt clar i ho escriguis al pla de part. Molts hospitals per protocol netegen els nadons (totalment desaconsellat), els vesteixen, els fan probes immediatament després del naixement sense respectar aquest període que hauria de ser sagrat!

En els casos que estrictament per temes de salut s’ha de separar al nadó de la mare, aquest contacte el pot fer momentàniament el pare. És l’anomenat mètode cangur.

L’hàbitat natural del nadó és el cos de la seva mare i no un niu ni un llitet d’hospital fred i impersonal. No ens oblidem que per molt que visquem en un món ple de comoditats un bebè en el fons és un mamífer i la única cosa que necessita és la seva mare. Em vénen al cap les imatges de quan era petita i veia a les gates parir a casa dels avis… Elles si que tenien un part fisiològic i respectat, separació zero i alletament sense problemes! Hauriem d’observar més la naturalesa.

El pell amb pell afavoreix la secrecció d’oxitocina que redueix les possibilitats d’hemorràgies postpart, ajuda a la pujada de la llet, regula la temperatura corporal del nadó millor que cap incubadora, redueix el plor del nadó i el tranquilitza després del part, torna a escoltar el cor de la mare… Tot son avantatges! I a més és el millor regal que us podeu fer mútuament!

I fins aquí! Podria seguir explicant coses però crec que m’ho reservaré per un altre post! Potser necessitareu rellegir el post unes quantes vegades, no ho dubteu informació és poder!

*Nota: Tingueu en compte que no sóc cap professional de la salut, tota la informació que us dóno en aquest escrit és informació que teniu al vostre abast, treta de fonts diverses i contrastades. Escric des de la meva vivència personal i les opinions que hi dóno son totalment subjectives, les dades mèdiques no me les he inventat jo, son fruit d’estudis i investigacions. Espero que cap professional de la salut se senti ofès per les meves paraules, no és la meva intenció. Només vull transmetre una informació que crec molt valuosa i que m’hauria agradat haver-la pogut tenir tota recollida quan vaig estar embarassada. Espero que us sigui útil. Gràcies per llegir-me.

Happy Blogging ;)

Pans ecològics!

Avui no tenia pensat fer cap post, pero he descobert un tresor a prop de casa!

Una fleca que treballa amb farines ecològiques!! Avui mentre portava en Roc al parc he entrat a veure què tenien i he sortit amb 2 pans a sota del braç!

PA016019

Un és de farina de fajol i l’altre d’ordi i cervesa amb pipes de carbassa! Mmmm! Son boníssims tots dos!

Crec que el proper post de cuina serà d’antipasti… Amb aquest pa no hi ha qui es resisteixi!

PA016001

PA016022

Vosaltres què en farieu? Va, doneu-me idees!

Happy blogging ;)

Pesto Alla Genovese

Els amants del pesto esteu d’enhorabona! L’apartat culinari del blog comença amb aquesta deliciosa recepta. S’acaba la temporada de l’alfàbrega i hem collit les últimes fulles per a dedicar el primer post a la salsa italiana per excel·lència!

Hem de dir que es tracta d’una recepta molt senzilla i per tant és essencial proveïr-se de la millor matèria prima possible. En Giuseppe, el pare d’en Ricard, és un mestre en plantar i cuidar l’alfàbrega i ens ha donat algunes lliçons sobre el tema. Gràcies a ell tenim una bona plantació!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Hem fet els deures! Tenim alfàbrega 100% ecològica plantada al nostre jardí, alls ecològics de Mieres (gràcies Ana de Can Collbahi) , pinyonets comprats a granel, oli d’oliva verge extra primera premsada en fred i formatge parmigiano reggiano. Un detall important és que el formatge el va anar a buscar en Ricard personalment a Itàlia, cosa que li dóna encara més valor!

Ingredients

100g de fulles d’alfàbrega fresca

200g de parmigiano reggiano ratllat

120g de pinyons

1 gra d’all

400g d’oli d’oliva verge extra

Tot a punt? Doncs per feina!

Un matís important! Si netegeu les fulles de l’alfàbrega cal que les assequeu molt bé ja que és una planta delicada i qualsevol resta d’humitat oxidaria la fulla. Nosaltres les vam assecar damunt de paper de cuina absorvent.

Per un costat ratlleu el formatge, si teniu picadora anireu més ràpids, sino amb el ratllador i paciència! La textura idònia del formatge hauria de ser esmicolat, triturat molt petit. Reserveu-lo.

Per altra banda podeu posar al fons de la batedora el gra d’all juntament amb els pinyons i triturar. A posteriori les fulles d’alfàbrega i tornar a triturar. Mica en mica anireu afegint l’oli d’oliva mentre barregeu la mescla fins que veieu que s’ha format una pasta homogènia.

Finalment afegiu el formatge i mescleu tota la suma d’ingredients. Poseu el nas dins del recipient i oloreu la magnífica fusió d’aromes! Pesto a punt! Ara només falta la pasta!

En paral·lel feu bullir l’olla amb aigua i sal. Afegiu la pasta, espereu els mintus que us indiqui el paquet i fora!

Nota important: La pasta MAI es passa per sota l’aigua ni se li posa mantega!

Barregeu la pasta amb la salsa i al plat!

La nostra aposta pel pesto ha estat orecchiette, una pasta tradicional del sud d’Itàlia, de la Puglia concretament. Podeu fer-ho amb spaghetti, tagliatelle, penne, el que vulgueu!

Buon Appetito!

Aquest és el resultat! Mmmmm!!! No em digueu que no us vé gana!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Happy Blogging ;)